Com cada diumenge us presento dos articles
El Balneari Ullastres esta situat dintre d’un gran jardí, ara públic, al costat de la carretera de Barcelona a Vic, a la sortida de Tona.
Us passo la seva historia:
- El 1874 un pagès de la localitat va descobrir a Tona de manera fortuïta una deu d’aigua, que feia l’olor típica de l’àcid sulfúric.
- Al cap d’un any del descobriment, Ullastres i Companys, van excavar més el pou, fins que van trobar una gran deu d’aigua, que va ser feta analitzar pel Dr. Antoni Bayés i Fuster (1842-1899), que va pensar que podria tractar-se d’aigües medicinals.
- En descobrir les grans possibilitats que tenien, va decidir de constituir una societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas, societat que va gestionar el balneari, del qual el Dr. Bayés va ser el primer metge director.
- Posteriorment, el fill i el nét del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda, foren també directors i copropietaris del Balneari.
- Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnéts del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna i la dibuixant Pilarín Bayés.
Al contrari dels altres balnearis de Tona que tenien l’aspecte dels grans casals modernistes i noucentistes de l’època, l’estructura del balneari, semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés,
és una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa i un sol pis, amb moltes obertures, principalment a la planta.
Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic.
A la part lateral i al darrere hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les sales interiors.
Un edifici de planta baixa i coberta a dos aigües, acull les instal·lacions hidroteràpiques del balneari més antic de Tona.
A destacar el passeig de plàtans que actualment es un parc públic.
Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola