Els Jardins en terrenys de la finca dels “Arabescos” del barri de Vallcarca de Barcelona

Com cada Diumenge us presento dos articles

Els Jardins que ens referim estan a topar del viaducte o pont de Vallcarca.

Ens crida l’atenció especialment, els arcs i una torre quadrada de la finca existent des del segle XIX.

Aquesta antiga Finca era ja coneguda en aquella època com la casa dels “Arabescos” .

De fet el seu propietari va voler donar un estil mossàrab al conjunt de l’edifici.

L’Ajuntament al fer la remodelació de l’espai on ara hi ha el Jardí públic, va voler conservar i restaurar els arcs i la torre,

de fet no te un valor ni patrimonial, ni històric ni arquitectònic…

Us passo un article de l’opinió veïnal sobre el Jardí arabesc  de Vallcarca :

https://www.metropoliabierta.com/distritos/gracia/jardin-arabesco-vallcarca_2220_102.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Engràcia Viñas de Sant Joan Despí

Avui us presento dos articles

Casa Engràcia Viñas  està en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 28-30 de Sant Joan Despí.

Us passo  dades  de la seva historia :

  • Va ser una obra promoguda per Engràcia Viñas, Vda. De Balet, domiciliada al carrer de Bruc núm. 25, pral. de Barcelona,
  • en el moment en què sol•licità la llicència municipal d’obres, a l’octubre de 1911.
  • Casa proyectada por el arquitecto Ignasi Mas i Morell en 1912.

Es tracta d’una casa de planta baixa i pis. Amb dos portes d’accés frontal. De planta rectangular.

La façana, decorada amb pedra i trencadís, és rematada per quatre elements verticals que marquen tota l’edificació i que es repeteix al darrere de la casa, tancant el pati que hi ha a la part posterior.

Destaca també a la façana la fornícula o nínxol de forma triangular, dins la qual hi ha una imatge de la Moreneta. Sols la part exterior te realment un interès arquitectònic.

Foto : Duran i Albareda, Montserra -1984 – Generalitat de Catalunya

La Casa Engràcia Viñas és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els Ponts de pedra de Catalunya

Fitxa Tècnica:

Autors : Manuel Maristany Sabater

Tapa dura: 292 páginas

Editor: Generalitat de Catalunya (23 de juliol de 2012)

Colección: Som i Serem

Idioma: Catalán

ISBN-10: 8439345925

ISBN-13: 978-8439345923

Preu : 33 euros

 

Sinopsis :

Mitjançant més de tres centenars de fotografies, acompanyades per descripcions i observacions al voltant dels ponts medievals i alguns d’èpoques més recents.

Tant de Catalunya com de la Franja de Ponent i d’Andorra, aquesta obra atraurà, certament, l’atenció del públic i fins i tot la de les institucions públiques vers una part tan notable del nostre patrimoni artístic i arquitectònic.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

L’Església de Sant Joan Baptista està situada en la Plaça de l’Església 1, amb carrer de Catalunya (Santa Oliva) de Sant Joan Despí .

Us passo la seva historia mes destacada :

  • L’origen de l’església es remunta del segle XI.
  • Inicialment romànica, s’engrandí al segle XVI.
  • L’any 1781 s’hi instal•là el campanar.
  • Fou enderrocada i tornada a reconstruir nombroses vegades.
  • A finals de segle XIX se li dóna una façana neoclàssica.
  • Fou enderrocada l’any 1936, excepte el campanar (el campanar actual encara és el neoclàssic construït al segle XIX).
  • La seva reconstrucció fou encarregada a l’arquitecte Josep Maria Ayxelà i Tarrats i la direcció artística a Josep Maria Jujol.
  • La làpida, datada el 1259, ens parla de l’ingrés a l’orde del presbiterat de Pere Romaní. Actualment es troba al terra de la rectoria, sota el porxo obert però originàriament es trobava a la façana de la parròquia.
  • Hi ha nou línies de text en lletres capitals separades per línies fines com la que forma el rectangle que delimita la inscripció. La làpida és partida en tres trossos i s’hi veuen alguns cops, per la qual cosa s’han perdut moltes lletres.
  • Les dues talles romàniques originàries de l’església són, des de la guerra civil, desaparegudes.

Presenta planta de creu llatina i tres absis i no té decoració externa.

Se li han realitzat restauracions continuades fins al segle XX.

Té una plaça al davant i s’hi accedeix mitjançant una escalinata semicircular feta amb esglaons de poca alçada.

A la façana s’hi poden distingir les diferents èpoques.

Els treballs de guix del púlpit i de forja en les reixes són obra de Josep Maria Jujol. També ho és la urbanització de la plaça lateral.

Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí és la principal església de Sant Joan Despí  i és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Cristòfol de Lliçà de Vall

Sant Cristòfol de Lliçà és una església al municipi de Lliçà de Vall, situada a la confluència dels carrers de passeig de l’església i avinguda dels Pins.

Edifici de nau única amb absis poligonal sostingut per dos contraforts, és cobert amb volta de creueria amb claus esculturades.

El cor també és amb volta de creueria i té una balustrada de ciment.

La porta és rectangular, els brancals estan decorats amb motius circulars i l’arquitrau amb motius rectangulars.

El campanar quadrat té dos cossos, el primer arrebossat amb ciment i el segon de carreu.

La pica baptismal presenta planta estrellada amb vuit puntes amb els segments entre arestes còncaus. Està coberta per una tapa metàl·lica. El peu és segmentat i treballat. Hi ha una inscripció il·legible.

Us passo la seva historia :

  • Existia un edifici romànic del qual es tenia constància documental des de l’any 1113.
  • A la visita pastoral del 1421 es deia que la capçalera amenaçava ruïna.
  • L’any 1594, el vicari general de Barcelona va donar permís per enderrocar l’edifici.
  • Aquest es va acabar de construir entre els anys 1666-1669.
  • Va ser reformat l’any 1756.
  • Després de la Guerra Civil només van quedar els murs, es va fer l’edifici actual.

La seu de la Rectoria està en un dels costats de l’església.

Sant Cristòfol de Lliçà de Vall  està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé