Ermita de Santa Eulàlia de Provençana de L’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Eulàlia esta situada en el carrer de Santa Eulàlia, 203-205 de L’Hospitalet de Llobregat.

Cap de Medusa trobada casualment durant unes obres a la casa parroquial annexa.

Us passo la seva historia:

  • És un dels edificis més antics conservats a l’Hospitalet.
  • Fou consagrada el 27 de gener de 1101 pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc.
  • Fins a mitjans de segle XIV fou l’única parròquia del terme. Més tard, la titularitat passà a l’església de l’Hospitalet Centre i l’antiga església romànica restà com a capella eremítica, tot començant a degradar-se.
  • Al segle XVIII es feren les primeres restauracions.
  • Al segle XIX recuperà la categoria de parròquia.
  • Al segle XX es va acabar de reconstruir i se li adossà, per la part de l’absis, una nova església, molt més gran, de tipus neoromànic.
  • Quan es va construir la rectoria que hi ha al costat es trobaren restes arqueològiques romanes, algunes de les quals es poden veure al Museu de la Ciutat de l’Hospitalet. Aquestes restes fan pensar en l’existència prèvia, en aquest indret d’una vil·la romana.

Església romànica de tres naus separades per arcades de mig punt que recolzen sobre pilars rectangulars.

Les voltes són reconstruïdes, la de la nau central és de canó i les laterals són voltes de quart d’esfera, i es recolzen sobre una línia d’impostes.

No es conserva l’absis romànic que està embegut a la nova església.

La façana té el parament del mur fet amb carreus regulars i ben col·locats, amb carreus més grossos a les cantonades fent línies de reforç.

El portal presenta una arquivolta de mig punt amb motllures ornades amb fulles i motius geomètrics.

Dues de les motllures es recolzen sobre dues columnes fines, coronades amb un capitell de tipus corinti tosc.

Al timpà es pot llegir la inscripció: “Anno Millessimo duecentessimo primo actum est hoc mense marcio a quodam magistro A” que dóna la data de construcció del timpà (març de 1201) i la inicial “A”, atribuïda al suposat mestre d’obres de l’església.

A la façana nord hi ha una finestra de forma el·líptica que no es correspon a l’estil de construcció romànic.

Creu de Terme.

També hi ha dos arquets inscrits a la part inferior del mur que són difícils de datar o situar. L’espadanya de la façana de ponent és moderna.

Santa Eulàlia de Provençana és una església romànica de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Santa Cecília de Molló

Avui us presento dos articles

L’església de Santa Cecília és una església parroquial que se situa al carrer de l’Església, 9 de Molló (Ripollès).

Us passo dades històriques :

  • Va ser construïda durant els segles XI i XII.
  • La parròquia de Molló o “Mollione” surt documentada l’any 936.
  • Pertanyia inicialment a la diòcesi de Girona i era de domini comtal. Ja entrat el segle XI es va començar a aixecar un nou campanar, la base del qual fou aprofitada en construir l’església actual, avançat el segle XII.
  • L’any 1141, el monestir de Ripoll que ja tenia dominis en el lloc, va obtenir la possessió total del terme.
  • I a partir del 1144 la possessió de la parròquia i dels seus drets per cessió del bisbe de Girona.
  • Aquesta possessió fou confirmada al monestir de Santa maria de Ripoll per una butlla del papa Alexandre III, del 1167.
  • Pocs anys després es devia començar la construcció de l’església actual.
  • Des del 1952, ha estat objecte d’obres de neteja exterior, i se li han construït uns murs de contenció als sectors meridional i de llevant.[

L’església de Santa Cecília, situada al sector NE de la població, és una notable mostra del romànic pirinenc.

És una església d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, molt desenvolupat, més estret que l’amplada de la nau. Aquesta és coberta amb volta apuntada, amb tres arcs torals reforçats per contraforts visibles a l’exterior.

A la capçalera té dues capelles rectangulars poc profundes, com un incipient creuer, que es manifesten a l’exterior amb un mur més sortint que la nau. Aquestes capelles tenen unes finestres de doble esqueixada i l’absis en té una d’allargada, ornada per dues arquivoltes sostingudes per dues columnetes amb capitells decorats amb motius vegetals i figures antropomorfes.

A l’interior, el presbiteri és reforçat amb un fris ornamental de mènsules i dents de serra, i l’absis acaba a l’exterior amb un fris sostingut per mènsules.

A l’extrem ponentí del mur de la part meridional, s’obre la portada, severa i elegant, que fou dissenyada formant un conjunt un xic sobresortint del mur i que s’acaba en un fris esculpit i petites mènsules –que representen els set pecats capitals– sobre dents de serra, tot sota un petit ràfec en terrat o guardapols.

Olga Bas Lay – 2008 – Generalitat de Catalunya

La porta és accessible per sis graons, i és formada per arquivoltes llises en degradació.

El timpà també és llis. La porta té unes ferramentes de tipus romànic, còpia de les primitives que es van perdre, però conserva l’antic forrellat que figura una serp.

Destaca l’esvelta torre campanar, adossada al mur N, que té la base del segle XI fins a l’altura de la teulada de l’església actual, i quatre pisos superiors del segle XII, que resulten una mica petits de mides en comparació amb el volum considerable de l’església, cosa que n’accentua l’esveltesa.

Fou restaurat el 1952 i se li llevà l’acabament emmerletat que li era impropi.

Fotografia : Robert Masters – Generalitat de Catalunya

Té un joc de lesenes i arcuacions llombardes i un fris dentat que marquen els diferents pisos, i dues finestres rodones bessones o ulls de bou sota la teulada.

Teresa Tosas Jordà – 1988 – Generalitat de Catalunya

Per més informació i fotografies podeu accedir aquest enllaç :

http://www.artmedieval.net/santa%20cecilia%20mollo.htm

Si aneu a Molló, no deixeu de visitar l’Església de Santa Cecília.

 

Recull de dades : Ajuntament de Molló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Google

Sant Pere de Valldeneu de Sant Martí de Centelles

Per anar a Sant Pere de Valldeneu es molt fàcil, podeu fer-ho tot caminant o anar en vehicle per el mateix camí; des de l’estació de tren de Renfe. de Sant Marti de Centelles, trobareu tant sols sortir del recinte, un cartell que indica per on teniu que anar a Sant Pere de Valldeneu.

Tot seguin  les indicacions de molts cartells que trobareu durant el camí, en poc mes de mitja hora a peu, estareu en aquesta important Església.

Us passo la seva historia :

  • Era una Parròquia que pertany a l’antic terme de Sant Esteve, anomenat també de Centelles i vinculada en els seus orígens a la parròquia de Sant Martí de Congost o d’Aiguafreda.
  • És coneguda des de 898 amb el nom de la “Villa Danielis”, que derivà en el topònim de Valldaneu.
  • L’església, però, s’esmenta fins 1007 en el testament d’Odesind que, fou jurat sobre l’altar de Sant Pere que pertanyia al comtat d’Osona.
  • Segons els llistats de les parròquies del bisbat podem considerar que funcionava com a parròquia ja a la primera meitat del segle XI amb el nom “Vilar Daniel”
  • I més tard com a “Valdaniel”.
  • Cap el 1640 l’edifici romànic fou gairebé totalment reconstruït
  • Més tard s’hi feren altres reformes com ho demostren la data de la porta principal, de ferro, “17 de març de 1830”.
  • Actualment el nucli de població és allunyat i ha perdut el caràcter real de la parròquia.

Sant Pere de Valldeneu esta formada per una sola nau amb capelles annexes a ambdós costats.

L’absis, orientat a llevant, presenta un retaule d’obra i una mena de deambulatori.

La nau és coberta amb volta d’ogiva i les naus laterals amb volta quatripartita, als nervis de la qual es tanquen en una clau o medallons esculpits

A la capçalera de la nau en el medalló hi podem veure Sant Pere amb les claus. La nau central es comunica amb les laterals mitjançant pilars ortogonals i arcs de mig punt.

Als peus hi ha l’accés al campanar i l’antic cor. Dins un armariet s’hi conserven dues piques, una és de marbre i està fragmentada.

Externament presenta un portal adovellat, el capcer triangular al sector nord, s’hi adossa un campanar de torre de planta quadrada i tres pisos amb una finestra d’arc de mig punt a la part superior.

La resta d’obertures són rectangulars. La capçalera presenta l’absis semicircular i una absidiola a tramuntana la qual mostra un paredat llis, mentre que l’absis s’inscriuen lesenes llombardes i és de pedra tosca amb arrebossat al damunt.

Al costat de la parròquia, hi ha can Esglésies, te un portal adovellat i podem llegir  l’any 1599, aquesta masia no és l’antiga rectoria, que es troba a 600 metres abans d’arribar-hi a l’Església, mes avall del camí.

Al costat o front l’església hi ha el cementeri que encara esta en us, per la gent de les masies de les rodalies.

Sant Pere de Valldaneu està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades Viquipédia i Ajuntament de Sant Martí de Centelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Vicenç de Vallromanes

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Plaça de l’Església a Vallromanes

Us passo una breu part de la seva historia :

  • L’arxiu diocesà dóna notícies que l’any 1303 ja existia aquesta parròquia, encara que dedicada a Sant Bartomeu.
  • Des de la primitiva estructura del segle XIV, l’església ha patit diverses transformacions.
  • Coneixem les del segle xvi (1629-1630),
  • les del segle xviii (1765-1802)
  • les del segle xx (1908 i les posteriors a la Guerra Civil).
  • L’únic que resta de l’original del segle XIV és la torre del campanar i l’absis contigu.
  • El recull de notes històriques de l’any 1929 detallen cadascuna de les reformes que constaven a l’arxiu parroquial des dels seus orígens.
  • Tant el campanar com l’absis, són les restes del que fou construït al segle XIV.
  • L’absis romànic, que actualment coincideix amb la capella lateral dreta, havia estat l’antic presbiteri.
  • Possiblement la part superior del campanar tampoc pertany a la fàbrica original.

Descripció de l’Església parroquial de Sant Vicenç :

L’estil és romànic rural i auster, sense cap mena d’element decoratiu.

La portada d’accés és formada per un arc de mig punt i mínimament esqueixada. Sobre ella hi ha un finestral apuntat d’estil “revival” del gòtic del segle xx.

La teulada és de dos aiguavessos. A la dreta de la façana hi ha el campanar d’un sol col del segle XIV.

L’església és d’una sola nau amb un absis semicircular al cap de l’església i petites capelles laterals.

La  part interior és tota arrebossada excepte l’antic presbiteri del segle XIV, una columna i el peu de la torre del campanar.

La imatge de Sant Vicenç és en una petita fornícula instal·lada a l’absis, que a la vegada és decorat amb la Coronació de la Verge, sense cap mena d’interès ni valor pictòric.

El campanar, és d’un sol cos de base rectangular, i els seus murs de carreus bastant ben escairats. A mitjana alçada té quatre finestres quadrades (una a cada cara de la torre), i quatre espais oberts, d’arc de mig punt, destinats a les campanes.

La torre és coronada per uns merlets de pedra d’estil català.

L’absis semicircular és adossat lateralment a la torre. Una part d’aquest queda emportat dins d’una capella de la nova església, podent veure per tant des de la part exterior només tres quarts del mateix.

El material emprat és de les mateixes característiques que el del campanar. Darrera hi ha un petit  cementeri .

L’Església de Sant Vicenç de Vallromanes és una obra del municipi de Vallromanes inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé