Dins el terme de Castellbisbal, al sud, a l’aiguabarreig de la riera de Rubí amb el Llobregat, límit amb Papiol, es troba l’ermita romànica de Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix, una de les millors conservades del municipi.
La capella, datada del segle XII, és d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, arrebossat exteriorment, i amb una absidiola a migdia.
Va ser alçada sobre una vil•la romana descoberta a les excavacions realitzades a l’entorn, especialment les de 2004, quan es trobarem materials i àmfores que indiquen que la vil•la devia estar dedicada a la producció i comerç del vi. Els materials van ser classificats i són exposats al Museu de Molins de Rei.
Formava part de la parròquia del “Castell del bisbe” o Castellbisbal, abans dit Benviure. El bisbe era el senyor feudal de la zona però els litigis amb els senyors feudals locals eren freqüents i més si tenim en compte que en 1045 el bisbe de Barcelona, Guislabert, empenyorà als comtes el seu “Kastrum de Lobregad quod vocant Episcopale”.
Cap al 1051 el Guislabert estableix l’església de Sant Vicenç del castell com la parroquial, determinant els seus drets sobre la producció dels habitants del terme. Ho trobem reflectit en una reparació d’escriptures de 1167, feta després d’un misteriós incendi. Aquí trobem esment a “Sant Quintini ante Rocham de Drach”, com a feu del bisbe.
Entre el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, “sense el seu consentiment”, de la vil•la de Sant Quintí, el que li comportava la pèrdua de la meitat dels seus drets, entre els quals els de tragina i host.
Un altre document del 1246, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu, fa esment de l’establiment d’una peça de terra al Pla de Sant Quintí. El document era signat per P. Donati de Sant Quintí. Potser un donat que era al servei de la capella.
El 1508, amb motiu de una visita pastoral, es menciona que l’ermita es troba tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí, amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu.
La cura i el manteniment de la capella anava a càrrec, des de molt antic i durant segles, dels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres.
El 1686 hi ha notícies de les processons que es feien el tercer dissabte de maig. També sabem de l’assistència dels veïns de Papiol a aquestes processons al llarg del segle XVIII i organitzades pel mateix rector de Papiol, però el bisbe prohibí que les processons es feren fora de la parròquia i el visitador del bisbe amenaçà d’excomunió major al rector si continuava fent la processó de Sant Quintí. El problema devia ser la disminució de beneficis.
Nous documents del segle XVIII i XIX mostren que a redós de la capella es donava sepultura als familiars de la casa, que en aquests segles eren els Srs. Gomis de Barcelona. La llunyania de la masia de Can Pedrerol respecte de la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquest fet.
La capella ha continuat vinculada a la casa, on a finals del segle XIX, i per iniciativa de la propietària, es començà a celebrar l’aplec de Sant Quintí, on es repartia menjar pels més pobres. Es va salvar de la crema del 1936-1939 al•legant els seus propietaris que era el lloc de sepultura de la família. L’aplec, amb altre caràcter, ha continuat celebrant-se el dia del Pilar, des de 1978. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l’entorn.
Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 04-08-2021
———————————————————————————————————————————-
1 – Jordi Gibert Rebull (2019) En els orígens el Castrum Benviure quem vocant Episcopale. El terme de Benviure/Castellbisbal, de l’antiguitat a l’Edat Mitjana. Ajuntament de Castellbisbal.
2 – Feliu, G. i Salrach, J. M., dir. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramón Borrell a Ramón Berenguer I. Fundació Noguera. Diplomataris, vol. 19, n. 327
3 – Albert Ruiz i Elias (1998). Notes històriques. Parròquia de Castellbisbal. Premi Mn. Josep Sanabre. 1998. Parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal
Terra, aigua i racons 
Retroenllaç: L’ermita de Sant Vicenç del castell de Castellbisbal – Històries des de Bellvitge.
Retroenllaç: L’ermita de Sant Vicenç del castell de Castellbisbal | Terra, aigua i racons