Cal Cuiros d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Cuiros esta situat en el camí de Tiana, 4 d’Alella .

Us passo la seva historia:

  • Sobre la llinda de l’entrada principal hi ha la data de “1791”.
  • En  la façana la data d’una reconstrucció o reforma: “1912”.

Edifici civil de planta rectangular. Està format per uns baixos i dos pisos, dels quals destaca el superior ocupat per una sèrie d’arcs de mig punt. La coberta està formada per una teulada de dos vessants amb un ampli voladís amb suports de fusta. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol.

El conjunt resulta especialment interessant per la seva posició elevada que domina una panoràmica de la vila, i l’accés principal al recinte del jardí, al qual s’accedeix a través d’un túnel o passadís amb una escala d’uns 20 metres de llarg, cobert amb volta i una porta a la part inferior d’aquest. Aquesta porta o entrada, exteriorment es situa al final d’un carrer sense sortida molt inclinat, i té l’aparença d’una petita capella.

Can Cuiros és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Antoni Barraquer de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Antoni Barraquer esta en el Passeig 7, amb carrer Caselles de La Garriga.

Us passo la seva història :

  • Casa Antoni Barraquer és una casa construïda el 1912 per encàrrec de Josep Antoni Barraquer a l’arquitecte modernista Joaquim Raspall.
  • Barraquer va ser membre destacat de la burgesia barcelonina, que la va fer construir com a segona residència.
  • L’any 1999 es va fer una restauració de revestiments, fusteria i ferro.

Casa unifamiliar aïllada de planta concentrada, de dues crugies, que consta de semisoterrani, baixos, pis i golfes, i una torrassa mirador, de més alçada, que conté l’escala.

De la façana de migdia sobresurt una galeria -afegida posteriorment- de planta poligonal, prolongació de la sala d’estar oberta a una terrassa aixecada respecte del jardí.

La coberta de la casa és a dues vessants, amb ràfecs en voladís, i la de la torrassa, amb coberta a quatre vessants. La part baixa dels murs és de pedra irregular formant un sòcol. La resta és estucada amb esgrafiats i ceràmica blava.

De les quatre cases Raspall és la menys modernista de totes i la més propera al llenguatge de la Sezession Vienesa.

Conserva  els vitralls, arrambadors i altres elements que formen part de la decoració modernista de la casa de primers del segle XX. Està coronada per una reixa a coup de fouet.

Casa Antoni Barraquer van ser declarada be cultural d’interès nacional el 1997.

Foto : Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

Murs de contenció de la Casa Salvans de Terrassa

Els Murs de contenció de la Casa Salvans estan entre el carrer de Salmerón, 23-27 i al Torrent Montner en el Parc de Vallparadis de Terrassa .

El mur que dona al carrer de Salmerón, es poc significatiu,  cal centrar l’atenció al que dona al Torrent Montner.

Aquesta obra esta datada en l’any 1909, és de l’arquitecte Lluís Muncunill.

Es un mur de tanca fet amb paredat comú que disminueix la mida de la pedra en sentit ascendent i que utilitza còdols com a material bàsic.

El mur acaba en una línia sinuosa, feta amb còdols, que a mesura que va baixant el pendent del camí, va augmentant d’alçada fins a convertir-se en mur de contenció de terres.

Aquest, a la part més alta, presenta contraforts lligats entre si per arcs cecs.

En un punt d’inflació hi ha un mirador en voladís sobre el camí.

Us passo un article de monTerrassa, amb data 2 de juny de 2019, que explica com es va construir aquest mur:

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/mur-modernista-terrassa-fet-pedres-duna-ermita-foto

I també a :

http://joaquimverdaguer.blogspot.com/2012/08/la-capella-de-sant-jaume-la-torre.html

Els murs de contenció de la Casa Salvans són una construcció al barri de Vallparadís, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé