Castell de Cardona

BON NADAL A TOTS I TOTES !!!

El castell de Cardona és d’estil romànic i gòtic situat en un turó al costat de Cardona (Bages).

El Castell de Cardona es troba sobre una muntanya de figura cònica ubicada a 585 m sobre el nivell del mar, que al seu torn està situada a l’extrem oriental d’una petita serra que s’estén des del castell i la vila en direcció ponent.

Us passo dades de la seva historia:

  • El Castell apareix documentat per primera vegada en època carolíngia (segle VIII) quan consta com a destruït pels sarraïns en una de les seves ràtzies inicials.
  • Posteriorment, Lluís el Pietós el féu ocupar i restaurar (798) per tal de preparar la reconquesta de Barcelona.
  •  La revolta dels nobles Aissó i Guillemó (826) feu fracassar la represa i motivà el despoblament de la Catalunya Central. La fortalesa fou restablerta definitivament en la repoblació de Guifré el Pilós.
  • Cardona conserva una de les cartes de poblament més antigues; la que lliurà el comte Guifre als pobladors del castell en una data indeterminada entre 872 i 878, si bé alguns la situen entre 880 i 886.
  • El segle XIV el castell de Cardona passà a ser el centre d’un conjunt de castells vinculats a l’hereu de la família.
  • Hug Folc II (1334-1400), participà amb el rei Pere el Cerimoniós en l’expedició a Sardenya (1354) i lluità contra Bernat de Cabrera, aconseguint així del rei la creació del títol de comte de Cardona l’any 1375.
  • La Junta General de Braços, o Parlament de Catalunya, no va acatar els tractats de pau internacional d’Utrecht i, al juliol del 1713, va proclamar la guerra a ultrança contra el Borbó. Així, es va iniciar un setge sobre Barcelona que es perllongà durant més de tretze mesos. A la resta del Principat, si bé en un primer moment Castell-ciutat també es posà sota obediència catalana, només la fortalesa de Cardona es va oposar de manera continuada als exèrcits de les Dues Corones.
  • En el darrer any de guerra, el castell de Cardona es convertí en el centre de la resistència a l’interior del país.
  • Entre l’estiu del 1713 i el del 1714, les tropes franceses i castellanes van assetjar Barcelona per terra i mar i la van bombardejar amb més de quaranta mil projectils.
  • La ciutat va capitular l’11 de setembre de 1714
  • Al principi del segle XX, la comandància militar va ser suprimida i la fortalesa va quedar en estat d’abandó.
  • El 1931, la canònica de Sant Vicenç va ser declarada Monument Nacional.
  • L’any 1949, la resta del conjunt patrimonial.
  •  Des del 1976, acull un parador de turisme.

És considerat com una de les fortaleses medievals més importants de Catalunya.

Dins del conjunt destaquen la torre de la Minyona (del segle XI), de 15 metres d’alçada i més de 10 metres de diàmetre, i l’església romànica de Sant Vicenç.

Església Sant Vicenç de Cardona

La Torre de la Minyona és una torre escapçada d’origen medieval (segle XI) del castell de Cardona.

La torre té 13 metres d’alçada i una base de més de 10 metres de diàmetre.

Foto : Viquipèdia

Tenia una considerable altura original de gairebé vint metres, que junt al lloc on es troba, li donaven un gran valor com a lloc de vigilància.

A més la seva solidesa i el seu relatiu aïllament la feien un excel·lent polvorí i un calabós segur. L’any 1812, durant la Guerra del Francès es va retallar i eliminar el pis superior i es va deixar pràcticament en l’aspecte actual.

Us passo un document de Castells Catalans, on podreu saber més d’aquest Castell :

L’any 2001, la gestió i conservació del castell de Cardona van ser transferides a la Generalitat de Catalunya.

És gestionat per l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural i l’hotel que hi ha al seu interior per Paradores de Turismo.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Celia Peix, Ramon Badia i Ramon Solé

Imatges antigues : Arxiu Rasola i Google

Escoles velles de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento tres articles

Les escoles velles estan situades en un costat de la plaça de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor.

Es un edifici considerat Eclecticisme construït en el passat segle XX. No he aconseguit més informació.

Actualment acull com a seu del Casal Sociocultural de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Vilassar de Mar, població molt santificada

Avui us presento dos articles

Vilassar de mar, no sols hi trobarem sant i santes a dins o  fora de la seva església,

en el seu barri mes antic, te moltes capelles , mosaics i carrers amb noms de Sants, Santes i Verges…,

sols fer-hi un tom per centre i posar la vista cap a munt, ens hi donarem.

Com en el carrer de Sant Ramon, trobareu la imatge amb rajoles a color,

També , amb llegua” espanyola”,  hi ha “La Calle de Nuetra Señora del Rosario”…,

Amb ceràmica, on llegim : Nuestra Señora del Rosario, Alcaldesa Honoraria Perpetua… , coses de l’època de la post – guerra civil espanyola..

Així, com ceràmica expressant, “la fiesta del Arbol…”

Amb altres carrers de la Vila de Vilassar de Mar hi trobarem mes capelles de Sants i Santes.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La vila de Besalú, per anar i reviure a una època Medieval !

La vila de Besalú disposa d’un conjunt historicoartístic medieval,

considerat com un dels més ben conservats de Catalunya.

Cal destacar-ne, el call jueu, amb el Miqvé, l’únic recinte de banys jueus descobert a la Península Ibèrica fins el 2014, quan en va aparèixer un segon a la veïna ciutat de Girona.

 

En general molts carrers de Besalú tenen gran importància per que són de l’època Medieval, i ven reconstruïts quan es fan obres.

 

Podem destacar  :

  • El Monestir de Sant Pere, temple benedictí del segle X
  • L’Església
  • La Casa Cornellà
  • Col·legiata de Santa María

El primer Pont de Besalú sobre el riu Fluvià,  va ser edificat al segle XI, pel comte Guillem el Gras durant els anys1030-1050.

A l’edat mitjana s’havia de pagar peatge, per passar era, un òbol per persona a peu i per bèstia carregada.

El pont actual, està format per set arcades de forma angular sustentades pels pilars que aprofiten com a base les pedres del riu; amb una llargada de 105 metres i destaca una torre de 30 metres d’alçada.

Al llarg dels segles s’ha reconstruït diverses vegades, en l’any 1315, una riuada se’l va endur, i va ser aixecat de nou gràcies a un impost establert pel rei Jaume II. L’última va ser durant la Guerra Civil Espanyola, que va ser dinamitat i refet durant els anys 1950-1960.

Es un lloc d’entrada o sortida a peu per tota la gent que visita Besalú, i de passeig.

El primer cap de setmana de setembre, Besalú organitza la seva Fira Medieval,

amb la participació de tota la població, on la fantasia i la història transporten el visitant a l’antic comtat de Besalú.

Per a mes detallada informació sobre Besalú, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Besal%C3%BA

 

Recull de dades : Ajuntament de Besalú (Inf. i turisme), Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Montcada i Reixac, cases d’estiueig i aigua amb historia

Podeu trobar l’historia de les cases d’estiueig explicada gràcies a uns cartells que l’Ajuntament apropa a la gent de la vila i els que no ho son, i que jo us reprodueixo i amb fotografies de primers de segle XX :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Montcada i Reixac

Adaptació : Ramon Solé

 

Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid de Barcelona

La via sepulcral de la plaça de la Vila de Madrid  és una necròpolis romana situada a la plaça de la Vila de Madrid de Barcelona.

És dels segles I a III,  i tot i que queda a un nivell inferior al de la plaça, la urbanització permet que es vegi el jaciment des del mateix carrer.

En l’enllaç que us adjunto, trobareu mes informació, horaris de visita i el preu :

http://ajuntament.barcelona.cat/museuhistoria/es/muhba-sepulcral-romana

Us passo el tríptic Vila sepulcral romana de la Plaça de la Vila de Madrid, de l’Ajuntament de Barcelona :

http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/docs/Viasepulcral.pdf

Per últim, informació sobre la Plaça de la Vila de Madrid :

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres.

Text i Fotografies : Ramon Solé