Església de Santa Eulàlia de Riuprimer

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer esta situada en la Plaça del Beat Antoni Claret.

Us passo la seva història:

• El document més antic que parla de la parròquia data del 872.
• L’església surt esmentada al 946.
• Fou consagrada pel bisbe Oliva el 15 de maig de 1041.
• L’església està situada al mateix indret i conserva alguns murs del segle XI.
• L’antic portal de migdia està cegat.
• Fou ampliada i reformada durant els segles XVII i XVIII amb capelles laterals.
• Al 1805 va sofrir una reforma radical.
• La capella fonda conserva pintures de Llucià Costa (segle XX).

Església amb la façana orientada a ponent en la qual es marca un cos central cobert a dues vessants i dos cossos laterals coberts a una sola vessant. El portal és de forma rectangular amb un frontó al damunt, datat al 1805, on al damunt hi ha un ull de bou. Els cossos laterals tenen finestres rectangulars. L’interior de la nau central és coberta amb volta en la qual s’hi marquen quatre trams, el primer correspon al cor. Les naus laterals són cobertes amb volta de creueria. Es forma també un petit creuer.

Al mur exterior de migdia es marca l’antic portal de l’edificació romànica. A la part de la capçalera, a llevant, hi ha la capella fonada oberta a l’exterior amb òculs. Adossat a ponent hi ha un campanaret de planta quadrada de tres pisos i cobert a quatre vessants. La capella del Santíssim està decorada amb pintures de Llucià Costa.

L’Església de Santa Eulàlia de Riuprimer és una obra amb elements romànics, barrocs i eclèctics de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Quirze i Santa Julita de Muntanyola (Osona)

Els propers dies destinats a Esglésies i Ermites

L’església de Sant Quirze i Santa Julita esta en la carretera BV 4317 km 7. És dalt d’un serrat, però abocada a la vall interior del terme.

Us passo la seva historia:​

• Hi ha referències de l’existència de l’església des de l’any 938.
• Va ser renovada i consagrada el 1177. El bisbe Pere de Redorta va anar a Muntanyola amb els seus canonges i clergues i allà el van rebre gran quantitat de pròcers, senyors, cavallers i pagesos.
• Tot i els seus orígens preromànics, actualment conserva molt pocs elements d’aquest estil, ja que durant el segle XVIII va ser transformada i reconstruïda a la manera barroca.
• A l’interior hi ha cinc retaules barrocs del taller dels Real i Gros, que presenten una cera unitat dins d’aquest estil. L’altar major s’atribueix a Lorenzo Mercanti, mestre italià.
• L’església, ha tingut diverses fases de les quals en queden poques mostres: de la preromànica es conserven restes de l’antiga capçalera trapezoïdal i d’una torre de base circular situada a migjorn; de l’etapa romànica es distingeix les restes d’un absis semicircular; del tercer quart segle XVI daten la primera capella de la banda nord de l’església i de la segona meitat del segle XVII és la segona capella.
• L’església actual va ser reconstruïda totalment el 1727, fet que provocà que no quedi gairebé res de l’anterior.
• A la rectoria hi ha les següents dates gravades: 1784 a la llinda del portal, 1789 a la del balcó tapiat. També apareix la data 1790.
• El 1989 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona.

Es tracta d’un edifici compost per una única nau, amb la capçalera orientada a llevant, sense absis. L’entrada es troba a ponent, i està construïda amb dovelles de pedra blanquinosa, tenint a dalt un frontis triangular amb una fornícula, contenint imatges de Sant Quirze i Santa Julita.

A sobre s’hi obre un òcul. Al sud-est hi ha la torre del campanar, adossat i cobert de les quatre vessants. A la part de migdia l’església s’uneix a la rectoria.

A l’interior la nau presenta capelles laterals; les de la part esquerra es comuniquen entre si. Són cobertes amb volta quatripartita amb un medalló al centre.

La nau es divideix en quatre trams, on es descriuen formes ovals amb decoracions d’estuc en cada un. Al mur de migdia s’hi troba adossada la rectoria.

Carme Torrents i Buixó – 1982 / Generalitat de Catalunya

La planta és rectangular, amb el carener paral·lel a la façana, que està orientada cap a ponent. La vessant de llevant és més prolongada que l’altre. El cos de galeries està orientat cap a migdia i adossat al temple. A la part posterior hi ha un hort, al costat del cementiri.

Consta de planta baixa i dos pisos. El portal d’entrada és de forma rectangular, amb la llinda decorada amb motius eclesiàstics.

S’hi han construït annexes per tal d’habitar-los com a colònies, fet que ha modificat l’antiga estructura. És construïda amb pedra, amb afegitons de totxo.

Actualment té cura de l’església el rector de Santa Eulàlia de Riuprimer, que hi celebra missa cada diumenge a les 10 del matí. El 15 de maig es fa la festa en honor de Sant Isidre i el 16 de juny se celebra la festa major de Sant Quirze i Santa Julita.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu de Terme de Prades

Avui us presento dos articles

La Creu de Terme, esta situada entre la plaça Major i la Plaça de Sant Roc de Prades,

concretament, davant la porta lateral que s’obre vora el Portal de la Creu de l’antiga muralla i que era una de les sortides a fora muralla en el seu temps.

Segons es creu, pot ser possible que es construís en el segle XIII.

Aquesta Creu de Terme, també es coneguda com la Creu de Sant Roc.

La finalitat de la Creu de Terme era el delimitar les diferents particions o fites del poble; ha Prades hi ha fins a tres Creus de Terme.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Arxiu Rasola

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

• L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
• Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
• Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
• La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Sant Nicolau de Sabadell

L’ermita de Sant Nicolau, dins del terme municipal de Sabadell, es troba a la banda esquerra del riu Ripoll, al costat del cementiri de Sabadell i en el barri anomenat Sant Nicolau en al·lusió a l’ermita.

Us passo la seva historia :

• Les primeres dates documentals remeten a l’any 1039 i es tracta d’un testament jurat que féu Sendred, damunt l’altar de Sant Pau Apòstol de l’Església de Sant Feliu d’Arraona.
• L’església fou bastida sobre les terres dominades per l’alou dels monjos benedictins de Sant Cugat del Vallès.
• A partir del segle XIII l’església caigué en decadència, era l’hora de la supremacia del terme urbà sobre el rural.
• En el segle XV l’església fou donada a la família dels Rosseta, la qual construí un mas a les seves parets, el Mas Isern.
• L’any 1815 la capella fou tancada al culte.
• El 4 de setembre de 1927, la corporació municipal, presidida per l’alcalde Esteve M. Relat, acordà adquirir ermita i terres per 3.000 pessetes al propietari del moment, Antoni Vilet.
• El 1928 Ajuntament reconstruí la capella.

La Capella de Sant Nicolau es creu que era el braç dret de la creu de la parròquia de Sant Feliu d’Arraona.  Està emplaçada sobre abundants restes romanes.

Consta d’un petit oratori rectangular amb una petita nau transversal, té una volta de canó encanyissada i en un extrem, un portal de punt rodó que comunicava amb la nau central i lateral.

El portal d’entrada a l’església es troba tapiat.

Els paraments són llisos de dalt a baix i en els de llevant s’obren dues finestres en forma de creu llatina, a migjorn hi ha una finestra de punt rodó.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sabadell

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Boquet d’Alella

Masia de can Boquet està situada a tocar del nucli urbà d’Alella i rodejada de vinyes i bosc.

Us passo la seva historia :

• Documentada al s.XIV.
• Durant els segle XV al XVII va ser propietat de la família Fontanilles.
• Després va passar a la família Boquet, que s’ha mantingut en mans de la mateixa família de forma ininterrompuda al llarg de més de cinc segles

L’edifici té tres cossos paral·lels a la façana principal, aquesta té portal adovellat de punt rodó. El tram central té un arc de pedra a cada planta, recolzat sobre capitells esculturats. Al darrera hi ha adossada la torre. La coberta de la casa és a dues aigües. Al seu damunt hi ha una finestra coronella gòtica, flanquejada per dues finestres lobulades més petites.

finestra coronella gòtica

El cos lateral és un afegit modern.

Per mes amplia informació podeu cercar l’enllaç que us adjunto:

http://lescasesdalella.cat/casa/4181/can-boquet/arquitectura

Cal dir que la Masia de can Boquet de Vilassar de Dalt, també és de la mateixa Família. Les seves terres ofereixen vins d’agricultura ecològica on s’utilitzen les varietats autòctones de la Denominació d’Origen d’Alella.

 

Recull de dades : Can Boquet, Ajuntament d’Alella i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

• Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
• L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
• Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal de Centelles

El Portal de Centelles esta ubicat al carrer nou a Centelles.

Us passo la seva historia :

• La creació de les muralles de Centelles s’esdevé durant la gran empenta demogràfica i urbanística que es dóna al nucli de la vila al segle XVI.
• L’antiga sagrera de Santa Coloma, antic nom del municipi, ja tenia murs que la tancaven des del 1329.
• Guillem Ramon II, baró de Centelles i comte de Quirra, es va fer càrrec de l’herència de Centelles vers l’any 1537
• I, entre aquest any i el de la seva mort, ocorreguda el 1565, tingué lloc una transformació total de la vila; va ser llavors quan es van construir les muralles noves.
• L’any 1919 el Portal fou reformat i restaurat per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats.

La part de davant està formada per un arc semicircular amb dovelles; damunt hi ha l’escut d’armes dels Centelles.

També se’n conserven quatre merlets i dues espitlleres trabucaires.

A l’altre costat no hi ha elements defensius però sí ornamentals, com una finestra motllurada, un petit escut i una gran arcada de volta rebaixada.

Us adjunto La Web de l’Ajuntament de Centelles, on es pot veure diferents postals i fotografies del Portal, la llarg del mes de 120 anys últims i mes informació de la seva historia :

https://www.centelles.cat/coneixer/turisme/el-portal

El Portal de Centelles és l’antiga entrada monumental a la vila de Centelles. Està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Ahir us vaig donar a conèixer les petites Biblioteques a l’aire lliure, avui serà una important biblioteca:

La Biblioteca Can Pedrals, està situada en el carrer d’ Antoni Espí i Grau, 6  i la Plaça de Josep Maluquer i Salvador de Granollers.

Us passo la seva historia :

• Es tracta d’una construcció edificada fora del antic recinte emmurallat, aprofitant la muralla en la façana del carreró.
• En 1675 es detecta la primera construcció d’un edifici en aquest indret on actualment hi ha Can Pedrals; i a partir d’aquest moment s’hi van fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns, que fan modificar el seu aspecte amb el pas del temps.
• Segons A. Gallardo, l’edifici data del 1750 i tenia una bonica capella barroca a la façana.
• En el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d’agost de 1841, s’anunciava la subhasta pública d’una casa de Granollers que havia estat propietat de la Cartoixa de Montalegre.
• L’avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals.
• El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria mor el 22 de desembre del 1868.
• En aplicació al seu testament la casa passa a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d’Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals».
• El 31 de maig de 1938, la ciutat de Granollers va ser bombardejada; un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable.
• El 1967, la familia Pedrals va vendre l’edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d’Accidents de Treball.
• Finalment, el 1971, l’edifici es va convertir en propietat municipal.
• L’any 1988, en resposta a una petició de l’Ajuntament de Granollers, interessat a convertir l’edifici en una biblioteca pública, la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques abans de realitzar les obres de rehabilitació de l’edifici.
• Durant les excavacions realitzades l’any 1990 es va confirmar parcialment la hipòtesi de la a coincidència de la façana de migdia de Can Pedrals amb el traçat de la muralla, documentant un tram de muralla i part del fossat (es tracta de l’horitzó cronològic A, entre els anys 1366-1376).
• El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada com a Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d’obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i

Hi ha una interessant Fornícula barroca amb data, damunt del portal de la façana del carrer d’Espí i Grau.

L’ edifici es de planta rectangular amb tres façanes. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues aigües, limitada per una gran barbacana.

Té carreus a les cantonades, portals d’arc rebaixat i finestres de pedra d’arc de llinda. La façana està arrebossada. Els ferros dels balcons s’alteren en llisos i entorcillats

Al primer pis hi ha un nínxol amb coronament a manera d’arquitrau.

Can Pedrals és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal del convent del Carme de Sant Adrià de Besos

El Portal del convent del Carme, està situat en el nus d’accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs a prop de l’antic edifici de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

La portada gòtica del convent del Carme, és molt conegut com a arc adrianenc, és una portalada gòtica originària del convent del Carme de Barcelona.

Enderrocat el 1874, de les restes del convent, sols la portada va acabar a la finca de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

Us passo dades sobre l’historia  del convent i de la portalada :

• Aquest és la portada de l’església del convent del Carme de l’orde mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381.
• L’any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris.
• El 1838 es va cedir l’espai del convent a l’Ajuntament de Barcelona per instal•lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar a un nou lloc (1872).
• L’any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou.
• La portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 amb les obres de l’autopista A-19 la porta queda situada entre els dos ramals d’aquesta via.
• El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral i la portada es restaura i es trasllada a l’emplaçament actual.
• El 1997 l’arc es declara símbol d’identitat del municipi, a petició de l’associació Dones de Futur.

La portalada gòtica està formada per dos brancals, una llinda plana i l’arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans.

El carregament de l’arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L’arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.

Una petita joia, recuperada com a monument entre la ciutat de Barcelona i de Sant Adrià.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Adrià, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé