Santa Susanna de l’Abellar de Sallent (Bages)

Santa Susanna de l’Abellar, per arribar-hi cal fer-ho per Navàs a través de la carretera BV-4401, al Km. 2’5, i poc abans d’arribar al mas de l’Abellar de Baix, a l’esquerra esta l’Església.

Santa Susanna de l’Abellar la trobem documentada des del 1239.

Edifici original romànic amb planta d’una sola nau i absis semicircular orientat a llevant.

Té dues absidioles a manera de creuer.

Coberta amb volta apuntada.

Arcades de mig punt adovellades que comuniquen les dues absidioles.

Ornamentació molt simple formada per una cornisa exterior

i una finestra al centre de l’absis amb dos arcs de mig punt en degradació i ornamentació imitant una corda.

Contrafort molt posterior al mur de tramuntana.

Observacions:

Es troba situada dins l’antic terme de Cornet. Important imatge barroca.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Santa Maria de l’Alou de Balsareny (Bages)

Capella de Santa Maria de l’Alou està front de la masia l’Alou en mig d’un camp i l’entrada dona front a la C-16.

Us passo la seva historia:

  • L’estructura de la capella és, excepte el portal d’entrada, de tradició romànica.
  • Anteriorment la capella havia estat dedicada a Sant Joan, pel que es coneixia amb el nom de Sant Joan de l’Alou.
  • Hi ha controvèrsies a l’hora de datar aquesta capella: hi ha qui la data del segle XIII i d’estil romànic i de transició al gòtic, i hi ha qui la data ja entrat el segle XV.

És una antiga capella, actualment sense culte i dedicada a pallisses, coneguda com a Capella de Santa Maria de l’Alou o Santa Margarida.

De nau rectangular, amb coberta a doble vessant. A la façana hi ha un gran portal de mig punt, adovellat, a la dovella central del qual hi ha esculpida una creu. A la part central de la façana s’hi aixeca un petit campanar d’espadanya, d’un sol ull, construït a base de pedra menuda, que s’assenta sobre la base d’una espadanya més grossa.

A la part posterior, un absis semicircular abraça pràcticament tota la nau.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació de Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (Osona)

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està en la Plaça de Mossèn Jacint Verdaguer, d’Orís.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles a principis del segle XX

Us passo la seva historia :

  • El castell d’Orís, apareix documentat des de l’any 914.
  • El lloc de Vinyoles, des de l’any 901 en un document de venda al monestir de Sant Benet de Bages d’una vinya situada al castell d’Orís, a la vila de «Vingolas».
  • L’església apareix citada l’any 957, quan Ferruç i la seva muller Doda vengueren a Unifred, fill del fundador del monestir esmentat, diversos béns.
  • La funció parroquial no es documenta fins al 1060.
  • El temple primitiu fou renovat i entorn el 1106 es consagrà la nova església que tenia a més de l’absis central, dedicat a Sant Esteva, dos altars laterals sota les advocacions de santa Maria i sant Jaume.
  • Els anys 1619 i 1685 es construïren sengles capelles laterals.
  • El 1892, Josep Galzeran erigí una rotonda com a capella del Santíssim.
  • L’any 1936, fou aterrat un campanar de torre que s’erigia sobre el mur de ponent, obra segurament del segle xvii que devia ésser construït quan fou canviada la porta primitiva d’entrada al lloc actual, al mateix temps que era modificat el cimbori on hi hauria el campanar primitiu. El creixement urbà va fer necessària la creació d’un nou temple.
  • L’any 1955 el nou edifici va ser beneït i va assumir les funcions parroquials, quedant aquesta església abandonada.
  • Després l’església romànica va ser motiu de restauració pels Amics de Verdaguer, en record a l’exercici del ministeri sacerdotal que Mossèn Cinto Verdaguer dugué a terme entre els anys 1871 i 1874 en aquesta parròquia.
Fotografia : Lluis Capdevila / Col-lectiu Obaga

Edifici d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular, precedit per un presbiteri curt, marcat per un parell de fornícules de planta rectangular que s’obren a banda i banda al mur. La nau és coberta per una volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, també apuntats, que la divideixen en tres trams. El tram més proper a l’absis és cobert amb volta de canó de mig punt situada transversalment que té en la seva base quatre trompes i dos arcs que l’escurcen, en una solució que sembla pensada per fer una cúpula sobre trompes però que mai s’arribà a fer i fou substituïda per la volta que s’ha conservat fins avui.

La porta s’obre a la façana de ponent, és un arc de mig punt adovellat; a sobre s’obre un òcul, que, juntament amb les finestres de doble esqueixada situades a l’absis i a la nau i un petit òcul obert en el tram de la volta transversal, constitueixen la il·luminació del temple. La teulada és a doble vessant i, on es troba l’arc transversal, hi ha un cos prismàtic perpendicular a la nau. L’edifici és llis, llevat de l’absis que apareix ornamentat amb un fris d’arcuacions llombardes, dividit per dues lesenes en dues sèries de nou arcs i una central de sis.

L’aparell de la restauració de 1976 és de petits carreus irregulars, simplement escairats, agafats amb argamassa (i morter de ciment pòrtland), disposats en filades uniformes i irregulars. L’església pot ser inclosa en un grup molt heterogeni d’edificis bastits entre el segle X i el segle XII, com Sant Climent de Peralta, Sant Miquel d’Olèrdola o Sant Feliu de la Garriga.

L’església de Sant Esteve de Vinyoles està inventariada.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé Fotografies: Dora Salvador

Església de Sant Martí de Torroella de Sant Joan de Vilatorrada

Mes dedicat a Esglésies, ermites capelles i monestir

Sant Martí de Torroella, està saituat a prop de ctra. de Manresa-Solsona, km 6,8 cal seguir una pista a mà dreta, dins del municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

Us passo lac seva història:

  • Situada a l’antic terme medieval de Manresa, l’església de Sant Martí de Torroella està documentada des de l’any 1022 quan els Comtes de Barcelona varen vendre al monestir de Sant Benet de Bages l’alou i l’església de Sant Martí de Torroella.
  • L’any 1077 era parroquia.
  • El 1154 havia perdut ja aquesta categoria encara que seguia vinculada al monestir bagenc.
  • L’any 1685 depenia ja de la Seu de Manresa
  • Al segle XIX fou transformada sensiblement.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

L’església de Sant Martí de Torroella conserva elements romànics dins la nova obra que és del segle XIX, i que modificà totalment l’edifici romànic anterior.

Conserva l’absis, semicircular i llis, i una part del mur de tramuntana i del de ponent, on hi ha una finestra amb doble esqueixada i arquivolta.

L’edifici del segle XIX es construí en sentit transversal al romànic i és de dimensions molt més grans.

L’Església de Sant Martí de Torroella és una església del municipi de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria de Cervelló

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles i ermites.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església estava inicialment sota l’advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau.
  • El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s’esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l’església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.
  • Com a resultat d’algun pacte, l’església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló.
  • La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva com la batalla de Jaume I contra el castell de Cervelló el 1223 a partir d’uns fets que hi van intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Aleshores ja tenia funcions parroquials.
  • L’any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple realitzada pel mestre d’obres i constructor occità, Lleonard Bosc, de Castelldefels. Les modificacions d’estil gòtic tardà consta d’un portal renaixentista amb marc rectangular, dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles. A l’interior del frontó hi ha la imatge del Pare Etern -que duu al cap el triangle, simbol de la Trinitat- beneint amb la dreta i aguantant amb l’esquerra la bola – simbol de l’univers i una creu-, escultura que no es va realitzar per aquest portal ja que és afegida; a mitja alçada, un òcul. Un cor amb volta de creueria i una clau de volta -amb la imatge del pare etern-. Dues capelles laterals amb volta de creueria, una amb les clau de volta amb la imatge de sant Antoni Abat i l’altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquestes capelles foren construïdes damunt els dos absis que, segons estudis de Puig i Cadafalch, apuntava que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer.
  • El campanar -que ja no existeix- estava damunt del cimbori, va ser bastit de planta quadrada (damunt d’unes restes d’un altre campanar anterior?) i una teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades.
  • Amb el creixement dels habitants a les masies, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d’estil barroc, obrint dues capelles més als laterals i amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló -que havia estat beatificada el 1692-.
  • L’altra capella va ser dedicada al sant Crist, les obres van ser costejades pel propietari Font de la masia de can Castany.
  • El 1872 s’anà abandonant l’església a causa dels problemes que tenien els habitants ja que molts vivien al nou poble que s’anà construint al redòs de la carretera de Carlos III, a finals del s. XVIII. La gent tenien problemes per anar a l’antiga església (no hi havia cap pont per travessar la riera, el temple quedava a més d’1 km costa amunt, entre d’altres factors) i van presentar les seves queixes al bisbe de Barcelona.
  • Altres raons foren les baralles que tenien els parroquians per tenir assegurat el seient a les hores dels oficis.
  • Des de 1872 fins al 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina. Es van transportar tot els paraments de l’antiga església romànica (altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres, etc. Després d’un intent de construir un nou temple (es van encarregar els plànols a l’arquitecte Josep Oriol Mestres que no van reixir per problemes polítics i econòmics) no va ser fins al 1896 que es va començar la construcció d’una nova església com a parròquia de sant Esteve de Cervelló, de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà.
  • Cal destacar que a l’entorn del temple hi havia el cementiri parroquial -traslladat al poble l’any 1901- però en queda restes d’on hi havien uns níxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien per utilitat eremítica.
Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya
  • Les tombes antropomorfes van ser estudiades l’any 1980 per l’equip Bolós-Padilla  i un altre estudi general.
  •  L’antiga rectoria estava als peus del temple i es va vendre l’any 1880 per tal de fer un nou temple al poble que havia crescut a la nova carretera del s. XVIII. La rectoria fou comprada per l’autor dramaturg en Frederic Soler “Pitarra” “” i la masia duu el nom de Mas Pitarra.
  • L’antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració (després dels estudis realitzats per Josep Puig i Cadafalch) per la Mancomunitat de Catalunya amb l’arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l’advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors.
  • Sota la direcció de la Diputació de Barcelona es van fer obres de restauració i consolidació els anys 1944-1946 / 1956-1957 / 1962-1971 / 1978-1980)
  • La gran rehabilitació i restauració de l’església va ser duta a terme per l’entitat Segle Nou que, a partir de 1992, va començar a realitzar el projecte per la consolidació del magnífic edifici del s. XI.
  • Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Joan-Albert Adell. Les obres es van realitzar l’any 1998.

Es tracta d’un edifici romànic, amb modificacions.

El temple del segle XI construït en romànic llombard.

Consta d’una nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt.

D’una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres.

El primer tram de la nau és ocupat per un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt.

Exteriorment aquest cimbori -molt bell i excepcional per la seva alçària- hi tenia al damunt un campanar, del s. XVI, avui inexistent (des que el 1968 es va enderrocar en unes obres de restauració).

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle XVI,

que també alteren l’edifici exteriorment.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una obra protegida com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaoptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Santa Maria de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda

Aquesta setmana dedicada a les Esglésies

L’església de Santa Maria de Santiga esta en el paratge de Santiga de Santa Perpètua de Mogoda.

Us passo la seva historia :

  • L’església apareix documentada des de l’any 983, en una escriptura de donació al monestir de Sant Cugat del Vallès.
  • Posteriorment hi ha diverses referències documentals al segle xii, quan apareix esmentada la parròquia.
  • L’any 1193 és documentada una nova acta de consagració. A partir del segle XIII i al llarg dels segles s’hi ha efectuat nombroses obres de reforma i ampliació.
  • El lloc de Santiga era una antiga quadra centrada per una domus, que, el 1389, per disposició de Joan el Caçador, esdevingué castell termenat. L’església és sufragània de la de Santa Perpètua.
  • Les voltes es van refer possiblement entre els segles XIII-XIV; l’any 1574 es va obrir o modificar la porta d’accés. Els segles XVII-XVIII es va reconstruir l’absis principal i es va sobrealçar el campanar.
  • Al seu entorn, cada any s’hi celebra l’Aplec de Santiga. L’any 1955 amb motiu del II Aplec, si celebrà la benedicció de l’actual campana -que actualment resta muda per les dites obres- li posaren els noms de Maria, Joana, i Montserrat. Foren padrins d’aquesta benedicció en Joan Vila Puig i la seva esposa Na Maria Codina i Duran.
  • En la mateixa data també s’inaugurà el Pont del Camí del Santuari. El 1983 Santiga va celebrar el seu mil•lenari. Fou aleshores quan Carles Santiago li va dedicar la popular sardana Mil•lenari de Santiga. També és famosa i reconeguda arreu del món sardanista l’anomenada Santiga que va compondre al músic i compositor perpetuenc Genís Sala.
  • El 2010 el terra i les parets de l’església resten aixecats arreu per haver-s’hi trobat restes molt antigues com ara sitges per al gra i altres mostres de la seva antiguitat.

S’hi venera la imatge de la Mare de Déu de l’Heura, que fou trobada, segons la tradició, el 1624.

Diu la tradició que “Qui va a Montserrat i no passa per Santiga, deixa la Mare per veure la filla”.

L’església de Santa Maria o Santiga es troba al costat d’una masia, prop de la carretera que va de Sabadell a Santa Perpètua de Mogoda.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4215_01.jpg

L’església té dues naus paral·leles amb dos absis de planta trapezoïdal al nord i semicircular al sud amb volta de quart d’esfera.

La nau de la banda nord (segle XI) es cobreix amb volta de canó apuntat, mentre que la del costat sud és més antiga i es cobreix amb volta d’aresta.

L’accés al temple és per una porta situada a la banda de ponent de la nau tramuntana.

Jordi Contijoch – 1996 / Generalitat de Catalunya

En el parament lateral d’aquesta nau s’obren altres dues portes, una d’arc de mig punt i l’altra d’arc rebaixat.

El campanar, de planta quadrada, adossat a la banda tramuntana, conserva les lesenes a la part baixa.

Santa Maria de Santiga és una església romànica situada al nucli de Santiga, al municipi de Santa Perpètua de Mogoda (Vallès Occidental), protegida com a bé cultural d’interès local.

Jordi Contijoch – 1996 / Generalitat de Catalunya

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Cristòfol de Campdevànol

Sant Cristòfol de Campdevànol és un església neoclàssica tardana aixecada entre el 1885 i el 189, data aquesta de la seva inauguració.

Consta d’una nau amb dos passadissos formats per la unió de les capelles laterals; la nau central està coberta amb una volta de llunetes i dividida en quatre trams un dels quals hi té el cor que descansa sobre un arc rebaixat i una volta d’aresta; l’absis és semicircular; té un digne cancell.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es photo_2021-07-28_18-54-09.jpg

Al frontis hi ha un portal rectangular d’aires classicitzants amb fines pilastres adossades als muntants, entaulament, rosassa atrompetada a mitja alçada i cornisa angular sobre caps de biga. Els seus murs són de paredat d’un material marronós.

El 1909, es va construir un nou campanar de torre quadrada i octogonal, acabada amb una cúpula punxeguda. Aquest campanar, però, va ensorrar-se el 1944, enmig d’un gran terrabastall. Campanar merament funcional de parets nues; és el resultat d’una reconstrucció feta entre el 1944 i el 1945. L’escala que puja per l’interior és de cargol d’obra i està situada a la banda de migdia del campanar.

Recopilació de dades : Inventari de Campanes

Fotografies: Dora Salvador

Sant Sixt de Miralplà de Vic

Sant Sixt de Miralplà està en el carrer de Montserrat, 40 a prop de la carretera C-154 km 1 en Vic.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada l’any 1100, a la demarcació de Fontcoberta.
  • Més tard va estar sota la protecció de Sant Tomàs de Riudeperes i de la família Fontcoberta.
  • Inicialment d’estil romànic, posteriorment s’ha reformat en diverses ocasions.

Es tracta d’una petita capella de planta rectangular amb contraforts laterals, coberta amb volta de canó, així com un absis semicircular.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Aquest absis va ser sobrealçat més tard, i és decorat amb un fris.

La portalada d’accés és d’arc de mig punt. Per sobre d’aquesta s’hi troba una obertura en forma de creu llatina. L’aparell constructiu és de pedra i té teulada de teula àrab a doble vessant.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Posteriorment es va construir la torre campanar de planta quadrada, adossada al mur sud. Amb la seua construcció es va aprofitar la planta inferior per a situar la sagristia.

A la part superior té obertures d’arc de mig punt i està rematat amb merlets esglaonats.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Sixt de Miralplà està protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Recull de dades: Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Ermita de Sant Quintí de Castellbisbal

Dins el terme de Castellbisbal, al sud, a l’aiguabarreig de la riera de Rubí amb el Llobregat, límit amb Papiol, es troba l’ermita romànica de Sant Quintí de Can Pedrerol de Baix, una de les millors conservades del municipi.

La capella, datada del segle XII, és d’una sola nau, capçada per un absis semicircular, arrebossat exteriorment, i amb una absidiola a migdia.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es a.png

Va ser alçada sobre una vil•la romana descoberta a les excavacions realitzades a l’entorn, especialment les de 2004, quan es trobarem materials i àmfores que indiquen que la vil•la devia estar dedicada a la producció i comerç del vi. Els materials van ser classificats i són exposats al Museu de Molins de Rei. 

Formava part de la parròquia del “Castell del bisbe” o Castellbisbal, abans dit Benviure. El bisbe era el senyor feudal de la zona però els litigis amb els senyors feudals locals eren freqüents i més si tenim en compte que en 1045 el bisbe de Barcelona, Guislabert, empenyorà als comtes el seu “Kastrum de Lobregad quod vocant Episcopale”. 

Josep Salvany i Blanch / Generalitat de Catalunya

Cap al 1051 el Guislabert estableix l’església de Sant Vicenç del castell com la parroquial, determinant els seus drets sobre la producció dels habitants del terme. Ho trobem reflectit en una reparació d’escriptures de 1167, feta després d’un misteriós incendi. Aquí trobem esment a “Sant Quintini ante Rocham de Drach”, com a feu del bisbe.

Entre el 1137 i 1160 el bisbe Arnau Ermengol, es queixà per les moltes injuries que li havia fet en Ramon Bremon de Castellbisbal, entre les quals hi havia la venda, “sense el seu consentiment”, de la vil•la de Sant Quintí, el que li comportava la pèrdua de la meitat dels seus drets, entre els quals els de tragina i host.

Agents Rurals – 2016 / Generalitat de Catalunya

Un altre document del 1246, firmat per Guillem de Rovira i la seva muller Guillermina a favor de Llorenç Bartomeu, fa esment de l’establiment d’una peça de terra al Pla de Sant Quintí. El document era signat per P. Donati de Sant Quintí. Potser un donat que era al servei de la capella.

El 1508, amb motiu de una visita pastoral, es menciona que l’ermita es troba tancada i amb la teulada en bon estat. Tenia una campana i al seu interior dos altars, un dedicat a Sant Quintí, amb un antic retaule, i un altre dedicat a Santa Coloma, amb una imatge de la Mare de Déu.

La cura i el manteniment de la capella anava a càrrec, des de molt antic i durant segles, dels propietaris de la veïna masia de Can Pedrerol de Baix, situada a escassos metres.

Agents Rurals – 2016 / Generalitat de Catalunya

El 1686 hi ha notícies de les processons que es feien el tercer dissabte de maig. També sabem de l’assistència dels veïns de Papiol a aquestes processons al llarg del segle XVIII i organitzades pel mateix rector de Papiol, però el bisbe prohibí que les processons es feren fora de la parròquia i el visitador del bisbe amenaçà d’excomunió major al rector si continuava fent la processó de Sant Quintí. El problema devia ser la disminució de beneficis.

Gemma Estrada i Planell – 1983 / Generalitat de Catalunya

Nous documents del segle XVIII i XIX mostren que a redós de la capella es donava sepultura als familiars de la casa, que en aquests segles eren els Srs. Gomis de Barcelona. La llunyania de la masia de Can Pedrerol respecte de la parròquia de Sant Vicenç devia afavorir aquest fet. 

La capella ha continuat vinculada a la casa, on a finals del segle XIX, i per iniciativa de la propietària, es començà a celebrar l’aplec de Sant Quintí, on es repartia menjar pels més pobres. Es va salvar de la crema del 1936-1939 al•legant els seus propietaris que era el lloc de sepultura de la família. L’aplec, amb altre caràcter, ha continuat celebrant-se el dia del Pilar, des de 1978. Vers 1980 fou restaurada pels propietaris que asfaltaren també l’entorn. 

Gemma Estrada i Planell – 1983 / Generalitat de Catalunya

Autora : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, 04-08-2021

———————————————————————————————————————————-

1 – Jordi Gibert Rebull (2019) En els orígens el Castrum Benviure quem vocant Episcopale. El terme de Benviure/Castellbisbal, de l’antiguitat a l’Edat Mitjana. Ajuntament de Castellbisbal.

 2 – Feliu, G. i Salrach, J. M., dir. (1999). Els pergamins de l’Arxiu Comtal de Barcelona de Ramón Borrell a Ramón Berenguer I. Fundació Noguera. Diplomataris, vol. 19, n. 327

3 – Albert Ruiz i Elias (1998). Notes històriques. Parròquia de Castellbisbal. Premi Mn. Josep Sanabre. 1998. Parròquia de Sant Vicenç de Castellbisbal

Sant Pere de Boixadors de Sant Pere Sallavinera

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Pere de Boixadors està en terrenys de Sant Pere Sallavinera

És del Segle XI i d’estil Romànic. Es tracta d’una construcció originalment d’una sola nau coberta d’una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard.

En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda.

La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent.

Exteriorment conserva un tram de decoració d’arcs entre lesenes sobre la porta d’accés d’arc de mig punt. El campanar d’espadanya de dues obertures s’alça al mur de ponent.

Sant Pere de Boixadors és una església de Sant Pere Sallavinera (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez