Caminem des del Prat de Llobregat fins a la Platja, sense tocar la sorra. 2ª Part #

En la 1ª Part, publicada el dia 29 de Juliol de 2017, l’article acabava en quant arriba-veu propers a la sorra de la platja del Prat de Llobregat.

I us deia com a punt final : “…A partir d’aquí, vosaltres decidiu…, anar a caminar per la sorra, pel camí vora la platja, prendre el sol, o tornar per on heu vingut.”…

Pues en aquesta segona part seguireu sense tocar sorra, anireu pel camí peàtonal que hi ha paral·lels entre : pineda, carril bici, el Passeig de la Platja i la Platja en si.

Haviat observareu una petita vegetació protegida que no és permet de cap manera trepitjar-la.

Està composta d’una varietat notable de plantes mes grans o mes petites, que aguantant i resisteixen el calor d’estiu i son casi úniques.

És un petit mon a protegir i que la gent ho respecti.

Allí podeu veure petits ocells, molts tipus d’insectes, escarabats … i com vaig poder observar personalment, alguna serp.

Per aquest motiu, hi ha uns passadissos de fusta que van des del peu de l’avinguda de la Platja fins la sorra prop de la Mar, evitant que la gent trepitgi aquesta valuosa vegetació.

Cada certa distancia, els banyistes i/o pescadors podent trobar un passadís d’anada i tornada.

Hi ha cartells que fan avis de les Prohibicions :

  • De sortir dels itineraris indicats.
  • La prohibició del pas d’animals.
  • La prohibició de la circulació motoritzada.
  • Que la pesca és regulada.

Hi ha un altra model que informe directament a la gent a peu :

  • Fauna i Flora protegida, que no és pot ni passar ni trepitjar.

En alguns llocs trobareu pals units amb una corda gruixuda per evitar que la gent hi passi.

També trobareu les mateixes normes, en les zones que hi ha Les Dunes, que son molt sensibles a qualsevol moviment humà.

Per a mes informació podeu consultar al Consorci per la Protecció i Gestió dels Espais Naturals :

http://www.deltallobregat.cat/presentacio3_1/_5G1ICS7tAW5I8KBgdOjrsgy64tQLd_JvBOUukHXAmnvekrbn4lDnRg

Com veieu, hi ha llocs que podem visitar a qualsevol època de l’any a prop de la platja i sense tocar la sorra…!

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

La masia de can Baró va donar nom a un barri de Barcelona

La masia de can Baró, situat al peu del turó de la Rovira, segons dades existents es va construir o és van fer obres l’any 1674, per tant podria ser mes antiga d’aquesta data.

Es dedicava, com altres masos de la zona, principalment al conreu del blat, el terrenys d’aquesta masia eren prou grans.

Els antics propietaris de la finca van anar venent parts de la finca i va ser així com es va anar urbanitzant el barri. Pertanyia a l’antic municipi de Sant Martí de Provençals i l’any 1897 es va integrar a la ciutat de Barcelona.

La parcel·lació forta de Can Baró  s’inicià al voltant dels anys vint del segle passat, afavorida per l’alta immigració existent, especialment finalitzada la Guerra Civil, sobre als anys cinquanta i seixanta, per això encara trobem cases petites i humils d’aquella època disseminades pel barri.

L’Historia del barri la va marcar tres fets diferents :

  • Les nombroses barraques, entre el final del carrer Francesc Alegre i el carrer Marià Lavèrnia, que pervisqué fins a la dècada dels 80.
  • També, durant la guerra civil, es van instal·lar unes Bateries antiaèries en el Turó de la Rovira, construïdes a mitjan de l’any 1937.
  • i La Pedrera, avui s’utilitza com a aparcament.

Actualment can Baró, es la seu del centre d‘ensenyament ACIS., esta en el carrer d’Alexandre de Torrelles, front de la Plaça de can Baró.

La remodelació última s’ha mirat de mantenir un estil clàssic de masia catalana, conservant el rellotge de sol, i bona cura en general, finestres, balconades…

Per a mes informació de la masia de can Baró, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Bar%C3%B3

I us passo l’enllaç d’un blog molt interessant de l’historia del barri de can Baró de principis del segle passat, ven segur us pot interessar :

http://canbaro.blogspot.com.es/

 

Dades : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tordera, un riu de petit a gran

Aquest és un riu que neix en una font,

és fa com a riera

i surt del Montseny com a un riu gran.

És diu que neix a la Font de Sant Marçal, a prop de l’ermita.

Va reben l’aigua dels torrents que la muntanya del Montseny li a porta gracies a la pluja que a l´hivern pot ser forta i el desglaç de la neu.

Quan ja és algo mes que una riera aporta l’agua de boca als pobles  de Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera.

Al passar per les afores de Sant Celoni, ja es tot un riu.

Un monument antic es el pont trencat, que va comportar segons és diu una dura batalla contra l’exercit francès.

Segueix pel costat de la zona industrial i a prop d’urbanitzacions i bosc.

Altres poblacions properes al riu La Tordera son, Viabrea, Hostalric, Fogars de la Selva, Massanes, Maçanet de la Selva,

Tordera, Malgrat de Mar, Blanes i Palafolls.

Com observem en la postal antiga de principis del segle passat era una necessitat poder anar al riu La Tordera a fer la bogada per part de les dones dels pobles propers, al no tindre un safareig públic.

Desprès de recorre un recorregut de 61,5 km, desemboca entre Malgrat i Blanes a la Mediterrània.

La Tordera, li afecta molt la sequera que es pateix des de fa anys en el Montseny.

Per a mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Tordera

i a :

http://www.dumalis.cat/my_xxi_8a.html

Pont peatonal

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La masia de Can Mora del Coll – el Carmel a Barcelona

En el barri del Carmel, districte d’Horta-Guinardó,  hi ha la masia de Can Mora està datada en l’any 1750.

Can Móra, conserva encara la fesomia i l’estil del segle XVII.

Podem veure que està vent restaurada  i convertida avui en dia en una Residència per a gent gran.

És protegida pel catàleg arquitectònic de la ciutat de Barcelona.

Situada al carrer del Portell, a prop d’una de les entrades del Park Güell.

A més de la façana i de la típica planta basilical, té una galeria lateral porxada.

La situació és a la falda de la Muntanya Pelada, on fa mes de cent anys en rere, és cultivaven les terres en les feixes que existien per sota i a les rodalies de la Masia de can Mora.

 

Tex, Recull de dades i Fotografies : Ramon Solé

 

L’Hort Urbà de la Sagrada Família de Barcelona, tot un exemple de conreu dins de la ciutat

Els horts urbans són un projecte que es va posar en marxa al 1997, amb l’Hort de Can Mestres, tot i que el primer de la ciutat va ser l’Hort de l’Avia Gràcia creat el 1994.

És un espai amb parcel·les pel conreu, destinat a jubilats del districte en règim de concessió durant 5 anys.

Les adjudicacions és porten a terme, per sorteig públic organitzat pel districte, en aquest cas de L’Eixample.

La gestió es porta des de Parcs i Jardins de Barcelona.

L’Hort Urbà de la Sagrada Família està situat en el carrer Padilla, 199 – 201, té una superfície de 1.600 m2 i 20 parcel·les d’uns 40 m2 cadascuna.

Els adjudicataris disposen d’un armari individual per guardar-hi els estris i la roba, lavabos adaptats per a persones amb mobilitat reduïda i una taula de pícnic.

Al recinte hi ha arbres fruiters i altres arbres plantats al voltant de la taula de pícnic per fer-hi ombra, així com plantes aromàtiques i ornamentals.

És un dels mes vent cuidats i conreats de Barcelona.

 

 

Dades de l’Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Turó de la Rovira: la batería antiaérea i les barraques de la Post Guerra Civil – Part 2ª #

Avui farem la segona mirada al Turó o muntanya de la Rovira, com a complement a l‘article d’ahir dissabte, avui seran les Barraques de la Post Guerra Civil.

Acabada la guerra, molta gent d’arreu d’Espanya, sobre tot d’Andalusia i Galicia, van vindre a Barcelona, els seu recursos eren precaris, i es van situar preferentment a Montjuic i al Turo de la Rovira, formant varis grups de Barraques en diversos punts, un d’ells, en el mateix turó, on havien estat les Bateries ja desmantellades.

Us passo la Web del Servei de Premsa de l’Ajuntament de Barcelona, del dia 26 de Març de 2017, on es fa amplia referencia sobre l’acte que aquell mateix dia i pel matí es va celebrar en el Turó de la Rovira on havia agut l’antic nucli de barraques “dels Canons”,  fent  homenatge als veïns i veïnes que van viure en aquest i altres nuclis de barraques del Carmel i de Can Baró, amb la col·locació d’un placa :

http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/03/26/gerardo-pisarello-i-mercedes-vidal-inauguren-la-placa-commemorativa-en-homenatge-als-veins-dels-antics-barris-de-barraques-del-carmel-i-de-can-baro-2/

La Placa d’homenatge

Us adjunto a continuació,  imatges amb el text que trobareu en el cas de pujar fins aquest Turó :

Us recordo de nou que per arribar-hi, podeu anar per el Parc del Guinardó, fins la seva sortida superior o agafar el Bus de Barri 119 que us deixarà molt a prop.

Casament i Festa al Turó de la Rovira

 

Imatges : l’Ajuntament de Barcelona, que informen al visitant, sobre el Barraquisme a la zona.

Text i Fotografies : Ramon Solé

El Turó de la Rovira: la batería antiaérea i les barraques de la Post Guerra Civil – Part 1ª #

Barcelona te tres petites muntanyes  dins del seu municipi, conegudes per “Els Tres Turons”,

són tres muntanyes que es troben una al costat de l’altra amb una altitud similar, i que el seu nom és :

Avui farem una mirada al Turó o muntanya de la Rovira, molts de vosaltres, per escurçar el temps agafeu el túnel del mateix nom per poder passar d’un cantó a l’altra d’Horta a la Sagrada Família (eixample) en pocs minuts;  de fet és tot un barri amb una historia relativament recent, el que esta de munt.

Aquest Turo te de altura 262 metres, es un punt estratègic de bona part de Barcelona.

Per tant es va considerar que durant la Guerra Civil és podia posar una bateria de canons antiaeris per defendre la ciutat.

Amb una guarnició de soldats amb comandament permanent.

En l’actualitat, poc queda, sols les restes de l’enderroc

i el record de l’Historia recent.

Veureu que hi ha un munt d’antenes-repetidors

i dipòsits d’aigua en la part mes superior del Turó de la Rovira.

Us passo imatges amb el text que trobareu en el cas de pujar fins aquest Turó :

Per arribar-hi podeu anar per el Parc del Guinardó,

fins la seva sortida superior o agafar el Bus de Barri 119 que us deixarà molt a prop.

L’espai esta gestionat pel Museu d’Historia de Barcelona, hi ha una caseta d’informació a l’entrada.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Demà tindreu la segona Part , dedicada al Barraquisme en el Turó de la Rovira.

La masia de can Carreres a Nou – Barris de Barcelona

Aquesta masia de can Carreres a Nou – Barris de Barcelona, actualment està situada dins del modern i gran Parc Central de Nou Barris, amb 16 hectàrees  amb destacada vegetació, amb estanys i Serveis Publics.

Can Carreres, ha estat objecte de diferents transformacions, donat que al llarg dels segles ha tingut molts propietaris, els avis, els seus fills i fills d’aquests…

Segons una Web de l’Ajuntament de Barcelona, la descriu així :

“Coneguda en l’antiguitat com Mas Sala, des de finals dels segle XIX passà a anomenar-se Can Carreras

…Era totalment una casa de camp, amb una planta baixa per a les quadres, celler, cup i d’altres eines del camp i habitatge dels masovers. Al primer pis una gran Sala, amb una habitació central i d’altres de més petites…”

Durant un període de temps, en els terrenys de la finca, és va cultivar plantes i flors, amb una amplia producció per aquelles èpoques.

Cal destacar  que durant l’any 1880, és va vendre una important part del terrenys per la construcció de l’Institut Mental que és coneixeria com  “ El Manicomi ”.

Durant el 1914, és van fer carrer de can Carreres uns nous masovers que venien de Torre Llobeta,  van dedicar-se a la vinya, les hortalisses, la verdura, els cereals, el blat de moro, les garrofes i el bestiar, que ho venien als mercats de Sant Andreu i de la Llibertat de Gràcia.

L’any 1947,la  masia va passar a mans als darrers propietaris, Rita Valls Mompart i al seu marit, Jaume Roca.

En l’actualitat la masia està tancada a l’espera que l’Ajuntament és faci càrrec de la seva rehabilitació i que sigui destinat com a servei públic pel Barri, i afavorida que la masia de Can Carreres està en un lloc destacat dins del Parc Central de Nou Barris.

 

Aportació de dades històriques : Ajuntament de Barcelona

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Font de la Plaça de Catalunya, una Font que va durar pocs anys… !

El 28 de desembre de 1917 es va inaugurar oficialment, a la banda de mar del centre de la Plaça Catalunya, una font pública de la que brollava aigua que provenia de la mina de Montcada.

La font tenia tota la seva base de maó i la resta era d’aquest mateix material i amb blocs de pedra. L’aigua sortia contínuament per quatre brolladors o tubs, situats un per cada cara del pilar de base quadrada que formava el cos central de la font.

Un petit rètol situat sobre un dels brolladors informava de la procedència de l’aigua, que era de Montcada.

La font estigué activa fins el 1925 quan va quedar inutilitzada i finalment desapareguda a causa de nova urbanització de la plaça de Catalunya.

Com veiem, menys de deu anys va estar La Font en aquest lloc. Havia sigut un punt important  de recollida d’aigua de Barcelona, realment hi faltava aigua “ corrent” en aquest barri.

La gent anava simplement tant  per beure i apagar la set, o  és trobaven noies de servei de la burgesia amb gent amb galledes o càntirs necessaris per les necessitats del dia, era un bon de reunió on és podia xerrar de moltes coses de forma tranquil·la .

A poca poc l’Ajuntament de Barcelona, va anar canviant les Fonts existents per unes Fonts de aigua clorada de xarxa fins el nostres dies.

 

Text i recull de fotos antigues : Ramon Solé

 

Els Mercats Setmanals a reu de Catalunya

Els Mercats Setmanals, son coneguts com a mercats no sedentaris de Catalunya, coneguts com els “mercadillos”.

Crec jo, que des de sempre hi ha hagut mercats a l’aire lliure des d’abans dels romans.

Actualment hi ha més de 650 mercats registrats, repartits en més de 450 poblacions a Catalunya.

Els mercats no sedentaris, omplen els espais i vies públiques, carrers, places i fins i tot,  carreteres mes o menys transitades que es tallent unes hores.

Els dies de mercat, són referència per a nombrosos desplaçaments en l’interior de la població, i des de poblacions veïnes, son un dia a la setmana en cada poble o població, de dilluns a diumenge segon el lloc.

Generalment, les furgonetes dels comerciants arribant als pobles i poblacions, a primera hora del matí, per situar –se muntar la paradeta i la mercaderia a vendre, i abans de les 14 hores cal desmuntar-ho tot i marxar.

Molts dels comerciants, tenen una ruta de pobles a fer que tenen assignada durant la setmana, amb un dia de festa.

Trobem, tant roba com a fruites i verdures, embotits, i pastes dolces, vins i caves, equipaments per la llar i per animals domèstics, amb un llarg …etc.

El nombre deparades, es molt diferent en nombre en cada Poble o Municipi, des d’una a Cànoves a 50  o 100 segons el lloc si es mes o menys gran en nombre d’habitants.

Esta regulat cada Mercat Setmanal, per l’ajuntament corresponent, la Guardia Municipal o Policia local vetlla pel control de parades, llicencies, seguretat, l’espai a vendre … etc.

Podeu sobre tot trobar bones fruites i verdures directes de pagès i també, en alguns pollets, gallines, pollastres i conills vius.

Des del blog us animem a que quan pugueu, mireu de cerclar un Mercat Setmanal, per les rodalies on viviu, i mireu d’anar-hi. !

 

Text : Ramon Solé

Fotografies : Jordi Serra