Una ullada fora de Catalunya : L’alcàsser (El Alcazar) de Segòvia

Foto : Viquipèdia

L’alcàsser de Segòvia és un dels monuments més destacats de la ciutat de Segòvia (Castella i Lleó, Espanya), que s’alça sobre un turó en la confluència dels rius Eresma i Clamores.

Us passo la seva historia :

Les restes més antigues trobades al lloc són uns carreus de granit similars als de l’aqüeducte romà, el que fa suposar que en temps de la dominació romana de la ciutat ja devia haver-hi un castro o fortificació. Sobre les restes d’aquest, l’alcàsser va ser erigit com a fortalesa andalusina.

La primera notícia documental que es conserva de l’edifici data de l’any 1122, poc després que Alfons VI de Lleó reconquerís la ciutat, encara que no és fins a l’any 1155 quan apareix citat amb la denominació d’alcàsser, en una carta custodiada a l’arxiu de la catedral. Fou residència del rei Alfons VIII.

El 1258, regnant Alfons X, es va enfonsar el palau quan el rei es trobava al seu interior. Aquest nucli més antic correspon amb la sala d’armes. Va ser nombroses vegades restaurat i ampliat, possiblement des d’Alfons X fins a Felip II. A aquest últim es deu el seu aspecte actual, la seva silueta el fa únic entre els castells espanyols.

A l’edat mitjana, per la seva seguretat com per la proximitat de zones de caça, l’Alcàsser es va convertir en una de les residències favorites dels Reis de Castella, especialment d’Alfons X. Va ser habitat moltes vegades i va arribar a ser un dels més sumptuosos palau-castells al segle XV.

L’any 1719 els presos d’Estat de la Guerra de Successió Espanyola van ser traslladats a aquest alcàsser.

Hi destaquen entre d’altres, el general Joan Baptista Basset i Ramos i els coronels Sebastià Dalmau i Josep Vicent.

La fortalesa va servir posteriorment com presó d’Estat fins que el 1762 Carles III va fundar a Segòvia el Reial Col·legi d’Artilleria que va tenir la seva seu a l’alcàsser.

El 1862, un incendi va destruir els sostres de les sales nobles, que van poder ser reconstruïdes fidelment amb posterioritat gràcies a l’existència de gravats.

L’alcàsser de Segòvia en el 1931 va ser declarat monument històric artístic, i en l’any 1953 es va crear el patronat de l’alcàsser que és el responsable del museu que es pot visitar en el seu interior.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Arxiu Rasola

La Roca, un petit poble de Vilallonga de Ter

El poble de la Roca de Pelancà, és una entitat de població del municipi ripollès de Vilallonga de Ter.

Està  situat a la dreta del Ter, es troba a la solana d’un gran penyal que cau a plom d’amunt el riu, a l’indret de la seva confluència amb la riera d’Abella.

Us passo la seva historia :

  • La història del poble està ja documentada el 1061, quan hom n’esmenta la capella de la Pietat.
  • Dos-cents anys més tard (1244), el senyor de Milany dispensà el poble de càrregues per aturar-ne el deshabitament.
  • El 1275, l’infant Jaume assetjà el poble.
  • En la guerra dels remences, el rei Joan II establí en el castell de la Roca el cap de la capitania per les bones qualitats defensives que reunia.
  • Al segle XV, les capitanies van ser abolides pel rei Ferran el Catòlic.
  • Al voltant del 1621, els Descatllar entraren de Senyors Feudals del castell i del seu terme.
  • Passats uns segles, a l’any 1843 va pertànyer a Josep Domingo, botiguer de Vic que ho havia comprat als Descatllar.
  • Finalment la senyoria va desaparèixer definitivament amb l’expropiació estatal el 1854.

Sobre el penyal hi ha algunes escasses restes de l’antiga fortalesa de Pelancà, esmentada des del segle XIII, que pertangué als Milany(1244), als So (segles XIV-XVII) i als Descatllar (des del 1621), que ja havien tingut abans drets senyorials.

Situat a 1.040 m d’altitud. Adossada al penyal hi ha l’església o capella, romànica de la Mare de Déu de la Pietat, molt reformada.

Fotografia de Viquipèdia

Antigament tenia unes 25 famílies, en 2006 tenia 34 habitants.

Fa la festa major el primer diumenge de setembre.

Us passo l’enllaç de la Web de Vilallonga de Ter, on podreu conèixer mes dades i una llegenda :

http://www.vilallongadeter.cat/municipi/la-roca/

I també, podeu consultar més informació sobre el Castell a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_la_Roca_de_Pelanc%C3%A0

Està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Edifici de l’Escola de Malgrat de Mar

L’Edifici de l’ antiga Escola, està situat en el carrer de les Escoles, 10 de Malgrat de Mar.

Conegut aquest edifici popularment, pel Les Escoles o oficialment per L’Escola Mare de Déu de Montserrat.

Des de sempre ha sigut un edifici escolar, el seu estil és Noucentisme, el seu autor va ser el Sr. Juli Maria Fossas Martínez.

Una obra realitzada entre els anys 1925 – 27.

És un edifici  de tres cossos :

  • El cos central, on hi ha la zona de serveis i la biblioteca.
  • Els dos pavellons lateral, amb les classes dels nens i les nenes, amb els seus separats patis.

La composició i ornamentació de les façanes, aplega elements diversos, amb referències clàssiques i barroques.

Cal destacar, els quatre plafons esgrafiats dedicats a les virtuts cardinals, que són :

Prudència, fortalesa, justícia i templança.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://www.turismemalgrat.com/viu-malgrat/escoles-noves-i-cases-dels-mestres/

L’Escola Mare de Déu de Montserrat , és una obra noucentista de Malgrat de Mar i està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades: Ajuntament de Malgrat de Mar, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia – Col·laborador d’aquest Blog

Torre del Castell de Malgrat de Mar

La Torre del Castell de Malgrat de Mar, esta situada en un turó dins del Parc  del Castell, des d’on s’observa una meravellosa panoràmica de tot el municipi.

Es pot accedir per medi d’un ascensor inclinat  que uneix el carrer de Passada amb el Parc del Castell i al barri del mateix nom.

   

Salva un desnivell de 25 metres, amb capacitat per a 25 persones, i una durada de poc mes de 1 minut.

 

Us passo l’historia  de La Torre del Castell :

  • Segons es diu, aquesta torre està lligada a la del castell de Palafolls, del qual depenia aquesta força situada a primera línia del mar.
  • És una torre de guaita, que data del segle XIV (any 1285, segons el Libre de feyts d’armes de Catalunya, atribuït inicialment a Bernat Boades, 1370-1444) i que probablement estava rodejada d’altres recintes construïts per defensar el nou nucli de Vilanova de Palafolls.
  • Per la proximitat al camí ral, pot ser que es veiés afectada per la Guerra dels Remences (segle XV).
  • Probablement serví al segle XVI de torre de guaita contra pirates i al segle XVII funcionava com a bateria de costa.
  • L’any 1668 s’esmenta un canó (potser l’únic que hi havia) a la força de Malgrat.
  • Durant un atac dels francesos el 22 de juliol de 1696 se sap, que el castell patí greus destrosses.
  • En una carta de l’any 1836, el comandant d’armes de Malgrat parla d’un atac a la fortalesa per part dels carlins el 16 de novembre a la nit i, posteriorment, d’un altre el dia 6 de desembre.
  • L’espai va continuar com a lloc estratègic els segles següents i durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) s’hi establí una bateria de costa i un niu de metralladores.

L’última actuació que s’ha realitzat al conjunt es va produir l’any 2002, amb motiu de la remodelació del parc del Castell, quan es va reformar la torre i s’hi van realitzar treballs de consolidació, millora i accessibilitat.

Vista de Malgrat de Mar, des del Parc del Castell

La Torre del Castell és l’únic Bé Cultural d’Interès Nacional catalogat a Malgrat de Mar.

Per a mes dades, us poso aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Torre_del_Castell_(Malgrat_de_Mar)

Es tot un conjunt que val molt la pena ser visitat.

 

Recull de dades : Ajuntament de Malgrat de Mar i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Tito Garcia

 

La Torre Negra de Sant Cugat del Vallès

La Torre Negra està situada en la Rambla de Can Bell de Sant Cugat del Vallès a tocar del bosc i de camps.

La Torre Negra, és una masia romànica fortificada que data de l’any 1145, creada com a fortalesa per defensar l’àmbit territorial del monestir de Sant Cugat del Vallès, i que va ser reconstruïda entre els segles XIV i XV. És un edifici d’aspecte fortificat, antigament fou un lloc de defensa.

Té una planta quadrangular i tres pisos d’alçada amb la torre quadrada adossada en un dels angles de l’edifici. Aquesta s’obre a l’exterior en el pis superior per una sèrie de finestres quadrades. Algunes finestres de la façana principal són geminades. La façana és de pedra. La porta d’entrada de punt rodó i està adovellada. Damunt s’obre un gran balcó rematat amb pedra. El teulat és de teula àrab i de forma inclinada.

Veiem una part de la seva Historia :

  • Any 1145, té els seus orígens en una fortalesa del castell Ricard erigit pel monestir de Sant Cugat per a la defensa del territori. Els seus primers amos, els Vilanova, eren feudataris del monestir
  • A la segona meitat del segle XIII els Vilanova entroncaren amb els Laceras. Poc després la casa dels Vilanova va ésser venuda als Palou que volien instituir jurisdicció pròpia prescindint del monestir i fundant la Quadra de Vilanova
  • El 1432 els monjos s’oposaren que es continués la construcció de la fortalesa, però va continuar. L’antiga noble mansió reedificada es denominà Torre de Vilanova o Torre de Palou.
  • El monestir adquirí la plena possessió de “la Torre Negra” al segle XVIII, nom amb què es designà a partir de llavors degut a la tonalitat fosca de les seves pedres.
  • Després de la compra per part del marqués de Rupit, de nou s’altera l’estructura.

 

I, possessió de terres de conreu

Polèmica Urbanística de Torre Negre :

http://www.totsantcugat.cat/ciutat/protegir-torre-negra-la-historia-d-un-litigi-12252102.html

I un article de La Vanguardia del 2016 sobre la polèmica Urbanística de Torre Negre :

http://www.lavanguardia.com/local/terrassa/20160226/4018621139/torre-negra-cronologia-litigio-sant-cugat.html

Fotografia de l’Ajuntament de Sant Cugat de Vallès

La Torre Negra, està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recopilació de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé