L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà

Santa Maria de Lluçà està situada al terme de Lluçà, als peus del Castell, voltada per masies, conreus, boscos i pastures que recorden el recent passat autàrquic de les cases de pagès.

Us passo la seva historia :

• Fundada en l’antiga parròquia de Santa Maria de Lluçà (905), pels senyors del castell,
• Fou el primer prior Pere de Sagàs (1168-1185).
• Al gran moment d’esplendor de final del segle XIII, segueix la decadència del segle XIV i especialment del XV.
• El 1592 va ser secularitzada com totes les canòniques regulars.
• En una època incerta entre el 1581 i el 1661 hom construí el campanar, de planta quadrada i de tres pisos, d’estil barroc.
• Al segle XVII, es va refer la façana de l’església reaprofitant la porta.
• La ferramenta romànica, datada entre 1170 i 1300.
• Des de mitjan segle XIX fa funcions de parròquia dins del bisbat de Vic.

L’antic monestir de Santa Maria de Lluçà,  és un edifici d’una sola nau amb un absis semicircular, abans del qual s’obren sengles capelles als murs nord i sud respectivament, que formen una mena de transsepte.

La capella de migdia acaba amb un petit absis semicircular, mentre que a la de tramuntana l’absis va ser substituït per la capella del Santíssim del segle XVIII. La volta de canó apuntat, fou refeta després dels terratrèmols del segle XV.

Als peus de la nau hi ha el cor sobre un arc rebaixat, sota el qual el 1954 van ser descobertes les pintures murals del segle XIV que es poden contemplar en el petit museu annex.

A migdia de la nau hi ha el petit claustre, de planta irregular, els capitells del qual estan estretament relacionats amb els de Ripoll. La iconografia dels capitells és de motius zoomòrfics i vegetals, només hi ha un capitell amb una imatge antropomòrfica.

Al subsòl rocós sobre el qual s’assenta Santa Maria de Lluçà han aparegut gran nombre de tombes antropomòrfiques que es poden datar de principis del segle X.

Conserva una pica baptismal romànica procedent de l’església de Salcelles.

La Mare de Déu de l’altar major és una rèplica recent de la romànica, desapareguda l’any 1936. Al Museu Episcopal de Vic es conserva el frontal i laterals d’altar i una creu de fusta policromada del segle XIII dels que en podem veure les rèpliques in situ.

Santa Maria de Lluçà és una obra de Lluçà  declarada bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Lluça i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé – Fotografies : Fidel Rodríguez

Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

L’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera  està situat en la Plaça de la Vila, 1 en Santa Maria de Palautordera.

Va ser dissenyat per l’arquitecte municipal Josep Domènech i Mansana, es tracta d’un edifici historicista, d’aspecte monumental.

L’estructura és composta per una part central de tres plantes, encimbellada per un campanar amb un rellotge d’agulles i dues parts idèntiques a banda i banda i l’escut de la Vila.

Es començaven les obres per part del contractista Agustí Altimira Mota  al més juny del 1928, i varen finalitzar el 15 de desembre de 1929.

Podeu seguir l’historia de l’antic Municipi a l’enllaç que us adjunto :

http://www.smpalautordera.cat/municipi/el-municipi/historia.htm

 

 

Dades recollides gràcies a  Catalunya i de l’Ajuntament de Santa Maria de Palautordera

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa dels Nins de Santa Coloma de Gramanet

La Casa dels Nins, esta al costat de la Plaça  de Manelic, 1 en Santa Coloma de Gramenet.

Us passo la seva breu historia :

• Fou bastida vers el 1931, amb tota la seva decoració externa en relleu i amb les imatges de nins.
• Durant al 1987,  se li fa un afegit respectant la volumetria i les línies de decoració existents.

La Casa dels Nins és un edifici d’habitatges, de planta baixa i dos pisos.

L’element més destacable són els relleus que ornamenten la façana, els frontons semicirculars i els ampits de les finestres, frisos

i, especialment, la cornisa superior, que presenten tota una sèrie de temes simbòlics o al•legòrics de tota classe, elaborats per un autor desconegut en pedra artificial o ciment.

Us passo un video amb una explicació de l’antiga Font d’en Manelic i de la Casa dels Nins:

http://puigcastellar.cat/historia-de-la-font-den-manelic-i-la-casa-dels-nins

La Casa dels Nins és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Esperança de Granollers

La Capella de Santa Esperança  està situada en el carrer  de Santa Esperança de Granollers.

La Capella de Santa Esperança es tracta d’una construcció edificada entre mitgeres sobre el corredor de Sant Roc, amb volta rebaixada, una gran obertura a dues vessants al pis, i amb presència d’un campanar d’espadanya i un retaule senzill amb un matxó per banda.

Segueix la tipologia de les capelles dels portals de la muralla: un sol pis de planta rectangular amb un senzill altar. Un gran arc rodó, que dóna a l’exterior, permetria seguir les cerimònies des del carrer estant.

Construïda al portal del seu nom, amb sortida al camí de Barcelona, s’enderrocà el 1853 a conseqüència del progressiu enrunament de les muralles, per tornar a refer-se al costat. “Així, veiem que, en les noves construccions, per exigències dels propietaris limítrofs amb dites capelles, són muntades unes voltes a costa de servituds tal com en la capella de Santa Esperança, que s’autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l’obligació de construir-la de bell nou per mitjà d’un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l’escala, o sigui tota l’amplada de la casa que es construirà.

La Capella de Santa Esperança és un oratori a la ciutat de Granollers  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Viaducte de Sant Jordi de Figaró

El Viaducte de Sant Jordi, ens referim el pont del tren de La línia de Barcelona a Vic i Ripoll forma part d’una línia que antigament havia arribat fins a Sant Joan de les Abadesses,

situat en l’entrada sud de Figaró.

Va néixer amb l’objectiu de transportar el carbó des del Pirineu fins a la ciutat de Barcelona.

El 1875 es posava en servei el tram entre Granollers i Vic.

I mes tard,  el 1880 arribava fins a Ripoll i Sant Joan de les Abadesses.

El Viaducte es una obra de gran valor, tal com posa el cartell es de finals del segle XIX quan es va posar la línia en funcionament,

i actualment aquest pont  encara continua prestant servei.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat del Clot de Barcelona

El Mercat del Clot, està situat a la plaça Mercat número 26, en la barriada del Clot del districte de Sant Martí de la ciutat de Barcelona.

El Mercat del Clot data des de 1889, es  un edifici  que va ser projectat per l’arquitecte modernista Pere Falqués i Urpí.

Els orígens del mercat es remunten al segle XIX, quan s’inicià un mercat a l’aire lliure quan encara El Clot formava part de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals.

Tanmateix, a causa del creixement de l’activitat del mercat i de la demografia del barri es decidí construir un mercat cobert en un dels terrenys de la família Buxó per resguardar la gent de les inclemències meteorològiques.

Aquest edifici és d’estil pre-modernista  i de planta rectangular  amb  coberta a dues vessants, i interiorment està dividida en tres naus.

L’estructura és metàl·lica, la part interior està formada per tres naus a base d’encavallades i tancament d’obra vista amb elements decoratius de pedra. A les dues façanes principals hi trobem també elements decoratius de ceràmica.

A la darrera reforma que es va fer a l’any 1995,  els paraments de lamel·les de fusta que permetien la ventilació van estar substituïts per panys vidriats.

El seus horaris  son :

Dilluns de 07: 00h a 14: 30h

Dimarts, dimecres i Dijous de 07: 00h a 14: 30h y de 17: 30h a 20: 30h

Divendres de 07: 00h a 20: 30h

Dissabtes de 07: 00h a 15: 00h

Us passo mes dades del  Mercat del Clot en aquest enllaç :

http://www.mercatdelclot.net/mercat.html

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Barcelona i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masies de Can Pantiquet i Can Flequer de Mollet del Vallès

Les dues masies, Can Pantiquet i Can Flequer, estant situades  en l’avinguda  Antoni Gaudí, 31- 39 de Mollet del Vallès.

Can Flequer i Can Pantiquet és un antic conjunt residencial rural del segle XVI, amb porta adovellada i finestrals bellament esculpits,

avui integrat en el nucli urbà de Mollet del Vallès.

Can Flequer és de planta quadrangular, de dues plantes d’alçada i coberta a dues vessants de teula àrab. Destaquen el portal i finestral central.

Can Pantiquet té tres plantes d’alçada, forma quadrangular i coberta a dues vessants.

Ambdós tenen murs de càrrega de paredat comú, sostres i cobertes amb bigues i cabirons de fusta.

L’ús original del conjunt és residencial amb dependències annexes per l’activitat agrícola i producció artesanal.

Aquestes edificacions rurals estan avui en un espai plenament urbà habilitat per a equipaments col•lectius.

En un angle entre els dos edificis i adossat a ell, hi ha l’antic Pou.

Les masies de Can Flequer i de Can Pantiquet  estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades gràcies a l’Ajuntament de Mollet del Vallès i a Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antics Magatzems i la seva historia de Terrassa

Avui us passo 5 antics magatzems que van fer de Terrassa una vila prospera gràcies a la seva elaboració i comercialització de productes, arreu de Catalunya i a fora, tots ells estan dintre de la zona urbana d’aquesta ciutat :

Magatzem Joaquim Alegre

Magatzem Pasqual Sal

Magatzem i casa Emili Matalonga

Magatzem Emili Matalonga i Cia

Fabrica i Magatzem Marcel i Poal

Si aneu per Terrassa podreu veure mes d’aquests edificis amb la seva historia.

 

 

Dades : Ajuntament de Terrassa

Adaptació i Fotografies : Ramon Solé

Torre Andreu “ La Rotonda “ de Barcelona

La Torre Andreu, mes coneguda per “ La Rotonda “ esta situada al Passeig de Sant Gervasi 51-53 i l’Avinguda del Tibidabo 2-4 a Barcelona.

Us passo la seva historia :

• A començaments del segle XX va acollir un hotel, l’Hotel Metropolitan, un dels més prestigiosos de Barcelona.
• Després de la Guerra Civil va continuar com a hotel aleshores sota la denominació Hotel Residencia La Rotonda.
• Als anys vuitanta del segle XX es va convertir en una clínica per a malalts terminals Fundació Sociosanitària de Barcelona.
• Als anys noranta del segle XX es va fer una rehabilitació de l’edicle a càrrec de l’arquitecte Francesc Labastida.
• L’any 1999 va ser adquirit pel grup immobiliari Núñez i Navarro.
• Al setembre del 2016 van finalitzar les obres d’adequació de l’edifici per a oficines, locals comercials i pàrquings.

Fou construït, per encàrrec del doctor Salvador Andreu, l’any 1906 per Adolf Ruiz i Casamitjana;  en el 1918 va ser ampliat per Enric Sagnier.

Torre Andreu “ La Rotonda “ és d’estil modernisme i classicisme.

El seu element més notable és l’edicle, rotonda o templet que el corona, decorat amb mosaic i trencadís per l’artista Lluís Bru.

També s’hi van fer servir elements ceràmics de Pujol i Bausis.

Us passo informació molt detallada sobre aquest edifici emblemàtic de Barcelona, realitzat per l’empresa  Nuñez i Navarro :

http://www.nnrehabilitacion.com/ca/projectes/la-rotonda-torre-andreu

Així també a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_Andreu

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

 

 

Els forns de calç de l’Oller a Sant Martí de Centelles

Per anar Els forns de calç de l’Oller es molt fàcil, podreu fer-ho tot caminant o anar en vehicle per el mateix camí; des de l’estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir de l’edifici, un cartell que indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu, en aquest cas serà cap a l’esquerra del carrer de mas Oller, seguiu fins el final de les cases.

Entrareu per l’antic camí de can Oller, on veureu banda i banda plataners,

fins arribar a la gran masia de Can Oller.

Allí gireu a la dreta tot deixant el camí a Sant Pere de Valldeneu i passareu pel costat de la masia de can Oller a la vostre esquerra i al poc, deixareu a la dreta al Parc de l’Alzinar de l’Oller.

Gireu pel primer carrer a l’esquerra fis baixar a nivell de les antigues piscines i  el nou Restaurant de l’Oller, des d‘aquest punt veureu una gran construcció al fons de l’explanada, son els Forns de l’Oller.

Els Forns de Calç estan disposats un al costat de l’altre i d’una construcció de gran alçada amb obertura parcialment obstruïda  o ballada.

Segons es dius van estar actius uns pocs anys al principi del segle XX.,

podria ser, perquè ja no era rentable aquest tipus de feina…

Els propietaris eren la família Senties, també propietaris de la finca de mas Oller.

Pare i fills van ser executats duran la guerra, tal com diu una placa allí existent.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Martí de Centelles i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé