Colònia de cal Prat de Puig-reig (Berguedà)

La Colònia Prat o cal Prat és una colònia tèxtil del municipi de Puig-reig.

Us passo la seva historia:

• Els Prat, originaris de Sallent, van començar la construcció de la colònia el 1871, any en què ja és documentada la fàbrica de filats i teixits.
• La construcció de la colònia va incloure: els cafè-casino, la torre del propietari, l’església, etc.
• Tot i que es desconeix l’actuació d’arquitectes i enginyers concrets, a cal Prat hi va treballar el mestre d’obres de Berga Francesc Joan Canals.
• La història de la Colònia Prat conegué una considerable ampliació -tant pel que fa a la fàbrica com a les edificacions annexes i pisos- als anys 70; es construí una gran fàbrica allunyada 1 km de la colònia i un bloc de pisos nou -amb 24 apartaments- d’obra vista.
• Al cap de pocs anys, l’empresa començà a patir les conseqüències de la gran crisi del tèxtil i amb ella tota la colònia.
• L’any 1980 l’empresa començà una reestructuració que, als 90, suposà una davallada en la mà d’obra i un considerable deteriorament general de tota la colònia.

Cal Prat fou un dels primers nuclis industrials que es varen instal·lar a Puig-reig cap als anys 1870-75. La fàbrica i les cases de la colònia s’acolliren a la concessió de Colònia Industrial durant 10 anys. Per aquesta raó, el sistema de colònia s’aguditzà considerablement.

El desenvolupament urbanístic de Cal Prat s’emmotllà a la situació del terreny no gaire planell: les cases de la colònia són grups de pisos -3 d’alçada i 3 per planta- organitzats en carrers curts els uns sobre els altres segons el pendent del terreny. Les construccions més antigues dels anys 1880-90 són de pedra, però les altres ja responen a edificacions amb materials moderns: maó, ferro…

Dintre els edificis de la colònia cal destacar, a més de la fàbrica i els pisos dels obrers, la Torre de l’amo i l’església, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat, ambdós a la plaça de l’església.

La Torre residencial o Torre de l’Amo, te la façana principal a tramuntana. Per la cara de migdia i de llevant està envoltada de jardins. Predominen a les quatre cares de la casa les obertures (finestrals, balcons, galeries i glorietes) amb un gran sentit geomètric. Edifici de dos pisos i planta baixa, habilitats tots per a habitatge i amb el carener perpendicular a la façana i la coberta de dos vessants. Mancada d’ornamentació, els únics detalls es concentren en les diferents motllures de les finestres i portes.

La Colònia Prat o cal Prat és una colònia tèxtil del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

L’església de la Mare de Déu de Montserrat està en la Colònia Prat, de Puig-reig (Berguedà)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’església de la Mare de Déu de Montserrat és l’església de cal Prat o Colònia Prat, al municipi de Puig-reig.

Us passo la seva historia:

• L’Església de la Mare de Déu de Montserrat de la Colònia Prat fou dissenyada quan s’organitzà la Colònia a final de segle XIX.
• L’any 1882 l’església fou acabada.
• Durant la Guerra Civil l’església va ser malmesa.
• En l’any 1946 acabà la seva restauració tenint sempre present els models originals de l’estil neorenaixentista en què fou dissenyada.

Església d’una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal.

La façana està orientada a migdia i emmarca, juntament amb la torre dels propietaris de Cal Prat, una plaça quadrada.

Realitzada en un historicisme de clars models renaixentistes, marcats sobretot en la façana (frontó triangular, campanar-templet, òcul i sobretot pels “Almodillados” seguint els esquemes renaixentistes).

Fotografia: Viquipèdia

L’església de la Mare de Déu de Montserrat és l’església de cal Prat, o Colònia Prat, al municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Torre de la Petita de Berga ( Berguedà)

La Torre de la Petita està situada en la Serra de la Petita en Berga.

Fotografia: Viquipèdia

Us passo la seva historia:

• Actualment és pràcticament l’únic vestigi de l’antiga fortificació que se situava damunt la serra de la Petita, una muntanya de 863 metres d’altitud, que es troba al municipi de Berga (comarca del Berguedà), el cim de la qual té situat un vèrtex geodèsic (referència 282091001).
• Dalt de la serra de la Petita, l’antiga fortificació, i de manera molt especial la seva torre, gaudia d’un ampli domini visual que abastava els quatre punts cardinals, essent per tant un enclavament estratègic que acomplia la funció de control de possibles aproximacions de les tropes enemigues, especialment aquelles que poguessin venir del nord o de l’est.
• Avui en dia la Torre de la Petita és pràcticament l’única fortalesa carlina que resta dempeus a Catalunya, ja que, a excepció d’aquesta i de la torre del castell de Flix, totes les altres van ser enderrocades.
• Durant la Darrera Carlinada, el 1873, la comandància militar de Berga havia manat enderrocar la torre, però gràcies a les protestes populars de la ciutadania berguedana i de la pressió que va exercir sobre els militars qui aleshores era alcalde de la ciutat, en Ramon Pujol i Thomàs, la torre finalment no va ser demolida.
• L’any 1868 la Torre de la Petita, va ser finalment, i de forma definitiva, deshabilitada com a equipament militar, entrant de manera gradual, però imparable, en un important procés de degradació i, a hores d’ara, de l’antiga fortalesa de Maria Luisa Fernanda (que era el nom real del conjunt fortificat) ja tan sols resta dempeus la torre, part del polvorí i unes petites restes del mur que delimitava el perímetre del fortí.

La Torre de la Petita, és una torre de guaita i de defensa, va ser construïda l’agost de 1838 sota les ordres del general Charles d’Espagnac, comte d’Espanya, en el període anomenat la Guerra dels Set Anys, en plena dominació del carlisme.

Fotografia: Viquipèdia

La torre de la Serra de la Petita és un fortí de Berga declarat bé cultural d’interès nacional.

Fotografia: Viquipèdia

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Muralles – Baluard de Sant Carles de Berga (Berguedà)

Les muralles de Berga estan pels carrers pròxims al Castell de Berga.

Us passo la seva història:

• Tenim constància que als s. XII i XIII es duen a terme les obres de consolidació de les muralles.
• La carta de franqueses data de 1256.
• Al s. XIV es construeix la muralla definitiva, el call jueu i altres construccions fora muralla.
• Ja en època moderna, el 1888 s’enderroquen els portals de Sallagossa i del vall dels estudis.
• El 1900 es derrueix la muralla a la ronda Moreta.

Son carrers estrets adaptats al fort pendent del terreny,

organitzats per l’eix format pel portal de sta. Magdalena, el carrer Boixader, el carrer major i el portal de Sallagossa.

Al peu del castell, un xic allunyat, adquireix un desnivell mínim si el comparem amb el de la resta de carrers que a vegades fins

i tot es veuen obligats a posar graons.

Els habitatges són majoritàriament amplis, de tres o quatre plantes d’alçada, sovint amb semisoterrani, galeries, golfes i cobertes a dues aigües.

Solen ser cases amb façanes arrebossades, amb estructures complicades degut al relleu, molt accidentat, molts cops d’una sola crugia.

El portal de santa Magdalena, un arc de mig punt adovellat fet de pedra ben escairada, és l’únic que es conserva en tan bon estat.

L’emplaçament, a l’entrada del prepirineu, condiciona el seu origen i el relleu, la seva disposició.

Les muralles de Berga són una obra de Berga inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Casa Badia i La Torre de les Hores de Berga (Berguedà)

Es un conjunt de dos edificis, un es la casa Badia de la Torre i el segon es la Torre de les Hores, situades en el carrer Torre de les Hores, 22 i 24 de Berga.

Fotografia: Viquipèdia

casa Badia de la Torre esta ubicat a una cantonada, en un carrer amb tant desnivell que hi ha escales, a un dels extrems del nucli urbà. Està situada molt a prop d’una de les restes de l’antiga muralla, de fet es troba a la ubicació exacte de l’antiga porta de la vila dita la torre de les hores. Està estructurat en semi-soterrani, planta baixa i dos pisos superiors, que sobresurten del nivell del carrer i podem veure l’embigat de fusta que el compon. Les baranes són de fusta, donant cert caràcter rústic a l’immoble. La coberta és a dues aigües feta amb teula àrab.

La Torre de les Hores, de fet era una torre situada aproximadament on ara es el nº 22, tenia un rellotge. El Juliol de 1873 les tropes carlines en aquest punt van voler atacar la ciutat de Berga.

Casa Badia de la Torre de les Hores i La Torre de les Hores és una obra de Berga inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Rectoria Vella i Cementiri de Santa Maria de Merles (Berguedà)

La Rectoria Vella esta a 50 metres de la carretera BV-4406, punt quilomètric 13’400. A l’altra costat de la carretera hi ha l’església de Santa Maria de Merles.

Historia:

• La rectoria Vella es troba documentada al segle XVI, en el fogatge de 1553.
• L’edifici actual fou construït entre els segles XVI o XVII
• Destacant les ampliacions i reformes al llarg dels segle XVIII.

Es una masia de mitjanes dimensions, està formada per dos volums adossats entre si, estant dedicats a l’habitatge de planta baixa, primer pis i golfes i diverses estructures al voltant.

Està bastida amb murs de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i té la teulada de doble vessant amb aigües a les façanes laterals.

En la llinda d’una porta es pot veure la data de 1752 junt amb l’anagrama IHS.

A poca distancia hi ha el Cementiri de Santa Maria de Merles.

Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de la Plaça de la Creu de Casserres (Berguedà)

La Creu esta en la Plaça de la Creu de Casserres.

Esta en la part més antiga del poble, en les seves rodalies hi ha cases molt boniques i també, antigues.

Segons d’on es vingui cal pujar unes escales fins la Creu.

Creu de ferro situada damunt un pilar de pedra de secció quadrada amb els escaires bisellats.

El pilar està situat damunt una peanya de secció circular, també de pedra, situada alhora damunt un podi piramidal amb base quadrada fet de carreus de pedra.

 El pilar té inscripcions en els quatre costats: MISSIÓ 1965 / SALITONS 1773 / CASSERRES / RESTAURADA 1971.

Recull de dades: Diba.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Cal Barons de Berga ( Berguedà)

Cal Barons esta situada en el carrer de la Ciutat, 9-11 de Berga.

Historia:

• A la mènsula de pera centrada al primer balcó hi figura gravada la data de 1905.

Es tracta d’una casa entre mitgeres estructurada en planta baixa i dos pisos superiors. Destaca el parament, fet de maó, amb relleu al voltant de totes les obertures, creant una animació murària força característica. A la planta baixa hi ha un local comercial amb dues grans entrades, dos arcs escarsers. L’entrada de l’habitatge és un arc rebaixat que sobre seu el maó dibuixa formes triangulars. Als pisos superiors trobem tres obertures a cada pis, dues d’elles balcons amb barana de ferro forjat inspirada en motius vegetals ondulants. L’edifici és rematat per una sanefa, record de les dents de serra romàniques.

Cal Barons és un edifici del municipi de Berga protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Santa Maria de Merles (Berguedà)

Bon any 2024

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església de Santa Maria esta en la plaça de Santa Maria de Santa Maria de Merlès.

Us passo la seva història:

• L’església parroquial de Santa Maria de Merlès fou consagrada l’any 893 i dins el seu terme incloïa parròquies, com les veïnes de Pinós.
• Els límits entre els bisbats de Vic i d’Urgell feren que al segle XI, el bisbe de Vic construís la nova església de Sant Martí de Merlès a l’altra banda de la riera d’aquest nom, límit natural d’ambdós bisbats i comtats.
• Al segle XVII fou bastida la nova església actual, pocs metres més avall de la primera església.

Església parroquial orientada a tramuntana; està coberta a doble vessant i té una gran austeritat.

 A la nau central s’hi obren capelles laterals i no té absis. Adossat al mur de ponent de l’església, al costat de la rectoria, hi ha el campanar, de planta quadrada i coronat per una balustrada.

La façana principal té la porta d’arc de mig punt flanquejada per dues pilastres que aguanten una llinda amb un timpà triangular sense cap decoració;

més amunt hi ha un ócul i un rellotge de sol

i per sobre un rellotge d’esfera.

L’església de Santa Maria de Merlès és l’església parroquial de Santa Maria de Merlès (Berguedà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

La Sala de Biure de Sagàs (Berguedà)

La Sala de Biure està a llevant del nucli de Biure de Sagàs.

Us passo la seva història:

• El lloc de “Benevivere” s’esmenta a l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell.
• L’any 903, el bisbe d’Urgell Nantigis consagrava en aquest lloc l’església de Sant Martí de Biure, a precs del baró il·lustre del lloc, Guadamir i d’altres habitants.
• Una part del territori de “Benevivere” pertanyia a la jurisdicció del monestir de Ripoll, segons documents del 957 i 989.
• L’església fou consagrada de nou i edificada pels habitants del lloc “Miro et Arnaldo et Baroro et aliorum bonorum ominum (…)”.
• La vall de Biure fou un lloc habitat des dels primers moments de la Repoblació del Pagus de Berga i l’actual casa Biure va ser un dels primers nuclis d’habitatge.
• La gran casa pairal i els seus murs, tan vells, han fet que s’atribuís el lloc com a residència dels Templers.
• Diferents comanadors de l’orde portaren aquest cognom : Roig de Benviure (1186-1189) i Galceran de Biure (1307). En el fogatge de 1553 s’esmenta com a “En Casamira de Biure”.
• En l’actualitat el mas ha estat restaurat i s’ha destinat a allotjament de turisme rural.

És una construcció civil, una masia construïda sobre restes d’una antiga casa o fortalesa medieval,

bastida a llevant de l’església romànica de Sant Martí de Biure.

La masia té la façana a migdia, tancada per un seguit de dependències annexes a la casa.

La porta d’entrada a tramuntana és d’arc de mig punt amb grans dovelles.

Coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana, respira els seus orígens antics, accentuats per l’estructura clàssica de la construcció, que dificulta les ampliacions i manté el seu esquema original del segle XVII.

La Sala de Biure és un mas al municipi de Sagàs (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero