Sant Martí d’Altafulla (Tarragonès)

L’església de Sant Martí esta situada en la plaça de l’Església i al costat del Castell d’Altafulla,

i que us vàrem descriure fa uns dies.

Us passo dades històriques:

Construïda entre 1701 i 1705, sobre les restes d’un temple anterior.

Jordi Continjoch Boada – 1999 / Generalitat de Catalunya

De l’interior, molt malmès l’any 1936, en destaca la capella de Sant Isidre i la del Santíssim,

Jordi Continjoch Boada – 1999 / Generalitat de Catalunya

aquesta amb un retaule barroc de l’any 1745 obra de l’escultor reusenc Josep Vila i del daurador vallenc Francesc Morales.

Altres dades:

Teresa Sanchez -1984 / Generalitat de Catalunya

La façana, molt austera, s’obre amb un portal neoclàssic emmarcat amb pilastres estriades

que té al seu damunt una fornícula amb la imatge de sant Martí de Tours.

L’edifici presenta una clara barreja d’estils i així mentre la façana se suposa barroca, la planta és neoclàssica -de creu llatina, amb tres naus i creuer que no sobresurt-, està coronada per una cúpula octogonal.

A la dreta de la façana s’alça el campanar de torre, inacabat,

i no gaire alt amb planta baixa i tres cossos.


Dins l’església reposen les restes dels marquesos de Tamarit, els Montserrat.

És interessant també la cripta, unes antigues estances funeràries, modernament recuperades.

Jordi Continjoch Boada – Cripta 1999 / Generalitat de Catalunya

Sant Martí d’Altafulla és una església del municipi d’Altafulla protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades: Viquipèdia i Ajuntament d’Altafulla

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Feliu de Terrassola de Santa Maria d’Oló (Moianès)

Per arribar a Sant Feliu de Terrassola cal accedir-hi per la ctra. d’Avinyó a Vic, km. 12 en el trencall a l’oest  i situada a dalt del seu turó.

Us passo la seva historia:

  • L’església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oló al sector est del terme.
  • És documentada a partir del 927 com a Sant Feliu in Centas.
  • Cap al 1080, a l’església de S.Mª de l’Estany es fundà una canònica agustiniana.
  • El1086 Gondalgude i els seus parents donaren al monestir de l’Estany l’església de Sant Feliu.
  • El temple romànic fou consagrat el 1093 i depengué de la canònica regular; al extingir-se aquesta passà a dependre de la secular de l’Estany, fins al 1775 que s’ordenà la seva desaparició.
  • Es feu efectiva el 1809.
  • A finals del segle XVIII, cap al 1787, es va fer una profunda reforma arquitectònica a l’església.
  • Entre 1974-77 l’edifici ha estat restaurat pel servei de catalogació i conservació de monuments de la Diputació de Barcelona i s’han aprofitat pedres de la capella de Sant Martí de Puig-ermengol.
  • Actualment l’església es troba oberta al culte i com a parròquia de Terrassola.
  • La pica baptismal era originàriament d’una sola peça però arribà al segle XX molt malmesa, hi mancava un 30%, fou restaurada el 1984 restituint la forma original. No hi ha acord en la seva datació, se situa tant al segle XIII com en època preromànica. 

La seva planta presenta dues naus paral·leles, amb dos absis semicirculars a llevant. La nau del cantó sud és més ampla i alta que l’altra i es constitueix com a nau principal.

L’absis que l’encapçala és també el més gran i presenta una decoració a partir de tres series de tres arcuacions cegues flanquejades per bandes llombardes; en cada tram s’hi obren tres finestres de doble esqueixada.

La decoració llombarda també apareix en l’absis més petit. La capçalera que avui veiem no és l’original; en el segle XVIII el temple fou molt transformat i es canvià l’orientació d’aquest.

El campanar és obra de finals del segle XII o principis del XIII. La nau principal és coberta amb encavallades de fusta i per una teulada a doble vessant, mentre que la secundària ho és amb volta de canó.

Els absis són coberts amb volta de quart d’esfera. L’aparell és molt regular i els carreus es disposen en filades. L’estat de conservació és molt bo.

M.Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Catalunya

Pica baptismal de pedra arenosa amb forma semiesfèrica i amb la base escapçada. La seva alçada externa total és de 73cm mentre que la interna és de 48cm. El diàmetre extern és de 90cm i l’intern de 76cm. Tret d’una estria acanalada a manera de corda, molt malmesa, que ressegueix la part superior a uns 5cm dels extrems, hom no hi reconeix més elements decoratius.

M.Alba Oliveras i Rubiralta – 1987 / Generalitat de Catalunya

Uns encaixos perforats en el gruix de la pedra devien servir per sostenir la tapa avui desapareguda. Es recolza sobre una peanya troncocònica de 20cm d’alçada amb un diàmetre de 30cm a la base i 40cm a la part superior.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Sant Feliu de Terrassola és una església romànica de Santa Maria d’Oló (Moianès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Recull de Dades : Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Sant Valentí de Les Cabanyes (Alt Penedès)

L’església de Sant Valentí de Les Cabanyes esta situada en el carrer 5 de Les Cabanyes.

Temple d’una sola nau i absis de planta semicircular.

Voltes d’aresta i arcs torals acabats amb cul-de-llàntia. Capelles laterals de volta de canó perpendiculars a la nau central. Coberta a dos vessants. Contraforts laterals.

Façana amb rosetó i arcs cecs decoratius. Entrada frontal.

Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitell. Esqueixada cap a l’interior.

Campanar lateral octogonal amb coberta de pavelló. Portal d’arc de mig punt amb arquivoltes i timpà, columnetes i capitells. Esqueixada cap a l’interior.

Sant Valentí Vell

No confondre amb Sant Valentí Vell situal al costat del cementeri de Les Cabanyes.

Sant Valentí Vell

Sant Valentí és una església parroquial al municipi de les Cabanyes (Alt Penedès) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Sant Ramon de Cabrianes de Sallent (Bages)

L’església de Sant Ramon de Cabrianes està entre els carrers Sant Ramon, dels Til·lers i Roques Albes en Cabrianes del municipi de Sallent .

Us passo dades de la seva historia:

  • Edificada molt tardanament (1635).
  • L’any 1868 va ser declarada parròquia.
  • L’any 1890 va ser remodelada completament.

La construcció del nou temple es va fer al costat de l’antic, que va reconvertir-se en Capella de l’Altíssim.

Té una sola nau amb volta de canó apuntada, 6 vitralls de colors i una rosassa.

El presbiteri disposa d’un Crist en Majestat obra de Llucià Costa.

La decoració de la capella del Santíssim va ser feta amb posterioritat a la Guerra Civil pel pintor Vilarrúbies.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Lluís Len / Jaume Perarnau

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Cristòfol de can Bordoi de Llinars del Vallès

L’església de Sant Cristòfol, coneguda també com l’església de Can Bordoi per trobar-se dins la finca d’aquesta  masia, concretament a la dreta tot abans d’entrar a la finca.

Dades històriques :

  • Originalment era una petita església romànica que depenia de la parroquial.
  • El temple el trobem ja documentat el primer quart del segle XI, al lloc anomenat coll de Can Bordoi.
  • l’antiga masia de Can Bordoi, pairalia documentada ja el segle XIII i en el fogatge de 1553 s’esmenta a “en Bordoy”.
  • L’edifici actual correspon a la restauració portada a terme a principis del segle XX.

L’església actual és un petit temple d’una sola nau, capçada per un absis poligonal i coronada al vèrtex de la teulada a doble vessant per un petit campanar d’espadanya.

A les cantoneres de l’atri apareixen un contraforts més decoratius que no pas com elements de sustentació que li donen al conjunt una sensació d’eixamplament.

Per a més dades sobre Can Bordoi, us passo aquest enllaç :

http://www.higiniherrero.cat/2018/03/09/el-manso-comas-de-can-bordoi/

Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Santa Maria de Castellet de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

Setmana dedicada a les Ermites, Esglésies rurals i Capelles

Santa Maria de Castellet és l’església que es troba dins el recinte del Castell de Castellet al costat mateix de la torre en el municipi de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva història:

L’església fou bastida probablement el segle XII, aprofitant segurament l’estructura d’un temple preromànic.

A. Daura / Generalitat de Catalunya

L’edifici primitiu preromànic fou abandonat i se’n construí un de nou, romànic.

X Oms – 2010 / Generalitat de Catalunya

L’edifici actual, adossada a la casa dels ermitans, conserva part de la primitiva edificació preromànica i gairebé la totalitat de l’obra romànica, la qual constitueix el primer cos, més ampli, construït el 1884.

Per a més informació us passo un enllaç :

https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-castellet

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Salvador de Polinyà

L’Església de Sant Salvador està situada en la Plaça de l’Església, a la part alta de la població de Polinyà.

Us passo la seva historia :

  • L’església de Sant Salvador és citada com església parroquial de Polinyà des del segle XI.
  • La seva consagració va tenir lloc l’any 1122.
  • Va seguir amb les seves funcions com a tal fins a l’any 1792 quan va passar a dependre de l’església de construcció nova, perdent la categoria de parròquia.
  • L’església actual va ser inaugurada l’any 1792 quan deixa de tenir culte la primitiva església romànica.

L’actual església parroquial és una edificació del segle XVIII, adossada al mur de tramuntana de l’antic temple romànic que actua com a pòrtic d’entrada.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es img_4164_01.jpg

El temple primitiu consta d’un absis semicircular del segle XI amb decoració d’arcuacions entre lesenes i el campanar de torre amb la base de la mateixa època.

La nau coberta amb volta de canó i la resta del campanar corresponen a una obra del segle XII. Està documentada des del segle xi, període al qual correspondrien l’absis semicircular, on hi havia pintures murals.

L’entrada al temple actual es fa per una porta d’arc rodó de mig punt adovellat que es podria interpretar com l’entrada lateral de l’antiga església. En aquesta façana hom hi veu, també, la presència de contraforts. El campanar de planta quadrada corresponent a l’antiga església romànica, situat a la banda septentrional.

Les pintures murals de Sant Salvador de Polinyà són un important conjunt de pintures murals realitzades a aquesta l’església. Van ser descobertes durant unes obres realitzades durant la segona dècada del segle XX.

Al Museu Diocesà de Barcelona es conserven les pintures murals del segle XII de les quals se n’ha fet una reproducció a Sant Salvador. El 1930 Joan Prats i Tomàs va finançar l’arrancament i el transport per a dipositar finalment les pintures al Museu Diocesà de Barcelona, a canvi de l’extracció d’un fragment per a la seva col·lecció privada. Amb la mort de Joan Prats, el fragment passà a completar les pintures al Museu Diocesà.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es 2_01.jpg

Sant Salvador de Polinyà és una església del municipi de Polinyà (Vallès Occidental) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Ramon Solé i Mª Àngels Garcia Carpintero

Església de Sant Pere de Rubí

Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.

Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya

Us passo detalls de la seva historia :

  • L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
  • El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
  • Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
  • S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
  • L’any 1927 es va restaurar el temple.
  • El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.

El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri. 

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.

El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.

Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.

L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.

Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Temple Expiatori de la Sagrada Família, detalls interiors – 2ª Part #

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família, és una basílica catòlica situada a la ciutat de Barcelona.

És un dels exemples més coneguts del modernisme català i un edifici únic al món, que ha esdevingut tot un símbol de la ciutat. Obra inacabada de l’arquitecte català Antoni Gaudí, és al barri de la Sagrada Família, al districte de l’Eixample de la ciutat.

Us passo imatges dels detalls del seu interior :

?

Recull de dades:  Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Temple Expiatori de la Sagrada Família, detalls exteriors – 1ª Part

El Temple Expiatori de la Sagrada Família, conegut habitualment com la Sagrada Família de Barcelona.

La Sagrada Família és una mostra de la plenitud artística de Gaudí, hi va treballar durant la major part de la seva carrera professional; però, especialment, en els darrers anys, quan va arribar a la culminació del seu estil naturalista, amb una síntesi de totes les solucions i estils provats fins aleshores.

Gaudí va aconseguir una perfecta harmonia en la interrelació entre els elements estructurals i els ornamentals, de tal manera que totes les arts s’integraven en un conjunt estructurat i lògic.

Us passo imatges dels detalls del seu exterior, amb els diferents estils ben marcats :

Recull de dades:  Viquipedia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez