Catedral de la Seu d’Urgell, esta situada en la Plaça dels Oms de la Seu d’Urgell.
Us passo la seva història:
- La cristianització de la ciutat romana d’Orgellia s’ha atribuït tradicionalment a un deixeble de Sant Jaume. Per bé que no es té constància documental de quan es fundà el bisbat d’Urgell, aquesta tingué lloc probablement entre el concili de Tarragona (516), on no hi consta cap bisbe d’Urgell, i el II Concili de Toledo (527) quan ja n’hi ha un.
- Al segle VIII la ciutat caigué sota el domini islàmic, subjugació de la qual fou alliberada poques dècades després pels francs.
- El 793 però, quan les tropes d’Abd-al-Màlik ibn Abd-al-Wàhid es batien en retirada després de la Batalla de l’Orbieu, tant la ciutat com la primitiva església episcopal, aleshores bastides dalt del turó, foren arrasades i destruïdes.
- Aquest fet, seguit per l’heretgia adopcionista del bisbe Fèlix d’Urgell (781-799), provocaren la crisi de la vila i el trasllat de la seu episcopal a una altra zona de la població.
- A la plana, al vicus Urgelli, s’hi edificà una nova església, per bé que no fou fins a la següent generació quan es bastí una obra més adequada per a acollir la dignitat de seu episcopal.
- Tal com recull el document l’Acta de consagració i datació de la catedral de la Seu d’Urgell que encara es conserva a l’arxiu episcopal, que data de l’any 839,
- La catedral de Santa Maria del Vicus fou consagrada pel bisbe Sisebut en presència de Sunifred I (848), comte d’Urgell i Cerdanya i pare de Guifré el Pilós.
- El Bisbat d’Urgell endegà una època de prosperitat gràcies a les permutes de béns amb Borrell II (927 – 992), comte de Barcelona i d’Urgell.
- Aquest poder es va manifestar en les construccions del bisbe Sant Ermengol (1010-1035): una nova catedral a l’indret on es troba l’actual, l’Església de Sant Pere i Sant Andreu, l’Església de Sant Miquel i els ponts de pedra sobre el Segre i la Valira (al Pont de Bar Vell i al Congost de Tresponts). Obres que foren finançades amb l’or musulmà de la conquesta del Baix Urgell.
- La vila de la plana va créixer i es va veure afavorida per l’existència d’un mercat setmanal, esmentat el 1029.
- I una fira coneguda el 1048, manifestant així la importància del nucli tant a la comarca com en les rutes internacionals del comerç.
- D’aquesta prosperitat econòmica en resultà la construcció d’una quarta catedral, l’actual, iniciada pel bisbe Sant Ot d’Urgell (1095-1122) tot i que restà inacabada degut a les lluites entre el bisbat i el Vescomte de Castellbò i el Comte de Foix, que eren protectors de l’heretgia albigesa.
- En aquest context, el 1195 la Seu d’Urgell va arribar a patir un setge i posterior saqueig, en el transcurs del qual l’actual catedral va tenir un important paper, ja que actuà com a veritable fortalesa i va ser la gran defensa del poble i els clergues.
- Tot i que li manca un bon recinte emmurallat, l’arc de Santa Maria demostra que les portes deurien estar ben fortificades.
La façana principal dona a oest, al carrer de Santa Maria, ja que el temple com era costum està orientat de llevant a ponent.
Aquesta de pedra bicolor, té sumptuositat en l’ornamentació que contrasta amb la resta de façanes que són més simples o amb altres temples romànics, en general d’escassa decoració.
Els carreus són de granit probablement extrets del riu Valira.
Aquesta façana consta de tres portes, la central, —a diferència de les altres dues que donen accés a les naus laterals de la catedral— és molt treballada i el model es repetirà en tres altres portals del temple.
Té dues columnes per banda, amb capitells, bases i unes arquivoltes de fust rodó. Als laterals i arc exteriors hi ha incrustat els «panets» romànics o «ous» símbol de la vida i la resurrecció, i petits rostres humans.
Als quatre angles del portal s’hi pot trobar figures en relleu, com lleons, un home nu estirat. Més amunt s’estén un fris esculturat on són representats, en actituds violentes, éssers humans, llops, ovelles, lleons, cavalls, rèptils i altres monstres.
La rica simbologia del romànic és aquí incipient i austera. Els monstres hi són, però donaran pas, vençuts, a la Salvació, la porta de la qual franquegen.
La façana és coronada per un campanar que es trobava ocult fins a l’any 1950, ja que es trobava a l’interior de la torre del rellotge.
El campanar té unes fines columnes i arcs, oberts a la llum que donen aire d’esveltesa.
És un campanar de torre de dos pisos coronat, al pis inferior hi ha dues finestres geminades de mig punt a cada costat, mentre que al superior podem trobar-ne tres.
Per a més informació podeu accedir a:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_la_Seu_d%27Urgell
Catedral de la Seu d’Urgell i el seu conjunt, está catalogat com a Bé cultural d’interès nacional.
Adaptació del Text : Ramon Solé
Fotografies: Fidel Rodríguez
Terra, aigua i racons 