Últim dia de l’any 2017, un resum d’aquest sis mesos del Blog

És un blog jove, sols te sis mesos de vida, amb ells us he pogut donar a  conèixer, una diversitat de temes, en general com :

  • Edificis destacats, Masies, Ermites o Capelles, Santuaris, Itineraris
  • Algun tema polèmic d’actualitat, temes en profunditat sobre l’aigua, recons poc coneguts..
  • Parcs i Jardins, Balnearis, entre molts mes temes.

En un principi vaig mirar que foren les publicacions pocs dies a la setmana , no obstant estan sent de Dimarts a diumenge, i dilluns reservat a temes puntuals si sorgissin.

Sols dir-vos gracies per la vostra fidelitat i a la vegada desitjar-vos

                                                  UN BON ANY 2018 !!!

 

 Text  : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia, Araceli Peix, Oriol – Ramon Solé i Ramon Solé

 

Anuncis

Antiga masia de can Gras d’Horta a Barcelona

La masia de Can Gras esta situada en la plaça de Santes Creus, 20 a Horta; antigament era la plaça de Major d’Horta.

Cal pensar que dos segles en rere, tenia una important extensió que es conreava, entre altres productes d’horta, la vinya.

can Gras Any 1955, fons Desideri Díez

La masia de can Gras, la seva fisonomia no és com la que veiem avui en dia, faltaria la part de dalt de les golfes, con veiem en la fotografia feta en 1955, del fons Desideri Díez.

Disposava d’una Capella en la propietat,  on el veïnat anava per assistir a missa els diumenges, donat que l’antiga l’església de Sant Joan d’Horta estava força allunyada del centre.

Al llarg del temps la finca es convertí en zona d’habitatges, perdent els camps de conreo, al costat de la masia es van construir cases.

Ja en el segle XX, la masia es va anar transformant degut als diferents usos que se li’n van donar, entre d’altres va fer de magatzem de ferro i fusteria, mes tard, taller de ferreteria i actualment bar – musical (Samba –Brasil).

Antiga porta d’entrada principal a la masia de can Gras

 

Recull de dades, Text i Fotografies actuals : Ramon Solé

Fotografies antiga : Fons Desideri Díez

Mas Bagà i la seva masoveria a Llinars del Vallès

El Mas Bagà està dins del municipi de Llinars del Vallès, concretament situat a peu de la carretera C-251 o conegut per Avinguda Mas Bagà, amb el carrer Tarragona i el carrer del ravalet.

Edifici construït en una època que la burgesia de Barcelona s’expandia pel Vallès i altres comarques, fent cases per a segones residencies, així va ser el cas de Mas Bagà,

en la que podem destacar, la casa senyorial, l’habitatge dels masovers, una gran explanada entre les dues edificacions, per  ficar els carruatges o cotxes mes tard, un considerable jardí i una capella particular, tot el conjunt  envoltat per un mur.

Mas Bagà, la casa dels amos, és encara avui en dia molt similar a la seva construcció, veiem com la descriu l’Ajuntament de Llinars del Vallès :

“Mas Bagà és de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos transversal més elevat cobert a dues vessants que talla la coberta general, també a doble vessant. Les obertures segueixen un llenguatge neogòtic, d’un gòtic tardà a la planta baixa i el pis, mentre que a les golfes tenen un cos de galeries amb obertures rectangulars.

L’arribada del ferrocarril l’any 1855 va comportar el naixement del primer eixample que unia l’estació de Llinars amb el nucli urbà ja consolidat. La facilitat d’accés del ferrocarril va generar algunes construccions burgeses de segona residència, que seguiran més de prop la introducció de nous llenguatges formals, com succeeix amb aquesta construcció neogòtica.”

La masoveria presenta una arquitectura molt més simple, despullada de tots els refinaments, quedant així la casa dels masovers plenament diferenciada de la dels amos.

Podem veure un Sant Jordi en la part de dalt fet de rajoles, sobre la porta d’entrada.

Completa el conjunt arquitectònic la Capella neoromànica de la Santíssima Trinitat, litúrgicament depenent de Sant Cristòfol.

Podem llegir en la seva descripció :

“Es tracta d’un edifici d’una nau, coberta a doble vessant, amb dues capelles a manera de transsepte i contraforts amb obertura que permeten circumval·lar l’església, capçada per un absis semicircular. Adossat a la façana per la banda dreta trobem un imponent campanar de torre prismàtica de secció quadrada amb coberta a quatre vessants. L’últim pis presenta dues obertures a cadascuna de les quatre cares. La porta del temple està precedida per un petit atri de dues arcades suportades sobre columnes llises amb base i capitells decorats. Per sobre de l’atri i sota el vèrtex de la teulada hi ha un ull de bou i sota el ràfec de la teulada una decoració d’arcuacions cegues.”

Con te una certa altura la Capella en ver el carrer del ravalet , disposa d’una barana metàl·lica de protecció que te una certa comparació a ser forjada.

Per últim el Jardí, cal destacar un Pins notables entre altres especies.

Per últim cal senyalar que Mas Bagà , es actualmente, l’Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, la Masoveria l’espai per a Joves de Llinars del Vallès.

Mas Bagà, està inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de informació i dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Plaça de les Glòries Catalanes de Barcelona

Al viure fora de Barcelona, feia uns anys que no passava per la Plaça de les Glories Catalanes.

Fa uns dies, vaig agafar el carrer Dos de Maig a vall, fins on estaven els antics encants, allí ja vaig veure la primera sorpresa desagradable, dreta i esquerra es totalment terra erm no hi ha cap arbre, ni esta enjardinat…

La poca vegetació era espontània pròpia d’un solar abandonat.

Al fons, vaig observar lones, plàstics i canyes…

Calia seguir observant el terreny, i aquest es va convertir amb una pista blava

i amb carrils que ningú patinava, ni jugava amb bicicleta,

sols alguna persona per escurçar camí anava per allí.

Hi ha un petit i estret espai, on els nens poden jugar amb pocs medis i uns arbres posat dins de testos, com si fora tot provisional.

Em vaig aproximar el que diuen “Jardí d’aclimatació”, amb una diversitat d’espècies d’arbres amb grans testos,

que estan a l’espera de ser plantats al que segons un cartell diu, serà el nou Parc de les Glories…

On havia sigut la part central del antic Parc, que va estar molts anys tancada al públic, on havia alzines i roures, vaig veure un carril de bus,

i gent passant per un lloc no massa segur i al fons els nous “encants”, altres llocs i espais, estan ballats i no es pot accedir.

Em semblava que havia retrocedit mes de 60 anys en rere… en el temps, … crec que és simplement horrible !

les Glories any 1950

Actualment – any 2017

Per últim, per rematar l’espai, en un angle, allí havia un mercat de mercaderies de tot tipus i velles, que els indigents posen a vendre…

Mireu aquest article de primers d’aquest any, sobre la Plaça de les Glòries Catalanes, segons la intenció de com deuria de ser realment :

http://www.bcncatfilmcommission.com/ca/location/pla%C3%A7a-de-les-gl%C3%B2ries-catalanes

Us passo un article d’un Blog, on podeu veure les remodelacions en fotografies que ha sofert La Plaça de les Glories en el transcurs del pas del temps :

http://orgullosademiciudad.blogspot.com.es/2014/03/plaza-de-las-glorias-i.html

Be, que cada un de vosaltres es faci les conclusions oportunes sobre com esta La Plaça de les Glories en l’actualitat.

Plaça de les Glories – Principis del segle XX

Jo sols us dic, que em vaig anar tot trist de veure com esta, fent camí per la Meridiana per agafar el tren al Clot, tot pensant com de petit havia jugat amb el meus amics en aquella Plaça… de les Glories !

 

Article dedicat a : Tito Garcia (Amic i veí de les Glories)

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Muralla dels Genovesos de Mataró

De fet és un fragment de la muralla de Mataró, dita en el punt on es troba: Muralla dels Genovesos.

Aquest fragment de muralla es manté dignament, dins un entorn acurat, és de lliura accés i pot ser visitat en qualsevol moment, donat que una banda dona al carrer de la Muralla dels Genovesos i l’altre costat amb la placeta Pere Màrtir Viada.

És de l’època del Segle XVI, concretament el conjunt de les Muralles mataronines van ser construïdes entre 1569 i 1600, projectades per l’enginyer reial Jorge de Setara.

Si voleu conèixer mes extensament i nformació sobre les Muralles de Mataró, podeu consultar a :

http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/91708/2006-2007_16.pdf

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Boet de Mataró, mes que una Masia…

La Masia de can Boet esta situada en el Pla de Can Boet, en un turonet front la rotonda de la Plaça Laietana i el carrer de Pablo Iglesies, 80 de Mataró.

Can Boet és una masia neoclàssica de Mataró.

Masia situada a l’extrem sud del barri que duu el mateix nom, molt a prop de l’autopista del Maresme i del clos arqueològic on fins no fa gaire temps hi havia la torre i la masia de Can Llauder.

Can Boet pertany al primer grup de masies, segons la classificació de Bonet i Garí, amb teulada a dues aigües perpendiculars a la façana.

La masia és del segle XVIII, amb elements neoclàssics afegits a la façana, i  és de les poques masies que resten en la fèrtil plana baixa de la riera d’Argentona, actualment en fase d’expansió industrial.

Llegim en un blog de la Diputació de Barcelona :

“Des del mes de novembre de 2013, Can Boet esdevé un equipament municipal per a la gestió del patrimoni cultural de la ciutat de Mataró, en els àmbits de l’arqueologia de les ciències naturals. Incorpora el centre d’interpretació del jaciment arqueològic de la vil·la romana de Torre Llauder i el Centre de Documentació (CD) del Parc del Montnegre i el Corredor.

Bassa

Es tracta d’un centre de documentació i de recerca, que té com a objectiu primordial la difusió, el foment i la promoció del patrimoni arqueològic i natural.

El centre integra els col·lectius d’investigadors voluntaris que col·laboren en aquests àmbits: el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró i la Delegació de la Serralada Litoral Central.

Activitats familiars cada quart diumenge de mes a les 12 h”

Can Boet havia sigut una casa de camp de les afores de Mataró, fins que fa uns anys es va anar edificant i industrialitzant la zona, podeu veure com s’ha mantingut, ara com ara,

en la part de sota de la masia hi ha una extensió de terreny que està molt ben conreada amb diversitat de verdures tot l’any.

Es curiós, donat que en tota aquesta zona sols imperen, edificis, industries i vehicles circulant… !

Us passo un interessant article sobre can Boet :

http://sostenible.cat/article/can-boet-patrimoni-natural-i-arqueologic-de-mataro

Can Boet es una edificació protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Text, recull de informació i Fotografies : Ramon Solé

Convent de les Caputxines de Mataró

Seguim per la ciutat de Mataró i arribem  al Convent de les Caputxines,

esta situat al carrer de l’Esplanada de les Caputxines, 59.

Cal destacar la portalada de l’entrada, entre paret d’obra i elements de fusta, es realment sorprenent aquest conjunt.

Té aspecte de fortalesa i està concebut dins un estil inspirat en les idees de la contrareforma.

S’hi accedeix a través d’un pati tancat on hi ha també l’accés a l’església dedicada a la Mare de Déu de l’Assumpció.

A ponent de l’església, hi ha el claustre, format per quatre galeries d’arcs de mig punt sobre pilars quadrangulars,

i la resta de dependències monàstiques forma l’ala N del conjunt Ambdues ales (E i N) encerclen l’hort de les monges.

Us explico la seva Historia pas a pas :

  • El rei Felip V concedí llicència a la vila de Mataró per a la construcció del convent de les caputxines
  • Entre els anys 1729 i 1741 es va portar a terme la construcció del Convent de les Caputxines i que pràcticament es conserva bona part intacte.
  • Quan fou edificat el convent de les monges caputxines el lloc que ocupà es trobava als afores de la Vila de Mataró
  • Va ser ocupat per monges procedents del convent de Santa Margarida la Reial de Barcelona al 23 d’abril del 1741.
  • Durant la guerra del Francès 1808-1814 el convent fou ocupat per aquest i convertit en caserna.
  • Novament fou ocupat quan en el 1823 tornaren els Cent Mil Fills de sant Lluís per tal de restablir l’absolutisme.
  • Als anys 1855-1856, el convent fou convertit en una escola per a noies, per disposició oficial.
  • Arran dels avalots de juliol del 1936 a Mataró, les monges foren exclaustrades.
  • Durant un breu període de temps, el convent serví de presó.
  • Posteriorment, tornà a ser ocupat per les monges.

L’Edifici es bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

Una antiga Presó, la de Mataró

Aquesta  Presó de Mataró, està situada en el carrer de la Muralla de la Presó, tocant la Riera, fou construïda per l’arquitecte de Collbató Elies Rogent durant l’any 1851.

No era un edifici per tenir a reclusos durant llargues estades sinó que era per retenir-los en vistes a judici o per ser traslladats en un període curt de temps a d’ altres presons on complirien condemna.

Obres importants d’aquest arquitecte de l’època foren l’edifici neoromànic de la Universitat de Barcelona  entre 1863-70 i va portar a terme, la restauració del Monestir de Ripoll durant els anys1886-93.

En el cas de la Presó de Mataró, l’arquitecte Elies Rogent, segueix els canons de les construccions medievals de caràcter civil, pròpies de la Mediterrània occidental, a la Baixa Edat Mitjana.

De fet, l’aspecte de la Presó és d’un casal fortificat, a mig camí entre un palau i un Castell.

L’estructura semicircular de la part posterior de la Presó es reflecteix al pati, i no disposa de finestres, totes estant en la part de davant i vent enreixades i es feta de maó vist.

L’edifici va deixar de funcionar com a presó l’any 1967.

L’antiga Presó de Mataró és un edifici protegit com a bé cultural d’interès nacional del municipi de Mataró.

Podeu veure mes fotografies a :

http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2722

I un reportatge del seu possible futur :

http://www.mataro.cat/portal/contingut/noticia/2017/03/13306_nota_usos_preso.html

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

                                    US DESITJO BONES FESTES,  A TOTS i TOTES !!!

La Masia de Can Travi Nou d’Horta en Barcelona

Can Travi Nou és un mas del barri d’Horta, del districte d’Horta-Guinardó, de la ciutat de Barcelona. Està situada a l’antic camí de San Cebrià, avui carrer de Jorge Manrique, davant del pavelló de la República . Els seus antics propietaris provenien de la masia de can Travi Vell, situada ben a prop.

La masia nova és de l’inici del segle XVIII.  Llavors el conreu principal era la vinya perquè encara no s’havia descobert la riquesa d’aigua que tenien al subsòl.

L’activitat principal de la masia des del començament va ser la rural com el conreu de les terres i la cria de bestiar; però a l’inici dels anys vint del segle XX, la van transformar en casa senyorial sense deixar el seu aire de masia.

La propietat de Can Travi Nou es va perseverar en la conservació del mas tal com era i no se’n va voler desprendre per a la construcció d’habitatges,  Can Travi Nou es va convertir anys mes tard en un destacable Restaurant.

Per mes informació, podeu consultar a :

http://memoriadelsbarris.blogspot.com.es/2014/05/la-historia-de-can-travi-nou.html

 

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

La Capella de Sant Martí de Pertegàs de Sant Celoni – 2ª Part #

Com a continuació de l’article d’ahir, avui dedicarem a conèixer  La capella de Sant Martí de Pertegàs.

Aquesta Capella, està situada en un angle del Parc de la Rectoria Vella, va ser la primera església parroquial del terme de Sant Celoni.

Es l’església, d’origen romànic, permetia atendre les necessitats del culte a les masies disperses en aquella època inicial, donat que Sant Celoni era un nucli molt primitiu i mes tard, també amb cases per ho dins de muralla.

Parlem de la seva historia :

  • Es creu que va ser construïda el 878.
  • Donat que era molt petita de dimensions, fou refeta i ampliada el 1106, any de la seva consagració pel bisbe Berenguer.
  • Fou de nou ampliada i reformada al segle XIV. Es trobava molt destruïda a mitjan segle XIX i fou bastida després, aprofitant-ne algunes parets.
  • En1470 data la instal·lació del conegut com Retaule de Pertegàs, dedicat a santa Anna, sant Bartomeu apòstol i de santa Maria Magdalena, una obra d’estil gòtic de Jaume Huguet
  • Posteriorment en 1634, el creixement de la vila en el nucli de Sant Celoni van fer que es decidís construir una nova parròquia, més cèntrica, també consagrada a Sant Martí.
  • Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó apuntat.

Per mes informació, podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=3244

Com es pot veure queda sols una nau, la resta s’ha anat perdent en el temps.

No obstant és una verdadera joia d’un passat molt llunya.

Finestra estreta

Us recomanem la visita del conjunt de la Rectoria vella, la capella de Sant Martí de Pertegàs i el Parc conjunt, que vàrem descriure ahir.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé