Rotondes amb Monuments – 3ª #

Avui us presento dos articles

Algunes rotondes sols tenen un o varis arbres o amb plantes, avui us faré una mostra amb un objecta  o en forma de monument, clarament significatiu pel municipi :

Cornellà de Llobregat :

Malgrat de Mar:

Martorell:

Ripollet:

Ripollet:

Ripollet:

Santa Maria de Palautordera:

Sant Quirze del Vallès :

Text i Fotografies Ramon Solé

Rivert, municipi de Conca de Dalt

Avui us presento tres articles

Rivert és un poble actualment del municipi de Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Formava el municipi de Toralla i Serradell, juntament amb els pobles d’Erinyà, Serradell, Toralla i Torallola, fins a la creació de Pallars Jussà, el 1969, municipi que el 1994 hagué de canviar el seu nom pel de Conca de Dalt.

El poble de Rivert és a prop de l’extrem sud-oest de l’antic terme de Toralla i Serradell. De fet, l’accés a Rivert es fa des de Sensui i Salàs de Pallars, per una carretera local que uneix aquestes tres poblacions i la de Santa Engràcia, que pertany a Tremp (antic municipi de Gurp de la Conca). Rivert queda a uns 8 quilòmetres de Salàs de Pallars. Tanmateix, es comunica a través de pistes rurals sense asfaltar amb la resta de pobles del seu municipi.

El poble està dividit en dos barris; el principal és a ponent, i conté la major part de les cases, l’antiga església parroquial, el cementiri i, damunt seu, l’ermita de la Mare de Déu, que fou capella del desaparegut castell de Rivert. A llevant, a l’altra banda del torrent de Vall, hi ha lo Barri, més petit que el nucli principal.

L’església parroquial del poble, actualment sense culte regular, està dedicada a sant Martí.

La part principal de Rivert, sota l’espadat on hi hagué el castell, està arrecerat per un dosser de roca rogenca amb nombroses obertures (balmes, balços…) provocades per l’erosió i aprofitades per l’ésser humà des de temps molt antics.

Hi ha restes de parets, com també es dóna a Gurp, tancant algunes d’aquestes obertures, formant corrals i, més antigament, habitacles que palesen l’existència d’un antic poblament d’origen troglodític.

Foto Ajuntament Rivert

El poble, que devia ser clos, de marcat caràcter medieval, davalla de la roca que li fa de dosser; això fa que, malgrat la modernització de les cases i els carrers, no hagi perdut del tot l’aire d’antigor que acompanya el visitant quan camina pels seus carrers.

Val molt la pena de deixar-vos encisar per aquest petit poble de muntanya…

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Ajuntament i municipi de Molló

Avui us presento dos articles

L’Ajuntament de Molló, està ubicat al cor del poble, es tracta d’un edifici de tres plantes,

coronat per un rellotge esfèric,

i que combina les parets de pedra antigues amb una intervenció moderna que ha permès obrir-hi finestres.

Us passo dades  de l’historia de Molló :

  • El primer document escrit on apareix el nom de Molló (Mollione) data del 936, any de la consagració de l’església de Santa Cecília, però es té coneixement de l’existència d’un poblament anterior, segurament d’origen celta.
  • A finals dels segles IX i X es va realitzar la repoblació de les valls del Ter sota el domini dels comtes de Besalú, i finalment el 1141 passà sota la protecció del monestir de Ripoll.
  • L’any 1428, el municipi va ser sacsejat per un fort terratrèmol, que va destruir moltes cases i part de l’església de Santa Cecília, que posteriorment es va reconstruir.
  • Al 1659, en virtut del Tractat dels Pirineus, Molló passa a ser un municipi fronterer.
  • Durant la Guerra Civil, el gener i febrer de 1939, Molló va ser testimoni dels més de 100.000 exiliats que es calcula que van creuar el Coll d’Ares per refugiar-se cap a França.
  • L’entrada a la UE (1986) i la desaparició de la duana a Coll d’Ares (1992) van permetre recuperar la relació de veïnatge amb el Vallespir i la Catalunya Nord.

Molló (a 1.182 metres d’altitud) i Espinavell (1.250 m) són els dos nuclis de població que conformen el municipi.

La resta de la població del municipi es troba disseminada en forma de masos pels set veïnats: Can Solà, Fabert, Favars, Ginestosa, Els Grells, Moixons i El Riberal.

El terme municipal, de 43 km², comprèn tota la capçalera del riu Ritort, afluent del Ter.

Molló és la millor balconada per veure com conflueixen a la vall de Camprodon els paisatges catalans a banda i banda de la frontera franco-espanyola.

Ja en època de celtes i romans, Molló era terra de pas i això la convertí en escenari de guerres.

Llocs a visitar a Molló :

Església de Santa Cecília de Molló, la capella de Sant Sebastià, l’Ajuntament, la Font Vella i safareig, Pont del Molí de Can Fumat, Pont de Can Plaga, Camí de la Retirada, Molló Parc Aventura, el Parc d’animals de Molló…i molt més…!

Si voleu conèixer més de Molló, us passo l’enllaç de la Enciclopèdia Catalana :

https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0043271.xml

Us recomano la seva visita a qualsevol època de l’any.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ara fa cent anys en rere – El Pantà de Vallvidrera de Barcelona

Avui fem un cop d’ull al Pantà de Vallvidrera situat al Municipi de Barcelona, ara fa cent anys en rere, des de tots els angles :

 

Text i recull de fotografies i postals antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Grans pintades en edificis i murs – 2ª Part #

Us presento mes imatges de grans pintades en edificis i murs.

En preparació

Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Pintura realitzada

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que en general son en edifici i murs privats :

  • Granollers
  • Mataró
  • Ripollet
  • Sant Eulalia de Ronçana
  • Terrassa – 1
  • Terrassa – 2
  • Terrassa – 3

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Creu de Barberà de Sabadell

La Creu de Barberà està situada en la Plaça de la Creu de Barberà, confluència entre la ctra. de Barcelona i l’av. de Barberà de Sabadell

Aquest barri  va pertànyer al municipi de Barberà del Vallès fins al 1957, en què va ser agregat a Sabadell.

Rep el nom de la Creu de Barberà, que senyalava el límit meridional de la ciutat, per tan és pot considerar una creu de Terme.


Fons Fotografic Generalitat de Catalunya

Sembla que la primera casa de la Creu, va ser cal Pauet,  la va construir Pau Santfeliu el 1880, prop de les Termes, en una vinya que tenia a tocar de la carretera de Montcada a Terrassa.

La seva característica es com a creu grega de pedra suportada per un pilar hexagonal sobre el que hi ha un capitell.

El 16 d’octubre de  2016, la Creu de Barberà, simbòlica i ubicada a la plaça del mateix nom, va apareix a terra després que presumiblement algun vàndal l’hages enderrocat a cops, us passo la informació :

https://www.isabadell.cat/sabadell/societat/la-creu-de-barbera-apareix-enderrocada/

Dades de la seva historia i restauració :

http://www.sabadell.cat/ca/noticies-municipals/68958-la-creu-de-barbera-tornara-al-seu-lloc

La Creu de Barberà és una obra historicista de Sabadell i protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Plaça de la Creu de Barberà

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Un Convent que va tancar, en La Torreta de La Roca del Vallès

Les Carmelites Descalces es van instal•lar a La Roca del Vallès l’any 1978, després d’estar-se en una casa del carrer del Rec de Granollers, va ser mentre s’adequava la masia de Can Grau com a Convent de clausura .

Can Grau és un edifici molt complex resultat dels diferents canvis d’ús que ha sofert. La forma originària de la planta es rectangular, tot i que molt modificada per les ampliacions posteriors, amb tres crugies i tres plantes. A la planta pis de la façana de migdia hi ha una galeria porticada, actualment tancada amb fusteria i vidre.

La façana manté un portal adovellat possiblement del segle XVII o principi del XVIII. La coberta és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són revestits amb un arrebossat llis.

Des de la meitat del segle XIX fins a principi de segle XX, era propietat dels marquesos de Santa Isabel.

Per tant, és un lloc a pesar de la proximitat a Granollers molt tranquil. 

Va ser valorat per les monges que seria un lloc silenciós per fer els vots de silenci i clausura

.

La finca disposa d’un mur per tot el perímetre de l’edifici, en la part de darrera, es doble i gran jardí-bosc.

La comunitat de monges Carmelites Descalces de la Torreta, a la Roca,  va deixar el convent de la Marededéu de Montserrat i Sant Josep Oriol, on han tingut presència durant gairebé 40 anys.

La marxa de les cinc germanes d’entre 47 i 97 anys que  viuen en clausura es va  produir per “la falta d’autonomia vital per l’envelliment de la comunitat i la falta de vocacions”, segons explicacions de la germana superiora de la comunitat, Rosa Vives.

Des de l’any 2017, les cinc germanes de la Torreta van anar a viure a la comunitat de Carmelites Descalces de Sant Josep i Santa Teresa del municipi valencià de Serra (el Camp del Túria).

un convent de clausura de l’orde de les Carmelites Descalces.

Can Grau és un edifici  protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de La Roca del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Pi d’Esplugues de Llobregat

L’antiga masia de can Pi d’Esplugues de Llobregat, està situada en la Plaça Pare Miquel d’Esplugues, disposa de dues  entrades, una pel camí de la Creu i l’altra per la plaça de l’Església.

Aquesta masia està documentada des del 1516, quan era propietat d’Antoni Guasch.

En 1625, pertanyia a Pau Pi, família de la qual ha pres el nom fins l’actualitat.

És un mas de tipus basilical cobert a dues aigües. L’edifici podria ser de la primera meitat del segle XVIII.

En la llinda d’una de les finestres que donen al carrer, duu la data de 1728.

Disposa d’un hort en la seva part de darrera amb un pou

i alguna dependència antiga.

Per a mes dades, podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Can_Pi_(Esplugues_de_Llobregat)

La masia de can Pi està considerada la segona masia mes antiga del Municipi, i es troba protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Esplugues de Llobregat

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé