Cal Ferrer Vell de Vacarisses (Vallès Occidental)

Cal Ferrer Vell es en el carrer de l’església 2 de Vacarisses.

Historia:

  • És una de les poques cases que queda com a testimoni de l’antiga sagrera, ja documentada l’any 1396 i ubicada al voltant de la parròquia.
  • L’any 1594 ja hi ha documentat un ferrer, Esteve Prats, a la sagrera de Vacarisses, el qual va vendre la seva casa.
  • L’any 1727 es troba documentat un altre ferrer “de la sagrera de Vacarisses”: Salvador Bruguera, el qual va ser regidor de l’Ajuntament.
  • També coneixem notícies d’altres ferrers a Vacarisses: l’any 1759 el ferrer Isidre Alavedra era propietari d’una casa a l'”Arraval de Manresa”; és a dir, actual carrer Alfons Sala.
  • També hi ha constància d’un altre ferrer vacarissenc l’any 1766, Marc Rovira, que tenia casa al carrer Barcelona.
  • Fins no fa gaire, cal Ferrer Vell era ocupada encara per descendents d’un ferrer; un dels quals, Antoni Brugera, va referir que el seu pare encara havia vengut algunes eines a l’altre ferrer del poble.
  • A part d’això, l’edifici pràcticament no conserva vestigis d’aquesta activitat.
  • La dècada de 1980 la casa ja es trobava en desús.

Casa de planta irregular, que s’adapta al giravolt que fa el carrer on està ubicada, i adossada a dues cases més, de característiques similars.

Cal Ferrer Vell és de planta baixa més un pis/golfes i coberta a dues vessants, amb una certa profunditat de voladís.

La façana davantera, que dóna al carrer, és feta amb un aparell divers i força irregular: de pedra amb parts de maó i també de tàpia.

Conserva restes d’arrebossat i presenta diferents obertures de distribució asimètrica, algunes emmarcades amb maó i altres amb carreus.

Té dos balcons. En general no presenta elements d’especial interès arquitectònic, però ha conservat integrament les característiques constructives tradicionals.

L’interior conserva la llar de foc i altres elements característics.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural-Diba.

Autoria de la fitxa: Jordi Piñero Subirana

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels García – Carpintero

Deixa un comentari