La Torre-ramona o Palau dels Gralla de Subirats (Alt Penedès)

La Torre-ramona esta situada al nucli de Torre-ramona de Subirats.

Historia:

• El 10 de desembre de 1493, el rei Ferran el Catòlic declarà incorporat a la Corona el terme de Subirats.
• L’any 1498, el notari de Vilafranca, Blasi Ferran, prevere, reconeix a Miquel Joan Gralla com a Senyor del Castell i terme de Subirats.
• En el llibre de viatges de Ferran el Catòlic, hi llegim que trobant-se el rei a Valladolid, el dia 4 del mes de febrer de l’any 1513 i en presència del seu notari Miquel Velázquez Climent, vengué els delmes i més drets que tenia a Subirats a Miquel Joan Gralla pel preu de 30.000 sous. Els Gralla, família molt rica, originària de Lleida, consten com prestigiosos mercaders exportadors de draps, en el segle XIII.
• El rei Ferran el Catòlic tenia gran estima per Miquel Joan Gralla, el qual fou Mestre Racional de Catalunya, militar i ambaixador, en els anys 1503 i 1504, i fins i tot testimoni del testament del Ferran el Catòlic. Miquel Joan Gralla es casà amb Anna Desplà, senyora d’Esponella i Desgüell; del seu matrimoni nasqué Francesc Joan Gralla Desplà, a favor del qui el seu pare testà l’any 1531, heretant totes les pertinences de Subirats, fou castlà i com el seu pare, Mestre Racional de Catalunya.
• L’any 1527 es casaria amb Guialmar d’Hostalrich-Sebastida. Comprà a Galceran de Barberà,
• En l’any 1513, el delme anomenat de Sant Just de Peralba,
• L’any 1536, comprà a Joan Miquel de Montbuy, el delme de Vilarnau.
• Finalment comprà a Dionísia Joana i Dionís Joan de Subirats i Barberà en l’any 1542 el terç d’un delme d’Ordal (algunes peces de terra eren de les Parròquies de Sant Sadurní i Lavern).
• Francesc Joan Gralla i Desplà construí la casa – palau avui dia coneguda per Torre-Ramona durant el segle XVI; la seva construcció obeeix a la clàssica de transformació dels castells en palaus, per tenir més comoditats i estar situats en llocs més avinents, però amb certa fortificació.
• Del matrimoni de Francesc Joan Gralla i Guialmar d’Hostalric-Sabastida nasqueren dues noies, Jerònima, la gran, es casà amb Lluís de Requesens, lloctinent de Joan d’Àustria (germà bastard de Felip II) en la batalla de Lepanto (7/10/1571).
• La segona filla, anomenada Lucrècia es casà amb Francesc de Montcada, marquès d’Altona; heretaren del seu pare el patrimoni de Subirats. La Universitat de Subirats, no satisfeta amb el tracte que rebia dels Gralla, mitjançant un plet sol·licitaren la incorporació a la Corona, del Castell i terme de Subirats.
• Per Reial Sentència de l’Audiència el dia 30 d’octubre de 1568, es condemnà a Lucrècia Gralla, a atorgar retrovenda del Castell de Subirats juntament amb el seu terme i jurisdicció, reservant-se la casa-palau que havia construït el seu pare. Dos nois foren el fruit del matrimoni Montcada-Gralla, el primogènit Gastó de Montcada i Gralla, segon Marquès d’Aitona, i el fadristern Joan que fou Arquebisbe de Tarragona.
• L’any 1607, a Gastó de Montcada i Gralla, solament se li reconegueren sis declaracions de delmes i en cap no se’l reconeixia com a Senyor del Castell i la Baronia de Subirats.
• El dia 27 de gener de 1611, Gastó de Montcada i Gralla, vengué a Josep de Millsocós per 37600 lliures, els delmes particulars que encara posseïa a Subirats, però no el Castell de Subirats i el seu terme, ja que havia estat incorporat a la Corona després de la retrovenda efectuada per la seva mare Lucrècia Gralla, però si la nova casa-palau, ja que havia estat construïda pel seu avi Francesc Gralla i Desplà. Josep de Millsocós el donà després a la seva filla, Agnès de Millsocós.
• Agnès es va casar l’any 1619 amb Josep de Ramon, castlà de Sedó de Torrefeta (La Segarra).
• Aleshores el palau va prendre el nom de torre d’en Ramon, però quan al segle XIX passà a ser propietat de Paula de Ramon, esposa d’Àlvar de Fortuny, se’l va anomenar Torre-ramona, nom que perviu actualment.
• Membre destacat d’aquesta família va ser Miquel Ramon i Tord, general partidari de l’Arxiduc Carles d’Àustria durant la Guerra de Successió, qui fou ferit el 1714, li foren confiscats els béns i sofrí presó durant 11 anys.

Casal senyorial de planta quadrangular amb pati central, compost de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a quatre vessants.

La façana principal és orientada a llevant, de composició sòbria però elegant, on destaca al mig un gran portal d’arc de mig punt adovellat. A banda i banda hi han dues petites espitlleres i dues petites finestres.

Damunt seu, al nivell del primer pis, hi ha tres finestres renaixentistes, amb els ampits, llindes, brancals i trencaaigües de pedra motllurada amb mènsules decoratives.

Sobre la finestra central hi ha un matacà de pedra polida, i una petita finestra a cada banda d’aquest. En aquesta façana s’observen restes d’un antic rellotge de Sol. Un ràfec envolta tota la teulada.

A ponent es troba la façana de caire més monumental, amb set finestres profusament treballades, repartides entre els tres pisos.

A la façana de llevant hi ha una torre adossada a la mateixa alçada que l’edifici, de forma rectangular, sense elements ornamentals destacables. Al primer pis de la paret nord hi ha un terrat amb balustrada amb tres finestres com les de la banda sud.

Al pati interior trobem un arc escarser de grans dimensions, de pedra polida, així com dues premses verticals de vi. El portal que comunica amb el celler, a la banda esquerra, està feta amb carreus. Del celler en surt una mina o passadís subterrani, d’uns 90 m de longitud, molt ben conservat, que queda tallat, aproximadament als voltants de l’església de Sant Joan Sesrovires.

Es tracta d’un túnel fet durant la construcció de l’edifici, el qual aprofitava la terra que s’extreia per construir part dels murs del palau i les obres que hi afronten. Més endavant s’hi van fer nínxols, utilitzats per guardar els productes que calia mantenir frescos, especialment durant els mesos de calor.

La profunditat màxima d’aquest túnel és d’uns 4,5 m respecte el nivell del sòl. A la mateixa banda del celler hi ha uns petita escala de pedra que comunica amb un portal motllurat.

Al costat hi ha una finestra renaixentista amb mènsules decorades amb caps d’àngels alats, corresponent a la que fou la dependència del cos de guàrdia i servents del palau.

A la dreta del pati trobem l’entrada principal, amb arc escarser, així com l’escala principal, amb llambordes, que porta a la planta noble.

Al primer pis hi ha dos finestrals d’època, al de ponent, les mènsules decorades amb bèsties fantàstiques, i al de la banda sud amb àngels alats. Al primer pis hi ha un passadís, amb quatre arcades ogivals amb fines columnetes, dotades de base i capitell, que formen un conjunt que desprèn gran esveltesa arquitectònica.

El sostre, restaurat, té l’enteixinat de fusta. A la dreta hi ha el portal d’entrada a la planta noble, d’estic gòtic flamíger, coronat per una gralla, i just a sota, un escut heràldic ovalat de quatre partions, sostingut per dos grius, amb restes de policromia.

Les impostes estan també decorades amb animals fabulosos. A l’esquerra d’aquest portal n’hi ha un altre, també molt treballat i igual que l’anterior, però amb l’escut heràldic no timbrat i sense la gralla: és una obra posterior a la construcció del casal, i els escuts pertanyen a la família Ramon.

Les finestres d’aquest pis nobles tenen dos festejadors cada una, i les del segon pis, un festejador cada una.

El baluard del casal conforma una plaça, limitada per cases entre mitgeres a banda i banda, i conserva un mur amb merlets i portal d’entrada adovellat, que ara resta amagat entre les parets de les cases i magatzems.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc : Mª Àngels Garcia – Carpìntero

Cal Torras / Casa de la Vila de Begues (Baix Llobregat)

L’edifici de cal Torras o Casa de la Vila està situat en l’avinguda Torres Vilaró, 4 de Begues.

Antiga casa d’estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d’un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l’edifici que dóna a l’Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d’entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria.

Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d’entrada és d’arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d’un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèvol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d’arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n’hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d’aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats.

A totes les plantes d’aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l’espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfec amb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior.

La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d’aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l’edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l’esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l’altra façana. L’interior de l’edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l’escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixa que incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Oriol Vilanova

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Torre del Sol de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat)

La Torre del Sol està en el carrer de Joan Bardina, 29 de Sant Boi de Llobregat.

Us passo la seva historia:

• La torre que es va construir l’any del gran Eixample, que va ampliar i consolidar el Barri del Centre, que fins al moment encara estava dividit en nuclis amb toponímia pròpia (Sant Pere, l’Alou i la Pobla Arlovina).
• En aquest Eixample es va obrir la Rambla de Rafael de Casanova i es van concedir gran quantitat de llicències per a enderrocar o reformar cases antigues i també per a construir-ne de noves.
• Es creà el nou cementiri, l’any següent s’alçà el primer pla de la vila i es construí les belles torres amb jardí com aquesta, que està envoltada per un bell parc i posteriorment propietat municipal.

Es tracta d’una torre amb un cert caire historicista, construïda amb maó arrebossat i amb pedra a les obertures, a les llindes de les portes principals (la del parc i la del carrer Bardina), hi ha un relleu amb una torre, amb el sol i els signes del zodíac, tret que dona nom a la casa.

Per la part del jardí (és l’entrada principal) té planta baixa i dos pisos. Als baixos hi ha una porta i quatre finestrals quadrats disposats asimètricament (un a la dreta i tres a l’esquerra de la porta).

Al primer pis hi quatre obertures balconeres (una a cada una de les portes laterals, i dues portes al balcó del mig). El pis superior s’obre al jardí mitjançant quatre finestres de mig punt geminades. Sobre la teulada, de teula a quatre vents hi ha dues petites construccions com a golfes, en forma de caseta de teulada a dues vessants.

Per la banda del carrer Bardina, i pel desnivell que comporta el carrer hi ha un pis més, on l’entrada del carrer correspon al soterrani de l’entrada principal. Hi té una porta just al xamfrà i tres plantes amb finestres rectangulars.

Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

A la banda contrària al carrer, hi ha un petit porxo o pèrgola al nivell del primer pis, al que s’accedeix des de l’interior i des del parc mitjançant una escala noble.

Viquipèdia

La Torre del Sol és una obra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cal Genovès de Salelles a Sant Salvador de Guardiola

Per anar al Poble de Salelles, cal arribar per la carretera vella d’Igualada, C-37 z al km. 90 i allí una pista asfaltada en direcció oest; Cal Gonovès és la casa núm. 9 dins de Salelles del municipi de Sant Salvador de Guardiola.

Us passo la seva historia:

Aquesta és una de les cases situades dins el nucli de l’antiga sagrera de Salelles.

• La sagrera és documentada explícitament com a tal l’any 1131, però ben segur era anterior, possiblement dels segles X-XI.
• En època medieval aquesta casa es coneixia com a mas Bataya.
• Al segle XIV, mas Galí.
• El 1357 Gerald Galí, hereu del mas, va fer un llegat a les esglésies de Sant Sadurní de Salelles, Santa Margarida (avui desapareguda) i Sant Pere de la Serra (avui del Brunet).
• Al mateix segle XIV ja era habitada per la família Genovès, la qual era procedent d’una antic mas a la zona de Biarritz. Segons tradició oral, els Genovès procedien de la ciutat italiana de Gènova. L’arbre genealògic de la família que es conserva a la casa comença al segle XVI, quan Salvador Genovès es casà en segones núpcies amb Magdalena. L’hereu va ser Francesc Genovès, nascut el 1620 i casat amb Madrona Junyent, de Camps. Seguidament venen els següents hereus: Francesc G., nascut el 1659 i casat amb Victòria Gala, de Vallmanya; Pere G., nascut el 1659 i casat amb Maria Parcerissas, de Guardiola; Joan G., nascut el 1711 i casat amb Margarida Tor; Joan G., nascut el 1795 i casat amb Maria, de Castellbell; Pere G., nascut el 1798 i casat amb Maria Claret, de Maià; Pere G., nascut el 1824 i casat amb Joanna, de Fals; Domingo G., nascut el 1881 i casat amb Rosa Llucià, de Viladecavalls. Ja a començament del segle XX, Josep Genovès Llucià (1876-1952) es casà amb Dolors Miralpeix Rocadesnbosch (1894-1981). Segons es diu, abans de construir-se la casa Rectoral de Salelles, a principis del segle XIX, el rector s’hostatjava a cal Genovès, i encara es conserva una cambra que s’anomenava “quarto del capellà”. Tradicionalment, cal Genovès ha estat una de les cases principals de Salelles, amb una important extensió de terres a la parròquia i una segona finca molt important al poble de Salo (Sant Mateu de Bages), obtinguda aquesta mitjançant un enllaç matrimonial. Segons es diu, a la casa hi havia un forn on es van fabricar moltes de les rajoles que encara s’hi poden veure. Així mateix, al celler s’hi elaboraven vins amb una marca pròpia, tot i que de consum exclusivament familiar.
• Durant la Guerra Civil de 1936 la casa va ser saquejada i posteriorment va tornar a ser habitada. Molts dels objectes es van poder salvar perquè foren amagats en un pou.
• Més recentment, el matrimoni entre Josep Genovès Llucià i Dolors Miralpeix Rocadenbosch va tenir dues filles. La gran es casà amb un advocat de Manresa posseïdor d’un ampli patrimoni en aquesta ciutat i s’hi instal·là a viure. La germana petita, Dolors Genovès Miralpeix, va heretar la casa i les propietats de Salelles. Es casà amb un pubill, i la seva filla és Francina Ramonet Genovès, l’actual propietària.

Casa pairal de grans dimensions situada al nucli de Salelles, la qual ha conservat molt bé el volum i la tipologia tradicional. Es tracta d’una de les cases arquitectònicament més interessants del nucli, però amb una estructura complexa i totalment atípica, fruit possiblement de l’annexió de diverses cases anteriors i de successives ampliacions. Així, la planta és formada per dos grans cossos paral·lels adossats, força allargats i de planta irregular que adopten una forma escalonada. L’habitatge disposa en general de planta baixa més pis i golfes, tot i que les alçades i les cobertes són diferents en cada part. La façana que dóna llevant marcava el límit exterior de l’antiga sagrera per aquesta banda.

A la part baixa hi trobem les restes més ben conservades de tot el recinte murallat del nucli, amb un tipus de parament molt ferm i sense obertures que ha estat parcialment tapat per una construcció posterior, feta amb un tipus de pedra de color diferent. Però encara és perfectament visible un tipus d’aparellat fet amb carreus mitjans, més o menys escantonats i amb tendència a un cert atal·lussament a la part inferior. En aquest tram de façana-muralla s’hi poden veure restes de dues espitlleres. A un extrem d’aquest mur hi ha el porxo cobert amb volta de pedra que és un dels passos per on transcorria el carrer exterior al recinte murat. Igual com en el cas de cal Tatgé i la Volta, aquest pas es va fer per poder allargar la casa cap a l’exterior de l’antic recinte de la Sagrera. Així doncs, aquest es va convertir en un dels accessos al poble de Salelles, que comunicava amb el camí ral de Manresa a Igualada, el qual discorria més o menys per on passa l’actual carretera.

Així com a la part baixa pràcticament no hi trobem obertures, la part alta d’aquesta façana presenta una diversitat de construccions més obertes: a la dreta una galeria amb tres arcs de punt rodó fets de maó, a la part central un balcó i a l’esquerra un cos sobrealçat sobre la volta, fet de maó i amb una sèrie de finestres amb persianes exteriors i una terrassa superior. Aquestes obertures amb persianes es van remodelar a principis de segle XX, ja que anteriorment hi havia una galeria amb arcs similar a la de l’altre extrem. La façana de ponent, que dóna a la plaça, té més aviat l’aspecte d’una façana posterior, amb el mur pelat pràcticament sense obertures; només algunes finestres petites a la part alta. Cal dir que antigament bona part de la plaça estava ocupada per una casa que posteriorment va ser derruïda.

Al costat dret aquesta façana té una petita terrassa i diferents obertures encarades cap a migdia. Per sota discorre l’espectacular volta de canó feta de pedra i reforçada amb una arcada adovellada a cada extrem. S’anomena la volta del cal Genovès, i a sota hi ha l’entrada principal de la casa. La façana nord, que dóna a l’anomenat Carrerot, és encara més irregular, fruit de diverses remodelacions. El costat esquerre d’aquesta façana és el més antic, obrat majoritàriament al s.XVIII, segons una inscripció. Presenta un portal i diverses finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra i té un petit jardí davanter. El costat dret és fruit de remodelacions fetes possiblement al s.XIX, i compta amb diferents obertures emmarcades amb maó.

A l’interior de la casa, que ha conservat de manera molt respectuosa les característiques arquitectòniques tradicionals, hi trobem a la planta baixa diverses voltes de pedra. Les de la part central tenen una orientació en paral·lel amb la volta del carrer, mentre que una altra que es troba al sector pròxim a la plaça té una direcció contrària. També es poden observar dos arcs apuntats que semblen força antics, així com altres de punt rodó.Tanmateix, la distribució interior és extremament complexa i denota una evolució constructiva amb múltiples fases. La part que dona a la plaça acollia antigament l’habitatge dels masovers. Entre d’altres elements d’interès el primer pis de la casa es conserva una enorme xemeneia.

Recull de dades : Mapes de Patrimoni Cultural – Diba

Autor de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngeles Garcia – Carpintero

Masia de cal Gotlla de L’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de cal Gotlla està situada en el carrer Salvador Espriu, 54-58 i carrer de les Ciències de L’Hospitalet de Llobregat.

Imatge de Gabriel Cazado apareguda a la publicació L’Hospitalet de 27-11-2006, on podem apreciar el deteriorament que tenia en aquells moments

Imatge de Gabriel Cazado

Us passo la seva historia:

• No es coneix la data concreta de construcció
• La primera referència escrita de la masia data del 1863, es tracta d’un llistat de masies que va fer l’ajuntament, on es diu que es troba cap a orient, a 45 minuts de l’Ajuntament.
• Va estar en ús fins que a principi de la dècada del 1990 la van abandona.
• Els tècnics que van fer el pla de protecció del patrimoni de l’Hospitalet reclamaren el 2001 una intervenció urgent a la teulada, façana, obertures, etc.
• Va entrar en un procés de decadència fins que l’any 2007 la van restaurar per convertir-la en un centre de serveis per les empreses que s’instal•lessin en el districte de negocis de Gran Via.

Del Llibre Cop d’ull als motius de l’Hospitalet (1991) de Matilde Marcé i Piera. Ateneu de Cultura Popular.

És una masia de planta basilical,  típic dels segles XVII i XVIII, abans molt corrent a la contrada,  amb el cos central més alt que els laterals i amb coberta a dues vessants amb carener perpendicular a la façana. Té un cos annex d’una sola planta.

Totes les obertures són amb llindes excepte una galeria d’arcs de mig punt a les golfes.

No fa molts anys que estava tota envoltada de camps. A la pàgina 607 del llibre de 2003 de la Mireia Mascarell i Llosa: L’Abans de L’Hospitalet de Llobregat. Recull gràfic (1890-1965), editat al Papiol per Efadós, trobem una imatge de 1926 on veiem a Alfons Ferrer Soldevila i Joan Soldevila menjant raïm envoltats de ceps al costat de la masia.

Per cert, segons ens explica Luís Bagan al seu blog gotlla és el nom que reben les guatlles a algunes comarques. Una guatlla és un au amb un aspecte similar a una perdiu però més petita. Potser el nom de la masia vingui d’aquest ocell .

Del Llibre Una mirada a la marina d’ahir. (1980) de Francesc Marcé. Museu d’Història de la Ciutat.

Lluís Bagan: L’Hospitalet de Llobregat Imatges retrospectives d’una ciutat:

https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com/2011/01/15/cal-gotlla/

Actualment està molt reformada i forma part del Consorci de la Reforma de la Granvia a l’Hospitalet.

Cal Gotlla és una masia de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Recull de Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Masia de can Trabal de l’Hospitalet de Llobregat

La masia de can Trabal està situada Camí de la Cadena, 1 de L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).

És una masia basilical de tres cossos, el central més alt que els laterals. Té teulada a una vessant en els cossos laterals i a dues en el cos central, amb el carener paral·lel a la façana.

La masia, a la part central, consta de planta baixa, pis noble i golfes, i els laterals tenen planta baixa i pis.

Gaspar Coll i Rosell 1986 /Generalitat de Catalunya

La porta principal és adovellada i les finestres tenen els muntants i llindes de pedra ben escairada. Les golfes tenen una galeria amb quatre arcs de mig punt.

Al nivell del pis noble hi ha un rellotge de sol amb la data “1769” inscrita. L’interior de la planta es conserva bàsicament com d’origen, ressaltant l’embigat de fusta.

Correspon a la darrera zona agrícola que queda a l’Hospitalet de Llobregat.

Can Trabal és una masia protegida com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Antiga masia casa Bru de Teià

Avui us presento dos articles

Casa Bru es en el Torrent de Casa Bru, 9, esta situat en la part antiga de Teià .

Us passo la seva historia:

• La part més primitiva de la masia correspon a la torre de l’angle SE, que en part data del segle X.
• Els altres elements de la casa ja són dels segles XV, XVII i XX.
• A finals del segle XV i principis del XVI els Bru, ja propietaris de la casa per enllaç amb els Roudors, incorporen un cos central a la torre.
• Al segle XVII els Bru enllacen per matrimoni amb els Fiveller i al segle XIX amb els Martorell, actuals propietaris de la casa.
• A la part posterior de la casa destaca una finestra d’estil goticitzant que conserva una llinda del segle XVI.
• Els brancals són de factura recent i corresponen a un estil “revival” neogòtic.
• Una nova construcció va ser edificada vers l’any1960.
• Compta amb un important arxiu històric privat.

Edifici format fonamentalment per un cos de planta quadrada, cobert a quatre vessants, amb una torre també de planta quadrada col·locada a l’extrem dret de la façana i coronada per merlets.

Consta de planta baixa i dos pisos, encara que la seva distribució interna és de tres cossos perpendiculars a la façana principal, amb un cos transversal a la part posterior, antigament destinat a celler.

Destaquen les proporcions del cos central de l’entrada de la casa, amb l’escala al fons i les grans arcades adovellades en pedra, tant de l’antiga cuina com de l’antic celler.

A la façana destaca el portal d’arc de mig punt dovellat, un matacà a les golfes i l’escut dels Lapilla.

Les finestres són totes estructurades amb llindes i brancals de carreus de pedra.

D’estil goticista, formada per una llinda monolítica treballada amb traceria, obra del segle XVI. Els extrems de les petites arcuacions mostren quatre caps humans esculpits.

Els brancals també són de pedra tallada i, a l’alçada de les impostes, mostren uns rostres i uns elements vegetals esculpits.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Adossat al sector lateral esquerre i posterior de l’antiga casa Bru hi ha una construcció posterior d’estructura irregular, que en alguns casos recobreix exteriorment antigues estructures i en d’altres crea espais actualment inútils, com ara un pati d’armes que no s’utilitza.

S’ha intentat reconstruir d’una manera un tant “kitsch” la típica estructura d’un castell medieval coronat amb merlets de pedra picada i de secció quadrangular.

Hi ha una petita capella coronada amb una espadanya per a la campana i dues petites torretes cobertes amb una teulada de quatre vessants, una a cada banda de la teulada. La façana està formada per una petita rosassa amb vitralls emplomats (nous) i el portal gòtic amb motllures a la llinda i els brancals. A banda i banda de la porta hi ha dues finestres rectangulars a mitjana alçada. Realitzada en pedra. Hi ha una imatge de Sant Andreu provinent de la Torre Tavernera.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Encarregada per Francesc Bru a Esteve Pasquet, mestre de Cases de Sant Pere de Premià, el 1612.

Fotografia de Rosa Maria Andres – Generalitat de Catalunya

Casa Bru és un edifici inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Cai d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Cai esta en la Riera Fosca, 40 d’Alella.

La masia és de tipus basilical amb un cos central més elevat, coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes o graner en la part central.

Destaca la porta dovellada d’arc de mig punt, encara que les dovelles estan pintades de color blanc, el balcó amb les llindes i els llindars de pedra i els brancals amb carreus i les dues obertures d’arc de mig punt del graner.  Els angles de l’edifici estan realitzats amb carreus.

Can Cai és un edifici protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Masia de Can Puigoriol de Teià

Avui us presento dos articles

L’Antiga masia de Can Puigoriol esta situada en el carrer de Josep Puigoriol, 5-7 de Teià.

Fotografia : Generalitat de Catalunya

La reforma de l’antiga masia fou duta a terme el 1899, data que apareix inscrita a la façana principal, sota el frontó que la corona, formada per un cos central elevat, cobert per una teulada a dues vessants, i dos cossos laterals més baixos, coberts amb una sola vessant. La façana, en canvi, es troba totalment reformada amb un estil neoclàssic. El cos central és coronat per un frontó triangular, que inscriu uns motius vegetals simples i sota del qual hi ha la inscripció “ANY 1899”, i separat dels cossos laterals per dues bandes estriades.

Consta de planta baixa i dos pisos, separats entre ells per una línia de cornises. La planta baixa presenta la porta d’accés i dos finestrals amb els elements estructurals destacats. El primer pis té tres balcons, amb llindes motllurades i resseguides per bordons plans tot al seu voltant. Aquesta estructura es repeteix al segon pis, on s’obren dues finestres laterals de mida mitjana i una finestra central de doble cos, amb un parell de mainells de cantons aixamfranats.

A la banda esquerra de la casa hi ha un cos de dues plantes i teulada plana que condueix a la capella per l’interior d’aquesta. Els angles de la casa estan reforçats per carreus de pedra.

Fotografia : Rosa M. Andres 1984 – Generalitat de Catalunya

Can Puigoriol és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mas de can Baró de Terrassa

Avui us  presento dos articles

Can Baró  està en el carrer de la  Font Vella, 1 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

• La construcció primitiva, probablement de final del segle XVI, era un mas de característiques rurals establert dins de la vila de Terrassa.
• A començament del segle XIX s’hi instal•là una fàbrica de xocolata.
• En 1855 va ser una vaqueria.
• Posteriorment, passà a ser propietat de Lluís Antoni de Ramon i de Mora, baró de Corbera, que fou regidor de Terrassa el 1868 i diputat a Corts el 1871.
• D’aquí li ve el nom amb què és coneguda habitualment de Cal Baró.
• A la façana secundària, que dóna al carrer dels Gavatxons, fou típic el treball del temps de la verema de les vinyes del baró, on a la casa hi havia els cups.
• Des del 1917 fou propietat de Joan Donadeu i Guillemot.

Es t

Es tracta d’una antiga casa senyorial amb tipologia de mas català que la singularitza del seu context. El cos principal és de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües.

La façana principal, de composició simètrica, presenta un portal d’arc de mig punt i amb dovelles de grans dimensions. A ambdós costats s’hi han realitzat grans obertures que l’han desfigurat considerablement. Els brancals, trencaaigües i llindes (en una de les quals figura la data de 1603) són de pedra. La resta de façanes presenta un estucat amb imitació de carreus encoixinats.

Està flanquejada per edificis o cossos afegits de possibles ampliacions, entre mitgeres i de la mateixa alçada, amb igual tractament de les façanes.

Can Baró és un antic mas protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades Viquipèdia i Altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +