El Castell de Castellbell és situat a dalt d’un turó proper al Burés en Castellbell i el Vilar (Bages).
Us passo la seva historia:
- Documentat des del 979, rebia el nom de Castell Beliti. Aquest edifici de forma rectangular, amb dos cossos més alts en els extrems, figurava en el dot matrimonial de la comtessa Ermessenda, esposa de Ramon Borrell.
- Va ser propietat dels Montcada durant el segle XIII.
- A finals del segle XIV passaria a les mans de Jaume Desfar, senyor de Castellbell, Vacarisses i Rellinars.
- Durant el segle XVIII va ser restaurat, ja que les diverses destruccions que va patir hi havien fet estralls, especialment la del 1485, quan els remences el van ocupar violentament, en van arrencar i cremar les quinze portes de les cambres i en van enderrocar la meitat de la torre.
- El que avui es veu, constitueix l’obra situada a ponent del pati central, ja que la resta va ser destruïda el 1719 pel seu propietari d’aleshores, Josep d’Amat i de Junyent, segon marquès de Castellbell, a fi que no fos ocupat pels miquelets.
- Actualment en resta només l’edifici, sense cap moble.
- A l’interior del recinte es troba l’antiga cisterna que recollia l’aigua de la pluja per abastir el castell i les ruïnes de l’antiga capella de Sant Miquel.
És un gran edifici gòtic, rectangular, amb dos cossos, més alts als extrems i amb la capella romànica de Sant Miquel desafectada.
El castell s’enlaira sobre uns cingles, que es troben encerclats pel meandre que descriu el Llobregat al passar per aquestes terres.
La roca serveix de suport i fonament als murs de la fortalesa,
de la qual avui solament en queda la part situada ponent del pati central.
En la cara de migdia s’obren dos parells de finestrals gòtics d’estructura geminada, amb una esvelta columneta al mig que acaba amb un petit capitell.
En aquesta mateixa façana es troba un portal adovellat i de mig punt.
Els flancs de ponent i de llevant de la construcció són més elevats que el cos central.
L’aparell és força regular; els carreus, units amb argamassa, estan disposats en filades.
L’actualitat és un gran casal de tipologia renaixentista que conserva pocs testimonis del seu origen medieval.
Recull de dades: Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé
Terra, aigua i racons 