Basílica de Santa Maria del Pi de Barcelona

La Basílica de Santa Maria del Pi està ubicada la porta principal en la Plaça del Pi, 7 i dona a la Plaça de Sant Josep Oriol, Placeta del Pi i dependències varies al carrer del Cardenal Casañas de Barcelona.

Us passo dades històriques :

  • Hi ha antecedents de la parròquia des del segle V.
  • L’actual edifici va ser construït entre 1319 i 1391.
  • Es d’un estil gòtic català, Santa Maria del Pi.

Presenta una església d’una sola nau, envoltada de capelles laterals obertes entre els contraforts.

La volta de creueria, una de les més airoses del país, tanca el recinte i li dóna immensitat.

Quatre dels vitralls de l’Església de Santa Maria del Pi de Barcelona son originals d’un dels millors vitrallers del barroc català, Josep Ravella, en ells també hi col·laborà Antoni Viladomat, pintor per excel·lència del barroc català.

La gran rosassa, la més gran de Catalunya.

És una copia exacta de l’original del segle XIV, obra de Josep Maria Jujol, que la reconstruí després de la Guerra Civil.

A l’interior conserva la imatge gòtica de Nostra Senyora del Pi, del segle XIV

i al seu museu una important col·lecció d’orfebreria i uns excepcionals escuts funeraris medievals, únics a Catalunya.

L’historia diu que en aquest indret del Barri Gòtic de Barcelona hi havia un bosc de pins, de fet  davant l’església sempre hi ha agut un.

Al lateral, el portal lateral de l’Avemaria deixa veure alguns elements romànics de la que va ser l’església anterior.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_del_Pi

Us passo la web de la Basílica de Santa Maria del Pi :

https://basilicadelpi.cat/ca/visites/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal de Centelles

El Portal de Centelles esta ubicat al carrer nou a Centelles.

Us passo la seva historia :

  • La creació de les muralles de Centelles s’esdevé durant la gran empenta demogràfica i urbanística que es dóna al nucli de la vila al segle XVI.
  • L’antiga sagrera de Santa Coloma, antic nom del municipi, ja tenia murs que la tancaven des del 1329.
  • Guillem Ramon II, baró de Centelles i comte de Quirra, es va fer càrrec de l’herència de Centelles vers l’any 1537
  • I, entre aquest any i el de la seva mort, ocorreguda el 1565, tingué lloc una transformació total de la vila; va ser llavors quan es van construir les muralles noves.
  • L’any 1919 el Portal fou reformat i restaurat per l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats.

La part de davant està formada per un arc semicircular amb dovelles; damunt hi ha l’escut d’armes dels Centelles.

També se’n conserven quatre merlets i dues espitlleres trabucaires.

A l’altre costat no hi ha elements defensius però sí ornamentals, com una finestra motllurada, un petit escut i una gran arcada de volta rebaixada.

Us adjunto La Web de l’Ajuntament de Centelles, on es pot veure diferents postals i fotografies del Portal, la llarg del mes de 120 anys últims i mes informació de la seva historia :

https://www.centelles.cat/coneixer/turisme/el-portal

El Portal de Centelles és l’antiga entrada monumental a la vila de Centelles. Està declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament de Centelles, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Biblioteca Can Pedrals de Granollers

Ahir us vaig donar a conèixer les petites Biblioteques a l’aire lliure, avui serà una important biblioteca:

La Biblioteca Can Pedrals, està situada en el carrer d’ Antoni Espí i Grau, 6  i la Plaça de Josep Maluquer i Salvador de Granollers.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una construcció edificada fora del antic recinte emmurallat, aprofitant la muralla en la façana del carreró.
  • En 1675 es detecta la primera construcció d’un edifici en aquest indret on actualment hi ha Can Pedrals; i a partir d’aquest moment s’hi van fent reformes, ampliacions, reduccions, redistribucions i arranjaments interns, que fan modificar el seu aspecte amb el pas del temps.
  • Segons A. Gallardo, l’edifici data del 1750 i tenia una bonica capella barroca a la façana.
  • En el Boletín Oficial de Barcelona del dia 27 d’agost de 1841, s’anunciava la subhasta pública d’una casa de Granollers que havia estat propietat de la Cartoixa de Montalegre.
  • L’avís de la subhasta de can Pedrals va aparèixer publicat el 4 de setembre de 1841 al Boletín Oficial de Barcelona, amb el preu de sortida fixat en 111.721 rals.
  • El beneficiari real va ser en Domènec Santamaria que donà a la seva filla la casa de Granollers. Dominga Santamaria mor el 22 de desembre del 1868.
  • En aplicació al seu testament la casa passa a la seva filla Isabel, casada el 1871 amb un metge de la Garriga, Francesc d’Assís Pedrals i Cisternes. La propietat es va conèixer a partir de llavors amb el nom de «Can Pedrals».
  • El 31 de maig de 1938, la ciutat de Granollers va ser bombardejada; un dels projectils va caure a Can Pedrals i la casa va quedar inhabitable.
  • El 1967, la familia Pedrals va vendre l’edifici a la Mútua de Nostra Senyora del Carme d’Accidents de Treball.
  • Finalment, el 1971, l’edifici es va convertir en propietat municipal.
  • L’any 1988, en resposta a una petició de l’Ajuntament de Granollers, interessat a convertir l’edifici en una biblioteca pública, la Diputació de Barcelona a través del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local, va dur a terme un seguit de tasques arqueològiques abans de realitzar les obres de rehabilitació de l’edifici.
  • Durant les excavacions realitzades l’any 1990 es va confirmar parcialment la hipòtesi de la a coincidència de la façana de migdia de Can Pedrals amb el traçat de la muralla, documentant un tram de muralla i part del fossat (es tracta de l’horitzó cronològic A, entre els anys 1366-1376).
  • El 6 de maig de 1995 fou oficialment inaugurada com a Biblioteca Can Pedrals. Els arquitectes autors del projecte i la direcció d’obres van ser Pere Riera, Josep Maria Gutiérrez i

Hi ha una interessant Fornícula barroca amb data, damunt del portal de la façana del carrer d’Espí i Grau.

L’ edifici es de planta rectangular amb tres façanes. Consta de planta baixa i dos pisos, amb coberta de teula àrab a dues aigües, limitada per una gran barbacana.

Té carreus a les cantonades, portals d’arc rebaixat i finestres de pedra d’arc de llinda. La façana està arrebossada. Els ferros dels balcons s’alteren en llisos i entorcillats

Al primer pis hi ha un nínxol amb coronament a manera d’arquitrau.

Can Pedrals és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Portal del convent del Carme de Sant Adrià de Besos

El Portal del convent del Carme, està situat en el nus d’accés a la Ronda del Litoral amb els ramals del pont de la carretera N-II, al marge dret del riu Besòs a prop de l’antic edifici de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

La portada gòtica del convent del Carme, és molt conegut com a arc adrianenc, és una portalada gòtica originària del convent del Carme de Barcelona.

Enderrocat el 1874, de les restes del convent, sols la portada va acabar a la finca de cal Tano a Sant Adrià de Besòs.

Us passo dades sobre l’historia  del convent i de la portalada :

  • Aquest és la portada de l’església del convent del Carme de l’orde mendicant dels carmelites calçats del carrer del Carme de Barcelona que es devia construir entre 1293 i 1381.
  • L’any 1835 el convent fou assaltat i cremat pels grups revolucionaris.
  • El 1838 es va cedir l’espai del convent a l’Ajuntament de Barcelona per instal•lar-hi provisionalment la universitat, tot just restablerta a Barcelona, fins que es va traslladar a un nou lloc (1872).
  • L’any 1874, finalment, es van enderrocar i el solar es va urbanitzar de nou.
  • La portada es traslladà a la finca de cal Tondo de Sant Adrià. El 1968 amb les obres de l’autopista A-19 la porta queda situada entre els dos ramals d’aquesta via.
  • El 1991 es fan les obres de la ronda del Litoral i la portada es restaura i es trasllada a l’emplaçament actual.
  • El 1997 l’arc es declara símbol d’identitat del municipi, a petició de l’associació Dones de Futur.

La portalada gòtica està formada per dos brancals, una llinda plana i l’arc fet amb pedra de Montjuïc tallada. Els brancals estan formats per sòcol llis, sobre el que es recolzen una successió de pilastres, de fust semicircular, amb bases gòtiques i capitells amb ornamentació de motius vegetals i animals i també per rostres humans.

El carregament de l’arc coincideix amb els àbacs dels capitells, i està constituït per una imposta motllurada continua de brancal a brancal i per sobre de la llinda plana. L’arc és ogival i està destacat amb arquivoltes.

Una petita joia, recuperada com a monument entre la ciutat de Barcelona i de Sant Adrià.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Adrià, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Monestir de Santa Maria de Valldonzella de Barcelona

El Monestir de Santa Maria de Valldonzella, esta situat entre el carrer Cister, 39-45 , la plaça de Calvó, 3, el carrer Claravall, 1-3, el carrer Jesús i Maria, 18-30 i el carrer de Vista Bella, 16-20 de Barcelona.

Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’Orde del Cister.

Valldonzella ha estat, a través dels segles, una comunitat itinerant, perquè una sèrie de circumstàncies han fet que les monges haguessin de traslladar-se diverses vegades d’un lloc a un altre.

Us passo la seva llarga historia :

  • La comunitat es constituí a Santa Creu d’Olorde, el 4 de novembre de l’any1237, per la donació que féu el bisbe de Barcelona de l’església de la Santa Creu d’Olorde a una comunitat de monges que seguís la Regla de Sant Benet.
  • Ja formada la comunitat cistercenca, l’any1259, els conflictes bèl·lics del rei Jaume I amb els nobles catalans obligaran a les monges a refugiar-se a Barcelona i, quan pogueren tornar al monestir, el bisbe Arnau de Gurb, perquè visquessin més protegides, no volgué que residissin més en un despoblat.
  • Aleshores fou construït, fora de les muralles de la ciutat, un monestir nou prop de la Creu Coberta, gràcies a l’auxili dels fidels als quals el bisbe concedí indulgències si ajudaven a la comunitat.
  • La situació del monestir i l’observança monàstica de la comunitat van fer que, al s.XIV, els reis i la cort, en entrar o sortir de Barcelona, s’hostatgessin sovint a Valldonzella.
  • Fins i tot fou a Valldonzella on el 1410, va morir el rei Martí l’Humà.
  • Al s.XVII, aquest monestir fou destruït en la Guerra dels Segadors.
  • Al s.XVII, les monges anaren a residir al Priorat de Natzaret, a l’interior de la ciutat, prop del portal de sant Antoni de la muralla.
  • Aquest altre monestir fou cremat durant la Setmana Tràgica de 1909 i les monges foren acollides caritativament per la família Manuel Valls i Martí a la Torre dels Pardals, a la Sagrera.
  • Després d’aquest fet, l’abadessa Esperança Roca i Roca, aconsellada pel director espiritual de la comunitat, el futur bisbe Torras i Bages, emprengué la construcció del nou monestir, l’actual.
  • L’any 1913, la comunitat pogué habitar ja el monestir nou, bé que l’església no pogué ser acabada i consagrada fins al 1922.

L’actual edifici va ser obra de l’arquitecte Bernardí Martorell i Puig, en l’estil més modern de l’època, actualment anomenat “modernisme català”.

És un estil amb reminiscències de l’art medieval.

Cal destacar, especialment l’església, la bastida, així com tota la resta del Monestir,  que estan formats amb maons vistos, la qual cosa dóna a l’exterior un cert aire “mudéjar”.

L’església és d’intenció general goticista però imaginativa, per exemple:

  • En els finestrals amb vitralls .
  • Els reforços ornamentals dels arcs dels creuer .
  • Té una estructura i una mecànica perfectament gòtiques, com el creuer i la nau central.

En conjunt, presenta una gran força arquitectònica i decorativa.

Us passo la seva Web, que crec està molt elaborada :

http://www.valldonzella.cat/

Per a mes dades podeu consultar a l’enllaç de Viquipèdia :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Santa_Maria_de_Valldonzella

I de Monestir de Catalunya, us passo mes informació :

https://www.monestirs.cat/monst/bcn/bn02vall.htm

Us puc dir que sols mirar el gran edifici, dona una gran tranquil·litat espiritual i com si haguéssim retrocedit uns segles en rere…

 

 

Recull de dades : Monestir de Valldonzella, Viquipedia, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Vila o Ajuntament Nou de Santa Coloma de Gramenet

La Casa de la Vila o Ajuntament Nou està situada, en la plaça de la Vila, a Santa Coloma de Gramenet.

Us passo dades de la seva historia :

  • Amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali.
  • El primer nucli d’edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l’any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases.
  • El 1915 es va urbanitzar la plaça pública.
  • Un any més tard, el 1916, es va construir el campanar.
  • A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l’última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.

Quant a l’Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original.

L’edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d’arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l’escut del municipi.

En la seva part de darrera de l’edifici, on es forma una placeta, hi ha uns cartells de diferents països amb els Drets Humans.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet , Viquipédia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Cal Pastor de Santa Maria de Palautordera

Cal Pastor, està situada en la Ctra. Nova de Sant Esteve de Santa Maria de Palautordera.

També és coneguda per Mas Andreu.

Us passo la seva historia :

  • Casa possiblement existent des del segle IX.
  • Apareix en el fogatge de 1553.
  • La família Andreu visqué a la casa dels segles XIV fins al XIX.
  • L’any 1900 la família Ribas adquirí la casa.
  • Segons evidències trobades en reformar la casa, aquesta ha estat incendiada com a mínim dues vegades.
  • L’interior es va reformar el 1990.

La masia de cal Pastor,  al ser molt antiga que ha patit diverses ampliacions. Està orientada cap a l’est. La coberta és a dues vessants. Consta de planta baixa, pis i golfes. Presenta annexes adossats a la dreta de la façana.

El conjunt està tancat per un portal.

La porta principal és dovellada. Algunes portes tenen arcs motllurats. A sobre seu hi ha una finestra de pedra d’arc pla decorada a sobre i a sota per replanells motllurats al seu interior hi ha un festejador.

A l’interior de l’edifici hi ha un celler i rebost, una escala de pedra i es pot apreciar, també, una porta pel forn de pa.

Cal Pastor o Mas Andreu,  està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan d’Horta de Barcelona

L’ Església de Sant Joan d’Horta està situada entre els carrers de  de Campoamor, 2-4, de la Rectoria, 1-3 i de Salses 35-37 a Barcelona.

L’església de Sant Joan d’Horta és un temple catòlic situat al districte d’Horta – Guinardó de Barcelona i pertany a l’arxiprestat d’Horta.

Us passo breument l’historia de L’antiga església de Sant Joan d’Horta :

  • Va ser construïda al segle x, en estil romànic.
  • Estava propera a les terres de la família Horta (o Orta), la principal família de la vila, a la qual va donar nom
  • Era sufragània de la parròquia de Sant Genís dels Agudells.
  • La seva ubicació era diferent a la de l’església actual, en el terreny de l’actual Club Tennis d’Horta, al nº 66 del carrer de Campoamor.
  • Era una església senzilla, de tres naus amb volta de canó i un campanar quadrangular amb merlets, que assemblava una torre de defensa.
  • El 1860 va esdevenir parròquia.
  • Aquesta església va ser destruïda el 1909, en el transcurs de la Setmana Tràgica.
  • Solament va quedar en peus el campanar, que va ser enderrocat el 1929.

Uns anys abans de la seva destrucció, hi havia ja un projecte per construir una nova església, ja que l’antiga havia quedat petita per a la creixent població d’Horta,

  • Es va posar la primera pedra el 24 de juny de 1905, en un acte presidit pel cardenal Casañas.
  • Així, després de la destrucció del temple el 1909 es van accelerar els preparatius per a la nova església, tot i que finalment no es va iniciar la construcció fins al 1911.
  • Les obres van durar sis anys, i l’església va ser inaugurada el 21 d’octubre de 1917.
  • L’edificació es va realitzar en uns terrenys més propers al nucli de la població.
  • El 1936 va ser incendiada en el transcurs de la Guerra Civil, i reconstruïda el 1939, tot i que les obres van prosseguir fins al 1980, ja que el 24 de juny d’aquest any es van inaugurar el portal i el timpà.
  • El 1948 es van instal·lar les campanes, conegudes per Miquela i Lluïsa.

La nova església d’Horta,  és d’estil neogòtic, amb unes mesures de 20 metres d’ample, 47 de llarg i 20 d’alt.

Té un creuer amb tres voltes, la central sobre quatre arcs torals, i un absis octogonal amb nou vitralls amb escenes de la vida de Sant Joan Baptista, a qui està dedicada l’església.

La façana presenta un portal amb tres arcs apuntats superposats, amb un timpà amb la imatge de sant Joan Baptista i la inscripció «el regne de Déu és a prop» (Mateu 3, 2).

Sobre el portal hi ha un gran finestral ogival, i ho flanquegen dues torres octogonals que recorden les de l’església de Santa Maria del Pi.

L’església de Sant Joan d’Horta és cap de l’arxiprestat d’Horta, que inclou les esglésies de Mare de Déu del Mont Carmel, Sant Antoni de Pàdua, Sant Marcel i Santa Teresa de Jesús.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Rectoria de Cardedeu

La Rectoria esta en el  carrer Lluís Llibre, 25 amb cantonada amb la crta. de Cànoves  a Cardedeu.

La Rectoria es un edifici senzill, per ho antic i amb historia :

  • En el plànol de Cardedeu del 1777 s’ubica fora del que era el nucli urbà en aquell moment.
  • És possible que fos una masia abans de convertir-se en rectoria, però al segle XVIII ja tenia aquest ús.
  • Com d’altres edificis religiosos, va ser confiscada per l’Ajuntament de Cardedeu a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939).
  • El novembre de 1936 va ser seu del POUM i el març de 1937 la va ocupar la Creu Roja.
  • Aquestes ocupacions van fer malbé l’edifici en general i el mobiliari en particular.
  • Quan es va acabar la guerra, la Rectoria va ser restituïda a la parròquia i ha mantingut el seu ús fins avui.

La Rectoria, està situada fora del recinte antic de la vila i a un carrer entre mig de l’Església, es una antiga casa de pagès.

Consta de planta baixa, pis i golfa, està coberta a dues vessants amb teula àrab. La façana plana és asimètrica, amb el portal d’arc de mig punt dovellat de grans dovelles.

Al primer pis hi ha un balcó de llinda plana; presenta altres tipus de finestres, una d’elles a la planta baixa, imitant el portal de mig punt dovellat.

A la part nord hi ha una finestra molt vella, amb motllures d’estil gòtic.

La Rectoria està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de la Presó de Caldes de Montbui

La Torre de Defensa d’una de les portes de la ciutat que es va fer servir com a presó. Té una estructura arquitectònica típica del sistema emmurallat i defensiu de l’Edat Mitjana.

La Torratxa és de forma gairebé semicircular per la part de fora de la ciutat antiga (carrer Major), en canvi per dins és gairebé recte carrer Corredossos, carrer que recorria interiorment la muralla, fet molt patent en totes les muralles que el que fan és buscar un major perímetre exterior per a una millor defensa.

Està formada per planta baixa i dos pisos. L’estructura està formada per murs de càrrega de maçoneria d’un considerable gruix, i per voltes fetes de peces de ceràmica concèntriques (semblant a la volta catalana). La coberta és plana i transitable, pavimentada amb peces de ceràmica. L’ampit de la coberta està rematat per merlets realitzats en una restauració recent, no gaire afortunats ja que no lliguen gens amb l’edificació anterior.

A la façana hi domina el volum per sobre la composició ja que no hi ha ordre en la disposició i en el tipus de forats; és potser la col·locació i les característiques d’aquests d’una manera indiscriminada al llarg de la història la que ha donat la imatge de la façana.

Us passo els dos diferents llocs que va estar La Presó de Caldes :

  • La presó era un dels símbols més grans de la sobirania i de la justícia, i per tant del poder. Caldes tenia una gran tradició en aquest aspecte, estava molt ben preparada amb una gran quantitat de jurisperits o advocats i procuradors.
  • La presó de la vila es trobava situada a la plaça, a la part del darrere de les termes romanes, en una de les sales de l’antic hospital (1619-1867). Es trobava a la part antiga de les termes i la porta d’aquesta donava al carrer del Pont i antiga Plaça Marsavall.
  • A la segona meitat del segle XIX la presó fou habilitada a la Torre septentrional del Portal de Bellit, en el camí de Bigues, on estava franquejada per dues torres de les quals una és habilitada com a presó.

La Torre de La Presó és una obra de Caldes de Montbui declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé