La Portella d’Avinyó (Bages)

23 Juliol, 20226 Juliol, 2022 / Rasola / Deixa un comentari

La masia de la Portella està situada a prop de la carretera d’Avinyó a Balsareny, km 32,5 d’Avinyó.

Historia:

En el fogatge de 1497 trobem l’existència ja dun mas propietat d’en Jaume Portella, fent constar que ja hi havia l’existència d’un mas propietat d’aquesta família.
Segurament, però, es crearia una nova masia al segle XVII.
Es va remodelar la façana al segle següent (XVIII), i es van obrir les obertures que podem apreciar actualment.

Masia de planta rectangular amb coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migdia.

En aquesta façana es varen obrir quatre balconades.

A llevant hi ha una façana porxada formada per dos nivells d’arcs de mig punt.

Totes aquestes obertures són relativament modernes (segle XVIII-XIX),

mentre que la masia es més antiga (probablement segle XVII) sobretot atenent a la seva planta poc evolucionada.

A l’entorn de la casa hi ha les dependències pel bestiar i els conreus.

Mas la Portella és una masia d’Avinyó (Bages) protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Rectoria vella de Sallent (Bages)

13 Mai, 202226 Març, 2022 / Rasola / Deixa un comentari

Aquesta setmana dedicada a Sallent

La Rectoria vella està en el carrer de Clos, 4 de Sallent.

Us passo la seva història:

A la façana consta la data de MDCCLXII, si bé l’existència d’una casa de residència del rector ja consta el 1355.
Recentment, en els anys 70 s’ha construït una rectoria nova davant de la vella i s’ha deixat com a seu de diversos moviments culturals infantils-juvenils de Sallent .

***Albert Benet i Clarà – 1982 / Generalitat de Catalunya***

Es tracta d’un edifici de planta baixa, celler i dos pisos. Només el marc del portal és de pedra picada i el del celler, si bé més senzill. El mur de la façana està fet de pedra picada. El celler situat a l’esquerra de l’edifici s’hi accedeix per una porta situada a un angle de l’edifici, també s’hi entra des de l’interior.

Està cobert amb volta de pedra, mentre que la planta baixa ho és amb volta de totxo. La resta de l’edifici ho és amb embigat. El primer pis servia de residència i despatx parroquial, i el segon de residència dels altres sacerdots.

La Rectoria vella és un edifici del municipi de Sallent (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Bruguers de Gavà (Baix Llobregat)

25 Març, 202222 gener, 2022 / Rasola / Deixa un comentari

Aquesta Creu de terme esta situada davant de l’Ermita de Bruguers, a tocar de la carretera de Gavà a Begues.

Segons sembla aquesta creu dataria de l’any 1500,

la mateixa època en que es va construir la façana de l’Ermita de Bruguers.

En aquesta creu de terme, podem observar que no hi ha cap imatge tal com es habitual,

on en una cara hi ha la imatge de Crist i a l’altra una de la Mare de Déu, ni cap sant o / i santa.

Es considera que és d’estil gòtic.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Corneli de Collbató

7 Desembre, 202119 Novembre, 2021 / Rasola / Deixa un comentari

Sant Corneli esta en la Plaça de l’Església, 2 de Collbató.

Us passo la seva història :

L’església de Sant Corneli és documentada des del segle XI.
Sembla que va ser reformada al s. XVI o a la primera meitat del XVII encara que aquest degués ser parcial.
Entre finals del s. XVIII i principis del XIX es renovà totalment l’edifici, construint-lo de nova planta.
És llavors quan es degué paredar el relleu, que aparegué sota la rosassa de la façana durant una restauració el 1985.

Es tracta d’un edifici bastit amb pedres irregulars i maó. La portada està realitzada en pedra bona. La façana està culminada per una forma ondulada, amb una obertura circular al centre.

***Alfred Mauri i Martí – 1982 / Generalitat de Catalunya***

S’hi observar una escultura de Sant Corneli situada sobre un pedestal dins un nínxol obert sobre la porta d’entrada a l’església.

El sant, patró de la parròquia, és representat com a bisbe, assegut, vestit amb un llarg hàbit, barbat i amb una de les mans obertes, possiblement per sostenir la palma.

És del segle XVIII, o potser del XVII. És coetània a la construcció barroca.

***Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya***

Hi ha un relleu que sembla representar l’escena de la pietat amb la Verge sostenint Crist. Pot ser un dels elements reaprofitats en la construcció de l’església. Així ho fa sospitar la seva ubicació.

S’hi observa una dovella clau d’un arc de portal, segurament del segle XVII i possiblement estaria situada a l’accés a l’església. Té esculpida una fornícula amb una petxina dins la qual hi ah un relleu de Sant Corneli amb la tiara papal.

El seu nom és inscrit a dalt amb lletres romanes. Als carcanyols hi ha uns caps d’angelets i sota la peanya que sosté el sant hi ha un altre cap major, a manera de permòdol, que sembla també d’un àngel. La tècnica mostra un acusat caràcter popular.

També destaca una talla policromada barroca dels segles XVII-XVIII situada a la capella lateral de la Mare de Déu del Roser.

Sant Corneli de Collbató és un edifici del municipi de Collbató (Baix Llobregat) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Vacarisses

8 Octubre, 20213 Setembre, 2021 / Rasola / Deixa un comentari

El Castell de Vacarisses està en el carrer Major, 3 de Vacarisses.

Us passo la seva historia:

El primer esment específic del castell de Vacarisses correspon a l’any 1001, dins la donació de la propietat i el domini sobre els comtats d’Osona i Manresa que el comte Borrell fa a la seva muller Ermessenda de Carcassona.
El 1023, la mateixa Ermessenda empenyora al seu fill Berenguer Ramon I diversos castells, entre els quals hi ha el de Vacarisses.
El 1072 el castell ja és de la família Montcada. Hi resideixen per ells diversos lloctinents o castlans. Ja en el segle XIII (1291), el Castell de Vacarisses figura en la donació “propter nupcias” de Guilleuma de Montcada amb l’infant Pere. La darrera possessora de la família Montcada és Guilleuma de Montcada, que morí el 1309.
El 30 d’agost de 1358, Pere el Cerimoniós va vendre, per 4000 sous, el castell amb Rellinars i altres parròquies de l’entorn a Jaume Desfar.
En el 1396 es realitza la fortificació del castell en la guerra enfront del Comte de Foix. Durant tot el segle XV es manifesta la vida de la parròquia de Vacarisses juntament amb el seu castell.
L’any 1359 es veu reflectit per un inventari d’objectes i noms d’armes pertanyents al castell.
Des del 1596, Isabel Desfar figura com a Senyora de Vacarisses, Rellinars i Castellbell. Després, amb el seu casament amb Francesc Amat, dona origen a la introducció de la família Amat.
El 1702 s’atorga el títol de Marquès de Castellbell a Josep Amat.
L’any 1707 va néixer Manuel Amat i Junyent, que fou Governador de Xile, i de 1761 a 1776 fou nomenat Virrei del Perú pel rei Ferran VI d’Espanya.
Més endavant, pel 1773, el castell es destina a tasques de pagesia i recol•lecció de censos.
El 1939, el Marquesat passa a una tal Dolors, Gran d’Espanya, esposa de Lluís Villalonga.
El 1948, Joaquim Villalonga ven el castell a Antoni Roure i Jofre, actual propietari (anys vuitanta).
L’any 2003 es portà a terme una intervenció arqueològica i un estudi històric com a pas previ a la rehabilitació de l’edifici. Els sondejos arqueològics realitzats no van permetre documentar cap element associable clarament a cronologies entorn el segle XI, fet que sembla donar pes a la teoria que l’emplaçament primerenc del castell era la propera “Torrota”, des d’on s’haurien traslladat al segle XIV-XV a l’emplaçament actual.
Tot i així, no es pot descartar que l’antic castell estigués situat en el mateix lloc que l’actual i que fos totalment destruït en construir-se el nou edifici als segles XIV-XV, del qual s’han identificat tot un seguit de murs amb un aparell molt uniforme format per carreus quadrangulars de pedra sorrenca disposats en filades regulars.
Durant els segles XVI-XVII, l’edifici anirà canviant a poc a poc la seva funció i es construiran una sèrie d’edificis que comportaran un canvi important en la fisonomia del conjunt. La transformació del castell en una gran explotació agrícola acabarà al segle XVIII, amb un important canvi en la seva fisonomia amb la construcció de tota l’actual ala occidental i l’edifici adossat a l’oest, a més de tres cups.
Al segle XIX, a algunes de les sales del castell s’ubica l’escola per a nens i també l’Ajuntament; per això es porten a terme diverses reformes a l’interior de l’edifici per habilitar-lo a la seva nova funcionalitat.
A partir de 1974, amb el trasllat de les escoles i l’Ajuntament a nous edificis, el castell quedarà pràcticament sense ús i començaran les gestions per a la seva restauració.
L’any 1985 fou adquirit per l’Ajuntament i ha estat rehabilitat recentment.
Durant els anys 2005-2006 es realitzà un seguiment arqueològic dels treballs d’adequació, gràcies al qual es pogué fixar la cronologia d’alguns elements que no havien estat suficientment datats durant la intervenció arqueològica anterior a causa de la dificultat d’accés a determinats espais del castell.

***Antoni Pladevall i Font – 1988 / Generalitat de Catalunya***

Està situat en lloc dominant i l’edifici actual té caràcter de masia noble dels segles XVII o XVIII.

A partir d’una planta rectangular s’aixeca l’estructura de la casa.

La teulada és a dues aigües amb teules àrabs i carener horitzontal a la façana.

Una part de la façana principal presenta una situació sobresortida on es veu la porta d’entrada amb grans dovelles i tres finestres rectangulars, al pis, amb protecció de barana de ferro.

Els murs estan arrebossats exteriorment i deixen a la vista les pedres cantoneres i les llindes de les finestres.

Per sota la teulada hi ha un incipient ràfec que disposa una decoració de dues fileres de caps de teules.

***Pere Català i Roca – 1964 / Generalitat de Catalunya***

El casal està situat sobre construccions que es remunten al segle XI. Els actuals murs de contenció de pedra vermella són del segle XIII o XIV; queden alguns panys de muralles i rampes d’accés.

***Jordi Contijoch Boada – 2005 / Generalitat de Catalunya***

El lloc destinat a presó és relativament modern —es va construir una paret en una volta més antiga.

També es conserva el poltre on es ferraven les cavalleries. Presenta diferents construccions annexionades tals com graners, cellers, cups de vi i era de batre.

El Castell de Vacarisses és un castell del municipi de Vacarisses (Vallès Occidental) declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Masia de La Colamina de Sentmenat

25 Setembre, 202113 Agost, 2021 / Rasola / Deixa un comentari

Setmana dedicada al municipi de Sentmenat

La Masia de La Colamina està situada en el carrer de Coromines amb cantonada Batlle Joan Deu de Sentmenat.

Deuria ser de l’any 1294, segons hi ha un cartell a la façana.

Segon hi han dades, La Colamina o cal Coromines tenia antuvi una gran plana al seu davant, actualment es troba al bell mig del casc urbà del poble.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Casa Rovira de Sant Joan Despí

20 Agost, 202018 Agost, 2020 / Rasola / Deixa un comentari

Avui us presento dos articles

Casa Rovira està en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 27 de Sant Joan Despí.

Josep Mª Jujol reformà la present façana sense que de moment se’n tingui documentació per acreditar-ho, ara bé hi deixa la seva rúbrica en ella, és a la part esquerra de la casa.

Li donà les característiques pròpies, a través dels esgrafiats, de l’activitat pròpia del titular. “Arboricultor”.

Al bell mig de la façana hi ha una imatge de Sant Antoni entre lliris.

A les finestres, cistells de fruites, i sota, al cotat de la porta d’entrada, l’ esmentada firma de l’artista. Donant al carrer hi ha un arbre entre cistells de fruits.

Casa Rovira és una obra modernista inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa B. Pinell de Terrassa

1 Juny, 202031 Mai, 2020 / Rasola / Deixa un comentari

La casa B. Pinell està situada en el Raval de Montserrat, 23 amb cantonada carrer de la Vila Nova de Terrassa .

Us passo la seva historia :

Construït el 1916 per l’arquitecte Lluís Muncunill.
L’edifici ha estat tradicionalment la seu del PSUC i del sindicat Comissions Obreres,
També va allotjar la seu terrassenca d’Iniciativa per Catalunya Verds.
Actualment hi ha un Bar – Restaurant.

Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal conté la porta d’entrada i una gran finestra amb arcs rebaixats. El primer pis presenta un balcó amb finestra central; el segon pis és format per un grup de tres finestres iguals.

La planta primera i els dos pisos estan separats per una línia d’imposta que a la façana lateral es veu trencada per una finestra amb un arc rebaixat i dos grups de finestres geminades al tercer pis. Acaba l’edifici una cornisa de ceràmica lleugerament corba.

La Casa B. Pinell, o Casa Josep Badiella, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Torre de la Viuda de can Sala de Malgrat de Mar

31 Juliol, 201930 Juliol, 2019 / Rasola / Deixa un comentari

La Torre de la Viuda de can Sala, està situada en el carrer de Mar, 61, de Malgrat de Mar.

Aquesta casa senyorial, també va ser coneguda com La Torre d’en Riera o Torre Bombai.

Us passo la seva historia :

Fou construïda per encàrrec de Josefa Garriga Anglada l’any 1909.
L’arquitecte de la torre va ser el blanenc Esteve Rocafort i Carreras.
Durant la Guerra Civil la casa va ser requisada pel Comitè Local de Milícies Antifeixistes i es va assignar com a dispensari i domicili del metge Dr. Brull.
En acabar la guerra la torre va ser utilitzada per la Falange.
L’any 1942 la família Riera Oliveras va adquirir les dues finques.
Es va convertir en una fàbrica de gènere de punt.
A principis dels anys 60, la família va fer reformes a la finca del costat de la torre, per a construir l’Hotel Bombai.
Però l’any 1966, després de diverses anotacions d’embargaments, els dos edificis es van adjudicar en subhasta a Josep Fradera Butsems.
L’Hotel Bombai va continuar en funcionament fins a l’any 1973.
L’estat de les dues finques es va anar degradant molt, fins que l’any 2007 l’Ajuntament de Malgrat de Mar les va adquirir i es van iniciar les reformes de la torre i la nova construcció de l’Arxiu Municipal.
Es va inaugurar l’Arxiu Municipal, el 28 de febrer de l’any 2011.

Aquesta casa, que fou construïda en un solar de 15 m de façana per 52 m de fondària, és de planta rectangular de 8 per 17 m. Cal destacar-ne els relleus de pedra amb motius florals de gran riquesa, i revestiment de façana te motllures d’estuc, bandes de relleu horitzontals i esgrafiats.

També, destaquen el magnífic treball de forja de les baranes ondulades i el coronament de la torre vuitavada, amb una coberta circular acabada en punxa i revestida per mosaic de colors.

Formes ondulades als balcons i treball de ferro. Els balcons utilitzen l’arc carpanell. Torreta a l’angle de la façana coronada per teulada de mosaic.

La Casa és voltada d’un bell jardí.

La Torre de la Viuda de can Sala, és un edifici modernista del municipi de Malgrat de Mar, inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador del Blog

Masia de Can Borrell de Mollet del Vallès

11 Mai, 201922 Març, 2019 / Rasola / Deixa un comentari

La Masia de Can Borrell està situada al barri de Can Borrell, entre l’avinguda de Rívoli, la rambla de Salvador Espriu, el carrer de Jaume Coll i el carrer de Francesc Layret a Mollet del Vallès.

Us passo les dades que es te constància d’aquesta antiga i única masia fortificada que es conserva al municipi :

Datada en el segle XIV.
Però la seva imatge actual es deu a la reforma que patí en els segles XVI i XVII.
El seu ús original era d’una masia, habitatge amb dependències pel treball del camp.
El Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Mollet del Vallès, aprovat provisionalment el 1984 la incorporava com un element a protegir.