Castell – Cartoixa de Vallparadís de Terrassa

El Castell – Cartoixa de Vallparadís és una antiga edificació de Terrassa, situada vora el torrent de Vallparadís, s’hi accedeix pel parc de Vallparadís i pel carrer Salmerón.

Des de 1959 és la secció principal de les sis que actualment conformen el Museu de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • El primer esment d’una fortificació vora el torrent de Vallparadís es troba en un document del 1110, quan Berenguer de Sanlà i la seva dona Ermessendis compren al comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, unes terres per construir-hi la seva residència senyorial.
  • El castell de Vallparadís, doncs, pertanyerà a aquesta família, que van adoptar el cognom de Terrassa, fins al 1344, en què Blanca de Centelles, filla de Bernat de Centelles i de Saurina de Terrassa, cedeix el castell a monjos cartoixans d’Escaladei i de la seva filial de Sant Pol de Mar
  • La seva nova funció de monestir van introduir reformes importants, com la creació del claustre a l’antic pati d’armes, la sala capitular i la capella.
  • Com a cartoixa de Sant Jaume de Vallparadís subsistirà fins al 1413, en què la comunitat es trasllada a Tiana, a la nova cartoixa de Montalegre.
  • Aquell any passa a mans dels carmelitans de l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona i, més endavant, és adquirida per Jofre de Sentmenat el 1432.
  • Els Sentmenat van ser els senyors de la quadra de Vallparadís fins al 1830, en què aquest territori va passar sota la jurisdicció del municipi de Terrassa.
  • L’antic castell, aleshores esdevingut una gran masia, encara va ser adquirit, el 1852, per la família Maurí.
  • El 1944 fou declarat monument històric.
  • El 1947 els Maurí el van cedir a l’Ajuntament de la ciutat, que, després d’una intensa i fantasiosa campanya de restauració i reconstrucció duta a terme per l’arquitecte Alexandre Ferrant,
  • El any 1959, es va decidir instal·lar el Museu de Terrassa.

El Castell actual, que conserva poques restes de l’original, voltat d’un fossat i amb una gran torre central,  és de planta rectangular, de murs amb espitlleres i amb quatre torres quadrades als angles i tres bestorres al mig dels costats nord, est i sud.

Les transformacions arquitectòniques per adequar-lo a les funcions com a cartoixa encara es conserven.

Hi destaca el claustre, de dos pisos  l’inferior d’obertures bastant irregulars, i el superior més uniforme, d’arcs apuntats i capitells geomètrics sense decorar, amb l’antiga sala capitular al costat est, coberta amb volta de creueria.

L’antiga església del Monestir és la sala anomenada avui el Tinellet, de coberta plana aguantada per quatre arcs apuntats diafragmàtics.

Us passo un enllaç amb mes dades sobre el Castell – Cartoixa :

https://www.terrassa.cat/castell-cartoixa-vallparadis

En relació al Museu Municipal d’Art, alberga l’exposició permanent i disposa d’una sala d’exposicions on s’exhibeixen les col·leccions del seu fons, formades per peces arqueològiques i artístiques provinents de la ciutat, del terme municipal i de la comarca, que procedeixen de la col·lecció de l’antiga Biblioteca Museu Soler i Palet, creada el 1928 per l’advocat i historiador Josep Soler i Palet i situada al centre de Terrassa.

També conserva la col·lecció d’aparells de ràdio d’Eudald Aymerich, que va cedir-la a la ciutat el 1974, entre altres objectes.

El Castell i el seu fossat estan protegits pel Catàleg de Monuments Historicoartístics de Catalunya i classificats com a Béns Culturals d’Interès Nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia, i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Els forns de calç de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Per anar Els forns de calç de l’Oller es molt fàcil, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle per el mateix camí; des de l’estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu, en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.

Entrareu per l’antic camí de can Oller, on veureu banda i banda plataners,

fins arribar a la gran masia de Can Oller.

Allí gireu a la dreta tot deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu i passareu pel costat de la masia de can Oller a la vostre esquerra i al poc, deixareu a la dreta al Parc de l’Alzinar de l’Oller.

Gireu pel primer carrer a l’esquerra fis baixar a nivell de les antigues piscines i  el nou Restaurant de l’Oller, des d‘aquest punt veureu una gran construcció al fons de l’explanada, son els Forns de l’Oller.

Els Forns de Calç estan disposats un al costat de l’altre i d’una construcció de gran alçada amb obertura parcialment obstruïda  o ballada.

Segons es dius van estar actius uns pocs anys al principi del segle XX.,

podria ser, perquè ja no era rentable aquest tipus de feina…

Els propietaris eren la família Senties, també propietaris de la finca de mas Oller.

Pare i fills van ser executats duran la guerra, tal com diu una placa allí existent.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Martí de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Borrell de Mollet del Vallès

La Masia de Can Borrell està situada al barri de Can Borrell, entre l’avinguda de Rívoli, la rambla de Salvador Espriu, el carrer de Jaume Coll i el carrer de Francesc Layret a Mollet del Vallès.

Us passo les dades que es te constància d’aquesta antiga i única masia fortificada que es conserva al municipi :

  • Datada en el segle XIV.
  • Però la seva imatge actual es deu a la reforma que patí en els segles XVI i XVII.
  • El seu ús original era d’una masia, habitatge amb dependències pel treball del camp.
  • El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Mollet del Vallès, aprovat provisionalment el 1984 la incorporava com un element a protegir.

És una masia de planta baixa i pis, de tipus basilical, amb torre i cos lateral adossats.

S’accedeix a la casa per un portal adovellat de mig punt situat a l’eix central de la façana.

Al pis hi havia els dormitoris i les golfes a les parts més baixes.

L’estructura de l’edifici està formada per murs de càrrega de paredat comú.

El sostre està construït amb bigues i costelles de formigó.

La coberta, a dues vessants amb carener central perpendicular a la façana,

està feta amb bigues, cabirons de fusta i teula àrab a l’exterior.

Conserva un paviment de lloses de pedra a la planta baixa i elements constructius i decoratius notables a la façana principal.

Destaca la torre, de planta quadrada, amb planta baixa i tres pisos, coberta també amb teula àrab.

El projecte va conservar l’antiga masia del segle XIII, avui reconvertida en un centre cívic municipal, un antic pilar de pedra del paller,

el pou i l’antiga bassa de reg , actualment un parterre de gespa.

Can Borrell és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de Mollet del Vallès.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Mollet del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Gaudí d’Alella

cartell en la casa que va acollir a l’arquitecta Gaudí

Alella, va acollir a l’arquitecta Gaudí durant 10 temporades d’estiu, en la dècada de 1880.

El Parc Gaudí, no és massa gran, està a prop de la casa de les  Quatre Torres, en el carrer d’Eduard Serra i Güell amb carrer de Santa Eulàlia a Alella.

El vincle d’Alella amb Gaudí es refermà l’any 2002, en què es va celebrar el 150è aniversari del seu naixement amb diversos actes, entre ells, la inauguració del Parc Gaudí.

El Parc va ser dissenyat per l’arquitecte local Sr. Ribas, es un espai de descans i oci per a totes les edats.

Es va instal·lar  l’escultura  dedicada a Gaudí,  que va ser inaugurada el any 1965,i que estava situada darrera de la Iglesia Parroquial de Sant Feliu.

Durant l’any 2016, el Parc Gaudí , es van fer obres de millora, es va canviar el terra per un material més tou i es va col·locar una tanca de fusta perimetral a la zona destinada als jocs infantils, per tal de fer-la més segura i evitar que els infants es facin mal si cauen.  El parc també, es va repintar i s’hi va plantar nova vegetació.

 

Dades recollides de l’Ajuntament d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès

La Creu de Terme de La Torreta de La Roca del Vallès, està situada en el carrer costa Brava, que es lo mateix, la carretera de Granollers a La Roca i altres direccions C- 1415c.

Concretament venint de Granollers esta a la dreta, al costat de l’entrada al Parc de la Creu de la Torreta. No he trobat informació al respecta.

La Creu de Terme de La Torreta, esta a prop de la divisòria dels municipis de La Roca del Vallès i Granollers.

Com moltes de les Creus de Terme, en una de les cares esta Jesucrist crucificat i l’altre hi ha la Verge Maria.

Te una base rodona de quatre nivells i a dalt la creu.

Observem varis escuts en aquesta base i una pedra arrodonida al costat amb relleu.

Cal dir que els xipresos son declarats d’interès local.

Hi ha un cartell que diu :

“Creu de Terme del Marquès Santa Isabel” respecteu l’entorn.

En la rotonda propera,

hi ha un monument que ens indica la divisòria dels Termes municipals  de La Roca del Vallès i de Granollers.

 

Nota : Si disposeu de informació d’aquesta Creu de Terme, us prego m’ho feu saber per poder ampliar dades.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre Roja de Viladecans

La Torre Roja està situada en la Plaça Torre Roja, a prop del Parc del mateix nom, a Viladecans.

És una fortificació medieval situada  i que originàriament s’anomenava Torre Burguesa, perquè era on es controlava la Quadra Burguesa, que era al territori sota la jurisdicció del castell d’Eramprunyà.

Deu el seu nom al color roig característic de les roques del territori de l’Eramprunyà amb les que està construïda la fortificació.

Aquesta fortificació tenia una doble funció: talaia i torre de defensa.

La torre fortificada de planta quadrada amb quatre pisos és del segle XIII.

L’aspecte actual del conjunt es deu a la reforma de 1924, ortada a terme per l’arquitecte F. de Paula Nebot, quan la torre era propietat de Mercè Pratsmarsó.

A finals de la dècada de 1970 fou utilitzada com a escola pública de forma provisional mentre es construïa el col·legi públic Doctor Trueta al costat.

L’edifici i el jardins annexes han estat rehabilitats a la dècada dels 80.

Actualment és la seu de l’Àrea de Planificació Territorial i Promoció de l’Ajuntament de Viladecans.

La Torre Roja està declarat com a bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El jardí del Palau de Pedralbes de Barcelona, o diriem que és un verdader Parc ?

Era una gran finca propietat de la família Güell, que la va cedir en part i que disposava d’un palau que va ser rehabilitat.

L’any 1926, l’alcalde de Barcelona va lliurar el Palau a Alfons XIII.

Per ho, en 1931, proclamada la II República, el Ministeri d’Hisenda va fer donació del Palau i els jardins a l’Ajuntament de Barcelona, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives.

L’any 2004, l’Ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya, i en l’actualitat, s’utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials.

L’antiguitat d’aquests jardins fa que hi trobem espècies poc corrents.

A l’entrada, grups de flors i, al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers molt ben esculpits i una petita cascada completen un conjunt de gran bellesa.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents als jardins que avui coneixem i va respectar, entre altres arbres ja centenaris, un important conjunt de cedres de l’Himàlaia.

Un dels exemplars forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, juntament amb el pi pinyer  que hi ha a la praderia situada al costat del palau i una tuia articulada situada molt a prop de l’estany que hi ha a l’entrada del parc.

A més dels ja esmentats cedres de l’Himàlaia, hi ha grans exemplars de cedres de l’Atles, a l’esquerra de l’entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès i de cedre d’encens.

També hi destaquen les dues fileres de til·lers situats als eixos principals del jardí, que ens guien fins al palau.

Les coníferes són presents arreu: pi pinyer, pi blanc, xiprers, xiprers de Monterrey i xiprers d’Arizona tots son espectaculars. 

Quant als arbustos, en destaquen els grans llorers i el boix.

Crec que és important poder gaudir de l’ombra i d’un bon passeig per aquest Jardí reial…hi ha molts racons per poder llegir un llibre, escoltar musica amb auriculars, escoltar els ocells, palar amb família o amistats, prendre el sol en algun banc… en fi passar ho tranquil·lament a casa vostra…!

 

Text : Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé