Església d’Arenys de Mar

L’església parroquial de Santa Maria és al centre de la població, en la plaça i carrer de l’Església, al costat de la Rambla d’Arenys de Mar.

Va ser construïda entre el 1584 i el 1628 per Jean de Tours.

La façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’edifici, d’una nau amb capelles laterals, és una barreja d’estils.

L’estructura dels murs és renaixentista, però la coberta de la nau i les capelles són de volta ogival gòtica.

L’element més destacat de l’església és el retaule major d’estil barroc, construït entre el 1706 i el 1711 per l’escultor Pau Costa i considerat un dels tres retaules d’aquest estil més importants de Catalunya.

El 1755, el temple fou allargat per davant amb la construcció d’un tram més de volta i amb la façana barroca.

Flanquejada pel campanar,

la façana de la capella del Santíssim es va construir a mitjan segle XIX.

L’obra presenta, de manera didàctica i compartimentada, escenes de la vida de la Mare de Déu entre representacions d’altres sants.

Per una mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_d%27Arenys

L’Església parroquial de Santa Maria és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Informació extreta de : Catalunya.com i Viquipèdia.

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Mas Riera Valentí de Cardedeu

Mas Riera Valentí era una obra popular que estava situada en el carrer de Mas Riera Valentí, 2, de Cardedeu. De fet, aquest  Mas originalment estava ubicat en l’actual Plaça Francesc Macià, i va ser enderrocada la masia per donar pas a la construcció de la dita plaça.

Curiosament la façana de Mas Riera Valentí va ser traslladada a la Plaça de Sant Corneli durant la dècada del 1990, davant l’església i prop de la capella de Sant Corneli de Cardedeu.

On trobarem una placa, que ens diu el que li va passar al dissortat Mas Riera Valentí.

Se’n conserva documentació des del segle XII tot i que la façana té portes i finestres pròpies del segle XVII.

Actualment, la part interior i edifici annex, hi ha l’Oficina de Gestió Tributaria de Cardedeu, des de fa un any :

https://www.somvalles.cat/noticia/33209/loficina-de-gestio-tributaria-de-cardedeu-obrira-a-la-placa-sant-corneli

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Església parroquial de Sant Joan de Montgat

L’Església parroquial de Sant Joan està situada en el carrer de l’Església, 66 a Montgat.

Us passo dades sobre la seva historia que es coneix :

  • L’església parroquial es va començar a construir l’any 1816 en uns terrenys cedits per Pau Matheu-Alsina de Ca n’Alzina.
  • Les obres van restar parades 40 anys.
  • Es van reiniciar l’any 1855.
  • Dos anys més tard, el rector de Tiana, Mn. Magí Marquet, beneí el temple.
  • La parròquia de Montgat, segregada de la de Tiana, no es va constituir com a tal fins al 1867.
  • L’any 1900 es va substituir l’antic campanar d’espadanya per l’actual torre.
  • Inicialment la parròquia va ser dedicada a Santa Maria però poc després, els veïns i el vicari es van reunir i van decidir que el patró fos Sant Joan.
  • El 1917, se li afegí una vidriera de colors.
  • Tristament, el 19 de juliol de 1936 l’església va ser profanada, els altars i imatges foren destruïts així com l’arxiu parroquial, la rectoria saquejada i les campanes enderrocades.

L’Església parroquial de Sant Joan, és d’una sola nau coberta per una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. L’edifici salva el fort desnivell existent entre la part frontal i la part posterior d’aquest, per això té una façana molt allargada, efecte que s’accentua pel campanar, molt proper a la façana, i que té una gran alçada. Els murs laterals i el posterior estan realitzats amb maçoneria vista sense cap mena de revestiment.

   

La façana principal, arrebossada i pintada, està dividida en dues parts separades per una senzilla motllura. A la planta baixa s’obre la porta d’arc de mig punt, flanquejada per dues columnes amb capitells classicistes. L’arc té una decoració dentada i a banda i banda s’obre una finestra d’arc de mig punt. A la part superior hi ha una gran rosassa. La façana està rematada per unes arcuacions cegues aguantades per pilastres amb capitells esculpits, similars als de la porta principal.

El campanar és una alta torre quadrangular amb els angles esbiaixats. A la part superior hi ha una obertura d’arc de mig punt a cada cara per les campanes i per sobre, separat per una motllura, té una rellotge a dues de les cares. El terrat està decorat amb uns merlets escalonats i aguanta una estructura de ferro amb dues campanes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://santjoanbaptistademontgat.blogspot.com/2011/11/historia-de-la-parroquia.html

L’església de Sant Joan de Montgat és una església parroquial del municipi de Montgat (Maresme) protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat

La Catedral de Sant Llorenç, la façana principal dona a la plaça de la Vila i una sortida lateral al carrer de Pi i Margall, 4 de Sant Feliu de Llobregat, és dedicat al Sant Llorenç.

El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici . Amb un estil neomedieval amb ressonàncies bizantines, la catedral de Sant Feliu té 45m de llarg, 32m d’ample i 26 d’alt i consta de tres naus, amb transsepte, absis semicircular amb dues absidioles i cimbori poligonal sobre el creuer.

La coberta de la nau central és un traginat pla de cassetons de fusta ornamentats.

Com a curiositat, es pot mencionar que l’edifici no es va fer de pedra sinó amb blocs formats amb ciment i sorra del Llobregat que els feligresos es van encarregar de portar amb carro des del riu.

Amb una ornamentació interior molt curada : vitralls, esgrafiats, daurats al sostre, murals pintats en les capelles i un artístic mosaic en tota l’extensió del paviment.

La façana, de la plaça de la Vila, té una finestra triforada amb gelosies i capitells d’inspiració medieval. Sota, el portal de mig punt, amb arquivoltes i timpà.

Se’n destaca sobretot el portal de mig punt amb arquivoltes i timpà esculpits, i el gran finestral triforat, amb gelosies i arcs de mig punt sobre columnes. Al costat de la façana s’alça el campanar.

La façana lateral al carrer Pi i Margall també té una portalada neoromànica que s’obre al creu.

Us passo la historia fins els nostres temps :

  • Els inicis de la devoció a sant Llorenç, apareixen en un testament de l’any 1277, en disposar que el cos fos sepultat en una capella de Sant Feliu, sota l’advocació de sant Llorenç.
  • El 19 de març de 1524 és aprovada la fundació de l’església parroquial, ja que fins aleshores el terme d’aquesta població havia estat dividit entre les parròquies de Sant Just Desvern i Sant Joan Despí.
  • El 1862 l’església va ser objecte d’una important reforma d’ampliació.
  • Aquesta església fou destruïda el juliol de 1936, amb l’inici de la guerra civil espanyola, i només en va quedar el campanar i una marededéu gòtica, trobada al subsòl l’any 1941, i part d’un retaule o potser d’una portalada, dels segles XVII-XVII.
  • El dia 11 de juny de 1939 es va posar la primera pedra de l’actual edifici i a partir de 1940, essent rector Mn. Lluís Brugaroles i sota la direcció de l’arquitecte Josep Ros, es van iniciar les obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Llorenç.
  • El 22 de juny de 1941 es va beneir l’actual capella del Santíssim.
  • Finalment, el 26 de maig de 1946 el bisbe de Barcelona Gregori Modrego va presidir-ne la dedicació. La vigília es van beneir les campanes.
  • L’acabament de l’obra es va fer l’any 1955, amb les capelles de la Mare de Déu de Montserrat i del Sagrat cor.
  • El 15 de juny de l’any 2004 una butlla del papa Joan Pau II decretava l’escissió de 9 arxiprestats de l’Arxidiòcesi de Barcelona per a crear el nou bisbat de Sant Feliu, amb seu a la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. La mateixa butlla va elevar al rang de catedral la que fins aquell moment era l’església parroquial de Sant Llorenç a Sant Feliu de Llobregat.
  • El 26 de maig de 2005 el bisbe de Sant Feliu Agustí Cortès en va beneir la càtedra convertint-se així en la catedral més jove de Catalunya.

Si no coneixeu aquesta Catedral, us invito a fer un passeig per Sant Feliu de Llobregat per admirar el seu interior i la torre-campanar.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Feliu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Miquel Blanxart de Granollers

L’edifici de la casa Miquel Blanxart, està situada en el carrer Joan Prim, 11, cantonada amb el carrer de Torras i Bages de Granollers.

Prové del que es el primer eixample, de finals del XIX, i és l’actual eix principal del casc urbà on trobem representats els moviments arquitectònics dels darrers cent anys, amb varies edificacions destacades,  una d’elles la casa Miquel Blanxart.

És fruit de la reforma d’un antic edifici, que dóna als dos carrers i amb una mitgera, consta de planta baixa i dos pisos.

La façana principal de composició simètrica; el balcó és corregut al llarg de les dues façanes. La façana està decorada amb esgrafiats geomètrics florals de llenguatge modernista. J. M. Barnardas fou l’encarregat de la decoració.          

Les finestres del segon pis porten un guardapols molt original, en forma de cercle.

A la planta baixa hi ha les típiques finestres modernistes amb traceria de motius vegetals i animals

.

En destaca una figura femenina que aguanta la tribuna.

La Casa Miquel Blanxart està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Mussenya de Caldes de Montbui

Aquesta casa de can Mussenya, també coneguda com a “Casa Josep Samsó”, està situada en el Passeig del Remei, 1 de Caldes de Montbui.

Va ser construïda durant els anys 1910 – 1912, pel  Arquitecte Manuel J. Raspall i Mayol .

De fet es un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja.

La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei, en aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu.

Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d’iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Trilla en Gràcia de Barcelona

La Masia de can Trilla, que també s’anomenà Can Simón, està situada en Gràcia, concretament en el carrer de Gran de Gràcia, 177-181 de  Barcelona

Aquesta pairalia, que encara es conserva, encaixonada per noves construccions, és de planta rectangular, formada per dos cossos bastant simètrics, amb planta baixa, dos pisos i golfes.

Ha tingut reformes durant  el pas dels anys, podem veure per la banda del passatge  una façana amb els balcons i finestrals, d’arcs apuntats i diversos portals, a la planta baixa hi vivien els masovers.

Hi ha una capella del segle XVIII, de façana amb tendència barroca, amb portal de carreus de pedra.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1728, un tal F. Dupré, de nacionalitat francesa, comprà la finca i durant uns anys la casa es va anar traspassant a diferents propietaris, fins que la família Simón la va vendre a Antoni Trilla i Blanc.
  • Aquesta casa posseïa en aquelles èpoques una gran extensió de terres de conreu, aquesta propietat, tenia varis cellers, lloc on es premsava el raïm i es feia oli amb les oliveres dels camps que l’envoltaven.
  • A Cant Trilla, el 1817, s’hi va celebrar l’aplec de la Mare de Déu d’Agost, festivitat que s’ha acabat consolidant com la màxima manifestació de la cultura popular gracienca.
  • L’any 1825 la propietària, Àgueda Trilla, demanà permís per a transformar la hisenda en zona edificable.
  • Uns any mes tard, d’aquí naixeren els carrers de Santa Àgueda, Badia, Trialla, Serra, comte de Vilamur i plaça Trilla.
  • L’any 1835, la capella serví per a celebracions religioses, cosa que també havia passat durant el domini napoleònic.
  • A començament del segle XX va ser habilitada com a escola, mes tard, va ser cinema i també, la seu d’algunes entitats socials.
  • Des de 1940, a Can Trilla resideix la comunitat de monges “Hermanas de Jesús Paciente”.

Masia Can Trilla és una antiga masia de Gràcia protegida com a bé cultural d’interès local.

Ven segur heu passat moltes vegades hi no us heu fitxat en aquesta antiga Masia !

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Ajuntament de Montmeló

Fou construït durant els anys trenta del segle XX, és d’estil noucentisme, amb la intenció doble de ser l’ajuntament i l’escola (l’ala dreta i l’esquerra eren l’escola masculina i femenina respectivament). En l’actualitat només els dos pisos inferiors de les dues ales són destinats a escola, la resta són dependències de l’ajuntament.

És un edifici format per dues ales situades en la posició d’un angle de 90 graus, en el vèrtex del qual s’hi troba la façana. La coberta d’aquest cos central és de dues vessants.

S’accedeix a l’interior a través d’un arc de mig punt remarcat per una motllura senzilla. Al seu damunt hi ha l’escut de la vila i en el pis superior un gran arc apuntat suportat per dues pilastres adossades, que és un balcó. A les ales laterals s’hi obren dues fileres de finestres, una superior i l’altra inferior.

Tot presidit per un rellotge i dues campanes.

L’ajuntament de Montmeló és un edifici de Montmeló protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé