Antic Ajuntament de Terrassa

L’Antic Ajuntament  de Terrassa esta situat en Raval de Montserrat, 13, amb cantonada carrer Cremat de Terrassa.

cartell de l’historia del carrer Cremat

Us passo la seva historia :

  • El projecte de l’edifici data de l’any 1832.
  • L’inici de la construcció, sota la direcció del mestre d’obres Jacint Matalonga, es va fer el 3 d’agost del 1835,
  • i s’inaugurà el 30 de maig del 1836.
  • Les baranes de ferro fos dels balcons són obra del constructor Agustí Alland, del 1842.
  • Des de la seva construcció l’edifici hostatjà la Casa de la Vila.
  • Entre els anys 1898 i 1952 fou seu de l’Institut Industrial, etapa en la qual s’hi van realitzar importants obres de reforma.
  • Del 1901 daten els plafons d’Alexandre de Riquer que decoraven el saló principal (posteriorment dipositats a la casa museu Alegre de Sagrera).
  • El 1904 l’arquitecte Lluís Muncunill hi va fer una intervenció important. El pintor Joaquim Vancells va completar aquell mateix any la decoració del saló.
  • Posteriorment va ser la seu del Centre Excursionista de Terrassa, entre el 1981 i el 2001.

És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis principal i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants. Totes les obertures són allindanades, llevat de les corresponents a les golfes, que són ovalades.

La façana principal, al Raval de Montserrat, té cinc obertures a cada pis, les del principal amb balconades de ferro fos.

Damunt els balcons dels extrems del principal conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat.

Al primer pis hi ha el saló principal, que havia estat decorat amb plafons pictòrics d’Alexandre de Riquer. L’edifici es corona amb una cornisa.

L’Antic Ajuntament de Terrassa  esta protegit com a bé cultural d’interès local.

Cal destacar, que hi ha l’Antic Ajuntament de Sant Pere,  és un edifici situat en Major de Sant Pere i que havia estat la seu de l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Círcol Egarenc de Terrassa

El Círcol Egarenc està en el carrer de Sant Pere, 46-50 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici del Círcol Egarenc data de mitjan segle XIX, quan el propietari, Josep Vinyals i Galí, el lloga el 1859 al Casino d’Artesans, entitat cultural i d’esbarjo de la burgesia industrial.
  • El 1885 compra l’edifici l’industrial terrassenc Pasqual Sala i el Casino decideix mantenir el contracte d’arrendament.
  • Més endavant l’entitat passa a anomenar-se Círculo Egarense i es constitueix el 29 de maig de 1886.
  • Segons els seus estatuts, no s’hi podien tenir discussions de cap tipus, sobre tot religiós i polític.
  • L’any 1920, l’industrial catalanista Ramon Pont és el nou propietari de l’edifici. En aquell any es catalanitza el nom de l’entitat a Círcol Egarenc i s’aproven nous estatuts, redactats en català.
  • En 1922 alguns Socis marxen per fundar el Gran Casino.
  • Durant la guerra civil, l’edifici fou confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, i en acabat de la guerra va ser lliurat al Frente de Juventudes, que hi va tenir la seu terrassenca fins al 1970.
  • A la dècada del 1950 s’hi va construir una pista poliesportiva al mig dels jardins, on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars

L’edifici antic fou comprat per un dels socis, Pasqual Sala, que va el va fer enderrocar i hi va aixecar un edifici neoclàssic, obra de l’arquitecte Jeroni Granell del 1887, per la qual cosa la construcció també és coneguda com la Casa Pasqual Sala.

Es tracta d’un entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures estan ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. Al primer pis hi ha una balconada de ferro forjat i, al nivell del pla de la façana, la resta de balcons presenten balustres.

El tractament de la façana és amb estucs formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa dentelada.

L’entrada a l’edifici era presidida per una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa amb la representació d’un indi americà, actualment conservada al vestíbul del primer pis, sota la cúpula.

El Círcol Egarenc, de vegades anomenat Cercle Egarenc, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Antic Gran Casino

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cal Duc d’Alella

Fotografia de l’arxiu de la Generalitat de Catalunya

Cal Duc, està ubicat en el camí de Martorelles, 1, d’Alella. Situada front a la Torre del Governador, que ja us vaig fer un article. Primer va tindre el nom de Ca la Madame i mes tard, Ca l’Arrau.

El primer propietari que va fer construir la casa,  fou Juana Luring Grand-Gerard, a partir d’aleshores es coneixia amb el nom de Ca la Madame.

Es tracta d’un edifici civil de planta baixa i dos pisos. Cobert amb una teulada de quatre vessants, en el centre de la qual se situa una petita torre llanterna. La construcció és de planta quadrada i es destaquen els dos porxos laterals sostinguts amb columnes de ferro colat que també és utilitzat per a les baranes. Cal també destacar el tractament de la cornisa, sostinguda per mènsules decorades i amb esgrafiats que les separen, així com les antefixes que decoren la part superior de la teulada. A cada porxo s’obren dos quadrifolis.

Cal destacar les baranes de pedra, amb una figura vegetal que es va repetint, i el fris esgrafiat sota la cornisa. En conjunt resulta una casa senyorial envoltada per un jardí i terres pel conreu i algo de vinya.

Cal Duc és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Fotografia antiga : Procedent de l’Arxiu de la Generalitat de Catalunya

Can Llibre de Cardedeu

Can Llibre, està situat en la Plaça de Sant Joan, 10 cantonada amb carrer Dr. Ferran, de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • És una construcció del 1644 i successivament renovada.
  • El 1881 es va fer el jardí.
  • L’any 1882 es féu la vorera.
  • El 4 d’agost de 1912, Lluís Llibre reforma la façana de la seva casa al carrer del Forn (antic nom d’aquest carrer, ja que hi havia un forn). La reforma s’efectuà en un estil eclèctic i s’hi afegí una elevada cornisa.
  • Les tribunes són posteriors a aquesta data, es feren durant la dècada dels anys 30 del segle XX.
  • La construcció o reforma de la Torre Llibre s’inclou dins de la tasca de reforma de façanes de cases entre mitgeres, antigues.
  • Ha estat donada a la vila fa poc temps per la família Llibre.

És can Llibre un edifici de tres façanes que prové de la reforma d’una antiga masia amb planta baixa i dos pisos; tot el conjunt és de caràcter eclèctic.

La façana principal dóna a la Plaça Sant Joan, és asimètrica, de pedra picada amb obertures de diferents tipus: arc escarser a la planta baixa, finestres balconeres de llinda plana amb esgrafiats a la llinda, arcada al llarg de l’amplada de l’edifici en successió d’arc de mig punt.

La façana està coronada per una cornisa de perfil sinuós amb una finestra d’ull de bou al mig.

Les altres façanes, són també d’estructura asimètrica amb tribuna.

Can Llibre està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Rafael de Figaró-Montmany

L’Església de Sant Rafael està situada en la Plaça de l’Església, en el Figaró,  municipi del Figaró-Montmany.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga capella es troba documentada des de l’any 1413 quan Guillem Figueró va fundar un benefici eclesiàstic.
  • Tota la seva documentació està relacionada a la família Figueró, que van implantar el primer hostal en el camí ral, fins al segle XVII que es traslladaren a Barcelona.
  • La capella es va reedificar al segle XVIII.
  • I de nou en el període 1838-1841.
  • A partir d’aquest moment es converteix en centre parroquial.
  • Durant la guerra del 1936 foren utilitzats pels refugiats.

Edifici entre mitgeres de planta rectangular, d’una sola nau coberta amb volta apuntada. L’absis és semicircular i té coberta d’ametlla.

Hi ha quatre arcades a la nau on se situen retaules i imatges modernes posteriors a la guerra civil. Hi ha una cornisa seguida que dóna la volta a tot l’interior. La façana té una portada d’arc rebaixat i al seu damunt una finestra de mig punt, una d’el·líptica i una d’ull de bou.

Exteriorment, el capcer és de perfil esglaonat, i hi compta amb un campanar d’espadanya amb dos buits.

L’Església de Sant Rafael està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Figaró-Montmany.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Barata de Terrassa

Casa Joan Barata esta en el carrer Sant Pere, 32-34 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Es tracta d’una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l’interior per Lluís Muncunill el 1905.
  • La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.
  • El propietari que va fer construir l’edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d’imposta. El primer pis té balcons amb obertures d’arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l’edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.

El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd i un fris de rams de flors sota la cornisa.

Consulteu mes dades a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-joan-barata.html

La Casa Joan Barata és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Jacint Bosch de Terrassa

La  Casa Jacint Bosch, està en el carrer del Teatre, 4 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou bastit per l’arquitecte Josep Ros segons el projecte del 1912.
  • Des de 1988 és la seu dels Minyons de Terrassa.

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos.

La façana està ordenada simètricament respecte a un eix central marcat per la tribuna del pis principal, que sobresurt del pla de la façana en un cos rectangular sostingut per columnes de capitells florals i amb una barana al damunt, aprofitada com a balcó del segon pis.

Presenta una marcada verticalitat de les obertures, en sentit ascendent, que s’emfatitza pel coronament amb gablets corresponent a cada línia de finestres.

Tot el tractament de la façana respon a un criteri clàssic d’ordenació dels elements, amb la incorporació d’altres de provinents del repertori modernista: brancals amb columnes, guardapols i timpans ceràmics, cornisa i capitells.

Us passo un article de Món.Terrassa, que fa referencia a aquesta casa :

https://elmon.cat/monterrassa/modernisme-a-terrassa/casa-jacint-bosch-modernista-dels-minyons-terrassa

La Casa Jacint Bosch, està protegit com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Edifici de l’Espai Cultura Fundació de Sabadell

L’Edifici de l’Espai Cultura Fundació està situat en el carrer Font, 1 al 25 de Sabadell.

L’Espai Cultura Fundació Sabadell 1859, conegut també com a Escola Industrial d’Arts i Oficis de Sabadell o Biblioteca de la Caixa,  és un edifici modernista dissenyat per l’arquitecte Jeroni Martorell, que es troba al centre de la ciutat, davant del Mercat Central de Sabadell.

i al costat dels Jardins de la seu central de Caixa Sabadell i del Museu de Paleontologia Miquel Crusafont, els quals comparteixen.

Actualment és propietat de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.

Us passo la seva historia :

  • Va ser construït entre el 1907 i el 1910 per Jeroni Martorell, al mateix temps que construïa l’edifici de la Caixa d’Estalvis ajudat pel mateix equip d’artesans.
  • Hi col•laborà l’escultor Tomàs Priu i Marine.
  • Posteriorment va sofrir una reforma a l’interior, a fi d’adequar l’edifici a seu de l’Obra Cultural de la Caixa d’Estalvis, aquesta fou realitzada per l’arquitecte J. Vila Juanico i el decorador R. Ribalta.
  • El 1992 es van fer obres de reforma de la planta baixa per a l’adequació a biblioteca i es creà un accés pel carrer d’en Font.

Està format per dues grans naus i una torre lateral que conté l’escala. Una de les naus està col·locada de forma paral·lela al carrer i consta de baixos i dos pisos. L’altra nau és perpendicular a la primera, té el tester al carrer i és només de planta baixa.

La torre de l’escala és de planta circular, està coronada per una coberta de pavelló d’escames ceràmiques i les seves obertures superiors tenen forma d’arc parabòlic.

Les façanes són modernistes i tenen un sòcol de pedra i a la resta del parament s’hi combina l’obra vista i l’estucat. La cornisa i els ampits de les finestres estan decorats amb ceràmica de color verd. La nau principal té la coberta a dues vessants, l’altre té la coberta de dent de serra.

 

 

Recull de dades recollides de l’Ajuntament de Sabadell i Viquipedia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé