L’hort de les cases o de Vallcarca de Barcelona

L’hort de les cases o de Vallcarca, es un hort senzill de 500 metres quadrats ubicats a Barcelona, concretament a l’avinguda de Vallcarca 120-124, aquest lloc va ser cedit per l’Ajuntament de Barcelona-Districte de Gràcia i gestionat per Centre Obert Heura i  Llar de Pau, i porta en funcionament des del febrer del 2013.

L’objectiu d’aquest hort, és doble :

  • El terapèutic, per ajudar a gent sense recursos i amb l’addicció a les drogues o l’alcohol, on puguin disposar d’un lloc per fer una feina digne i saludable amb una obligació diària.
  • I de l’altra banda, el d’una formació per a persones en risc d’exclusió social en l’àmbit per poder aprendre en l’horticultura ecològica.

En una Web de Vallcarca, llegim :

“… L’hort de les cases i del Vallcarca, a la gent qui hi participa, els dóna l’oportunitat d’aprendre a feinejar la terra i tots la valoren com una activitat positiva dins les seves vides. L’hort de les cases, retrata la situació social i personal d’aquestes persones en el seu trànsit cap a una segona oportunitat. En el seu camí s’hauran d’enfrontar a reptes que no s’imaginen i que desafiaran l’enteresa del seu esperit.” …

Es totalment cert, si aneu per aquesta zona del barri propera a l’Hort, no trobareu les cases i/o xalets del segle passat, trobareu el que queda del segle XX, cases antigues que ven poc s’aguanten en peu moltes d’elles, algunes okupades per joves, que en pocs medis volent refer-les i contribuir de la seva manera en millorar el barri de Vallcarca.

La majoria d’Horts urbans van destinats a gent gran, majoritàriament, majors de 60/65 anys per tindre un espai per passar l’estona, mantenir un repta de “feina”, obtindré verdures sanes produïdes per ells mateixos.

Per conèixer mes dades d’aquest Hort de Vallcarca, podeu consultar a :

https://elpiscolabis.com/2015/06/28/los-mejores-tomates-de-vallcarca-en-lhort-de-les-cases/

En aquest Hort de les cases o Vallcarca, es una lluita social per gent que ho necessita. Esperem que no sols duri en el temps, sino que millori i fins hi tot s’ampliï !

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

El Turó de Montcada : L’Itinerari – 2ª Part #

Ahir us var donar a conèixer l’historia i fets destacables del Turó de Montcada,

avui us plantejo fer l’Itinerari o recorregut pel Turó.

Aquest recorregut es fàcil i seran per uns camins amples que us portaran a fer d’una forma tranquil·la i amb tant sols poques hores a conèixer en l’actualitat com és el Turó de Montcada per les seves rodalies.

És pot iniciar el recorregut, per diferents punts que trobareu indicats els recorreguts i el temps a invertir.

Jo crec que és millor fer-ho des de la població de Montcada, ens dirigirem al cementeri, allí hi ha un d’aquests punts d’entrada cap el Turó.

Una cadena impedeix el pas de vehicles no autoritzats, tant caminant com amb bicicleta podreu accedir-hi, trobareu cartells que us indicaran dades del recorregut.

Anys 30 del segle XX

Penseu que aquest Turó, forma part del Parc Natural de Collserola i es troba protegit, per tant cal de tenir cura de respectar la natura. Vaureu la Població e Montcada  al fons i l’autopista.

Es una pista ampla, per ho amb una cert pujada fins trobar un dels dipòsits d’aigua de la població.

Aquesta pista trobareu ciclistes que provén la seva capacitat en pujar o baixar el Turó.

Aquest nivell, hi trobareu vegetació baixa i pocs arbres, també algunes torres elèctriques que paisatgísticament no encaixant en l’espai natural.

Al donar la volta que quedar a l’ombra (obaga)

i amb vistes a Santa Maria de Montcada, la vegetació es mes densa i amb arbres mes significatius.

A mitja hora de caminar, trobareu una cruïlla de camins, el de la dreta va directament a Santa Maria de Montcada, vosaltres agafeu el de l’esquerra,

d’immediat hi ha una nova cruïlla, a la dreta veureu a simple vista la Font de la mitja Costa, ja descrita en el meu Blog de “ Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i mes… “ en l’apartat “Avui destaquem : La Font de la Mitja Costa “…

Una vegada que heu descansat o fet un mos, us caldrà seguir la pista ample que hi ha sobre la citada Font.

Fa una certa pujada per dins del bosc, fins arribar al mirador conegut per “La Pau del Turó”,

on hi ha bona vista i uns seients per fer una estona de descans.

Uns cartells informant de les aus i vegetació d’aquesta zona de la part obaga del Turó.

Hi ha un reproductor de sons d ‘animals

Al poc de seguir, un altre cartell ens indica que podem anar a la dreta a la zona industrial de Santa Maria de Montcada, vosaltres seguireu pujant,

fins arribar al mirador d’Occident.

On es veu els punts que s’ha arribat en extreure els minerals de les pedreres i també, una gran vista sobre el Barcelonès.

i Collserola al fons.

Uns cartells i mapa, indicant els punts destacables des d’aquest punt.

Trobareu una porta i balla metàl·lica que no us deixarà passar a la zona d’explotació d’Asland.

Seguiu el camí fins divisar com s’està tapant i regenerant les grans i antigues pedreres.

Veureu mes cartells sobre la natura d’aquest lloc :

Pràcticament estareu a peu del que queda del Turó en l’actualitat, una balla tampoc no us permetre accedir-hi, veureu la caseta de vigilància forestal a la vostra esquerra i prop del Turó.

Aquí hi ha senyals de Perill, cal vigilar !

Tindreu bona vista del Vallès als vostres peus, on la major part en aquest punt es zona industrial,

no obstant, si mireu en un dia clar veureu Montserrat, Sant Llorens de Munt i algo mes lluny, el Montseny.

El Turó, o el que queda… i el punt mes alt.

La pista ampla s’ha acabat aquí, cal agafar un camí estret que us baixarà en pocs minuts, fins de nou al mirador per La Pau del Turó.

Allí passarem per la Font de Mitja Costa, i girarem aquest cop, pel camí de l’esquerra,

on en seu minuts arribareu a una zona de pícnic amb taules i seients de fusta,

esteu en un altra punt d’entrada per on es pot pujar al Turó de Montcada.

Us trobeu a Santa Maria de Montcada, des d’aquí podreu agafar el tren de RENFE, per tornar a casa o a Montcada, on s’ha iniciat aquest recorregut.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Turó de Moncada: La seva historia -1ªPart #

El Turó de Montcada, era de mes segur, un lloc ple d’animals per la casera, deuria de tindre molts dolls d’aigua,

i un bosc molt frondós, per aquest motius bàsics els ibers, ara fa mes de 2400 anys en rere, van ser els primers pobladors d’aquest Turó.

Van construir un poblat en aquest lloc, que era estratègic per tal de protegir-se dels seus enemics, donat que podien veure per tots els quatre cantons, si venien a atacar-los.

Sobre l’any 218 aC., els ibers van abandonar el seu poblat del Turó per anar a establir-se a altres llocs de Catalunya.

El Castell de Montcada apareix documentat l’any 1023 com el “catrum de Montekandano”, va ser propietat dels comtes de Barcelona, els quals al van cedir a Guillem de Montcada, començava així, una llarga història i nissaga dels senyors de Montcada.

El Castell de Montcada va resistir molts atacs i va ser considerat com a inexpugnable, i d’aquí surten vàries llegendes com de coves i passadissos secrets que arribaven fins a Montgat,

cosa que mai s’ha aprovat de certesa i que de fet, no és creu possible que fora certa això.

Veiem la Historia de Turó en el temps pas a pas i de forma rapida :

  • El rei Joan I al segle XIV va vendre el castell de Montcada als consellers de Barcelona,
  • Des de l’any 1134 està documentada la capella dedicada a Santa Maria.
  • L’any 1714 per ordre del rei Felip V, va fer enderrocar el castell.
  • Amb la desaparició del castell es va convertir la capella en ermita, coneguda com la Mare de deu del Castell e Montcada.
  • Enric Sagnier va refer l’ermita a principis del s. XX.
  • A finals del s. XIX el senyor Eusebi Güell i Bacigalupi va identificar com a roca calcària del Turó per a la possible fabricació de ciment.
  • L’any 1915 es va fer un estudi previ en el qual s’identifiquen roques calcàries i pissarres al Turó i això va culminar amb la construcció de la fàbrica de ciment que va iniciar la producció l’any 1917.
  • Va ser abandonada l’any 1926 a causa de l’explotació cimentera
  • i les seves restes van desaparèixer en una esllavissada l’any 1939.

Per saber mes del Castell de Moncada, consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Montcada

La Mare de Déu del Castell de Montcada

Diu una antiga tradició o llegenda, que com en moltes altres verges,   que un pastor va trobar dintre d’una cova, la imatge d’aquesta Mare de Déu, després en el anys la cova s’anomenarà “la Cova de la Mare de Déu del Castell de Montcada”.

Sembla que és podria situar aquesta troballa entre els segles X i XI

En aquest lloc fou possiblement venerada la primitiva imatge de la Mare de Déu, i sobre tot, per pastors, casadors i gent de les rodalies.

Posteriorment i una vegada construïda la capella dalt del castell, va ser col·locada la imatge de la verge, en aquest segon lloc, per poder estar mes resguardada i protegida.

Us passo una informació molt detallada sobre La Mare de Déu del Castell de Montcada :

http://montcadapost.blogspot.com.es/2008/02/la-mare-de-du-del-castell-de-montcada.html

Demà podreu segui la segona part,  amb l’Itinerari del Turo de Montcada, en l’actualitat.

 

Text, recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

La Masia de can Soler del barri dels Penitents de Barcelona, una masia per anys…

Ja de petit volia anar a la Masia de can Soler, per ho, sigui que la porta d’accés estava sempre tancada, la tenia que mirar des de la carretera de La Rabassada i els anys van passar…

Al final he anat i he entrat per la porta principal !

La Masia de Can Soler, coneguda com La Granja Soler o per  Can Gener, és una masia ubicada al torrent de la font del Bacallà.

Veiem la seva llarga historia :

  • La primera referència històrica de la masia de Can Soler es troba ja a les actes capitulars del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron.
  • Amb data de 29 d’abril de 1801, la masia és citada com a casa Berengueras, àlies casa Boix. Aquest darrer nom es va conservar durant tot el segle XIX. Com és veu a tingut mols noms.
  • A principis del segle XX, Antoni Soler serà el mou propietari , per aquest motiu, se la comença a conèixer com a Granja Soler o can Soler.  A prop de la masia, hi ha una bassa que recull l’aigua de la mina de la font del Bacallà, que servia per regar els conreus.
  • Actualment la masia és un equipament de l’Ajuntament de Barcelona, mantenim l’hort i flors, que és cultiven front la casa.

Can Soler, es troba a peu de la carretera  de la Rabassada o carretera de Sant Cugat, 114, un cop passat el Club de tennis Vall Parc,  i front del tancat Restaurant Els Pins, on una pista ens porta a la masia.

També,  l’accés més adequat i amb una zona d’aparcament amplia, és des del carrer Cànoves, i un cartell ens diu el camí de terra a agafar ,

sota de la masia hi ha el camp de futbol de Penitents, actualment totalment deteriorat.

La finca de can Soler tenia o te 2.342 m², en part forestal, conserva la seva aparença original.

Segons una Web de l’Ajuntament de Barcelona, llegim :

“ La Masia té coberta de teulada àrab i a la façana encara s’hi poden veure uns notables esgrafiats.

Fins al 2000, se’n van cuidar uns masovers, i durant anys, l’antiga masia va acollir unes dependències de l’empresa municipal Barcelona Activa.

Fins no fa gaire, disposava d’uns horts, cuidats per jubilats del districte que es regaven amb una bassa de 400 metres quadrats

que s’omplia amb aigua procedent del proper i popular torrent de la Font del Bacallà.

Des del 2010, el recinte és gestionat per l’Escola d’Art Floral i Disseny de Jardins i a la construcció original s’hi ha afegit una estructura moderna realitzada en acer corten.”

Entre la finca i el camí que baixa de la carretera, podem veure un Pou amb la data de 1841

.

A Barcelona hi ha llocs i racons, com en el cas de La Masia de can Soler, que ha fet historia, i esperem,  que perduri molts anys mes…!

 

Dades estretes de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tardor existeix ?

La Tardor és l’estació de l’any, entre l’estiu i l’hivern, que comença a l’equinocci de tardor i acaba al solstici d’hivern.

Em pregunto…, realment la Tardor existeix ?

L’equinocci de tardor :

Es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud. La declinació solar és zero, passant de positiva a negativa. A l’hemisferi nord marca l’inici de la tardor.

Les característiques normals d’aquest període, son èpoques de precipitacions, en algunes parts del món fortes, i de descens progressiu de la temperatura.

Els dies s’escurcen progressivament i les nits s’allarguen.

Les plantes caducifòlies perden la clorofil·la i les fulles esdevenen groguenques o vermelloses com a pas previ a la seva caiguda.

Els colors de la natura, és un període molt evocador en l’art, tant en la pintura, com per la fotografia.

El canvi de tonalitat de les fulles, sobre tot en alguns arbres,  és el resultat d’un procés complex, per exemple, a finals d’octubre les fagedes ja mostraran tonalitats rogenques.

La caiguda de les fulles, serveix als arbres, per estalviar energia durant l’estació freda – mancada de prou hores de llum per poder produir, i també per evitar els danys letals causats per les glaçades.

En canvi, algunes plantes i arbres no segueixen aquesta dinàmica pel fet que majoritàriament són espècies de fulla perenne.

El bosc, en aquest període crea una nova vida, si és conjunta la pluges i que no hagi fred, son el naixement  dels bolets, uns bons per menjar i altres no.

També, després d’un període llarg de sequera, la molsa en pocs dies de pluges reneix amb força, la humitat  la fa exuberant i esponjosa.

Així, amb les falgueres i altres plantes  pròpies de la humitat, passa el mateix.

El bosc esta ple de galzerans i boix grèvols, es preparant per l’estació freda de l’hivern i comencen a florir amb les boletes vermelles.

És temps de caça, qual cosa cal anar en compte de no tenir un ensurt.

Fins i tot les roques a dins del bosc és vesteixen amb un mantell verd.

Es aquella època, que tornen els rius i rieres a baixar plens d’aigua,

i les fonts tornen a rajar.

Be, gaudiu de la naturalesa que tenim en cada reco dels nostres boscos, també a la Tardor.

Continuo  preguntant-me…, realment la Tardor existeix ?

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Castell de Plegamans, es un bé cultural d’interès nacional

El Castell de Plegamans és troba dins del Municipi de Palau-solità i Plegamans en el camí de la Serra i al costat del carrer del Castell. Es declarat, bé cultural d’interès nacional.

Aquest Castell és d’estil gòtic construït entre els segles XIV i XV, ha sofert moltes modificacions fins arribar als nostres dies. Al 1995 va ser restaurat i avui dia serveix de seu de l’arxiu de la fundació Folch i Torres de Palau de Plegamans.

Als  jardins del Castell es desenvolupant programacions musicals i així com, es porta a terme una vegada a l’any el Mercat Medieval.

Informació del Mercat medieval :

http://www.palauplegamans.net/pl17/actualitat/id2367/el-mercat-medieval-es-consolida-com-a-referent-al-valles-en-atreure-de-nou-uns-30-mil-visitants.htm

kkkk

Llegim en una Web del Municipi :

“… A la planta baixa s’hi troba un pati interior, vestíbul i auditori. Tant al pati interior com al vestíbul s’hi organitzen activitats i a l’auditori s’hi programen concerts de l’Escola de Música o relatius a la programació cultural municipal.

 A la planta noble, primera planta, hi ha cinc sales cedides a la Fundació Folch i Torres on hi ha instal•lat el Museu-Arxiu de la Fundació.

 Entre la planta baixa i la 2a planta hi ha ubicada l’Escola Municipal de Música…”

El castell de Plegamans és a llevant de la població de Palau de Plegamans, al cim del turó més alt de l’entorn, anomenat la Serra. La torre original, de finals del segle X o principis del XI, de planta rectangular, va ser reformada en el seu alçat entre els segles XIV i XV, agafant la fesomia de gran casal gòtic.

Un exemple d’això són les finestres coronelles lobulades de la façana de migdia; algunes d’aquestes finestres tenen la línia d’imposta decorada amb rosetes. Si ens fitxem, hi ha unes finestres a nivell mes baix, molt estretes, de guaita i defensa.

Per a mes amplia informació, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Plegamans

Si no el coneixeu, us invito a anar-hi, podeu fer-ho amb el vostre vehicle o amb autobús de línia de la Sagales.

 

Text, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

Vaig fer la visita a l’Hort de l’Espai Gardenyes de Sarrià a Barcelona

Ara a la tardor no es la millor època d’anar a conèixer un hort urbà, i concretament el de L’Espai Gardenyes, situat al carrer del Cardenal Sentmenat, front el número, 41 de Sarrià de Barcelona. Cal dir que l’Espai Gardenyes es un projecte de l’Associació Cultural Casa Orlandai, que gestiona aquest hort urbà.

Em va motivar llegir el Blog de “ l’Espai Gardenyes”, on en un article expliquen sobre aquest Hort, i us voldria reproduir pel interès que comporta :

“… L’hort de l’Espai Gardenyes és un espai de foment i promoció de l’agricultura urbana en ple cor de Sarrià. Més enllà de la “collita”, l’hort busca donar a conèixer l’agricultura ecològica en un context d’hiper-urbanització com és la ciutat de Barcelona. No és, per tant, només un espai de producció sinó també una iniciativa de formació, experimentació i convivència.

L’hort de l’Espai Gardenyes es defineix pel seu caràcter participatiu, en el qual tots els veïns i veïnes i tenen cabuda tant en la seva explotació com en la organització. Es tracta d’una nova iniciativa de gestió ciutadana i d’empoderament de la ciutadania en la gestió i responsabilització dels assumptes públics. Des del veïnat i per al veïnat.

El projecte pretén crear un espai enjardinat (plantes aromàtiques, medicinals i comestibles) concebut per ser viscut, compartit i descobert a través de gairebé tots els sentits. L’objectiu primordial és recuperar la cultura de les herbes, l’agroecologia i l’horticultura en un entorn pràctic, senzill, amable i ple de significats.

Els objectius són la presa de consciència sobre el medi que ens envolta, la re-descoberta de la natura com a model d’aprenentatge apassionant, i l’aplicació d’aquest a la nostra vida per fer-la més sostenible (física i emocionalment) en totes les àrees: personal, familiar i social.

El valor afegit és el treball fet amb passió i estima cap a tots els éssers vius, cap al medi on vivim i, en particular, la natura. I la voluntat és construir un món millor fomentant uns valors de respecte i sostenibilitat amb el nostre entorn i amb nosaltres mateixos…”

Cap allí em vaig anar, estava solitari no vaig veure cap tipus de moviment, el lloc es un espai no massa gran, és allargat al costat del mateix carrer del Cardenal Sentmenat, 41.

Veig veure uns arbres molt joves, com una olivera, un nesprer, una figuera…i no gaire mes…estava tot molt sec.

Axó si cartells animant a la participació de la gent, sobre tot gran.

Aquí teniu les activitats primàries de l’hort de l’Espai Gardenyes, dels tres darrers anys :

http://www.espaigardenyes.cat/

Aquest nou Hort urbà, creuat fa pocs anys, s’uneix als altres existents a Barcelona des de fa anys, esperem que sigui tot un èxit.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Heu estat en alguna via Verda ? Com són les Vies Verdes ?

Les Vies Verdes són llargs recorreguts aprofitant els traçat per on passava una línia de tren i que fa temps esta en dessús.

Tot el tram de la Via Verda, s’ha adaptat perquè sols hi puguin passar la gent que va amb bicicleta, a cavall i a peu.

Sols cal vigilar els encreuaments que vehicles a motor puguin passar per a anar a masies, granges, camps…

Aquestes vies, tenen la particularitat que sempre van des d’una ciutat a un altra, a Catalunya la distancia és de 15 a 50 kilòmetres de recorregut total, i podem fer –les en qualsevol sentit.

A la llarg del recorregut, tindrem cartells informatius sobre on estem, distancia en km.,

punts d’aigua (Font), punts o encreuaments perillosos, camins alternatius, senyals per anar a llocs destacats, entre altres.

També, trobarem indicacions per poder fer variacions de recorreguts fora de la Via Verda que estem utilitzant, així mateix, podrem deixar o incorporar-nos a la Via Verda en qualsevol punt del seu recorregut si ens és menester.

En Catalunya hi ha 6 Rutes de Vies Verdes, cada una d’elles te un nom propi per distingir-les :

  1. La Ruta del Carrilet I, de Olot a Girona ( 54 km.)
  2. La Ruta del Carrilet II, de Girona a Sant Feliu de Guíxols (40 km.)
  3. La Ruta del Tren Petit, de Palamós a Palafrugell ( 6 km.)
  4. La Ruta del Ferro i del Carbó, de Ripoll a Ogassa ( 15 km.)
  5. La Ruta del Baix Ebre, de Roquetes a El Pinell de Brai ( 26 Km.)
  6. La Ruta de la Terra Alta, de El Pinell de Brai a Arnes ( 23 Km.)
  • En altres Comunitats Espanyoles també en podem trobar-ne

Anar per una Via Verda, ens ofereix tranquil·litat  en el seu recorregut, passarem per diferents espais, com a boscos, camps, rius i torrents, fonts…

Conèixer l’historia dels llocs, com del Tren Petit ,

Anar a prop de masies, ermites, restaurants… on podem fer una parada al camí per fer un àpat.

El mes important, és el respecta que tenim de tindre a la natura i als altres visitants que ens creuem i gaudir en tot el seu recorregut.

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Badia i Ramon Solé

 

Informació : Matinal de natura a Santa Eulàlia de Ronçana

El Parc de Can Font de Santa Eulàlia de Ronçana acull aquest diumenge una matinal de natura per commemorar el Dia Mundial dels Ocells.

blauet

Aquest diumenge, 22 d’octubre, el Parc de Can Font, a Santa Eulàlia de Ronçana, acollirà la celebració d’una jornada per commemorar el Dia Mundial dels Ocells (-que se celebra cada any el primer diumenge d’octubre). La matinal està organitzada pel Grup Ornitològic del Tenes (GOT) i el Consorci Besòs Tordera, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana.

Les activitats s’iniciaran cap a les 9 del matí amb passejades guiades per l’entorn per a l’observació d’ocells. Cap a les 11, es posaran en marxa diferents tallers de caixes nius i menjadores, així com de pintura per als més petits.

Durant tot el matí, tindrà lloc una sessió d’anellament científic d’ocells a càrrec del Grup PARUS, que permet als assistents poder veure i, fins i tot, agafar exemplars de diferents espècies d’aus. La jornada és gratuïta i adreçada a tots els públics.

La primera matinal d’ocells d’aquestes característiques es va celebrar l’any 2008. Durant l’última edició, celebrada l’any 2015, van passar per les diferents propostes uns 250 participants i es van anellar una trentena d’aus (entre elles, dos blauets).

Font : Consorci Besòs Tordera

 

 

Recull de la Informació : Ramon Solé

 

 

Els Jardins de Manuel J. Arnalot i la plaça de Meguidó al Barri de Sant Genís dels Agudells de Barcelona

Tal com us deia ahir, vaig fer un passeig pel Barri de Sant Genís, del districte Horta-Guinardó de Barcelona.

I un dels nombrosos llocs que vaig visitar, va ser els Jardins Manuel J. Arnalot i la plaça de Meguidó, que formant l’espai verd mes gran d’aquest barri.

Esta situat entre el carrer Nazaret, l’avinguda del Jordà i els carrers del Lledoner i de Naïm.

Precisament en aquest espai hi havia hagut la masia de can Gresa que l’ajuntament d’aquell moment va decidir enderrocar a meitat segle XX, es troba documentada en el segle XVIII i, popularment, se l’anomenava “ la casa Groga”.

aspectes del mural

Al remodelar aquest espai es va destinar un edifici nou i funcional com a  centre cívic, i li van posar el nom de la Casa Groga.

aspectes del mural

En la plaça de Meguidó, s/n,, hi ha el nou edifici inaugurat en el present any del Casal de Gent Gran de Sant Genís dels Agudell.

Pròpiament dins dels Jardins de Manuel J. Arnalot, cal destacar :

  • Un Lledoner de les tres branques, arbre d’interès local.
  • Un centenari Eucaliptus.
  • Una bassa on en la paret podem veure dibuixat imatges antigues del barri.

De fet el Jardí, rodeja els edificis que us he indicat.

Podem veure en la casa Groga, una petita mostra de jardí d’horta, esperem que es destini un lloc mes ampli per poder conrear millor.

Hi ha un tros molt ven arranjat, que està situat a un nivell mes baix i que ofereix una zona mes fresca a l’estiu, sota del carrer Nazaret a l’alçada de can Piteu.

També hi ha uns espais per a jocs infantils i molts seients i fonts repartits per l’entorn dels Jardins de Manuel J. Arnalot i la plaça de Meguidó, que ofereixen un lloc tranquil i relaxat.

Us faig ressenya del dibuixant català Sr. Manuel J. Arnalot :

http://www.grafopata.com/dibujantes_fitxa.asp?IDbook=42

Si no coneixeu aquest petit barri, us recomano anar-hi, trobareu molts motius i que us estic mostrant en diferents articles al blog.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé