Masia de Can Colomer de Terrassa (Vallès Occidental)

La masia de Can Colomer és situada al nord-oest de la ciutat de Terrassa, fora de la trama urbana, vora el km 1,6 de la B-122, o carretera de Rellinars, a prop del barri del Poblenou i a poca distància de Can Roca i el torrent de Can Colomer, o torrent Mitger de Ca n’Amat, emissari de la riera del Palau.

L’edifici principal és de planta rectangular amb la coberta a dos vessants, a la qual se li han afegit plantes adossades,

que es podien usar com a pallisses i graners, una torre d’aigües i un mur de tanca al camí d’accés i altres edificis.

El mas consta de tres plantes, mentre que els altres edificis adjacents en tenen dues o només una.

A l’est de la masia, més enllà de la casa de Mon Repòs, hi ha les restes de l’antiga bòbila de Can Colomer i de la bòbila Benaiges.

Al sud-oest del mas, vora el torrent, hi ha les despulles del roure de Can Colomer, arbre declarat d’interès local, que havia arribat a ser un dels tres roures més grans del Vallès Occidental.

Va caure a causa d’una forta ventada al final del 2014 i es va tallar per fer-ne llenya, però actualment torna a estar dret en memòria de tots aquells fets.

En terrenys de Can Colomer hi ha en projecte una urbanització residencial que conformarà un dels nous barris de la ciutat ja aprovat

Can Colomer és una masia del municipi de Terrassa (Vallès Occidental) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies : Mª Àngels Garcia – Carpintero

La masia de Junyent de Palou a Granollers

Des del Blog ens hem referit últimament a Palou, la zona agrícola i ramadera que es troba dins del municipi de Granollers.

També,  us vaig comentar que Palou esta subdividit amb Barris que estan formats per petits nuclis o masies on viuen una o mes famílies en cada una d’elles.

Trobem la masia del Junyent , en un nucli de cases disseminades anomenat Barri “ el Junyent”, podria ser el nucli mes important rodejat del camps de conreus, amb recs i aigua que donen en aquest lloc molta fertilitat als camps .

La masia del Junyent, consta de planta baixa, pis i golfes amb coberta de teula àrab a dos vessants. Destaca la portalada de pedra dovellada amb arc de mig punt i escut a la clau, i a la part superior una arqueria de tres arcs de mig punt.

Davant  de l’antiga masia, es troba un rec descobert, el repartidor, les basses i el safareig, que ha sigut un punt important de vida a les famílies d’aquest barri de Palou, i que vaig dedicar no fa molt un article, en el Blog de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…

Llegim en una Web de Palou :

“…Aquest itinerari està pensat perquè els alumnes d’ESO dels instituts de Granollers facin un recorregut de la ruta de l’aigua (Palou) i relacionin la importància de l’aigua i el cicle de l’aigua, l’urbanisme sostenible i l’estalvi d’aigua a les llars, patrimoni hídric local, l’agricultura amb menys necessitats hídriques, la millora en el sanejament de l’aigua, la reducció de residus que contaminen l’aigua i la restauració d’ecosistemes degradats…”

Crec que es important, tant els joves com els adults, poder conèixer aquest barri i la Masia El Junyent de Palou.

 

Text i Fotografies ; Ramon Solé

Palou i els seus barris de Granollers

Les primeres informacions sobre el Poble de Palou daten de l’any 924, eren cases disseminades per la plana de Palou. La gent de l’època es dedicava al camp, sobre tot la seva dedicació eren els conreus sobre tot a cultivar al cànem i al lli.

Al segle XIX es va començar a cultivar patata i vinya de manera notable fins que, cap el 1883, la invasió de la fil•loxera va acabar amb aquests conreus.

Al segle XX es van dedicar a l’explotació ramadera, especialment de vaques per a llet, esdevingué el motor principal de desenvolupament agrari de la zona.

Palou, va estar com a municipi independent  fins al 1928, data en què es va annexionar a Granollers.

Te dos llocs principals d’interès cultural .i històric,  l’Església de Sant Julià de Palou i Torre de les Aigües, ara es un destacable restaurant, i dels que ja us vaig fer un article de cada un.

Pel mig de les terres de Palou,  hi passa l’antic camí ral.

Palou, en l’actualitat està dividit per barris, que de fet eren les antigues masies disseminades, on viuen una o varies famílies en varis cases rurals,

rodejades de camps cultivats, gracies als recs existents, i nombrosos pous i basses de rec.

Quins son aquests Barris de Palou ?

  • Barri de la zona de can Bassa
  • Barri de can Mayol
  • Barri Sant Julià
  • Barri de can Tinet
  • Barri can Bou
  • Barri can Tries
  • Barri can Giró
  • Barri del Junyent
  • Barri de Sant Josep
  • Barri Sant Joan
  • Barri de can Torres
  • Barri cal Rei

Us invito a fer uns passejada en qualsevol època de l’any.

Teniu en un lateral de Palou, també teniu la Via Fluvial del riu Congost, on també podeu caminar o en bicicleta per la seva llera.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

La Rectoria de Sant Julià de Palou de Granollers – 2ª Part #

Sant Julià és una església parroquial situada al poble de Palou dins al municipi de Granollers, en la plaça del Canonin Josep Oliveras.

La Rectoria està en un dels costats de l’església i no adossada a ella, concretament en l’avinguda de Sant Julià, 198 de Granollers.

L’Antiga Rectoria, està ben conservada estructuralment, avui en dia es un Restaurant de categoria.

S’ha respectat la fisonomia estructural de l’edifici del seu exterior, finestres , porta…, compartit amb la modernitat i comoditat interior d’un restaurant.

Podem veure a un lateral de la porta d’entrada, una capelleta amb la verge i el nen, protegit amb un vidra. I llegim : “ Santa Missió 1956”, curiosament escrit en català, cosa estranya per aquella època.

És un lloc molt tranquil i silenciós, de Palou de Granollers.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Can Malla, masia de Palou a Granollers

Can Malla, està situada per un lateral pel camí Ral de Palou de Granollers a Montmeló (zona industrial) i la porta principal d’entrada la te per la carretera C-35. ( per un tros d’accés que es diu, carrer can Malla).

Can Malla és el resultat de l’engrandiment i restauració d’una antiga masia, al costat de l’antic Camí Reial o Camí de Vic.

Segons Estrada, per Can Malla passava, en el segle XIII, el camí que procedia d’Hostalric, i per Cardedeu passava prop de Granollers, al sud de Palou, l’anomenada Via o Strada Francesca.

Edifici aïllat, orientat a migdia, és de planta rectangular compost de planta baixa, pis i golfa. La coberta a dues vessants. L’estructura és el resultat d’una interpretació de la masia tradicional amb les garites o talaies a ambdós costats de la façana. La porta és de mig punt amb dovelles que sobresurten.

Els espais interiors presenten una estructura típica de la casa de pagès. El material emprat és imitació de pedra.

Disposa d’un rellotge de sol emmarcat per una espadanya, record de l’arquitectura religiosa rural. La porta és de mig punt amb dovelles que sobresurten.

Cal destacar que a dins d’aquesta finca es van trobar restes que daten del segle II a.C.

Darrere de la masia hi ha un bon espai d’horts de lloguer.

La masia de Can Malla està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades, aplicació al text i fotografies : Ramon Solé

 

 

 

La masia de Can Bassa (Palou) de Granollers

Can Bassa – Principis del segle XX

La masia de Can Bassa, esta a prop de la Ctra. el Masnou – Granollers, km 15,5, a 0,5 km, a Palou, a les afores de Granollers  a la zona sud, concretament en el carrer camí de can Bassa.

A prop de l’antic camí reial o camí de Vic , delimita entra la zona industrial i els camps.

Can Bassa és una masia de Granollers, va ser construïda en el segle XVI.

Des del carrer es fa molt difícil veure la masia, uns arbres impedeixen la seva visió.

Can Bassa – Principis del segle XX

Dona nom al barri de can Bassa, que esta compost de grans edificis i com diem, d’indústries importants en la Comarca.

Es un edifici aïllat, està orientat a ponent, té una planta baixa, pis i golfa que està adossat a una torre de planta quadrada amb baixos i tres plantes. La coberta és a una vessant i la façana de pedra sense arrebossar. Té portal adovellat, amb arc de mig punt, i un escut, amb pals, a la clau. Hi ha tres finestres conopials lobulades al primer pis.

Fotografia de l’Ajuntament de Granollers

Can Bassa és protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia de la masia i antigues : Arxiu de l’Ajuntament de Granollers

La Torre de les Aigües de Palou a Granollers

La Torre de les Aigües és una casa fortificada del segle XV, en diferents èpoques ha sigut transformada,

i mes ara que és un important Restaurant del terme municipal de Granollers, situat a Palou.

Com el descriu Viquipèdia :

“ …Conjunt d’edificis entorn un pati tancat amb accés a través d’una portalada d’arc de mig punt adovellat, en el centre del qual hi ha un relleu format per tres cares que semblen coronades sobremuntant dos escuts: en el primer, hi ha el lleó rampant, que són les armes dels Junyent, i en l’altre tres flors de llis i un arbre arrencat…”

Efectivament es un conjunt d’edificació que es destaca des de ven lluny.

Sobre tot, la torre de planta quadrada i tres pisos d’alçada, coronada amb merlets. Al primer pis hi ha una finestra amb llinda de pedra decorada amb un relleu apuntat.

A la planta baixa de la torre hi ha la capella de la Verge de les Neus, amb una porta gòtica rectangular amb relleus.

La Torre de les Aigües pertanyia ja en el segle XV a la família Junyent, nissaga de personatges ben destacats fins a l’any 1701.

Un d’ells fou Joan Junyent, marmessor de la reina Violant.

El mas Junyent canvià el seu nom pel que porta actualment, Torre de les Aigües, degut a la imatge de la Mare de Déu de les Neus que hi havia fins a l’any 1936 a la capella.

Aquesta verge era denominada pels camperols “Verge de les Aigües”, a causa de les plegaries que se li feien demanant la pluja. ( Podríem pot ser tornar aquesta tradició a veure si plou molt mes…)

La Torre de les Aigües declarat bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé