El Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut, i la seva Font a Sant Feliu de Pallerols

El Santuari de la Salut amb la Font, està situat al municipi de Sant Feliu de Pallerols, al costat de la carretera que segueix el camí ral de Vic a Olot (Ctra. C-153 km. 40), el conjunt es troba en la cruïlla de l’antic camí d’Amer a Rupit i a Vic a la comarca de la Garrotxa.

Situat el Santuari a 1028 metres d’altitud, gaudeix d’una balconada esplèndida en els dies ven solejats, amb vistes a la vall d’Hostoles, la vall d’en Bas, el Canigó, el golf de Roses i l’Alta Garrotxa.

Veiem una mica de la seva llarga Historia :

  • Les primeres notícies es remunten a principis del segle XVII, l’amo d’un mas proper, en Joan Carbonés, col·locà una imatge de la Verge del Rosari a la balma anomenada de “Roc de Claperols”.
  • En l’any 1642 , el mateix Joan Carbonés, animat per la devoció despertada per la gent de les contrades, hi edificà una petita capella .
  • El nom de la Mare de Déu de la Font de la Salut, li ve des de l’any 1642, per una font  a prop del Santuari amb aigües miraculoses, per això de “ Salut”.
  • També. aquest santuari fou aixecat per demanar a la Mare de Déu que alliberés els pobles veïns de les terribles tempestes que allí es desencadenaven i feien malbé les collites dels pagesos.

Així ho indica una estrofa dels goigs:

“Aquesta Vall deplorava / abans molta tempestat; / d’ençà que hi sou venerada, / parà tal calamitat…”

  • El 9 de juliol de 1809 fou escenari d’una violenta batalla entre les forces del Baró d’Eroles i el general francès Lamarque. Així ho narra Mn. Isidre Matabosch, antic rector de Sant Feliu de Pallerols, al llibre “Ressenya històrica del santuari de la Font de la Salut”: “ La nit del 24 al 25 d’abril de l’any 1809 una nombrosa divisió de francesos que venia de la part de Vic hi passà la nit, ferint l’ermità que fugia, i que pocs dies després morí de resultes de la ferida, cometent-hi moltes altres profanacions, respectant, però, la imatge de Maria Santíssima, que després fou baixada a l’església parroquial”
  • Pels anys 1832 i 1847 l’hostatgeria s’amplià amb la creació de noves habitacions,
  • El 1853 es va fer un nou i espaiós cambril.
  • El 2 de maig de 1862, a causa de la gran afluència de devots, començaren les obres d’engrandiment de la capella amb la benedicció de la primera pedra.
  • El 21 de maig de 1857 es va substituir la primitiva imatge per una altra de mides més grans, a fi d’adaptar-la al nou cambril.
  • Un dels esdeveniments importants en la història del Santuari, és el gran romiatge que el poble de Sant Feliu de Pallerols celebrà el 1886. En aquella ocasió van oferir a la Mare de Déu un vestit en agraïment d’haver-los salvat del còlera, que ja s’havia estès a les cases més properes del terme parroquial.
  • El santuari es consolida a principis del segle XX per l’obertura de la carretera que la treia del seu aïllamen.
  • Durant la Guerra Civil va ser destrossada i la que actualment es venera n’és una còpia. És de guix i fou posada l’any 1939. La Mare de Déu està dempeus i sosté el Fill amb l’esquerre. Aquest, beneeix amb la dreta i amb l’altra mà porta un ram de flors. La primitiva imatge la guarda el rector del santuari i no té cap similitud amb l’esmentada anteriorment.

L’antiga font, avui reformada, es troba dins d’una obra en forma d’arcada, era lloc la gent anava a buscar l’aigua amb carro o a peu amb garrafes i galledes,

Any 1910

donat que es deia que era molt bona i fins i tot guaria de certes dolències, de fetge, estomacals entre altres.

Hi ha sobre la sortida de l’aigua, una imatge de la Verge amb rajola.

Dins de l’obra on hi ha la font regulada amb una aixeta, és disposa d’un allargat banc de pedra situat a la dreta.

 

Recull de dades del mateix Santuari i Ajuntament

Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

Pont “Nelson Mandela” i la casa de La Ricarda en El Prat de Llobregat

El pont “Nelson Mandela”, es un bon medi per passar d’un costat al altra del Llobregat i poder anar a l’Espai Natural del Delta del Llobregat, sense entrar dins de la Població de El Prat de Llobregat.

Per a mes informació del Pont “Nelson Mandela”, podeu consultar aquest enllaç :

http://www.construcloud.com/2015/12/30/pont-nelson-mandela-prat-llobrgat-barcelona/

l’Espai Natural del Delta del Llobregat , és un lloc que amb paciència i tranquil·litat podreu veure i conèixer depenen de l’època de l’any moltes aus.

Utilitzant els miradors o torres i sempre amb silenci…!

A l’arribar a la desembocadura i a la vostra dreta, veure una casa, és La Ricarda,

casi a peu de sorra i rodejada de pins, deu de ser un dels llocs mes tranquils del Prat de Llobregat.

 

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

L’Historia del retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès

Per arribar a la Font de Sant Pau de Cerdanyola de Vallès,  podem fer ho per varis llocs: un d’ells es des de can Coll,

un altre,  per un camí que passa per l’antiga bòbila

i per últim per Flor de Maig que us cal donar la volta per fora de les instal·lacions

i que us portarà fins la baixada d’una filera d’escales fins la mateixa Font.

Cal mirar en els tres casos els cartells instal·lats en cada itinerari.

Està situada a la llera dreta d’un petit torrent, rodejat d’una abundant vegetació de la qual en destaquen uns plàtans centenaris.

El broc i la pica, estan dins una construcció ornamental feta de pedra vista en forma de cova i no massa gran.

L’entorn és espaiós i molt ben conservat, format per una ampla vorera que per un costat té una gran bancada i per l’altre el torrent.

L’Historia va començar quan jo vaig valorar on podia estar aquesta Font de Sant Pau amb els plànols de la zona en els anys 1993-94.

El lloc era d’una abundant vegetació, casi… salvatge. !

Tres plàtans van donar la senyal on podia estar la Font de Sant Pau.

En Miquel Tormos, autor del llibre “Camins de l’Aigua – Passejades per 100 fonts de Collserola”, i el meu pare, en Domènec Solé, van ser els encarregats de fer el retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès.

Com diu el Llibre de Sr. Tormos :

“ Després de més de cinquanta anys d’haver estat perduda i soterrada per esllavissades”…

En Miquel i el meu pare, amb simplement unes eines de tallar branques, es van obrir pas fins arribar i trobar un banc de pedra d’uns 12 metres de llarg; això va comportar anar en varies ocasions fins localitzar-ne la Font de Sant Pau.

Ho varen notificar al Patronat de Collserola, el qual es va posar d’acord amb l’Ajuntament de Cerdanyola i van `portar a terme la recuperació de la Font de Sant Pau l’any 1996, amb un acte popular.

Després dels anys, puc dir, que ni al meu pare, ni a mi, sens va tindre cap consideració en l’acte de retrobament de la Font de Sant Pau de Cerdanyola del Vallès, per part de les autoritats del Patronat de Collserola i ni per part de l’Ajuntament de Cerdanyola…

A pesar d’això estic orgullós de que es recuperés aquesta Font per de Sant Pau per la gent que els agrada visitar les fonts naturals de la Serra de Collserola i la seva natura.

Una mostra és el mirador d’Aus de Can Coll obert els diumenges al matí.

 

 

Text i dades generals : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

 

De vegades cal mirar a munt, i poder veureu : façanes que us poden deixar amb la boca oberta, a la ciutat de Barcelona

Per ho !, es que… ja no és mira per sobre? Pues crec que ens cal fer un STOP a la nostra vida…

Avui contemplem unes cases a La Meridiana de Barcelona, on podem veure  figures, relleus, imatges, ceràmica… i molt mes.

Situeu-vos, tal com us deia a La Meridiana amb el carrer la Corunya, i a partir del numero 101, comenceu a mirar a munt dels edificis que hi ha un al costat de l’altre.

El primer, es una meravella, tota la fatxada podem veure una diversitat de relleus i rajoles amb imatges

Com la Verge de Montserrat i Sant Jordi

La data de construcció entre molts mes temes.

Els edificis propers, també son molt significatius i actualment estan arranjats i un d’ells construït a 1890

Per últim, veiem un petit edifici al carrer Aragó 603, que perilla en ser enderrocat, que te un escuts curiosos al costat del primer balcó.

Personalment havia passat per aquí moltes vegades per ho no mirava a munt i em perdia totes aquestes fatxades que son un art en la construcció.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de Can Planas, la Masia del “Barça”

Can Planes, també denominada a llarg dels segles com a Can Planes de Dalt i com a Can Freixes.

L’edifici de la Masia, construït l’any 1702 La Masia, situada al districte de les Corts, formava part dels terrenys adquirits pel FC Barcelona destinats a la construcció del Camp Nou amb l’acord favorable d’una Assemblea de compromissaris convocada pel president Agustí Montal i Galobart el 14 de novembre de 1950.

La compra oficial s’ajornà tres anys, i encara en passaria mig més fins que el 28 de març de 1954 es procedís a iniciar les obres.

“…Una comitiva de 60.000 persones, presidides per Francesc Miró-Sans, van fer el recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia de Can Planas, a l’ombra de la qual, va celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de solemnitat. Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, la junta d’en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb el precepte de conservar-hi per sempre la Masia.

En el curs de les obres del Camp Nou, la Masia va servir com a taller de confecció de les maquetes i lloc de reunions i treball d’arquitectes i constructors, i també com a local de recepció d’autoritats. Després d’uns anys de romandre tancada, en el període presidit per Enric Llaudet es procedí a fer-hi unes obres de restauració i el 26 de setembre de 1966 passà a albergar la seu social i oficines del Club, que deixaren la Via Laietana per a traslladar-se al costat al Camp Nou…”

La Masia, està catalogat per l’Ajuntament de Barcelona com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Central de Mataró, 2ª part #

Avui veureu la part nova d’aquest important parc de Mataró i del Maresme.

Si sortiu de la part vella del Parc Central, per on hi ha el Casal de la Gent Gran del Parc, trobareu d’immediat una gran avinguda, coneguda com Corregiment de Mataró, que separa els dos espais.

Esta situat en un desnivell del terreny com si fora un turonet.

Trobareu amplis camins i altres mes estrets, amb placetes on en algun cas hi ha jocs infantils.

Un lloc emblemàtic, com el Racó de la Pau, hi ha una olivera com a símbol de pau, cedida per una entitat Cristiana i una altra Musulmana.

També, trobareu un mirador que visualitza la part antiga de Mataró.

Arbres i plantes de tots tipus ven distribuïts a la llarg del Parc en aquesta part nova.

On podeu veure gent passejant, corrents, prenen el sol en els nombrosos seients.

Va ser un gran encert fer aquest nou Parc com a ampliació del Parc Central.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Parc Central de Mataró, 1ª part #

El Parc Central de Mataró és una zona molt ben enjardinada de la ciutat de Mataró .

Va ser inaugurat l’any 1893 en el marc d’un projecte recreatiu de gran envergadura que incloïa un parc d’esbarjo privat i un velòdrom al que en aquells moments encara eren els afores de la ciutat, no com ara amb el creixement casi imparable d’edificis, està al cor de Mataró.

L’any 1894 també s’hi va aixecar una plaça de braus que va tenir molt poca durada.

Sols entrar, veurem els arbres mes monumentals del Parc, cal destacar : pins, eucaliptus, xiprers, entre altres arbres.

Actualment, la zona enjardinada disposava d’avingudes arbrades,

estanys o sortidors d’aigua,

una cascada i fonts,

un lloc de patinatge,

un cafè, lavabos…

i diverses escultures, com  del popular “negrito”, Anselm Clavé entre altres.

Té un valor especial la tanca del parc formada per pilars quadrats d’obra vista i pedra artificial. Damunt els pilars de la part central, una cornisa serveix de base per la col·locació de les lluminàries. Entre els pilar hi ha unes reixes de ferro amb motius geomètrics.

Un espai per els mes petits

El Parc en que es de dimensions quadrades, al fer el passeig per dintre d’ell, pot donar la sensació de ser esfèric,

donat que el circuit lateral i la plaça central dedicada a Honorat Vilamanyà, son circulars.

En un angle del Parc Central, hi ha el Casal per la Gent Gran.

Aquest Parc Central està protegit com a bé cultural d’interès local.

  • Dema veurem la part nova d’aquest important Parc de Mataró i del Maresme.”!

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal visitar la Mola dels Quatre Termes, en la Serra de Prades de Tarragona

La Mola d’Estat o Mola dels Quatre Termes, és un tossal que es troba a les muntanyes de Prades, a la Conca de Barberà, entre Vimbodí i Poblet i Montblanc, a uns 1.200 m en línia recta del refugi dels Cogullons.

S’hi accedeix pel sender de gran recorregut GR-171, que hi passa a tocar. El seu nom prové del fet que a uns 300 m al sud de la mola convergeixen els termes de quatre municipis: Montblanc (o, antigament, Rojals, quan era independent de Montblanc), Vimbodí i Poblet (abans Vimbodí), Mont-ral i Prades, al punt anomenat “Taula dels Quatre Batlles”.

“Diu la tradició que, quan calia fer una tallada de pins, els quatre batlles es reunien en aquest indret per a pactar els termes de la tala, ja que alguns boscos eren compartits”.

Com a fet característic d’aquest tossal, podem trobar tres creus metàl·liques clavades a la roca, anomenades popularment “Les Tres Creus”.

Podem visitar llocs que estan en unes gran cingleres que ens invitarien a “Volar”…

Es un punt de sortida de moltes rutes de muntanya, algunes fàcils i d’altres de llarg recorregut i de mes dificultat.

Us animo a visitar aquest lloc fantàstic i gaudireu de pau i silenci…!

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodriguez

Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes de Barcelona

Podem accedir des de l’avinguda de Pedralbes, on està  la Creu de Terme de Pedralbes, que ja us vaig fer un article el passat dia 2 de gener de 2018

Hi ha un jardins fora de muralla, després d’on grans esglaons, farem l’entrada per un portal o porta inferior,

a l’esquerra hi ha unes cases que antigament i com si fora un poble,

havien : la fleca, la carnisseria i d’altres dependències, i posteriorment han seguit pertanyent al monestir dedicades a altres usos.

A la nostra dreta, ens crida l’atenció una casa que dona a la cantonada entre la baixada del Monestir i la plaça del Monestir,

es coneguda com “el Conventet”, que actualment queda fora del recinte del monestir però que fins a la desamortització n’havia format part.

Va ser construït el 1329 per allotjar la comunitat de frares menors que es cuidaven de l’assistència espiritual de les monges del monestir.

És un edifici amb un petit claustre i l’arquitecte Enric Sagnier el va reformar el 1919 incorporant-hi elements romànics procedents de la desapareguda església de Santa Maria de Besalú, molt visibles a l’exterior.

És de propietat privada, pertanyent, de fa ja molts anys, a la família Gòdia.

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un dels edificis més representatius i valorats de l’arquitectura gòtica a Barcelona.

Fundat l’any 1327 per la reina Elisenda de Montcada per donar suport a l’orde de les monges clarisses.

El 1983 es va obrir al públic com a museu i lloc d’interès cultural.

En l’actualitat, un dels atractius més especials del monestir és l’accés que el museu permet a la vida quotidiana de la comunitat de les clarisses.

El conjunt del Museu-Monestir de Pedralbes comprèn l’església i el monestir, que gira entorn de l’espaiós claustre de tres plantes envoltat de les estances principals: el Dormidor, el Refetor, la Sala Capitular, l’ Abadia i les Cel·les de dia, 

una de les quals conté les meravelloses pintures murals de Ferrer Bassa, així com nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat de clarisses ha anat aplegant al llarg de segles de permanència al monestir.

L’església, d’una sola nau, alberga la tomba on descansa la reina Elisenda, amb una estàtua jacent que la presenta adormida en la pau de l’entorn.

El claustre, de tres pisos d’alçària i al voltant del qual s’articula el monestir, està considerat el claustre gòtic més gran del món, i té un preciós jardí medieval on destaquen les herbes medicinals.

  

En diferents llocs d’aquest espai, podreu veure l’Escut, senzill per ho en el seu temps, va ser destacat, per la seva importància !

El recinte del monestir, està declarat conjunt històric nacional.

 

Recull de dades, confecció del Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Rossell, dins del creixement urbà de Llinars del Vallès

Can Rossell és una masia de Llinars del Vallès, situada en el carrer de Bonavista està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

És molt difícil precisar la data de construcció d’aquesta masia, però tot indica, que podria ser dels segles XVII-XVIII.

En el fogatge de 1553 apareix documentat : ” lo teixidor Rossell” , que indica l’ofici del propietari de la casa en aquella època.

La masia és de planta basilical, coberta a dues vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes a la part central. A la façana hi ha afegit un cos lateral que trenca la composició simètrica, construït de maó i amb dues finestres d’arc rebaixat.

Les obertures i els angles de les parets estan emmarcats per carreus rectangulars. Les finestres tenen ampit de poc voladís i en una paret lateral hi ha una finestra tapiada amb rosetes en els muntants.

En la part de darrera, podem veure del que queda de les aspes i torre d’un pou.

Al creixa la població de Llinars del Vallés, aquesta masia que estava aïllada en els camps, actualment esta rodejada de grans xalets que encara la fan mes notòria i destacable. Ja no disposa de camps per el conreu en les rodalies.

 

Dades : Ajuntament de Llinars del Vallès

Text i Fotografies : Ramon Solé