Santa Maria de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies

L’església de Santa Maria de Santiga esta en el paratge de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda.

Us passo la seva historia :

  • L’església apareix documentada des de l’any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès.
  • Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle xii, quan apareix esmentada la parròquia.
  • L’any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s’hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació.
  • El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenat. L’església és sufragània de la de Santa Perpètua.
  • Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l’any 1574 es va obrir o modificar la porta d’accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l’absis principal i es va sobrealçar el campanar.
  • Al seu entorn, cada any s’hi celebra l’Aplec de Santiga. L’any 1955 amb motiu del II Aplec, si celebrà la benedicció de l’actual campana -que actualment resta muda per les dites obres- li posaren els noms de Maria, Joana, i Montserrat. Foren padrins d’aquesta benedicció en Joan Vila Puig i la seva esposa Na Maria Codina i Duran.
  • En la mateixa data també s’inaugurà el Pont del Camí del Santuari. El 1983 Santiga va celebrar el seu mil•lenari. Fou aleshores quan Carles Santiago li va dedicar la popular sardana Mil•lenari de Santiga. També és famosa i reconeguda arreu del món sardanista l’anomenada Santiga que va compondre al músic i compositor perpetuenc Genís Sala.
  • El 2010 el terra i les parets de l’església resten aixecats arreu per haver-s’hi trobat restes molt antigues com ara sitges per al gra i altres mostres de la seva antiguitat.

S’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.

Diu la tradició que “Qui va a Montserrat i no passa per Santiga, deixa la Mare per veure la filla”.

L’església de Santa Maria o Santiga es troba al costat d’una masia, prop de la carretera que va de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4215_01.jpg

L’església té dues naus paral·leles amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d’esfera.

La nau de la banda nord (segle XI) es cobreix amb volta de canó apuntat, mentre que la del costat sud és més antiga i es cobreix amb volta d’aresta.

L’accés al temple és per una porta situada a la banda de ponent de la nau tramuntana.

Jordi Contijoch – 1996 / Generalitat de Catalunya

En el parament lateral d’aquesta nau s’obren altres dues portes, una d’arc de mig punt i l’altra d’arc rebaixat.

El campanar, de planta quadrada, adossat a la banda tramuntana, conserva les lesenes a la part baixa.

Santa Maria de Santiga és una església romànica situada al nucli de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), protegida com a bé cultural d’interès local.

Jordi Contijoch – 1996 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Cristòfol de Campdevànol

Sant Cristòfol de Campdevànol és un església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 189, data aquesta de la seva inauguració.

Consta d’una nau amb dos passadissos formats per la unió de les capelles laterals; la nau central està coberta amb una volta de llunetes i dividida en quatre trams un dels quals hi té el cor que descansa sobre un arc rebaixat i una volta d’aresta; l’absis és semicircular; té un digne cancell.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-28_18-54-09.jpg

Al frontis hi ha un portal rectangular d’aires classicitzants amb fines pilastres adossades als muntants, entaulament, rosassa atrompetada a mitja alçada i cornisa angular sobre caps de biga. Els seus murs són de paredat d’un material marronós.

El 1909, es va construir un nou campanar de torre quadrada i octogonal, acabada amb una cúpula punxeguda. Aquest campanar, però, va ensorrar-se el 1944, enmig d’un gran terrabastall. Campanar merament funcional de parets nues; és el resultat d’una reconstrucció feta entre el 1944 i el 1945. L’escala que puja per l’interior és de cargol d’obra i està situada a la banda de migdia del campanar.

Recopilació de dades : Inventari de Campanes

Fotografies: Dora Salvador

Sant Sixt de Miralplà de Vic

Sant Sixt de Miralplà està en el carrer de Montserrat, 40 a prop de la carretera C-154 km 1 en Vic.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada l’any 1100, a la demarcació de Fontcoberta.
  • Més tard va estar sota la protecció de Sant Tomàs de Riudeperes i de la família Fontcoberta.
  • Inicialment d’estil romànic, posteriorment s’ha reformat en diverses ocasions.

Es tracta d’una petita capella de planta rectangular amb contraforts laterals, coberta amb volta de canó, així com un absis semicircular.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Aquest absis va ser sobrealçat més tard, i és decorat amb un fris.

La portalada d’accés és d’arc de mig punt. Per sobre d’aquesta s’hi troba una obertura en forma de creu llatina. L’aparell constructiu és de pedra i té teulada de teula àrab a doble vessant.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Posteriorment es va construir la torre campanar de planta quadrada, adossada al mur sud. Amb la seua construcció es va aprofitar la planta inferior per a situar la sagristia.

A la part superior té obertures d’arc de mig punt i està rematat amb merlets esglaonats.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Sixt de Miralplà està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Ermita de Sant Quintí de Castellbisbal

Dins el terme de Castellbisbal, al sud, a l’aiguabarreig de la riera de Rubí amb el Llobregat, límit amb Papiol, es troba l’ermita romànica de Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix, una de les millors conservades del municipi.

La capella, datada del segle XII, és d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, arrebossat exteriorment, i amb una absidiola a migdia.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a.png

Va ser alçada sobre una vil•la romana descoberta a les excavacions realitzades a l’entorn, especialment les de 2004, quan es trobarem materials i àmfores que indiquen que la vil•la devia estar dedicada a la producció i comerç del vi. Els materials van ser classificats i són exposats al Museu de Molins de Rei. 

Formava part de la parròquia del “Castell del bisbe” o Castellbisbal, abans dit Benviure. El bisbe era el senyor feudal de la zona però els litigis amb els senyors feudals locals eren freqüents i més si tenim en compte que en 1045 el bisbe de Barcelona, Guislabert, empenyorà als comtes el seu “Kastrum de Lobregad quod vocant Episcopale”. 

Josep Salvany i Blanch / Generalitat de Catalunya

Cap al 1051 el Guislabert estableix l’església de Sant Vicenç del castell com la parroquial, determinant els seus drets sobre la producció dels habitants del terme. Ho trobem reflectit en una reparació d’escriptures de 1167, feta després d’un misteriós incendi. Aquí trobem esment a “Sant Quintini ante Rocham de Drach”, com a feu del bisbe.

Entre el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, “sense el seu consentiment”, de la vil•la de Sant Quintí, el que li comportava la pèrdua de la meitat dels seus drets, entre els quals els de tragina i host.

Agents Rurals – 2016 / Generalitat de Catalunya

Un altre document del 1246, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu, fa esment de l’establiment d’una peça de terra al Pla de Sant Quintí. El document era signat per P. Donati de Sant Quintí. Potser un donat que era al servei de la capella.

El 1508, amb motiu de una visita pastoral, es menciona que l’ermita es troba tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí, amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu.

La cura i el manteniment de la capella anava a càrrec, des de molt antic i durant segles, dels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres.

Agents Rurals – 2016 / Generalitat de Catalunya

El 1686 hi ha notícies de les processons que es feien el tercer dissabte de maig. També sabem de l’assistència dels veïns de Papiol a aquestes processons al llarg del segle XVIII i organitzades pel mateix rector de Papiol, però el bisbe prohibí que les processons es feren fora de la parròquia i el visitador del bisbe amenaçà d’excomunió major al rector si continuava fent la processó de Sant Quintí. El problema devia ser la disminució de beneficis.

Gemma Estrada i Planell – 1983 / Generalitat de Catalunya

Nous documents del segle XVIII i XIX mostren que a redós de la capella es donava sepultura als familiars de la casa, que en aquests segles eren els Srs. Gomis de Barcelona. La llunyania de la masia de Can Pedrerol respecte de la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquest fet. 

La capella ha continuat vinculada a la casa, on a finals del segle XIX, i per iniciativa de la propietària, es començà a celebrar l’aplec de Sant Quintí, on es repartia menjar pels més pobres. Es va salvar de la crema del 1936-1939 al•legant els seus propietaris que era el lloc de sepultura de la família. L’aplec, amb altre caràcter, ha continuat celebrant-se el dia del Pilar, des de 1978. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l’entorn. 

Gemma Estrada i Planell – 1983 / Generalitat de Catalunya

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 04-08-2021

———————————————————————————————————————————-

1 – Jordi Gibert Rebull (2019) En els orígens el Castrum Benviure quem vocant Episcopale. El terme de Benviure/Castellbisbal, de l’antiguitat a l’Edat Mitjana. Ajuntament de Castellbisbal.

 2 – Feliu, G. i Salrach, J. M., dir. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramón Borrell a Ramón Berenguer I. Fundació Noguera. Diplomataris, vol. 19, n. 327

3 – Albert Ruiz i Elias (1998). Notes històriques. Parròquia de Castellbisbal. Premi Mn. Josep Sanabre. 1998. Parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal

Sant Pere de Boixadors de Sant Pere Sallavinera

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Pere de Boixadors està en terrenys de Sant Pere Sallavinera

És del Segle XI i d’estil Romànic. Es tracta d’una construcció originalment d’una sola nau coberta d’una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard.

En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda.

La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent.

Exteriorment conserva un tram de decoració d’arcs entre lesenes sobre la porta d’accés d’arc de mig punt. El campanar d’espadanya de dues obertures s’alça al mur de ponent.

Sant Pere de Boixadors és una església de Sant Pere Sallavinera (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Sant Martí del Brull

Sant Martí del Brull és una església romànica situada en el centre de la població del Brull a peu de carretera BV- 5301.

Us passo la seva historia :

  • Es troba documentada com a parròquia ja al segle XI (1029).
  • Se sap que va ser consagrada entre els anys 1048 i 1060 pel bisbe vigatà Guillem de Balsareny.
  • El 1062 va ser dotada amb delmes pel vescomte Ramon Folc I i la seva muller Ermesenda.
  • Entre les nombroses reformes que ha sofert, en destaquen la construcció del campanar i la modificació del portal d’accés, dels anys 1791 i 1588 respectivament.
  • El 1909 Gudiol hi va descobrir un important conjunt pictòric que actualment es troba al Museu Episcopal de Vic
  • En el Museo Episcopal de Vic es conserven les pintures murals al fresc, datades a principis del segle XII, que decoraven l’absis i que foren arrencades l’any 1935.
  • També custodien dos candelers de ferro forjat del segle XII i una tapa d’un relligat hispano àrab.

Als peus del turó on s’alçava el castell del Brull, trobem l’església de Sant Martí. L’església actual és el resultat de grans modificacions efectuades sobre el volum inicial. És de nau única amb absis semicircular a llevant, tot i que originalment tenia capçal era trevolada, els dos absis laterals del transsepte van ser substituïts per capelles de planta quadrada.

A l’exterior, l’absis té decoració d’arcuacions, que emmarquen unes finestres cegues, en grups de tres, entre lesenes. A l’interior mostra cinc nínxols semicirculars separats per columnes adossades i tres finestres de doble esqueixada. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera. La volta de canó de la nau té llunetes i està reforçada amb arcs torals.

L’interior ha estat transformat en època barroca, mentre que a l’exterior manté la decoració d’arcuacions entre lesenes als murs laterals, malgrat el sobre alçament que patí la nau. A la façana de ponent encara són visibles les lesenes, però ha perdut les arcuacions pel nou perfil de cornisa barroca.

La porta principal actual és en aquesta façana. L’original s’obria en el mur de migdia i estava protegida per un atri, del qual només es conserven els pilars i els arcs on es recolzava la coberta.

A l’angle nord-oest s’alça el campanar quadrat el 1791.

Sant Martí del Brull  està declarat com a Bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé i arxiu Rasola

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé