Sant Miquel de Vilageliu de Tona

Sant Miquel de Vilageriu, o de Vilageliu, és una església romànica al costat de la masia de Vilageriu (Vilageliu) a 500 m del nucli urbà de Tona a la comarca d’Osona.

Història

  • La capella existeix des d’abans del 948. el primer document que en fa esment és del 12 de març de 948 al fer testament el levita Guadanir, senyor de “Vil•la Gerille”.
  • A principis del segle XI posseïa la vila el noble Rodulf, intitulat arxilevita per trobar-se al servei de l’església de Vic.
  • Entorn l’any 1080, en temps d’Hug Dalmau, es renovà l’església, fent-se la capçalera i la nau,
  • En segles posteriors es feren successives modificacions a càrrec dels cavallers de les famílies Oló, Castell i Santa Eugènia.
Joan Moliera – 1983 / Generalitat de Catalunya

Petita esglesiola prop del mas Vilageriu. És una construcció amb elements romànics característics.

Joan Moliera – 1983 / Generalitat de Catalunya

És de planta rectangular rematada la seva edificació amb un campanaret d’espadanya. Sembla que la capçalera i la nau es van construir als volts de l’any 1080 i fou reformada o modificada al segle xii, obrint-se noves finestres a migdia i tramuntana.

J, Contijoch / Generalitat de Catalunya

L’absis, també de gran puresa de línies romàniques, està decorat per arcuacions llombardes.

A la base de l’altar es descobrí un mil·liari romà.

A prop hi ha una Font dedicada a l’ermita.

Sant Miquel de Vilageriu és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es dfae.jpg

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Antic Balneari Segalers de Tona

El Balneari Segalers (o Segalés) era un balneari inaugurat el 1878, en un petit edifici als afores del terme municipal de Tona en terres del mas Segalers.

Us passo la seva historia :

  • L’inici de l’explotació de les aigües minero – medicinals a Tona, a partir de la seva descoberta el 1874, va propiciar la construcció d’una sèrie de balnearis, hotels, comerços, etc., tots vinculats a acollir un gran nombre de membres de la burgesia adinerada, principalment barcelonina, que venien a passar temporades a Tona, atrets per la propaganda i el servei de les aigües curatives.
  • El Segalés i el Balneari Ullastres van ser dels primers en oferir aquest servei, encara que seran els balnearis Codina i Roqueta els que aconseguiran més èxit.
  • El balneari fou el segon que es construí a Tona, rere el balneari Ullastres, a conseqüència del descobriment d’aigües mineromedicinals al poble, el 1874.
  • Els inicis del balneari foren molt bons, i va rebre premis molt importants a nivell europeu.
  • Les aigües de Segalers van ser premiades a l’Exposició Universal de París del 1878 i a la Balneològica de Frankfurt el 1881.
  • Els estiuejants s’hostatjaven al mas Vendrell, rehabilitat per fer aquestes funcions. Malgrat que es va arribar a preveure una ampliació, el centre va tancar molt prematurament el 1888-1889.

Edifici que consta d’una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa i un pis. Al llarg de la nau s’hi obren unes finestres disposades regularment i simètriques a l’eix central que assenyala la porta principal, amb un arc escarser a la llinda.

Entre la planta i els pisos hi ha una franja, a manera de fris, de maó que separa els dos nivells, i sota la teulada una sanefa de dents de serra també de maó.

Totes les obertures estan emmarcades per unes franges llises. La tipologia constructiva es pot associar, encara que aquesta es veu més cuidada, a la del balneari Ullastres.

El Pou,  situat en un cobert adossat a la casa, és de secció circular revestit amb obra, restaurat, que encara conserva part del que era la politja per accedir a l’aigua. Actualment està tapiat però segurament era el pou que suposadament subministrava aigua sulfurosa, d’aquí el nom de “la Puda” i que va originar la construcció del balneari.

El Balneari Segalers és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Imatge : Google / Nota : No tenim cap imatge fotogràfica

Balneari Ullastres de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Ullastres esta situat dintre d’un gran jardí, ara públic, al costat  de la carretera de Barcelona a Vic, a la sortida de Tona.

Us passo la seva historia:

  • El 1874 un pagès de la localitat va descobrir a Tona de manera fortuïta una deu d’aigua, que feia l’olor típica de l’àcid sulfúric.
  • Al cap d’un any del descobriment, Ullastres i Companys, van excavar més el pou, fins que van trobar una gran deu d’aigua, que va ser feta analitzar pel Dr. Antoni Bayés i Fuster (1842-1899), que va pensar que podria tractar-se d’aigües medicinals.
  • En descobrir les grans possibilitats que tenien, va decidir de constituir una societat mercantil per a l’explotació de les aigües, juntament amb els seus socis Narcís Ullastres i Josep Quintanas, societat que va gestionar el balneari, del qual el Dr. Bayés va ser el primer metge director.
  • Posteriorment, el fill i el nét del Dr. Bayés i Fuster, Candi Bayés i Coch (1867-1955), i Antoni Bayés i Vayreda, foren també directors i copropietaris del Balneari.
  • Mercès a la relació de la família Bayés amb el balneari, el febrer de 2011 foren nomenats fills adoptius de Tona els besnéts del Dr. Bayés i Fuster, el cardiòleg Antoni Bayés de Luna i la dibuixant Pilarín Bayés.

Al contrari dels altres balnearis de Tona que tenien l’aspecte dels grans casals modernistes i noucentistes de l’època, l’estructura del balneari, semblant a la de la deu o balneari de la Puda de Segalés,

és una nau de planta rectangular, coberta a doble vessant, de planta baixa i un sol pis, amb moltes obertures, principalment a la planta.

Les habitacions són àmplies i tenen el paviment de mosaic.

A la part lateral i al darrere hi ha piscines que comuniquen amb algunes de les sales interiors.

Un edifici de planta baixa i coberta a dos aigües, acull les instal·lacions hidroteràpiques del balneari més antic de Tona.

A destacar el passeig de plàtans que actualment es un parc públic.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Balneari Codina de Tona

Com cada diumenge us presento dos articles

El Balneari Codina esta en el carrer de  Manresa, 59 de Tona.

Us passo la seva historia:

  • La primera font d’aigües sulfuroses es va descobrir per casualitat prop del Mas de la Font el 1874.
  • Fou estudiada i donada a conèixer pel metge de Tona Dr. Antoni Bayés i Fuster. Les prospeccions efectuades a continuació van donar lloc a la implantació de diversos balnearis.
  • Les aigües de la deu del Balneari Codina es descobriren el 1910 després d’un estudi del Doctor F. Terricabras i Comella.
  • El Manantial Codina, inaugurat el 1913, és el darrer balneari que es va construir dels quatre que va arribar a tenir Tona.
  • El balneari s’amplià el 1929 i continuà obert al públic fins al 1984 quan va tancar a causa d’infiltracions d’aigües residuals.
  • Reobert el 1990, actualment és l’únic balneari de Tona. Per aquest balneari han passat cèlebres personatges com per exemple Montserrat Caballé, que va seguir un tractament per l’afecció del coll.
  • Situat fora del casc urbà de Tona, al peu de la carretera de Tona a Collsuspina i Manresa, el balneari va afavorir un creixement urbà entorn seu amb la construcció d’importants cases senyorials, com ara les torres Caminals, Canals i Bohigues.

Edifici civil de planta baixa més dues plantes amb teulada als quatre vents i de planta quadrada. Totes les cantonades són de pedra treballada.

A la façana principal i a la dreta de la casa hi ha una galeria amb barrots de baranes artificials millorada amb material d’imitació de pedra. Hi ha amplis finestrals amb arcades semicirculars.

Dalt la teulada hi ha la data de la coberta a l’any 1913 i també a la banda dreta una petita torreta per a repòs. Hi ha detalls de ferro forjat, com una escala a la façana esquerra i la porta exterior de l’entrada.

Una ampliació en els anys 20 amb una terrassa mirador li dóna l’aspecte actual.

El Balneari Codina és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Imatges : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Antic Balneari Roqueta de Tona

Com cada diumenge us passo dos articles

El Parc on estava el Balneari Roqueta esta situat en el carrer Sebastià Roqueta de Tona.

Us passo la seva Historia :

  • L’últim quart del segle XIX, a pocs metres del balneari Ullastres es va trobar una deu d’aigües sulfuroses a Tona que va permetre la posada en funcionament del tercer establiment balneari a Tona –els altres dos eren el balneari Ullastres i el balneari Segalers.
  • El balneari Roqueta, que va esdevenir el més important i destacat de la població.
  • N’eren propietaris Ramon Montaner Vila, Francesc Simón i Font i Josep Roqueta i Bres, descobridor de la deu.
  • El manantial de la Roqueta fou declarat d’utilitat pública el 1895.
  • L’edifici principal del balneari, bastit en estil modernista, sembla que era obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, emparentat amb un del propietaris.
  • Les diferents construccions del balneari restaren en funcionament fins el 1966, any que l’establiment entrà en crisis.
  • L’any 1974 es procedí a l’enderroc de l’estructura de l’edifici.

Actualment, de l’antic Balneari Roqueta només es conserva el pou amb l’antiga escala de marbre d’accés a la deu, que fou restaurat a les darreries del segle XX.

És una construcció aïllada de planta hexagonal.

Originalment anava cobert amb una cúpula que es va enderrocar el 1974 i que posteriorment fou substituïda per una pèrgola de fusta, coberta amb teules i sustentada per pilars de fusta.

Estudi Hidrogeològic de l’entorn del pou del Balneari Roqueta per part de la Diputació de Barcelona :

https://www.diba.cat/web/mediambient/llistabutlletins/-/newsletter/53612548/91/114231655/tona-ja-disposa-de-l-estudi-hidrogeologic-de-l-entorn-del-pou-del-balneari-roqueta-

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona – Festa Catalunya

Adaptació al Text i  Imatges antigues : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Fem un ull a fora de Catalunya : Santuari de Lorda a França

El Santuari de Lorda, esta situat en la Regió d’Occitània, del  Departament dels Alts Pirineus, en el districte d’Argelèrs de Gasòst, en la població de Lorda a França.

El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge d’ençà que Bernadeta Soubirous afirmà en el 1858,

que se li havia aparegut la Mare de Déu a la gruta de Massabielle.

Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l’11 de febrer a tota l’Església Catòlica.

Al costat de la gruta on Bernadeta Soubirous va tenir 18 visions el primer que es va construir va ser la Basílica de la Immaculada Concepció,

però s’ha edificat més Basílica de Nostra Senyora del Rosari i Basílica de Sant Pius X).

L’àrea que la compon té 52 hectàrees amb 22 llocs de culte, i amb dades del 2010, la visiten 6 milions de persones l’any.

Entre aquests pelegrins n’hi ha més de 100.000 que arriben de les diverses Hospitalitats de la Mare de Déu de Lourdes; a Catalunya hi ha diverses d’aquestes hospitalitats.

El Santuari de Lorda, juntament amb el de Torreciutat, Montserrat, Meritxell i el del Pilar conformen la Ruta mariana.

El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l’any, segons dades del 2010.

L’extraordinària popularitat que va assolir la devoció a la Mare de Déu de Lorda fa que arreu del món es puguin trobar santuaris que li són dedicats,

sovint incloent una reproducció de la cova (o Gruta de Massabielle), un dels objectes devocionals característic del culte marià, per exemple, els de Bogotà o Singapur.

Arenys de Munt

A Catalunya destaquen el Santuari de Lorda de la Nou de Berguedà o els que es troben a Arenys de Munt, Prats de Lluçanès, Tona, entre altres.

Arenys de Mar

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé