Castell de Puig-reig (Berguedà)

El castell de Puig-reig  és situat en un petit turó, al costat del riu Llobregat, a llevant i el poble de Puig-reig al sud, declarat bé cultural d’interès nacional. Sota mateix del castell hi ha l’església romànica de Sant Martí (segle XII).

Us passo la seva història:

• El castell, al comtat de Berga, fou un dels punts més avançats del repoblament pel cantó del Llobregat que es va iniciar l’any 798 quan Lluís I el Pietós d’Aquitània encarregà l’organització de la Marca Hispànica. El rei encarregà al comte Borrell l’ocupació de Casserres, Cardona, Osona i altres llocs abandonats, places fortes que es lligaren amb altres petites fortaleses per tal de constituir una línia fortificada al llarg dels rius Llobregat i Cardener.
• El castell de Puig-reig fou un dels punts d’aquesta línia de frontera, puix que el castell ja era construït al final del segle IX.
• La primera referència documental, però, és de l’any 907 en consagrar l’església de Sant Martí («in castro quedem vocitato Pugo Regis»). Darrere l’organització militar es produí la religiosa i parroquial.
• L’any 974 s’esmenta Olivar, vicari del castell.
• L’any 984, una donació particular de terres es fa sense impediment del vicari del castell.
• Per tant, a Puig-reig ja existia un castell termenat que incloïa Fonollet, la Lladernosa, la Vall de Merola i el terme de Puig-reig. Al terme del castell (segles X i XI) hi tenien grans propietats els comtes de Cerdanya, els de Barcelona, els del monestir de Ripoll i també la família vescomtal del Berguedà que, a partir del segle xii fou senyora de tot el castell i terme de Puig-reig i va reconstruir la fortalesa, defensada pel mateix Llobregat i els tres nivells de muralla que tancaven un gran recinte casteller dins el qual es va formar, al segle xiii la vila de Puig-reig.
• El vescomte Guillem de Berguedà, abans de morir, cedí masos del terme del castell a l’orde militar del Temple (1182–1183), iniciativa que fou seguida per altres homes pietosos del terme.
• En aquest testament deixava com a hereu de tots els seus béns el seu fill, el trobador Guillem de Berguedà, que, en testar, l’any 1187, deixà als templers el castell de Puig-reig amb el seu terme i Fonollet. Malgrat el testament, el seu germà Ramon de Berguedà,
• L’any 1199, va vendre al rei Pere el Catòlic el castell de Puig-reig i tot el vescomtat, a canvi d’una renda vitalícia.
• De fet, el testament del trobador no fou confirmat fins a l’any 1231 pel rei Jaume I, el qual, a més, confirmà i clarificà el domini dels templers. Puig-reig esdevindrà un punt clau per organitzar els dominis de l’orde en el nord de Catalunya.
• L’any 1239, els comanadors del Berguedà i de la Cerdanya ho eren també de Puig-reig com a casa independent, una comanda rural important on va caldre construir un nou edifici fortificat adient a la gran explotació agropecuària dels monjos-cavallers: fou l’edifici conegut avui amb el nom de mas Periques. També van construir el pont que encara avui travessa el riu Llobregat.
• Els templers havien heretat el sistema de contribucions anomenat d’usos.
• L’any 1281 els templers atorgaren una carta de franqueses als habitants del castell i de la vila de Puig-reig amb la intenció d’estimular-ne el poblament, i eximint els nous i antics pobladors dels mals usos d’«exorquia», «cugúcia», «intestia» i «remença personal».
• A causa probablement de dificultats econòmiques, l’any 1300 s’autoritzà la venda a carta de gràcia del castell de Puig-reig, però finalment no s’efectuà.
• L’any 1312, l’orde del Temple fou dissolt i els seus dominis passaren a l’orde militar de l’Hospital. La comanda de Puig-reig, i tots els béns, quedà incorporada com a priorat a la casa de Cervera dels hospitalers.
• Els comanadors residiren poc al castell i delegaven les funcions administratives. Foren batlles dels templers els Sescomes, senyors de la casa de Sescomes, que més tard també l’administraren sota els hospitalers. D’aquesta important família puig-regenca fou membre destacat l’arquebisbe de Tarragona Arnau Sescomes; precisament aquest personatge tingué un paper important en la vida política catalana, fou conseller del rei Jaume II i tingué un paper destacat en la defensa dels templers arran del procés de dissolució de l’orde a Catalunya.
• En agraïment, l’any 1318 el castellà d’Amposta, dels hospitalers, li va cedir els dominis de l’antiga comanda de Puig-reig amb tota la jurisdicció i possessions.
•  Aquesta donació fou anul•lada l’any 1342, quan, els hospitalers se’n repensaren a causa de la importància del lloc.
• Un altre membre conegut d’aquesta família fou Romeu Sescomes, bisbe de Lleida (1361–1380) i president de la Diputació del General.
• Els hospitalers senyorejaven el castell i tots els territoris de la comanda, però la crisi afectà el lloc, sobretot el segle XV.
• L’any 1485, el comanador va declarar el castell com a recinte inhabitable i les rendes percebudes no cobrien les depeses de manteniment.
• S’arrendà com a mas, que al segle XVII s’anomenà Mas Dodeny .
• Al segle XVIII Mas Pellicer, noms que figuren en els capbreus de l’orde.
• L’any 1851 l’orde fou definitivament anul•lat i els seus béns secularitzats.

Construcció militar medieval, que durant el segle XVII i XVIII fou habilitada com a masia. L’aparell és regular i format per carreus col·locats a trencajunt a les parts baixes de la casa. Els murs que l’envolten són testimoni de la seva antiguitat. L’edifici és cobert a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. L’estructura medieval del castell es va perdre quan fou habilitat com a masia al segle XVII.

Són visibles restes de murs del segle XII sobre l’antiga església, una part dels quals aprofitats per a un casal tardà. Guarda l’antic portal d’accés al recinte del castell.

Al voltant de la roca circular del cim hi havia un carrer de circumval·lació; a partir d’aquí començava la primera muralla que servia de defensa i de fonament de les dependències construïdes a sobre. Un tros més avall, sobre roques, s’hi bastí la segona muralla. I força més avall, la tercera muralla tancava el clos de tot el castell. Un capbreu de l’any 1722 esmenta l’existència d’un portal en el punt on començava la tercera muralla.

Al cim del castell hi havia la capella preromànica consagrada l’any 907. En el carrer de circumval·lació les cases actuals segueixen el mateix estil de les muralles. Una d’elles conserva les quatre façanes originals. En el segle XII es construí la nova església entre la segona i la tercera muralla.

Tant les muralles com les restes de cases que es conserven tenen un parament constructiu similar. Blocs de pedra salsonenca no gaire grossos, molt desgastats, rejuntats amb argamassa de calç i de disposició força regular. En part, almenys, aquestes construccions es poden datar entre els segles X i XII.

El castell de Puig-reig esta declarat com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Església antiga o Vella de Sant Cristòfol de Begues (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

L’Església antiga de Sant Cristòfol està en el carrer d’Alacant, 8, barri de la Rectoria en Begues (Baix Llobregat).

Historia:

• Sant Cristòfol de Begues és una església edificada al segle X al municipi de Begues (Baix Llobregat).
• L’autor és el mestre de cases Lleonard Bosch, occità.

L’edifici és una obra molt unitària, harmoniosa i bastida sense vacil·lacions constructives. És una petita fàbrica gòtica, d’una nau de tres trams. El darrer correspon al cor, cobert amb volta rebaixada (té una bella clau, on és patent la influència renaixentista de l’època). Els altres dos tenen sengles capelles per banda. El presbiteri és de set panys i la clau central té la representació del titular, Sant Cristòfol, patró de la parròquia. Les altres claus representen evangelistes. Les quatre capelles laterals també es cobreixen amb voltes gòtiques, les claus de les quals representen Sant Miquel, Sant Sebastià, Santa Eulàlia i la Mare de Déu de la Llet, són força mediocres, però no com la del cor. Tots els arcs són de mig punt (aquí també és patent la influència renaixentista), tant els que obren les capelles, com els formerets, etc. El portal ja és plenament renaixentista. Els picapedrers van ser Joan de Montese i Bernat Truell, del regne de França.

La clau de volta amb l’evangelista Mateu és la millor, de factura, relleu i composició, de totes les claus de volta del temple. Està representat l’evangelista Mateu, que és ajudat a sostenir l’evangeli per l’àngel que l’identifica. Les actituds, tot i tractar-se d’una clau de volta gòtica, la composició i el modelat dels personatges ja són clarament renaixentistes. Les altres claus de volta del temple són força mediocres. La porta destaca especialment. Dues columnes toscanes sostenen un entaulament sobre el qual hi ha el frontó i, al mig d’aquest, esculpit en relleu, de mig cos, el Pare Etern, envoltat i sorgint de dins un mantell i duent una esfera a la mà. Al vèrtex del frontó hi ha un relleu sobre una peanya amb la figura de Sant Cristòfol, patró de la parròquia i, a banda i banda, gairebé als extrems, un sant Miquel matant el drac a l’esquerra de l’espectador i un altre àngel brandant l’espasa a la dreta. S’assembla molt al portal de Santa Maria de Castelldefels, probablement són del mateix taller o autor.

L’Església antiga de Sant Cristòfol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Ermita de la Mare de Deu de la Font de Can Jorba de El Bruc (Anoia)

Setmana dedicada a les Esgésies, Capelles i Ermites

L’Ermita de la Mare de Deu de la Font esta al peu del camí de la masia de Can Jorba a la del Castell a la falda de la muntanya de Montserrat al municipi de El Bruc.

Historia:

• La data inscrita a la dovella indica que al segle XVII s’hi van fer obres.
• En un capbreu del 1670 s’esmenta: una capella novament construïda i edificada.
• És probable que anteriorment, al segle XIV, hi hagués una antiga capella en el mateix lloc.
• Possiblement estava relacionada amb el camí romeu al monestir de Montserrat.

Capella de planta rectangular amb la porta orientada a ponent. És d’arc de mig punt amb dovelles de pedra. A la clau hi ha la data inscrita de difícil lectura, (16–). Damunt la porta s’obra un petit òcul.

La coberta, avui molt esfondrada, és de teules i entrebigat de fusta, reforçat amb arcs de totxo.

Les parets són de maçoneria, la teulada a dues vessants, i un campanar d’espadanya corona la façana principal.

Observacions:

Hi ha que arribar-hi a peu. No està permès vehicles no autoritzats.

Paret molt antiga…

És la capella de can Jorba. No s’ha de confondre amb la homònima existent a la Font de la Mare de Déu al nucli del Bruc.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Eulàlia de Begues (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies, Ermites i Capelles

Santa Eulàlia de Begues està situada en un petit turó del Barri de Santa Eulàlia sobre al carrer Montau de Begues.

Santa Eulàlia és una ermita del segle XV dins del terme municipal de Begues.

Edifici aïllat damunt d’un petit turó, de planta rectangular i cobert a dues vessants de teula àrab.

La façana principal està orientada a sud-est i presenta la porta d’accés, de llindar pla i pedra picada als brancals i llinda.

Hi ha un ull de bou amb motllures, espadanya i campanar. La façana oest té uns grans contraforts i la nord presenta un petit cos afegit.

Hi ha constància documental per primera vegada el 1458. Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència de l’indret, és de l’any 1522, per una visita pastoral a Sant Cristophori.

El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes de l’edifici fou feta l’any 1832.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc :Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Cristòfol de Begues (Baix Llobregat)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

L’església  de Sant Cristòfol esta en el carrer de Ferran Muñoz, 27 de Begues.

Sant Cristòfol de Begues és una església edificada a mitjans del segle XX  al centre de Begues. La moderna parròquia dedicada, com l’antiga, a Sant Cristòfol, obra dels anys seixanta.

És d’una sola nau, il·luminada per uns ulls de bou alts que hi ha sobre les capelles laterals obertes a la nau per arcades de mig punt.

És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Martí (Vell) de Puig – reig (Berguedà)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

Sant Martí (Vell) és una església d’estil romànic del segle XII situada a pocs metres de l’actual església parroquial, a la part alta del poble i prop del castell de Puig-reig.

Us passo la seva historia:

• La primera església de Sant Martí fou edificada dins del recinte del castell termenat de Puig-reig, en un pla inferior.
• Fou consagrada al gener del 907 pel bisbe d’Urgell, Nantigis i a precs dels habitants del lloc.
• Fou construïda sota el patrocini de Guifré el Pilós, dins la seva obra de repoblació a la comarca del Berguedà i finalitzada pel seu fill, Miró el Jove.
• L’acta de consagració especifica que l’església pagaria el cànon anual de 6 modis de blat, 6 sous d’argent i un moltó.
• Un document del 974 fa referència a la comunitat “domus” de Sant Martí de Puig-reig, possiblement molt reduïda i pobre que no va tenir cap transcendència.
• L’església actual és del segle XII, erigida possiblement per la família vescomtal del Berguedà.
• L’any 1187, el trobador Guillem de Berguedà cedí l’església i tot el terme del castell als Templers. Quan aquesta orde fou abolida, l’església passà als Hospitalers.
• Des del segle XV, un vicari perpetu de l’orde tenia cura de l’església.
• De la primera església del segle X no es conserva res llevat d’un seguit de tombes antropomorfes excavades a la roca del mur de migjorn, que resten tapades i perdudes per l’enquitranament del camí que porta al cementiri municipal del poble. Aquest conjunt de tombes, força nombrós conservava un esquelet i seguia la tipologia usual de les tombes del segle X, conegudes amb el nom genèric d’Olerdolanes.
• L’església fou restaurada l’any 1954 pel Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Camil Pallàs.

El Portal és una de les parts més interessants de l’església romànica de Sant Martí de Puig-reig. Situada al mur de ponent és una peça simple però força elegant.

Consta d’un conjunt de tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, coronats per una senzilla arquivolta escarada que descansa sobre una imposta simple, a manera de motllura.

Sota la imposta hi ha dos grups de capitells, a banda i banda, que sostenen columnes de fust relativament curt.

Els capitells presenten temes molt elementals i molt esmolats, tres dels quals han perdut gairebé tota la seva decoració.

En línies generals tots els capitells tenen una decoració geomètrica: dos pisos superposats de losanges.

Per damunt de les impostes surt un nervi que ressegueix el semicercle de l’arcada.

La rectoria està situada al costat mateix de l’església romànica de Sant Martí i de l’antic cementiri, fou la casa dels priors de l’Orde de l’Hospital que eren senyors jurisdiccionals del terme Castell de Puig-reig des dels primers anys del segle XIV.

És un gran casal del segle XVII que reprodueix l’esquema d’una gran masia, coberta a dues vessants, i amb el carener perpendicular a la façana, oberta a tramuntana. Els murs són fets amb carreus força regulars i sense polir, col·locats a filades i a trencajunts. Les obertures, finestres amb llindes de pedra, s’obren en tots els murs de l’edifici.

Al segle XVIII fou ampliada amb l’annexió d’un cos rectangular adossat al mur de ponent i cobert amb la teulada, que va ampliar-se mantenint la coberta a dues vessants. Al segle XX fou reformat tot l’espai interior i els soterranis, on es varen fer els pisos per al rector i els vicaris. En aquesta època també es varen obrir noves finestres i balcons, sobretot al mur de ponent.

Sant Martí (Vell) és un monument del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Marc de Cal Bassacs de Gironella (Berguedà)

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies, Capelles i Ermites

Sant Marc de Cal Bassacs, està a uns 100 m a l’oest de la C-16 en Gironella, és una església situada en una zona rural als afores de Cal Bassacs del municipi.

Us passo la seva història:

• L’església actual fou bastida el 1749 segons indica una pedra de cantonada
• El 1853 calgué construir-hi uns contraforts laterals per tal de contrarestar el pes de la volta.
• Malauradament les notícies històriques són molt escasses. Les primeres referències són ja d’època moderna, quan les masies veïnes col•laboren en la construcció de l’actual capella, al segle XVIII.
• De fet, a finals del segle XVII, ni tan sols s’esmenta com a sufragània de la parroquial de santa Eulàlia de Gironella.
• De totes maneres, el cos principal d’aquesta església (llevat de l’absis-ermitatge del segle IX-X), sembla correspondre a un edifici del segle XIII que fou modificat i consolidat de nou al segle XVIII.
• Pel que fa als grafits, és molt difícil determinar-ne la data de forma precisa.
• Per la temàtica utilitzada en la representació (castells únicament) podria tractar-se d’un treball baix medieval o posterior a causa de les grans reminiscències i permanència del Romànic en aquesta comarca.

Església d’una sola nau, adossada a un penyal que fa la funció d’absis.

Aquest penyal, considerat un eremitori del segle x, és de forma piramidal a l’exterior i còncava a l’interior, i és precedit per una obertura d’arc de mig punt i amb una finestra oberta a llevant formada per tres blocs monolítics.

El 1853 la nau fou reforçada amb dos contraforts i coberta amb volta.

La façana té un petit campanar d’espadanya, un òcul central i, protegida per un porxo, una porta d’arc de mig punt adovellat, emmarcada per un guardapols i amb grafits medievals, dels segles XIII- XIV, que reprodueixen un castell.

A la roca situada darrere l’ermitatge o absis i a la seva part superior s’hi aprecien restes d’altres construccions, un hàbitat probablement medieval.

Els esgrafiats o grafits són situats a la porta d’entrada de l’església, la qual és de mig punt i està emmarcada per un guardapols que retorna en imposta; els grafits són a la clau de l’arc i als salmers.

Un mateix dibuix es reprodueix seguint la tipologia d’un castell de tres cossos coronat per merlets triangulars i amb un portal de mig punt al bell mig de la representació castellera.

Diferents nivells de relleu marquen les parts dels castells: relleu més gran al dibuix de la porta i dels merlets i nivell menys incisiu a l’hora de dibuixar els carreus del castell.

Sant Marc de Cal Bassacs o capella de Sant Marc al municipi de Gironella, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de la Minyona del Castell de Cardona (Bages) 1ª Part #

La Torre de la Minyona és una torre escapçada d’origen medieval (segle XI) del castell de Cardona. La torre té 13 metres d’alçada i una base de més de 10 metres de diàmetre.

Tenia una considerable altura original de gairebé vint metres, que junt al lloc on es troba, li donaven un gran valor com a lloc de vigilància. A més la seva solidesa i el seu relatiu aïllament la feien un excel·lent polvorí i un calabós segur.

L’any 1812, durant la Guerra del Francès es va retallar i eliminar el pis superior i es va deixar pràcticament en l’aspecte actual.

La Llegenda:

Fa molts anys, Catalunya era conquerida per guerrers musulmans. Cardona era un poble emmurallat amb un castell de pedra i de sorra. Les festes en el Castell eren properes i tothom feia els preparatius. El Duc de Cardona va convidar al príncep moro Abdalà a anar a la festa i ell va acceptar la invitació.

Durant la festa, la filla del duc, Adalés, passejava silenciosa i discreta pels jardins del castell. Abdalà va sortir a donar un tomb, quan el va sorprendre la bellesa d’Adalés. Es van enamorar l’un de l’altre, i es van jurar amor etern. Però van començar a veure’s de nit i d’amagat. Perquè sabien que si els descobrien els seus dos pobles entrarien en guerra. Les coses no eren gens fàcils i un dia van ser descoberts. El duc va esclatar d’ira en saber la notícia, i com a càstig va condemnar la seva filla fent-la tancar a pa i aigua per sempre en una torre rodona que hi havia al castell. A Abdalà, li va prohibir entrar en les seves terres, alhora que li declarà la guerra.

Perquè la Minyona no pogués parlar mai més amb ningú, el servent que li passava pel sostre, mitjançant una corda, una mica de pa i aigua cada dia, era cec i mut. La minyona va continuar allà tancada durant un llarg temps. Un dia el seu pare, el duc, va accedir a perdonar-la escoltant els consells dels nobles, però quan va arribar a Cardona ja l’esperaven els patges per dir-li que la seva filla era embolicada amb mantes en la porta de la torre. Havia mort d’amor i de pena. Durant la seva trista estada allí, va gravar una creu en la porta amb les seves ungles. Així va demostrar que el seu amor no l’havia fet renunciar mai a la seva fe.

Explica la llegenda que la gent del poble quan dirigia la seva mirada cap al castell a les dotze de la nit, podien observar com el fantasma d’Abdalà rondava cavalcant amb el seu cavall per la torre -des d’aleshores anomenada “Torre de la Minyona”- fins a la muntanya de sal. Venia a buscar la seva estimada Adalés.

El Castell és juntament amb la Muntanya de Sal un dels atractius turístics més visitats de Cardona.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Portal de can Sanahuja de Viladecavalls (Vallès Occidental)

Aquest destacat Portal esta en la Masia de Can Sanahuja de Viladecavalls. S’arriba per una pista forestal privada !!! cal anar a peu, bicicleta o a cavall fins la finca.

Historia:

• Diversos autors han situat l’origen d’aquest portal al carrer Ample de Barcelona, a l’antic palau del Vescomte de Santa Coloma.
• El context històric d’aquest fet el podríem trobar en la reforma perpetuada sobre la Ciutat Vella de Barcelona a principi del segle XX. Amb l’obertura de noves vies més amples, com l’actual Via Laietana, es van enderrocar un bon nombre d’edificis històrics, perdent-se d’aquesta manera un patrimoni arquitectònic, històric i artístic de gran valor.
• Tanmateix, alguns elements arquitectònics d’aquests edificis van ser recuperats i afegits en altres construccions, com en el cas de la Torre Llobeta del barri d’Horta, i com podria ser el cas del portal de Can Sanahuja. Caldria, però, contrastar aquesta dada documentalment.

Gran portalada que tanca el recinte de la masia de Can Sanahuja, construïda a mode de lliça. Consta d’un arc de mig punt adovellat de notables dimensions, amb els brancals encoixinats.

L’arc està pintat amb motius simbòlics de color grana. A banda i banda del portal hi ha una filera de pedres també encoixinades, que acaben a l’alçada d’una cornisa.

La construcció es troba rematada amb una coberta a dues vessants de certa volada, quedant suportada per una estructura de fusta.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Marta Lloret Blackburn

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu del Coll de Begues (Baix Llobregat)

La Creu del Coll de Begues  està en la carretera de Sant Climent,

al costat de Can Grau del Coll de Begues.

Historia:

• La creu de terme del Coll de Begues , gòtica del segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l’alçada de Can Grau, on encara actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una reproducció de la creu (fitxa 361).
• Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l’Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu de terme, mentre que el capitell original del 1312 es conserva a l’ajuntament de Begues.

Reproducció fidel de la creu de terme del Coll de Begues,

anomenada també de Can Grau del Coll o de la carretera de Sant Climent.

Les seves característiques físiques es corresponen exactament amb l’autèntica creu de terme del Coll de Begues.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació al text del Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero