Castellnou de la Plana és un castell de finals de l’edat mitjana situat en el terme municipal de Moià (Moianès).
Està situat al sud de la vila, a la dreta de la riera de Castellnou, que en pren el nom, a llevant i a prop de la carretera C-59 aproximadament un quilòmetre al sud-est del centre de la vila de Moià.
Us passo la seva historia:
- Si bé Castellnou és documentat des del segle XII.
- Aquesta edificació fou construïda al segle XIV pels Planella, com a substitució de l’antic castell (el castell de Clarà), d’aquí el nom de “Castell Nou”.
- El conjunt fou erigit en castell per decret del rei Pere el Cerimoniós el 6 de juny de 1381.
- Derogat pel rei Martí l’Humà l’any 1408.
- La propietat passà als Planella i després als Barrera.
- Més tard tornaria a canviar de mans fins a arribar als marquesos de Puerto Nuevo, títol que avui en dia sostenen els seus propietaris, els quals conserven al seu arxiu els documents referents a la casa.
- Moià, com tantes altres poblacions, s’emmurallà durant el segle XIV.
- El 1382, arran de la compra de Moià i el c. de Clarà feta per Pere de Planella, l’antic castell de la vila va restar, d’aleshores ençà, abandonat i, sense dubte per contraposició, sorgí el nom de Castell Nou, aplicat a la “domus”, o casal de Molins.
- Trobem, en efecte, que en el terme de la sotsvegueria de Moià, el 6 de juny del 1381 fou referida com castell, història que hem citat abans.
És un edifici de planta irregular articulat segons tres cossos: el primer format per l’antic molí; el segon pel mas pròpiament dit en el qual destaquen les presons en el nivell inferior i les finestres situades a la façana de migdia de tipologia semblant a les del segle XVI, amb caps enfrontats esculpits a la pedra (exemplars que recorden molt els de la Serradora). El tercer cos és dedicat a dependències i annexes de la casa actual.
Els tres cossos citats formen un corraló orientat a ponent i tancat per una construcció de pedra que constitueix una mena de fortificació.
Anys enrere, tinguérem ocasió d’assabentar-nos que a l’establa, ran de terra, hi ha una feixuga làmina de ferro que, destapant-la del sòl, dona a una sòrdida estança, que pogué servir de presó.
El Castell de Castellnou és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé
Terra, aigua i racons 