Torre des Moros de Tossa de Mar

La Torre des Moros és un edifici del municipi de Tossa de Mar,  situat sobre les penyes més altes del puig de Can Magí.

Us passo breument la seva història :

  • La seva construcció es remunta al segle XVI, arran de repetides incursions de la pirateria del Mediterrani.
  • Possiblement fou construïda en època del rei Felip II (1527-1598), ja que va expedir un decret reial amb motiu d’augmentar la construcció de torres de guaita contra la pirateria.
  • Aquesta torre vigilava el pla on s’estén la Tossa moderna i els camins que, a través dels boscos, condueixen a les cales on solien desembarcar els sarraïns.
  • La torre fou abandonada a finals del segle XVIII.
  • Cap a finals del segle XIX el mal temps i un llamp van esberlar-la pel costat de ponent i s’anà enrunant.
  • Fou restaurada el 1997, aquesta restauració ha recuperat i consolidat la torre i ha reconstruït les barbacanes. S’han aixecat i consolidat les parets, se li ha posat coberta, s’han fet accessos metàl•lics, s’ha il•luminat i s’ha restringit el seu accés interior.

Aquest edifici, és fet de pedra, sobre d’un petit terraplè, i arrebossat.

Consta d’una entrada elevada i dos nivells d’espitlleres, obertures petites i quatre barbacanes i una terrassa al pis superior.

Les seves mides aproximades són de 8 metres d’alçada per 6 d’amplada.

Se’n diferencien dos nivells. El primer, a més de la porta, conté dotze obertures d’espitllera marcades a l’exterior amb tres peces ceràmiques. Dues marquen l’escletxa i la tercera fa de dintell. L’altre nivell té quatre obertures grans que estaven emmarcades per peces ceràmiques que sobresortien, actualment restaurades.

Aquestes obertures feien possiblement la funció de balcons per permetre al vigilant una millor visibilitat.

Originalment, tant l’interior com l’exterior estava arrebossat.

La porta d’entrada estava al primer pis i aquest estava dotat d’un empostissat de fusta, espitlleres i barbacanes amb llindes de fusta.

Generalment, aquest tipus de torres es podien comunicar entre elles, com és el cas de la torre del far de la Vila Vella, la torre d’Agulla Pola o les restes de la Torre del Gorg Gitano.

Es comunicava amb les torres veïnes per mitjà de senyals de fum o de llum a la nit.

La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

La Torre des Moros Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Ajuntament d’Arenys de Mar

L’Ajuntament d’Arenys de Mar, esta situat en la Riera del Bisbe Pol,  nº: 8, on hi ha la Plaça de la Vila.

Curiosament, aquest edifici de molt antic era un hostal, concretament en el segle XVII. L’any 1773 fou transformat en l’Ajuntament, i actualment encara té aquesta funció.

L’edifici consta de tres plantes amb un gran porxo d’arcs rebaixats a la façana principal, que dóna a la plaça. Als pisos hi ha obertures amb balcons de brancals i llindes de pedra. La teulada és a quatre vessants.

L’Ajuntament, forma un conjunt amb l’edifici del costat ,en el qual hi ha la Biblioteca i l’Arxiu municipal Fidel Fita.

L’Ajuntament d’Arenys de Mar està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Dades : Ajuntament d’Arenys de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de Can Vallhonrat de Cornellà de Llobregat

La Masia de Can Vallhonrat, esta situada en el carrer Jacint Verdaguer, 9-13, de Cornellà de Llobregat, molt a prop de l’Ajuntament i de l’Església.

La Masia Can Vallhonrat fou construïda entre 1620-25. Probablement  en substitució d’una edificació anterior. A mitjan segle XVII va ser adquirit pels senyors del castell de Cornellà al tornar de la Guerra de Successió. No es coneix la trajectòria posterior i en els anys vuitanta del segle passat estava mig en runes. Va ser adquirida per l’Ajuntament de Cornellà, que procedirà a la seva restauració i a donar-li utilitat pública.

Aquesta Masia, és de planta quadrada amb coberta de teulada a quatre aigües, consta de planta baixa, pis noble i golfes obertes a l’exterior per una filera de finestres disposades a manera de pòrtic d’arcades de mig punt, sobre la cornisa i cobrint tota l’amplada de la façana.

La porta principal, de mig punt, és adovellada amb pedra ben escairada, igual que les pedres que formen les llindes i els muntants de les finestres de la façana. Estilema força barroc coherent amb l’època de construcció de l’edifici.

L’antic jardí ha estat substituït per una plaça pública. Can Vallhonrat esta  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Conjunt de Cases modernistes de can Mònic de Granollers

Can Mònic és un conjunt d’edificacions de cases baixes del municipi de Granollers amb el limiti de Les Franqueses del Vallès. Estan situades en el carrer del Primer Marquès de les Franqueses, 123-145. Granollers.

Van ser construïdes en l’any 1923, pel Arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol.

Aquest conjunt d’habitatges aïllats de la tipologia ciutat jardí estan alineades al carrer en planta baixa. Tenen sòcol de pedra, mentre que la resta és arrebossada. Cobertes dues vessants amb el capcer trencat. Les finestres, d’estil modernista, estan emmarcades per maó

.

Els elements formals, ferro, sanefes i llindes, pertanyen al llenguatge modernista. Cada casa disposa d’una entrada i un petit jardí.

Les Torres de Can Mònic, tal com es coneixien popularment,  pertanyen al barri del Lledoner, situat a l’extrem Nord de Granollers, molt a prop de Les Franqueses del Vallès.

El barri del Lledoner estava situat a la vora del Camí Reial, prolongació de l’actual carrer de Corró granollerí, on hi havia un hostal.

El conjunt d’edificacions de Can Mònic, estan protegides com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici El Palau de Corro de Baix de Les Franqueses del Vallès

L’entrada a El Palau, es des de la carretera de Corro de Baix a Cànoves, poc avanç d’arribar a “la Urbanització Mil Pins”.

Hi ha una gran filera de grans Plàtans, banda i banda de la pista fins la mateixa casa.

L’Edifici El Palau situat a Corro de Baix del Municipi de les Franqueses  del Vallès, es verdaderament com un palauet senzill, per ho en la cara de mes a l’oest, està el seu verdader significat i amb els detalls mes bonics d’aquesta “Mansió”.

En el any 1941, en plena post-guerra , es deia segons un cartell a la façana i sobre la antiga porta : “Manso Avelina” , per tant : “mas avel-li”.

El cos principal disposa de planta baixa i dues plantes pis amb coberta de teula àrab a quatre vessants. Les finestres de la façana principal estan ordenades asimètricament i emmarcades amb brancals i llindes de pedra artificial i escuts amb dades i dates.

Ara rep el nom  de Palau – Residencia de Gent Gran de Les Franqueses del Vallès, tota una joia arquitectònica.

De fet tant en el Blog de Rondaller , com en al meu cas, no hi ha un recull de dades i d’informació històrica d’aquesta Casa- Palau.

Us passo l’Article que va fer l’amic Rondaller,  el mes de febrer d’aquest any :

https://rondaller.wordpress.com/2018/02/12/el-regal-del-comte/

Si passeu per El Palau, tingueu respecta del lloc, on viuen gent gran d’una forma tranquil·la. Gràcies.

 

Nota : Aquest article està dedicat a l’amic Rondaller, per la feina de descoberta que fa i ens la mostra en el seu blog. Felicitats !

Text  i Fotografies : Ramon Solé

El conjunt de la Torre d’en Toni Janer, restes de ca n’Armand i la masia de Cal Garrofer de Castelldefels

Ca n’Armand,  estava situat  entre el carrer de l’ Església amb el carrer d’Isaac Peral;  va ser un important hostal del segle XVII, situat a tocar de la Torre de defensa d’Antoni Janer (s.XVI).

Durant la guerra civil hi va caure una bomba a la masia de Ca n’Armand  i es va ensorrar la coberta i els tres pols, 

en els anys va quedar tant malmesa aquesta masia, que durant l’any 1981 es va portar el seu enderrocament.

La Torre de defensa d’Antoni Janer de planta quadrada

 

amb accés pel primer pis des de la masia de Cal Garrofer, a la qual estava unida, fent de pont amb el desaparegut mas de ca l’Armand.

  

El pis superior s’obre amb una galeria d’arcs rebaixats. Les cantoneres, molt ben tallades.

Aquesta era una manera de protegir-se dels corsaris,  si es perdia el mas, podien guarir-se  a dins La Torre.

Cal Garrofer és una Masia de finals del segle XVI.

Cal destacar de Cal Garrofer :

  • És una construcció d’estructura irregular que sembla haver estat de planta basilical i haver perdut un dels costats.
  • Destaquen les llindes, brancals, dovelles, etc. fetes de pedra de marès vermella, mentre que els murs són de paredat.
  • A la façana destaquen dos contraforts i un rellotge de sol.
  • Un pontet la uneix a la Torre d’Antoni Janer.
  • Té cinc petites obertures de mig punt dalt de tot de la façana que corresponen a les golfes.
  • Documentada des del 1553 en el fogatge on consta el nom de Duran del Garrofer,
  • I en un període de temps, va ser seu de l’Ajuntament.

L’antiga masia de Cal Garrofer, en l’actualitat  està habitada, es coneix també com Cal Garrofa o Cal Garrofí.

Ha sofert diverses transformacions, la darrera el 1947.

Cal Garrofer és una obra del municipi de Castelldefels inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sol

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Jaumandreu

La Casa Jaumandreu és un edifici del municipi de Sant Cugat del Vallès, està situada en l’avinguda de Gràcia, 16 . Aquest edifici es conegut com a Villa Felisa.

El 1882 , hi ha una instància dels senyor Gener Jaumeandreu sol·licitant permís de construcció de la casa i de la tanca.

És un edifici de tipus petit palau neoclàssic. Presenta unes característiques de la influència de l’arquitectura quotidiana.

El conjunt de proporcions segueix els models clàssics: planta de Villa Felisa, acurat dels buits, cornises, frisos, frontons i llindes. Els murs són arrebossats sobre obra. Té una estructura de planta baixa i pis que està coronat per un torratxa. Cal remarcar la tanca de ferro forjat de decoració barroca.

En 1979, va ser adquirit per l’Ajuntament, va passar a ser una Escola Taller, posteriorment la seu de la Policia Local i des de fa 2 anys, la seu de l’Ateneu santcugatenc.

Seu de la Policia Local de Sant Cugat – 2014

Per a mes informació, podeu consultar a :

http://www.totsantcugat.cat/societat/un-renovat-ateneu-obre-les-seves-portes-des-de-la-casa-jaumandreu-62930102.html

La Casa Jaumandreu que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé