Balneari Ullastres de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Ullastres esta situat dintre d’un gran jardí, ara públic, al costat  de la carretera de Barcelona a Vic, a la sortida de Tona.

Us passo la seva historia:

  • El 1874 un pagès de la localitat va descobrir a Tona de manera fortuïta una deu d’aigua, que feia l’olor típica de l’àcid sulfúric.
  • Al cap d’un any del descobriment, Ullastres i Companys, van excavar més el pou, fins que van trobar una gran deu d’aigua, que va ser feta analitzar pel Dr. Antoni Bayés i Fuster (1842-1899), que va pensar que podria tractar-se d’aigües medicinals.
  • En descobrir les grans possibilitats que tenien, va decidir de constituir una societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas, societat que va gestionar el balneari, del qual el Dr. Bayés va ser el primer metge director.
  • Posteriorment, el fill i el nét del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda, foren també directors i copropietaris del Balneari.
  • Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnéts del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna i la dibuixant Pilarín Bayés.

Al contrari dels altres balnearis de Tona que tenien l’aspecte dels grans casals modernistes i noucentistes de l’època, l’estructura del balneari, semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés,

és una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa i un sol pis, amb moltes obertures, principalment a la planta.

Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic.

A la part lateral i al darrere hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les sales interiors.

Un edifici de planta baixa i coberta a dos aigües, acull les instal·lacions hidroteràpiques del balneari més antic de Tona.

A destacar el passeig de plàtans que actualment es un parc públic.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Banys de la Mercè de Campmany

Com cada Diumenge us presento dos articles

Banys de la Mercè de Campmany, esta en la Ctra. N-II, km 775. De Campmany , situat al sud-oest del nucli urbà de la població de Campmany, a uns dos quilòmetres de distància.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1854 foren descobertes tres fonts sulfuroses: la de la Mare de Déu de la Mercè o font pudosa, d’aigua sulfurosa que brollava a 24 °C; la de Sant Rafael, d’aigua salina i sulfurosa, avui inexistent, i a una temperatura de 21 °C; i la font Rovellada, que actualment no brolla més, d’aigua ferruginosa de 18 °C. són indicades per a les afeccions de les vies respiratòries.
  • El centre termal de la Mercè es fundà l’any 1861 pel Comte de Darnius, Joan de Fivaller.
  • L’edifici principal va ser bastit l’any 1887, sent propietari el duc d’Almenara Alata, i formava part d’un ambiciós projecte de bastir un gran balneari, mai realitzat.
  • Els serveis hidroterapèutics estaven situats a la planta baixa i incloïen 13 piles de bany on s’aplicaven diferents tractaments. També disposava d’una capella, actualment encara en peu, on feia missa cada dia de precepte.
  • L’any 1896 es realitzaren les primeres reformes per tal de renovar-lo i dotar-lo de certes comoditats.
  • L’any 1932 l’edifici patí les destrosses provocades per un aiguat i fou reparat.
  • Durant la segona meitat del segle XIX i fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fou un dels balnearis més importants de la Província de Girona, força concorregut per la burgesia d’aquella època.
  • Durant la Guerra Civil, el balneari fou confiscat i destinat a acollir els refugiats de guerra.
  • El 1939, tot just acabada la guerra civil, el balneari va deixar de funcionar com a tal i va ser ampliat i reformat per donar lloc a l’Hotel La Mercè Park.
  • A finals de la dècada de 1990 va deixar de funcionar com a hotel obert al públic i passa a ser un prostíbul, conegut  com a Hotel Mercè Park – Club Madam´s.

Menjador de l’antic Balneari

Conjunt format per les restes de l’edifici que acollia l’antic balneari, l’església de la Mercè, la font pudosa i un pont damunt del curs del riu Llobregat d’Empordà. L’edifici del balneari, completament transformat, acollia en planta baixa els menjadors, els salons, les instal·lacions hidroteràpiques i altres serveis.

Es conserva l’estructura d’arcs i voltes d’aresta que configurava la galeria dels banys i un altre saló avui convertit en bar. Adossada a la façana de tramuntana de l’edifici hi ha l’església de la Mercè i, a la banda sud del conjunt arquitectònic, sota una arbreda heretada de l’antic balneari, la font pudosa.

Antic Restaurant

Es tracta d’una font integrada en un talús artificial, formada per una pica de pedra en forma de petxina oberta sostinguda per un peu helicoïdal. El brollador neix als peus d’un escut gravat a la part superior de la petxina. Damunt d’aquest escut destaca una placa gravada amb les propietats de l’aigua generada per la font, integrada dins d’un plafó d’obra amb el coronament motllurat. Acompanyen la font dos petits bancs d’obra correguts que delimiten l’espai per la part davantera.

Carles Aguilar 2009 – Generalitat de Catalunya

Per últim cal mencionar el pont, situat a la banda de ponent de l’edifici dels banys. Es tracta d’un pont força malmès format per una successió d’arcs rebaixats bastits amb maons, amb tallamars de planta triangular a la banda de tramuntana i semicirculars a la cara de migdia, tots ells de mides petites.

C. Aguilar – Generalitat de Catalunya

Els Banys de la Mercè són un balneari del municipi de Campmany  protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  i imatges : Ramon Solé