Pintades en Murs : Mural del Institut Bellvitge a l’Hospitalet de Llobregat – 6ª Part #

Avui us presento dos articles

Al febrer de 2016, amb motiu de les celebracions del 50 aniversari del barri de Bellvitge, el col·lectiu Contorno Urbano,  va pintar un mur de l’Institut Bellvitge amb la participació de l’institut i de les persones i entitats que van poder i van voler participar.

Els alumnes de l’Institut van escollir la frase que es va sobre posar a la pintura de base i que diu:

“Esforç, acollida i lluita, Bellvitge és Bellvitge”.

També al 2016 es va presentar el vídeo:

“Bellvitge és Bellvitge” “Bellvitge es Bellvitge”

I que us passo el seu enllaç :

Va ser elaborat per Clara Anton de Contorno Urbano i amb música de “El mosquito del garito” sobre la construcció col·lectiva del mural al barri de Bellvitge.

Adaptació al text : Ramon Solé

Text i Fotografies : Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ermita de Sant Marçal de Montseny

Avui us presento dos articles

Sant Marçal de Montseny és una ermita romànica situada al municipi de Montseny, gairebé al límit amb el d’Arbúcies.

Es troba a 1.093 metres d’altitud, entre les Agudes i el Matagalls. És molt propera al punt on es troben les comarques del Vallès Oriental, Osona i la Selva.

Us passo la seva historia :

  • La primitiva església de Sant Marçal de Montseny està documentada el 1053, on es va retirar el monjo Guifred i la seva família, sota la protecció del bisbat de Vic.
  • El 8 de desembre de 1066 es consagra l’església i es funda l’abadia.
  • El 1104, es va consagrar de nou l’església després d’uns anys d’abandonament.
  • Des del 1624, després d’uns anys de decadència, no hi resideix cap més monjo.
  • El 1635 va quedar a càrrec del rector de Sant Julià de Montseny, cosa que feu que passés a dependre de la diòcesi de Barcelona.

L’actual església és un edifici romànic, amb absis circular, volta de mig punt i un ample campanar d’espadanya.

Al costat nord de l’ermita, hi ha un petit cementiri i al costat sud el casal de l’antic priorat, que durant molts anys ha estat refugi d’excursionistes i parada obligada en les travesses del Matagalls a les Agudes.

Durant la primera meitat del segle xx, va ser regentat per l’ermità Ignasi Sala i la seva família i no disposava de llum. Actualment és un restaurant de cuina de muntanya.

Font de Sant Marçal

Sant Marçal de Montseny , és bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé – Imatges Arxiu Rasola

Casa Torrabadella de Granollers

Avui us presento dos articles

Casa Torrabadella està situada en el carrer d’Anselm Clavé, 29  amb cantonada al carrer Marià Maspons de  Granollers.

Carmen Lara i Navas – 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo informació de la seva història:

  • L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França.
  • És així com la carretera de Barcelona a Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final dels darrers cent anys, amb la casa Torrabadella, la casa Paula Pinyol, la casa Trullàs, el Museu, etc.
  • La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny, autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
  • Durant la guerra civil, el comitè local la va ocupar i hi va instal-lar l’emissora de ràdio.
  • En les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d’obres d’art procedents d’esglésies i cases particulars.
  • Actualment l’edifici és conegut com a Can Ramoneda.

És una obra de Francesc Mariné i Martorell, edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis i façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L’element formal més significatiu és una tribuna a l’angle, de planta circular, limitada per vidrieres de forma poligonal i coberta piramidal.

Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada. És de composició simètrica, amb tres eixos principals que emfatitzen el portal d’accés. Els elements formals i decoratius són representants de l’eclecticisme. Els forjats dels balcons, d’un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista “Guidons”.

La Casa Torrabadella, o Can Ramoneda, és un edifici del municipi de Granollers,  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Pont Vell de Manresa

Avui us presento dos articles

El Pont Vell de Manresa, aixecat sobre el riu Cardener, es troba a l’entrada de la ciutat, de la qual constitueix una de les siluetes més clàssiques.

Us passo la seva historia :

  • El pont es deuria fer al pas del segle XIII al XIV, sobre un antic pont romànic del segle XII, del qual es veuen les bases en els fonaments de l’arc central.
  • S’ha dit, sense cap versemblança que el pont romànic fou aixecat al lloc d’un antic pont romà del Baix Imperi, del qual hauria aprofitat els fonaments.
  • És, en tot cas, el pont més antic de la ciutat, i és a partir del segle XIV, quan se’n fan d’altres, que comença a ser designat com a Pont Vell..
  • Destruït en part al final de la guerra civil , el 24 de gener de 1939.
  • L’arquitecte J. Pons Sorolla, de la direcció general d’Arquitectura, en restaurà els arcs centrals en els anys 1960-62, i el tornà a deixar en el seu estat originari.
  • La recent demolició d’un edifici situat al seu costat sud-est permet avui dia la seva plena contemplació.

És un pont romànic de vuit arcs de mig punt, un dels quals va ser mig tapiat en construir-se la carretera d’Esparreguera, a la dreta del riu.

Té uns 113 m de longitud, 3’60 m d’ample i 25 m d’alçada màxima sobre el nivell del llit del riu. Té la clàssica silueta d’esquena d’ase de molts ponts medievals, amb l’arc central més esvelt, de tradició romana, i els altres en degradació simètrica a cada banda.

A tots dos costats de l’arc principal hi ha una finestra o arc de descàrrega, per tal d’oferir menys resistència en cas de riuada. Els pilars de talla-aigües o angles avançats, no arriben fins a les baranes del pont sinó que s’aturen a l’arrancada dels arcs. Fet amb carreus de pedra.

Us passo informació sobre desbordaments del riu Cardener al pas per el Pont Vell a Manresa:

http://aca-web.gencat.cat/sig/fitxes/espais_fluvials/mat/aca_mat_81136_1907e_v1.pdf

El Pont Vell és declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Capella de Nostra Senyora de Montserrat de Sant Quirze de Besora

Avui us presento dos articles

Cal anar direcció el Polígon Industrial de Can Guixà, i a l’arribar on era l’antiga Fabrica de Can Guixà, al costat de la casa, un cartell sobre la porta petita del carrer, ens invita a entrar al seu Jardí  a veure la Capella.

Un cop estiguem fent el passeig pel seu interior, veurem la Capella amb la Verge de Montserrat, adossada a la paret, en un angle del jardí.

La seva data de construcció  es en l’any 1870.

imatge de l’altar

Unes escales a cada costat facilitant l’accés on esta ubicada la imatge de la Verge de Montserrat.

En el lateral esquerd  hi ha un mosaic amb la imatge de Sant Jordi. Front la Capella, disposa de seients per qui vulgui fer oració.

Sant Jordi

Es un lloc tranquil i fresc a les afores del poble, que en un costat del jardí i en el mur, hi ha dues fonts, des de fa anys seques.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Ramos de Barcelona

Avui us presento dos articles

La Casa Ramos esta situada en la Plaça de Lesseps, 30-32  de Barcelona.

Us passo dades de la seva historia :

  • En 1897 el poble de Gràcia havia estat annexat a la ciutat de Barcelona.
  • Les edificacions dels seus voltants eren construccions de dues o tres plantes sense cap mena d’ornamentació.
  • Habitatges modernista de Jaume Torres i Grau.
  • Contràriament, la casa Ramos de cinc plantes amb tres cossos d’escala que va projectar-se com a habitatge de Ricardo Ramos Cordero, Conseller-fundador del Foment d’Obres i Construccions, assolí una singularitat respecte de la resta d’edificacions del sector.

L’edifici està pensat com un cos únic amb un front principal més acurat que s’orienta cap a la plaça de Lesseps i una façana lateral molt més senzilla. Tota la façana està rematada amb un frontis de pedra.

Les diverses plantes es diferencien en els diferents nivells: Planta baixa, entresòl, principal, les plantes tipus i la darrera planta, emfasitzant especialment el disseny del principal i part de l’entresòl.

La façana fou realitzada amb fons d’esgrafiats beige i dibuixos blancs amb ornaments aplacats. Tribunes de pedra sorrenca de Montjuïc i balcons amb baranes de forja completen l’edifici.

Tots els elements que s’utilitzen en la construcció del coronament del conjunt tenen regust medievalista, concretament gòtic.

Cal esmentar, entre els elements mobles, un gran llum de forja de tres braços que hi ha al pati, on s’aprecia la influència del Lluís Domènech i Montaner. També ofereixen interès les plaques dels timbres, de llautó, dins del corrent modernista.

La Casa Ramos és un edifici d’habitatge declarat com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fem una Ullada fora de Catalunya : Iglesia de Santa María de Ejea de los Caballeros

Avui us presento dos articles

La iglesia de Santa María de la Corona se encuentra en el municipio de Ejea de los Caballeros, en la provincia de Zaragoza, comunidad autónoma de Aragón, España.

La planta de la iglesia está constituida por una nave única de cinco tramos y gruesos muros, cubierta por bóveda de cañón apuntado, soportada por grandes contrafuertes.

El ábside es poligonal de cinco secciones, con una ventana aspillada al exterior y abocinada al interior en cada una; se encuentra recorrido por una arquería ciega, con vanos abocinados y cubierta de horno nervada. El arco triunfal, apuntado, separa el presbiterio de la nave.

En el interior se encuentran una serie de capillas además del monumental coro elevado.

 

Recull de dades i Text : Viquipèdia

Fotografies : Ramon Solé

Castell de Gelida

Avui us presento dos articles

El Castell de Gelida esta situat al camí del Castell de Gelida.

El castell està situat al capdamunt d’un penya-segat, al nord de la Serra de l’Ordal, entre el Cantillepa i el Sant Miquel, a la dreta del riu Anoia, dominant el poble i el curs baix del riu, a més de l’entrada a la plana del Penedès.

Us passo dades de la seva llarga història del conjunt :

  • El castell apareix documentat a mitjan segle X. L’any 945, en un document de donacions fetes per Riquilda, comtessa de Barcelona i muller de Sunyer I, per afermar el monestir de Santa Cecília de Montserrat, s’hi esmenta per primera vegada el terme del castell de Gelida.
  • El monestir aviat tingué alous al terme.
  • El castell fou senyorejat pel llinatge dels Cervelló.
  • Després de la ràtzia d’Almansor Ènnyec Bonfill, senyor de Cervelló i besnebot de Guifré el Pilós, adquirí per permuta el castell de Gelida amb l’església, els delmes i altres pertinences.
  • El terme continuà en mans d’aquesta família fins al segle XIII.
  • A començament del segle XII el castell sofrí la invasió almoràvit que assolà el Penedès.
  • Està documentat que els invasors arribaren fins a les muralles de la fortalesa on, segurament foren aturats.
  • El desenvolupament de la baronia assolí un dels seus punts més àlgids l’any 1267.
  • Guerau de Cervelló, atorgà privilegis a la universitat del terme establint que aquests fossin respectats pels seus descendents.
  • L’any 1297, Guerau VII de Cervelló va vendre el castell i d’altres que posseïa la família al rei Jaume II. Més tard, la corona ho vengué als comtes de Pallars.
  • D’aquests passà als Arborea i finalment als Bertran (1367).
  • Al segle XV el senyor de Gelida va participar en la guerra civil catalana contra Joan II.
  • Se sap que l’any 1465 hi feu estada el rei Pere el Conestable.
  • Per aquestes circumstàncies els Bertran perderen temporalment el seu domini fins que juraren fidelitat novament a Joan II.
  • Al segle XVI, el castell passà als Erill que hi realitzaren obres menors i reparacions.
  • És probable que Felip V fes enderrocar el castell de Gelida després de la guerra de Successió espanyola.
  • Durant el segle XVIII la pedra començà a ser usada en altres obres.
  • Així, el 1780, el rector de Sant Pere, va demanar permís per agafar pedra per poder construir el campanar.
  • L’Associació d’Amics del Castell de Gelida es va fundar l’any 1965 per gestionar i recuperar el patrimoni de la zona del castell, que el 1968 va passar a ser propietat de l’Ajuntament de Gelida.
  • L’última intervenció realitzada es basà en la construcció d’un espai per a la gestió i interpretació del castell i per altra banda, una actuació d’assentament i consolidació d’elements arquitectònics, així com la construcció de passarel•les i baranes.
  • El 1980 se n’havia incoat expedient de declaració de monument (Resolució 19791213 i BOE 19800225).

El castell és format per tres recintes successius, adaptats al relleu del promontori i en estat més o menys ruïnós.

El més alt, que constitueix el baluard defensiu per la part de la muntanya, comprèn un clos d’altes muralles, reforçat per una torre semi el·líptica rere la qual es troba la plaça del Pedró.

El recinte central té a la part baixa una gran torre de planta rectangular, que dóna pas al recinte inferior, on hi ha l’església.

Els dos primers recintes ja existeixen al segle XI, el clos on es troba l’església fou afegit al segle XII.

L’església del castell és d’origen preromànic (és documentada ja l’any 945), però ha experimentat reformes i ampliacions successives, la més important de les quals en època barroca.

És d’una nau coberta amb volta de canó sobre arcs torals de ferradura. L’absis, bastit vers el 1664, és poligonal amb volta de creueria.

Als segles XVI-XVII foren afegides diverses capelles laterals i s’obrí el portal de la façana de ponent. A finals del segle XVIII es bastí el campanar.

Durant la restauració, acabada el 1979, es descobriren tres finestres preromàniques. La necròpolis del castell fou excavada l’any 1971per l’Equip Recerca, de Gelida.

S’hi trobà una tomba excavada a la roca i encarada a Ponent com les del Castell d’Olèrdola, amb un esquelet sense el cap, que ja desaparegué mercès a la construcció gòtica del cos de guàrdia del Castell. Hi trobarem també ceràmica grisa a l’entorn i indicis d’altres tombes.

El castell de Gelida és un castell del municipi de Gelida declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé – Viquipèdia – Google

Balneari Montagut de Campelles

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Montagut és, està situat al terme municipal de Campelles , es troba al costat de la carretera 260 en el Km. 117, entre Ribes de Freser i Ripoll.

Us passo la seva historia :

  • Hi ha referències de banyistes el 1705.
  • El balneari existia ja el 1720 amb el nom d’Hostal de Banys.
  • El viatger J. Zamora parla de les fonts en uns escrits del 1787 queixant-se de l’estat de deixadesa en què es trobava l’indret.
  • El 1870 es constitueix la primera pensió que s’ampliarà vers el 1880, amb les actuals ala nord i oest.
  • Consta la seva petició de la seva construcció en l’any 1908
  • L’ala Sud fou enderrocada i construïda de nou el 1914.
  • L’edifici de banys construït cap al 1878 està semi-enderrocat des del 1936.

Edifici en forma de U oberta cap a la carretera, de planta baixa i tres pisos, d’arquitectura vuitcentista, que té uns interessants interiors modernistes fruit de les reformes i construcció de l’ala sud el 1914.

Aleshores, era un hostal de banys que prestava els serveis hidroteràpics propis d’un balneari, disposa de 4 plantes on s’hi troben més de 100 habitacions.

A la planta baixa hi ha un teatre o sala de ball, menjador, bars, cuina i terrassa. També hi ha una sala de lectura lluminosa que comunica amb el hall de l’hotel.

De la mateixa època és la capella annexa dedicada a la verge del Remei. A l’altre costat de la carretera i del riu Freser, Aigües de Ribes.

Un parc s’estén al llarg del riu Freser amb instal·lacions esportives, fonts i passejos, restes de l’antic conjunt que constituïen amb l’edifici de banys de Ribes.

Actualment no es troba obert al públic com a establiment turístic.

Us passo un enllaç on podreu veure imatges de l’interior del Balneari actuals :

https://www.bcncatfilmcommission.com/es/location/hotel-balneari-montagut

El Balneari Montagut és un balneari al terme municipal de Campelles  catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Campelles i Generalitat de Catalunya

Adaptació al Text i Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Els misteris del Pantà de Can Bogunyà o Pantà Petit de Terrassa

Com cada Diumenge us passo dos articles

El Pantà de Can Bogunyà o Pantà Petit de Terrassa, sempre ha portat mols de misteris i/o assassinats…

Es un Pantà maleït ???

Va ser construït l’any 1907, segurament com molts d’altres a reu de Catalunya, era per tindre un contingent d’aigua per regar els camps de la propietat Can Bogunyà.

Però quins van ser els episodis mes destacats que han succeït en aquest Pantà petit ?

Us passo cronològicament els mes destacats :

  • 26 de juliol de 1925, el jove Antoni Boada i Ballbè, de 27 anys, amb altre amics es trobaven banyant-se, ell va desaparèixer…
  • El setembre del 1957 es troba un altre cadàver surant, d’un home d’uns 60 anys, a qui no es va poder identificar.
  • En els anys 80, es va trobar un cadàver al costat d’una escopeta.
  • L’any 1991 es troba el cos d’una noia menor, de 16 anys, escanyada en el camí que anava al llac.
  • El 1992 es localitza un jubilat que havia desaparegut del seu domicili feia tres mesos i del qual ningú va poder explicar què hi feia allà.
  • El 1993 s’hi van trobar les despulles d‘Antoni Bruch, un mosso d’esquadra de Sant Cugat del Vallès a qui algú havia robat la pistola reglamentària. Tenia la mandíbula trencada per un fort cop i un tret al cap.
  • L’any 1994 la policia busca per les immediacions el cos desaparegut d’un joier assassinat, que segons els agents havia d’estar per la zona…
  • El 2 de setembre de 1999, un nen de 10 anys, s’ofega al voler fer un bany, mentrestant altres amics estaven fent una petita excursió.
  • El 12 d’abril de 2006 apareix un cadàver surant al llac era d’un home de 35 a 40 anys lligat de peus i mans, per tant havia estat assassinat.

Us passo retalls dels diaris amb diferents titulars sobre aquest fets :

Ens preguntem, que passa en aquest pantà…?

Jo personalment he estat moltes vegades … es un lloc tranquil, proper a Terrassa, amb llocs d’ombra o en llocs per prendre el sol,

punt de partida per fer una bona excursió i visitar fonts naturals properes.

Recopilació de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé