Església de Santa Cecília de Marganell (Bages)

Aquesta setmana cada dia una Església

L’Església de Santa Cecília està dins del petit nuclí de Marganell.

Marganell està situat al vessant septentrional del massís de Montserrat, a la vall de la riera de Marganell , afluent per la dreta del Llobregat, que neix sota el coll de can Maçana (el Bruc) i desemboca aigua amunt de Castellbell.

Limita al N amb els municipis de Sant Salvador de Guardiola, Castellgalí i Sant Vicenç de Castellet, a l’E amb Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat i al S i a l’W amb el Bruc (Anoia). Al segle XIX

Prengué el nom oficial de Santa Cecília de Montserrat, el qual es mantingué fins el 1921

El nou edifuci és de 1945 es d’estil arquitectònic: Últimes tendències recordant el romànic.

Església amb nàrtex al qual s’accedeix amb tres entrades en forma de finestra.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4403_01.jpg

El campanar és de cadireta i no sobre surt des del cimbori sinó que s’aixeca des de l’entrada de la nau.

Recull de dades: Ajuntament de Rajadell i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Mª. Àngels Garcia – Carpintero i Ramon Solé

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax de Terrassa (Vallès Occidental)

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, estaba situat en la Ctra. BV-1274, km 1 de Terrassa.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es captura-de-pantalla-2021-12-28-19.26.50.png

Us passo la seva historia :

  • Va ser concebuda com una ciutat hospitalària pel Patronato Nacional Tuberculoso de la Direcció de Sanitat, dins del programa de propaganda del règim franquista. També va comptar amb el suport d’un grup de metges preocupats per l’extensió de la tuberculosi als anys 1940.
  • L’Ajuntament de Terrassa va comprar 100.000 m² dels terrenys de Can Carbonell l’any 1944, i els va cedir al Patronato per al seu ús.
  • L’arquitecte Mariano Morán y Fernández Cañedo va projectar l’edifici l’any 1947 amb unes característiques d’una certa modernitat.
  • No obstant això, la idea general es basava en una còpia dels hospitals sanatoris de l’Alemanya del segle XIX, de forma que quan es va inaugurar, l’any 1952, l’edifici ja estava funcionalment obsolet.
  • El complex arquitectònic comprenia un teatre, un cinema, una biblioteca i una capella, entre altres serveis comuns, per tal que, ni els malalts, ni el personal que hi treballava, així com tampoc les monges encarregades de les cures, tinguessin la necessitat de marxar-ne, i així poder garantir un aïllament total de la malaltia.
  • Al llarg dels anys a l’edifici se li han fet diverses rehabilitacions, entre les quals destaquen el nou cromatisme de la façana, la retirada de les cobertes de teula àrab i planxa galvanitzada a quatre aigües, canvis a la capella, i la construcció d’un accés al cos principal del claustre per mitjà d’escales i ascensor.
  • L’any 1963 es va tancar com a sanatori dedicat exclusivament a la tuberculosi .
  • L’any 1975 quan la tuberculosi no resultava una malaltia tan contagiosa pels avenços a la medicina i els malalts eren acceptats als hospitals generals, es va reconvertir en centre especialitzat també a altres malalties relacionades amb la cavitat toràcica. Va ser quan va canviar de nom per a denominar-se l’Hospital del Tòrax.
  • L’any 1991 es va fer una reforma a l’interior de l’edifici per a convertir-lo en “La Pineda”, un centre habilitat per a malalts mentals, que es va mantenir actiu fins a l’any 2009.

L’edifici, de nou plantes, comptava amb 1600 llits i va ser projectat per Mariano Morán y Fernández-Cañedo (1947). Es va inaugurar el 8 de juny de 1952, pel dictador Francisco Franco, José Antonio Palanca (director general de sanitat) i Pere Matalonga, alcalde de Terrassa, amb el nom de “Ciudad sanatorial de Tarrassa”.

S’estructura a partir de diferents cossos que parteixen d’una plaça porticada. A l’ala sud hi ha una capella amb decoracions de mosaics realitzats pel taller de Santiago Padrós.

L’any 2010 es va realitzar una reforma parcial de l’edifici central, del claustre i de la capella. Després d’alguns canvis funcionals i d’anys d’abandonament, el 2014 va ser totalment rehabilitat .

Actualment aquest complex allotja el Parc Audiovisual de Catalunya – PAC i compta amb espais dedicats a la indústria cinematogràfica com platós, serveis de producció, etc; un clúster empresarial i el Centre de Conservació i Restauració de la Filmoteca de Catalunya.

L’antic Sanatori de Terrassa, o Hospital del Tòrax, és un edifici situat al municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegit com a bé cultural d’interès local. Alguns elements del conjunt estan catalogats en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic-Ambiental de Terrassa (1986).

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé i Google

Mas Les Ferreres d’Artés (Bages)

Mas Les Ferreres esta en la plaça Vella, 1 d’Artés.

Us passo la seva historia :

  • Les Ferreres, les Farreres o la Rectoria Vella, és un edifici al nord de la vila d’Artés (el Bages). L’actual casa de les Farreres fou fins al 1912 l’antiga rectoria de Santa Maria d’Artés.
  • Al produir-se la industrialització del poble a finals del segle XIX i a la consegüent expansió urbanística d’Artés al peu de la carretera el nucli antic de la vila queda parcialment abandonat; començà la construcció de l’ajuntament, les escoles i la nova Església al peu de la carretera i també de la nova rectoria.
  • L’any 1912 era consagrada la nova església de Santa Maria d’Artés, s’enderrocava la vella i l’antiga rectoria passava a habitatge familiar com en l’actualitat.
Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una construcció civil: masia o gran casa dins el recinte urbà d’Artés, al sector de tramuntana de la Plaça Vella 1 o Major molt propera a camps de conreu i de les restes de l’antiga església parroquial.

Es tracta d’una gran construcció de planta totalment irregular coberta a doble vessant i amb la façana orientada a la plaça (llevant),

Rosa Serra Rotés – 1985 / Generalitat de Catalunya

coberta a doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana és una amplia construcció que lliga amb el context històric i artístic-arquitectònic de la plaça.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Presó de Calders

La presó de Calders està en plaça de l’Església de Calders.

Us passo la seva historia:

  • La construcció data del segles XVI-XVII, que fou el període de creixement del nucli del poble.
  • Es té notícia que el 1729 ja existia (en les despeses del terme s’hi compta una quantitat en concepte del que s’havia gastat en llum per als presos).
  • Era situada sota la casa del Comú i havia estat propietat de la parròquia.
  • Actualment queda integrada al conjunt arquitectònic de l’Ajuntament.

Construcció subterrània a la qual s’accedeix per una trampa de fusta des de l’oficina de correus, a l’edifici de l’Ajuntament. Unes escales de pedra condueixen al soterrani. Consta de dues habitacions, la més gran (uns 2’90 x 3’90 m), i una de menor adjacent, que era la cambra on es tancaven els presos. En la primera hi ha una petita espitllera que dóna a l’exterior. A l’esquerra, un portal d’entrada rectangular.

Una porta de fusta en mal estat, afermada a la dovella per dos grans golfos, i amb un gran forrellat que es fica a un forat d’una de les dovelles de la porta d’entrada. La cambra petita té volta de mig punt. A la paret hi ha una cadena de ferro, agafada per una anella. Les úniques obertures són una petita espitllera que dóna al pis superior i una finestreta, adovellada, amb reixa de ferro forjat, que dóna a l’escala. Cap de les dues obertures permeten la il·luminació de l’habitació.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – DIBA.

Adaptació al Text i Fotografies: Ramon Solé

Els Jardins en terrenys de la finca dels “Arabescos” del barri de Vallcarca de Barcelona

Com cada Diumenge us presento dos articles

Els Jardins que ens referim estan a topar del viaducte o pont de Vallcarca.

Ens crida l’atenció especialment, els arcs i una torre quadrada de la finca existent des del segle XIX.

Aquesta antiga Finca era ja coneguda en aquella època com la casa dels “Arabescos” .

De fet el seu propietari va voler donar un estil mossàrab al conjunt de l’edifici.

L’Ajuntament al fer la remodelació de l’espai on ara hi ha el Jardí públic, va voler conservar i restaurar els arcs i la torre,

de fet no te un valor ni patrimonial, ni històric ni arquitectònic…

Us passo un article de l’opinió veïnal sobre el Jardí arabesc  de Vallcarca :

https://www.metropoliabierta.com/distritos/gracia/jardin-arabesco-vallcarca_2220_102.html

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Engràcia Viñas de Sant Joan Despí

Avui us presento dos articles

Casa Engràcia Viñas  està en el carrer de Mossèn Cinto Verdaguer, 28-30 de Sant Joan Despí.

Us passo  dades  de la seva historia :

  • Va ser una obra promoguda per Engràcia Viñas, Vda. De Balet, domiciliada al carrer de Bruc núm. 25, pral. de Barcelona,
  • en el moment en què sol•licità la llicència municipal d’obres, a l’octubre de 1911.
  • Casa proyectada por el arquitecto Ignasi Mas i Morell en 1912.

Es tracta d’una casa de planta baixa i pis. Amb dos portes d’accés frontal. De planta rectangular.

La façana, decorada amb pedra i trencadís, és rematada per quatre elements verticals que marquen tota l’edificació i que es repeteix al darrere de la casa, tancant el pati que hi ha a la part posterior.

Destaca també a la façana la fornícula o nínxol de forma triangular, dins la qual hi ha una imatge de la Moreneta. Sols la part exterior te realment un interès arquitectònic.

Foto : Duran i Albareda, Montserra -1984 – Generalitat de Catalunya

La Casa Engràcia Viñas és inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Llibre recomanat : Els Ponts de pedra de Catalunya

Fitxa Tècnica:

Autors : Manuel Maristany Sabater

Tapa dura: 292 páginas

Editor: Generalitat de Catalunya (23 de juliol de 2012)

Colección: Som i Serem

Idioma: Catalán

ISBN-10: 8439345925

ISBN-13: 978-8439345923

Preu : 33 euros

 

Sinopsis :

Mitjançant més de tres centenars de fotografies, acompanyades per descripcions i observacions al voltant dels ponts medievals i alguns d’èpoques més recents.

Tant de Catalunya com de la Franja de Ponent i d’Andorra, aquesta obra atraurà, certament, l’atenció del públic i fins i tot la de les institucions públiques vers una part tan notable del nostre patrimoni artístic i arquitectònic.

 

Recull del Llibre : Ramon Solé

Mercat municipal de Sant Joan Baptista de Sant Joan Despí

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista o Mercat del Centre,  esta situat en la Plaça de la Constitució de Sant Joan Despí.

És una obra d’estil arquitectònic noucentista, va ser construït entre els anys 1930 al 1932. Edifici de planta rectangular, compost per tres cossos, el central d’ells, més elevat, dóna l’accés principal. Aquest és de coberta a dues vessants, mentre que els laterals, tenen la coberta planta.

Façana completament plana i suportada, en el seu cos central, per columnes totalment exemptes, de secció circulars amb fust estrangulat. La façana posterior també és plana. La llum entra pels laterals a través de vidrieres rectangulars. És un tipus d’obra que essent noucentista és ja totalment funcional.

El Mercat municipal de Sant Joan Baptista esta inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí i Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé –Arxiu Rasola

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Creu de Terme de Martorell

La Creu de Terme, està situada en la Plaça de la Creu de Martorell, per aquest motiu és coneguda com La Creu de la plaça de la Creu.

Us passo informació de la seva historia :

  • La primitiva creu va ser erigida l’any 1576 pel comú de Martorell, i era situada a l’entrada de la vila, al peu de la cruïlla de camins entre el Congost i el Pont del Diable, davant el portal d’en Subirats, que, a partir d’aquell moment va ser conegut com a portal de la Creu.
  • L’antiga Creu de Terme va ser destruïda el 1869.
  • El dia de sant Joan del 2000 es va fer la inauguració de les obres d’urbanització de la plaça de la Creu, hi allí es va instar-lar la reproducció actual de La Creu de Terme.

Es tracta d’una creu de pedra erigida damunt una base de dos graons, de planta circular. Al centre es disposa la columna de planta hexagonal amb un volum a la part inferior més ample.

A la part superior, s’hi encasta la magolla o capitell, també sisavat rematat per dues motllures planes i amb les cares decorades per figures de sants i/o evangelistes, entre les que s’identifica sant Isidre, canonitzat el 1622. La creu pròpiament dita és de tipologia llatina amb el braços acabats amb formes vegetals que recorden la flor de lis.

Cal dir, que la magolla o capitell és una peça recuperada que temps enrere havia format part d’altres dues creus de Martorell: la creu de l’illa Santacana, construïda l’any 1922 per Francesc Santacana i Romeu i enderrocada l’any 1936 durant la Guerra Civil, i la creu del jardí del Museu de l’Enrajolada, erigida el 1968 i enderrocada per la caiguda d’un arbre el 1988.

Els plans mostren, a l’anvers, la imatge del crucificat i, al revers, motllures nerviades.

La Creu de la plaça de la Creu és una obra del municipi de Martorell i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé