Círcol Egarenc de Terrassa

El Círcol Egarenc està en el carrer de Sant Pere, 46-50 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici del Círcol Egarenc data de mitjan segle XIX, quan el propietari, Josep Vinyals i Galí, el lloga el 1859 al Casino d’Artesans, entitat cultural i d’esbarjo de la burgesia industrial.
  • El 1885 compra l’edifici l’industrial terrassenc Pasqual Sala i el Casino decideix mantenir el contracte d’arrendament.
  • Més endavant l’entitat passa a anomenar-se Círculo Egarense i es constitueix el 29 de maig de 1886.
  • Segons els seus estatuts, no s’hi podien tenir discussions de cap tipus, sobre tot religiós i polític.
  • L’any 1920, l’industrial catalanista Ramon Pont és el nou propietari de l’edifici. En aquell any es catalanitza el nom de l’entitat a Círcol Egarenc i s’aproven nous estatuts, redactats en català.
  • En 1922 alguns Socis marxen per fundar el Gran Casino.
  • Durant la guerra civil, l’edifici fou confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, i en acabat de la guerra va ser lliurat al Frente de Juventudes, que hi va tenir la seu terrassenca fins al 1970.
  • A la dècada del 1950 s’hi va construir una pista poliesportiva al mig dels jardins, on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars

L’edifici antic fou comprat per un dels socis, Pasqual Sala, que va el va fer enderrocar i hi va aixecar un edifici neoclàssic, obra de l’arquitecte Jeroni Granell del 1887, per la qual cosa la construcció també és coneguda com la Casa Pasqual Sala.

Es tracta d’un entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures estan ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. Al primer pis hi ha una balconada de ferro forjat i, al nivell del pla de la façana, la resta de balcons presenten balustres.

El tractament de la façana és amb estucs formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa dentelada.

L’entrada a l’edifici era presidida per una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa amb la representació d’un indi americà, actualment conservada al vestíbul del primer pis, sota la cúpula.

El Círcol Egarenc, de vegades anomenat Cercle Egarenc, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Antic Gran Casino

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Duc d’Alella

Fotografia de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya

Cal Duc, està ubicat en el camí de Martorelles, 1, d’Alella. Situada front a la Torre del Governador, que ja us vaig fer un article. Primer va tindre el nom de Ca la Madame i mes tard, Ca l’Arrau.

El primer propietari que va fer construir la casa,  fou Juana Luring Grand-Gerard, a partir d’aleshores es coneixia amb el nom de Ca la Madame.

Es tracta d’un edifici civil de planta baixa i dos pisos. Cobert amb una teulada de quatre vessants, en el centre de la qual se situa una petita torre llanterna. La construcció és de planta quadrada i es destaquen els dos porxos laterals sostinguts amb columnes de ferro colat que també és utilitzat per a les baranes. Cal també destacar el tractament de la cornisa, sostinguda per mènsules decorades i amb esgrafiats que les separen, així com les antefixes que decoren la part superior de la teulada. A cada porxo s’obren dos quadrifolis.

Cal destacar les baranes de pedra, amb una figura vegetal que es va repetint, i el fris esgrafiat sota la cornisa. En conjunt resulta una casa senyorial envoltada per un jardí i terres pel conreu i algo de vinya.

Cal Duc és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Procedent de l’Arxiu de la Generalitat de Catalunya

Can Llibre de Cardedeu

Can Llibre, està situat en la Plaça de Sant Joan, 10 cantonada amb carrer Dr. Ferran, de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • És una construcció del 1644 i successivament renovada.
  • El 1881 es va fer el jardí.
  • L’any 1882 es féu la vorera.
  • El 4 d’agost de 1912, Lluís Llibre reforma la façana de la seva casa al carrer del Forn (antic nom d’aquest carrer, ja que hi havia un forn). La reforma s’efectuà en un estil eclèctic i s’hi afegí una elevada cornisa.
  • Les tribunes són posteriors a aquesta data, es feren durant la dècada dels anys 30 del segle XX.
  • La construcció o reforma de la Torre Llibre s’inclou dins de la tasca de reforma de façanes de cases entre mitgeres, antigues.
  • Ha estat donada a la vila fa poc temps per la família Llibre.

És can Llibre un edifici de tres façanes que prové de la reforma d’una antiga masia amb planta baixa i dos pisos; tot el conjunt és de caràcter eclèctic.

La façana principal dóna a la Plaça Sant Joan, és asimètrica, de pedra picada amb obertures de diferents tipus: arc escarser a la planta baixa, finestres balconeres de llinda plana amb esgrafiats a la llinda, arcada al llarg de l’amplada de l’edifici en successió d’arc de mig punt.

La façana està coronada per una cornisa de perfil sinuós amb una finestra d’ull de bou al mig.

Les altres façanes, són també d’estructura asimètrica amb tribuna.

Can Llibre està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Barata de Terrassa

Casa Joan Barata esta en el carrer Sant Pere, 32-34 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Es tracta d’una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l’interior per Lluís Muncunill el 1905.
  • La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.
  • El propietari que va fer construir l’edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d’imposta. El primer pis té balcons amb obertures d’arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l’edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.

El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd i un fris de rams de flors sota la cornisa.

Consulteu mes dades a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-joan-barata.html

La Casa Joan Barata és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Jacint Bosch de Terrassa

La  Casa Jacint Bosch, està en el carrer del Teatre, 4 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou bastit per l’arquitecte Josep Ros segons el projecte del 1912.
  • Des de 1988 és la seu dels Minyons de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.

La façana està ordenada simètricament respecte a un eix central marcat per la tribuna del pis principal, que sobresurt del pla de la façana en un cos rectangular sostingut per columnes de capitells florals i amb una barana al damunt, aprofitada com a balcó del segon pis.

Presenta una marcada verticalitat de les obertures, en sentit ascendent, que s’emfatitza pel coronament amb gablets corresponent a cada línia de finestres.

Tot el tractament de la façana respon a un criteri clàssic d’ordenació dels elements, amb la incorporació d’altres de provinents del repertori modernista: brancals amb columnes, guardapols i timpans ceràmics, cornisa i capitells.

Us passo un article de Món.Terrassa, que fa referencia a aquesta casa :

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/casa-jacint-bosch-modernista-dels-minyons-terrassa

La Casa Jacint Bosch, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Edifici de l’Espai Cultura Fundació de Sabadell

L’Edifici de l’Espai Cultura Fundació està situat en el carrer Font, 1 al 25 de Sabadell.

L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, conegut també com a Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell o Biblioteca de la Caixa,  és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell, que es troba al centre de la ciutat, davant del Mercat Central de Sabadell.

i al costat dels Jardins de la seu central de Caixa Sabadell i del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont, els quals comparteixen.

Actualment és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l’edifici de la Caixa d’Estalvis ajudat pel mateix equip d’artesans.
  • Hi col•laborà l’escultor Tomàs Priu i Marine.
  • Posteriorment va sofrir una reforma a l’interior, a fi d’adequar l’edifici a seu de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis, aquesta fou realitzada per l’arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta.
  • El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per a l’adequació a biblioteca i es creà un accés pel carrer d’en Font.

Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l’escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L’altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa.

La torre de l’escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d’escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d’arc parabòlic.

Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s’hi combina l’obra vista i l’estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l’altre té la coberta de dent de serra.

 

 

Recull de dades recollides de l’Ajuntament de Sabadell i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Roure de Premià de Mar

Can Roure està situada en el carrer Sant Antoni, 21-27 de Premià de Mar.

A part del nom de Can Roura, també en els anys se l’ha conegut com a la Nau  i com a Vil·la Jacinta.

Us passo ressenya de la seva historia :

  • Pertanyia a la família Roura, que tenia una foneria a Premià de Mar, on actualment hi ha la plaça dels Països Catalans, més coneguda popularment com la Foneria.
  • Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39), el Comitè revolucionari la decomissà i hi instal•là la barberia col•lectiva.
  • Durant uns anys a la dècada dels 70 del segle passat fou escola.
  • Actualment hi ha dependències municipals, com el Jutjat de Pau , Registre Civil.

És un edifici unifamiliar de planta i pis. La planta baixa té al centre la porta d’entrada i dues grans obertures de la mateixa alçada i amb la mateixa ornamentació a la llinda, amb relleus de garlandes. Al seu damunt s’obren tres finestres idèntiques d’arc rebaixat amb motllura ampla i ampit dentat. L’acabat del parament és d’estuc imitant carreus.

Casa de planta rectangular de tres crugies perpendiculars a la façana als quatre vents i que ocupa l’espai on abans hi havia cinc cases de cós, tres ocupades per la casa i als laterals havien estat patis. A la part posterior conserva un safareig d’una de les cases de cós antiga i li van afegir una font amb plafó de rajoles d’estil rom antic.

El nucli d’escala està a la crugia esquerra, actualment també hi ha una escala metàl·lica a l’exterior, a la façana de ponent. La coberta és plana practicable a modus de terrat català només ocupat pel volum d’escala. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d’una composició simètrica segons tres eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa amb una porta d’accés central amb llinda i dues finestres laterals, també amb llinda i amb barana de balustre; en la planta pis, amb tres obertures d’arc carpanell.

Coronament amb cornisa i balustrada a la terrassa. El parament de la façana és un estucat en relleus formant bandes horitzontals imitant carreus posats a portell, en els emmarcament de les obertures hi ha un recreixement pla decorat amb relleus de garlandes entre la llinda i el guardapols.

Per cert, a can Roure em vaig casar jo farà deu anys en rere !!!

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Premià de Mar i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa de la Vila o Ajuntament Nou de Santa Coloma de Gramenet

La Casa de la Vila o Ajuntament Nou està situada, en la plaça de la Vila, a Santa Coloma de Gramenet.

Us passo dades de la seva historia :

  • Amb la seva corresponent urbanització, sorgeix a les darreries del segle XIX en els terrenys de la desapareguda masia de Can Pascali.
  • El primer nucli d’edificis, conegut com a Casa de la Vila o Ajuntament Nou, data de l’any 1886 i constava de les dependències del govern municipal, juntament amb el jutjat-presó, una escola i unes quantes cases.
  • El 1915 es va urbanitzar la plaça pública.
  • Un any més tard, el 1916, es va construir el campanar.
  • A finals dels anys 80 del segle XX es duu a terme l’última transformació de la plaça, on destaquen la cascada, la marquesina metàl·lica i les dues torres de llum.

Quant a l’Ajuntament, el seu aspecte actual es deu a les reformes entre els anys 1943 i 1982, les quals han modificat considerablement la fesomia original.

L’edifici, de planta i pis, presenta una façana sòbria, decorada només amb el joc d’arcades del portal i del balcó, i amb una balustrada amb cornisa. Remata la façana el rellotge del campanar, sota el qual descansa un baix relleu de l’escut del municipi.

En la seva part de darrera de l’edifici, on es forma una placeta, hi ha uns cartells de diferents països amb els Drets Humans.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet , Viquipédia i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé