Hotel Peninsular de Terrassa

L’Hotel Peninsular està situat en el carrer de Sant Pere, 52 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • Els germans Carles i Miquel Pompidor, empresaris de la restauració de Prats de Molló, regentaven la Fonda Peninsular al Raval de Montserrat que va ser fundat el 1877.
  • El 10 de juny del 1883 va inaugurar les primeres instal·lacions de hidroteràpia de la ciutat als banys del Hotel Peninsular d’acord amb el Centre Mèdic de Terrassa.
  • Com que volien traslladar el negoci a Barcelona, el 1887 l’industrial Pasqual Sala es va reunir amb Miquel Pompidor per convèncer-lo d’ampliar el negoci de Terrassa, ja que la ciutat disposava d’un bon nombre de fàbriques i tallers que feien que hi vinguessin molts viatgers de pas.
  • Pasqual Sala va oferir a Pompidor un solar que tenia al capdamunt del carrer de Sant Pere, fent cantonada amb el carrer del Teatre, al costat mateix d’on estava acabant-hi de construir el nou Casino dels Artesans o Círcol Egarenc, amb la possibilitat de fer grans banquets per a mig miler de persones al Saló dels Miralls del casino veí.
  • L’any 1903, Pompidor va encarregar a l’arquitecte més prestigiós de la ciutat, Lluís Muncunill, la construcció d’un edifici modernista per a l’hotel, amb la sala principal coronada per una gran claraboia octagonal.
  • Es va inaugurar-hi aquell mateix any, amb el nom del Gran Hotel Peninsular, amb tot luxe de comoditats i serveis i un restaurant d’anomenada dut pel mateix Miquel com a xef.
  • Als baixos de l’hotel s’hi va instal•lar un American Bar.
  • El Gran Hotel Peninsular va funcionar fins al començament de la dècada del 1920.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i tres pisos. La façana és de composició molt plana, simètrica i amb dues obertures per planta. La planta baixa presenta doble portal, el primer pis té una doble balconada de ferro sostinguda per mènsules i cantells arrodonits, i als pisos superiors hi ha balcons individuals de formes ondulades i també de ferro.

El coronament de l’edifici es realitza amb cornisa i gablets dentats que reforcen la composició vertical de les obertures. El tractament de la façana és amb estuc i ornaments de motius florals a les llindes i sota els balcons. La línia d’imposta és a nivell dels balcons de l’últim pis, amb un intent d’integració amb les edificacions veïnes.

L’edifici és ocupat actualment per les dependències dels Amics de les Arts i Joventuts Musicals.

Els germans Pompidor també van regentar, entre d’altres, la Maison Dorée de Barcelona, a la plaça de Catalunya (1897); el Palace Hotel de València; el Gran Hotel Marcet del monestir de Sant Benet de Montserrat; o l’Hotel Gori d’Olesa de Montserrat, seu de l’actual Ajuntament.

L’Hotel Peninsular, conegut també com a Hotel Pompidor pel nom del seu antic propietari, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Masia de can Marcet de Terrassa

La Masia de can Marcet  està situada en l’avinguda de Can Boada del Pi de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • És una construcció de Lluís Muncunill de 1904 feta edificar per l’industrial tèxtil Miquel Marcet i Poal, propietari del mas veí de Can Boada del Pi.
  • Actualment es troba en un estat de degradació important.

Es tracta d’un edifici aïllat, construït al costat mateix del mas de Can Boada del Pi.

És de planta quadrada i consta de planta baixa i pis, amb coberta a dos vessants que resta amagada per una cornisa amb acabada amb cantells arrodonits i una discreta ornamentació que la ressegueix.

La façana principal, simètrica, amb una era de batre de lloses al davant, presenta un porxo d’accés suportat amb columnes de fosa i que forma una terrassa al pis. L’obra és de maó i està estucada, amb una ornamentació limitada a les llindes de les obertures. El llenguatge emprat a la masia és noucentista i d’inspiració barroca.

La Masia Can Marcet, és un mas del municipi de Terrassa , al barri de Can Boada del Pi, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Ramona Sallent de La Garriga

Casa Ramona Sallent està en el carrer  Banys, 34 de La Garriga.

Reforma d’una antiga casa del casc antic, realitzada per l’arquitecte Raspall, en l’any 1923.

Edifici civil com a habitatge unifamiliar entre parets mitgeres fent cantonada. Consta de planta baixa, pis i una torrassa amb dos pisos. Assentada damunt un sòcol de carreu, la resta de la façana és d’obra vista.

Les llindes són de pedra, dovellades de forma escalonada. La coberta de la torrassa és de faldons. Sota les mènsules del ràfec hi ha una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics. Les llindes del finestral de la planta baixa estan suportats als extrems per unes cartel·les treballades en pedra.

A la cantonada hi ha una columna d’estilització molt personal, amb capitell dòric.

El ferro de les baranes i de la porta està estilitzat geomètricament.

Casa Ramona Sallent és una obra del municipi de la Garriga, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de La Garriga i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Can Manent de Premià de Mar

L’antiga masia de Can Manent, és situada en la Ctra. N-II, 60 en Premià de Mar.

Us passo la seva historia :

  • El 1616 se sap que can Manent, feia funcions d’hostal.
  • Uns primers documents en 1618, ens parlen de Can Manent van estretament lligats als orígens de Premià de Mar, ja que al seu voltant s’establí una petita població de pescadors i pagesos.
  • El 1719, els límits de Can Manent eren, d’una banda, el mar, i de l’altra, Vilassar. La família Manent va jugar un paper important a la formació del nou poble de pescadors, arran de mar.
  • La masia de Can Manent, malgrat les notícies de començaments del segle XVII referents a la família propietària, és un edifici de ple segle XVIII, aprofitant potser alguna dependència anterior i amb annexos posteriors (casa dels masovers).
  • L’any 1984 va ser restaurada per l’Ajuntament.
  • El Museu Municipal d’Estampació Tèxtil va ocupar la planta baixa de la masia des de1986 fins el 2001
  • I com a biblioteca fins a 2010.

És una masia d’estructura basilical, de tres crugies, corresponent al tipus IV, amb planta baixa, pis i golfes a nivell de la crugia central, coberta per una teulada de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana.

La porta principal d’accés, a la crugia central, és d’arc de mig punt dovellat. La resta d’obertures són quadrangulars, amb brancals, llindes i ampits realitzats amb carreus de pedra. Les dues portes laterals de la planta baixa foren obertes amb posterioritat. L’interior està reformat i no conserva gaires elements originals. Fent angle (E) amb la façana, s’alça un porxo obert per un arc, de planta baixa i pis, obra del segle XIX.

A la part posterior hi ha una nau adossada, de planta baixa i coberta amb una terrassa a la qual s’accedeix des del primer pis de la masia, possiblement feia les funcions de caseta de les eines o aixopluc de les bèsties de càrrega.

Can Manent,  ha estat destinat com a seu de la Coordinadora de colles de Cultura Popular de Premia de Mar.

Can Manent és una masia de Premià de Mar protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre des Moros de Tossa de Mar

La Torre des Moros és un edifici del municipi de Tossa de Mar,  situat sobre les penyes més altes del puig de Can Magí.

Us passo breument la seva història :

  • La seva construcció es remunta al segle XVI, arran de repetides incursions de la pirateria del Mediterrani.
  • Possiblement fou construïda en època del rei Felip II (1527-1598), ja que va expedir un decret reial amb motiu d’augmentar la construcció de torres de guaita contra la pirateria.
  • Aquesta torre vigilava el pla on s’estén la Tossa moderna i els camins que, a través dels boscos, condueixen a les cales on solien desembarcar els sarraïns.
  • La torre fou abandonada a finals del segle XVIII.
  • Cap a finals del segle XIX el mal temps i un llamp van esberlar-la pel costat de ponent i s’anà enrunant.
  • Fou restaurada el 1997, aquesta restauració ha recuperat i consolidat la torre i ha reconstruït les barbacanes. S’han aixecat i consolidat les parets, se li ha posat coberta, s’han fet accessos metàl•lics, s’ha il•luminat i s’ha restringit el seu accés interior.

Aquest edifici, és fet de pedra, sobre d’un petit terraplè, i arrebossat.

Consta d’una entrada elevada i dos nivells d’espitlleres, obertures petites i quatre barbacanes i una terrassa al pis superior.

Les seves mides aproximades són de 8 metres d’alçada per 6 d’amplada.

Se’n diferencien dos nivells. El primer, a més de la porta, conté dotze obertures d’espitllera marcades a l’exterior amb tres peces ceràmiques. Dues marquen l’escletxa i la tercera fa de dintell. L’altre nivell té quatre obertures grans que estaven emmarcades per peces ceràmiques que sobresortien, actualment restaurades.

Aquestes obertures feien possiblement la funció de balcons per permetre al vigilant una millor visibilitat.

Originalment, tant l’interior com l’exterior estava arrebossat.

La porta d’entrada estava al primer pis i aquest estava dotat d’un empostissat de fusta, espitlleres i barbacanes amb llindes de fusta.

Generalment, aquest tipus de torres es podien comunicar entre elles, com és el cas de la torre del far de la Vila Vella, la torre d’Agulla Pola o les restes de la Torre del Gorg Gitano.

Es comunicava amb les torres veïnes per mitjà de senyals de fum o de llum a la nit.

La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

La Torre des Moros Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament d’Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar, esta situat en la Riera del Bisbe Pol,  nº: 8, on hi ha la Plaça de la Vila.

Curiosament, aquest edifici de molt antic era un hostal, concretament en el segle XVII. L’any 1773 fou transformat en l’Ajuntament, i actualment encara té aquesta funció.

L’edifici consta de tres plantes amb un gran porxo d’arcs rebaixats a la façana principal, que dóna a la plaça. Als pisos hi ha obertures amb balcons de brancals i llindes de pedra. La teulada és a quatre vessants.

L’Ajuntament, forma un conjunt amb l’edifici del costat ,en el qual hi ha la Biblioteca i l’Arxiu municipal Fidel Fita.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Vallhonrat de Cornellà de Llobregat

La Masia de Can Vallhonrat, esta situada en el carrer Jacint Verdaguer, 9-13, de Cornellà de Llobregat, molt a prop de l’Ajuntament i de l’Església.

La Masia Can Vallhonrat fou construïda entre 1620-25. Probablement  en substitució d’una edificació anterior. A mitjan segle XVII va ser adquirit pels senyors del castell de Cornellà al tornar de la Guerra de Successió. No es coneix la trajectòria posterior i en els anys vuitanta del segle passat estava mig en runes. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Cornellà, que procedirà a la seva restauració i a donar-li utilitat pública.

Aquesta Masia, és de planta quadrada amb coberta de teulada a quatre aigües, consta de planta baixa, pis noble i golfes obertes a l’exterior per una filera de finestres disposades a manera de pòrtic d’arcades de mig punt, sobre la cornisa i cobrint tota l’amplada de la façana.

La porta principal, de mig punt, és adovellada amb pedra ben escairada, igual que les pedres que formen les llindes i els muntants de les finestres de la façana. Estilema força barroc coherent amb l’època de construcció de l’edifici.

L’antic jardí ha estat substituït per una plaça pública. Can Vallhonrat esta  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici El Palau de Corro de Baix de Les Franqueses del Vallès

L’entrada a El Palau, es des de la carretera de Corro de Baix a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.

Hi ha una gran filera de grans Plàtans, banda i banda de la pista fins la mateixa casa.

L’Edifici El Palau situat a Corro de Baix del Municipi de les Franqueses  del Vallès, es verdaderament com un palauet senzill, per ho en la cara de mes a l’oest, està el seu verdader significat i amb els detalls mes bonics d’aquesta “Mansió”.

En el any 1941, en plena post-guerra , es deia segons un cartell a la façana i sobre la antiga porta : “Manso Avelina” , per tant : “mas avel-li”.

El cos principal disposa de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab a quatre vessants. Les finestres de la façana principal estan ordenades asimètricament i emmarcades amb brancals i llindes de pedra artificial i escuts amb dades i dates.

Ara rep el nom  de Palau – Residencia de Gent Gran de Les Franqueses del Vallès, tota una joia arquitectònica.

De fet tant en el Blog de Rondaller , com en al meu cas, no hi ha un recull de dades i d’informació històrica d’aquesta Casa- Palau.

Us passo l’Article que va fer l’amic Rondaller,  el mes de febrer d’aquest any :

https://rondaller.wordpress.com/2018/02/12/el-regal-del-comte/

Si passeu per El Palau, tingueu respecta del lloc, on viuen gent gran d’una forma tranquil·la. Gràcies.

 

Nota : Aquest article està dedicat a l’amic Rondaller, per la feina de descoberta que fa i ens la mostra en el seu blog. Felicitats !

Text  i Fotografies : Ramon Solé

El conjunt de la Torre d’en Toni Janer, restes de ca n’Armand i la masia de Cal Garrofer de Castelldefels

Ca n’Armand,  estava situat  entre el carrer de l’ Església amb el carrer d’Isaac Peral;  va ser un important hostal del segle XVII, situat a tocar de la Torre de defensa d’Antoni Janer (s.XVI).

Durant la guerra civil hi va caure una bomba a la masia de Ca n’Armand  i es va ensorrar la coberta i els tres pols, 

en els anys va quedar tant malmesa aquesta masia, que durant l’any 1981 es va portar el seu enderrocament.

La Torre de defensa d’Antoni Janer de planta quadrada

 

amb accés pel primer pis des de la masia de Cal Garrofer, a la qual estava unida, fent de pont amb el desaparegut mas de ca l’Armand.

  

El pis superior s’obre amb una galeria d’arcs rebaixats. Les cantoneres, molt ben tallades.

Aquesta era una manera de protegir-se dels corsaris,  si es perdia el mas, podien guarir-se  a dins La Torre.

Cal Garrofer és una Masia de finals del segle XVI.

Cal destacar de Cal Garrofer :

  • És una construcció d’estructura irregular que sembla haver estat de planta basilical i haver perdut un dels costats.
  • Destaquen les llindes, brancals, dovelles, etc. fetes de pedra de marès vermella, mentre que els murs són de paredat.
  • A la façana destaquen dos contraforts i un rellotge de sol.
  • Un pontet la uneix a la Torre d’Antoni Janer.
  • Té cinc petites obertures de mig punt dalt de tot de la façana que corresponen a les golfes.
  • Documentada des del 1553 en el fogatge on consta el nom de Duran del Garrofer,
  • I en un període de temps, va ser seu de l’Ajuntament.

L’antiga masia de Cal Garrofer, en l’actualitat  està habitada, es coneix també com Cal Garrofa o Cal Garrofí.

Ha sofert diverses transformacions, la darrera el 1947.

Cal Garrofer és una obra del municipi de Castelldefels inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sol