Sant Andreu del Coll d’Olot

Sant Andreu del Coll està situat a la falda de la vessant sud de la serra de Sant Miquel del Mont d’Olot.

Us passo la seva historia:

  • L’església actual és una construcció del segle xii, però les primeres notícies de la seva existència daten del 953, quan el comte de Besalú, Wifred, féu donació del monestir de Santa Maria de Ridaura i les seves pertinences al cenobi de Santa Maria la Grassa. El 995 el bisbe de Girona va fer la consagració del temple anterior a l’actual.
  • Fins a l’any 1936 l’església conservà una notable làpida sepulcral gòtica, d’alabastre, en la qual es representava l’enterrament de Berenguer del Coll, senyor del veí castell romànic. Avui n’hi ha una còpia de guix al museu d’Olot.
  • Des de l’any 2006, els Amics de l’Alta Garrotxa, s’han proposat recuperar l’entorn, l’ermita i l’aplec que se celebra el diumenge abans de la festa de sant Andreu apòstol (30 de novembre).

El temple presenta una sola nau amb absis circular que presenta finestra central i un fris sostingut per mènsules senzilles i cornisa.

Per la part nord s’hi ha afegit la sagristia, posterior al romànic.

La porta d’entrada és al sector de migdia. A les façanes nord i sud hi ha una cornisa.

El campanar, que havia estat de cadireta, és de torre amb teulat a quatre vessants i s’assenta sobre l’extrem sud-oest de l’edifici. Cal datar-lo del segle XVIII.

Es va haver de refer a causa de les destrosses ocasionades pel llamp que hi va caure l’estiu de 1876.

Sant Andreu del Coll és un edifici religiós del municipi d’Olot protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Dora Salvador

Sant Esteve d’Olzinelles de Sant Celoni

Sant Esteve d’Olzinelles està en la Vall d’Olzinelles, al municipi de Sant Celoni.

Montserrat Viader i Crous 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Documentada des del 1083. es desconeix la data de construcció però guarda encara alguns dels elements romànics de l’època,
  • L’actual és quasi tota de la reconstrucció de 1786. Al costat hi ha la rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles.
  • L’any 1977 s’hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou. Aquesta comunitat s’extingí l’any 1982.

És de paredat, arrebossada i emblanquinada. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions.

Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt. L’interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVIII es va reformar. Té un absis circular.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis i Arxiu Rasola

Vil-la Adauta de La Garriga

Vil-la Adauta esta situada en la Ronda del Carril, 65 de La Garriga.

Us passo la seva historia :

  • L’any 1900 el mestre d’obres Tomàs Nualart va reformar el reixat i afegí el pòrtic d’entrada.
  • L’any 1913 s’edificà una planta baixa i pis al costat del límit sud.
  • Com a element característic cal destacar que es va revestir quasi tot l’edifici amb rajola blava.

Habitatge unifamiliar aïllat de composició simètrica, consta de planta baixa i dos pisos. Parets estucades i obertures encerclades amb vessant d’aigua. A la planta baixa les finestres laterals estan partides per una pilastra.

Les impostes ceràmiques i la cornisa perimetral estan tallades pel cos central i aquest apareix coronat per una espadanya escalonada on hi ha la inscripció «Villa Adauta».

Les entrepilastres dels permòdols estan estucades amb motius geomètrics.

Vil-la Adauta és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Magatzem Ventalló i Tusell de Terrassa

L’Antic Magatzem Ventalló i Tusell, està situat al carrer de Puig Novell, 14-16 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Magatzem Ventalló i Tusell, també va ser conegut com a Magatzem Alfons Sala.
  • És una obra de la primera etapa de Lluís Muncunill, realitzada a l’any 1893.
  • Es va dedicar a magatzem tèxtil.
  • Allotja el Registre de la Propietat de Terrassa i el Diari de Terrassa.

Es tracta d’un edifici de caràcter senyorial, entre mitgeres. Consta de planta baixa, principal i pis superior de poca alçada.  L’obra és de totxo arrebossat imitant carreus

És un exemple d’arquitectura eclèctica historicista on la façana és l’expressió més clara de l’esteticisme de l’època, amb una rica ornamentació de filiació clàssica en una combinació de clarobscurs que li confereixen un caràcter monumetalista.

Aquesta decoració apareix a les portes, les finestres, les cornises, les mènsules, els muntants, els trencaaigües. Hi ha quatre obertures per planta, flanquejades per columnes. El pis superior està format per una sèrie de finestres a manera de galeria, separades entre si per grans mènsules que sostenen la cornisa a tall de fris; les dues obertures centrals donen a una balconada suportada per potents mènsules.

El Magatzem Ventalló i Tusell, està declarat com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Josep Boguñà o Casa Bogonyà de Terrassa

La Casa Josep Boguña està situada en el Raval de Montserrat, 33 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Els propietaris de Can Bogunyà del Mas s’establiren al raval de Montserrat, a la cantonada amb el carrer de la Unió, on el 1905 Josep Bogunyà i Galceran va encarregar a l’arquitecte Muncunill la construcció de la seva casa pairal, en un terreny que havia estat un antic emplaçament militar medieval.
  • A començament del segle XXI es va voler enderrocar la casa, però com que es tractava d’un bé protegit, es va solucionar salvant la façana.
  • Així, l’any 2001 es va aprovar un canvi de protecció per poder-ne realitzar una reforma integral amb ampliació de volums, en una combinació que respecta els elements estètics de la façana original.

És un edifici cantoner amb una mitgera i tres façanes que donen dues al carrer i una tercera al jardí. Té l’accés pel carrer de la Unió. Està format per planta baixa i pis.

La façana principal mostra una disposició simètrica que presenta tres obertures per planta en forma d’arc rebaixat i cantells roms, un tret que es repeteix en l’arquitectura de Lluís Muncunill, de la seva última etapa modernista, caracteritzada per l’ús de la línia corba i sinuosa i una certa sobrietat ornamental.

L’element més destacat és la cornisa, formada per una sèrie de gablets que es corresponen amb cada línia de finestra (en sentit ascendent) d’ambdues façanes al carrer. Aquests gablets prenen la forma d’arc peraltat i timpans amb relleus de motius florals. L’obra és de maó i estucat.

La Casa Josep Boguñà, també coneguda com Casa Bogonyà, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Casa B. Pinell de Terrassa

La casa B. Pinell està situada en el Raval de Montserrat, 23 amb cantonada  carrer de la Vila Nova de Terrassa .

Us passo la seva historia :

  • Construït el 1916 per l’arquitecte Lluís Muncunill.
  • L’edifici ha estat tradicionalment la seu del PSUC i del sindicat Comissions Obreres,
  • També va allotjar la seu terrassenca d’Iniciativa per Catalunya Verds.
  • Actualment hi ha un Bar – Restaurant.

Consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal conté la porta d’entrada i una gran finestra amb arcs rebaixats. El primer pis presenta un balcó amb finestra central; el segon pis és format per un grup de tres finestres iguals.

La planta primera i els dos pisos estan separats per una línia d’imposta que a la façana lateral es veu trencada per una finestra amb un arc rebaixat i dos grups de finestres geminades al tercer pis. Acaba l’edifici una cornisa de ceràmica lleugerament corba.

La Casa B. Pinell, o Casa Josep Badiella, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

També podeu seguir el Blog : fonts naturals d’aigua i +

Antic Ajuntament de Terrassa

L’Antic Ajuntament  de Terrassa esta situat en Raval de Montserrat, 13, amb cantonada carrer Cremat de Terrassa.

cartell de l’historia del carrer Cremat

Us passo la seva historia :

  • El projecte de l’edifici data de l’any 1832.
  • L’inici de la construcció, sota la direcció del mestre d’obres Jacint Matalonga, es va fer el 3 d’agost del 1835,
  • i s’inaugurà el 30 de maig del 1836.
  • Les baranes de ferro fos dels balcons són obra del constructor Agustí Alland, del 1842.
  • Des de la seva construcció l’edifici hostatjà la Casa de la Vila.
  • Entre els anys 1898 i 1952 fou seu de l’Institut Industrial, etapa en la qual s’hi van realitzar importants obres de reforma.
  • Del 1901 daten els plafons d’Alexandre de Riquer que decoraven el saló principal (posteriorment dipositats a la casa museu Alegre de Sagrera).
  • El 1904 l’arquitecte Lluís Muncunill hi va fer una intervenció important. El pintor Joaquim Vancells va completar aquell mateix any la decoració del saló.
  • Posteriorment va ser la seu del Centre Excursionista de Terrassa, entre el 1981 i el 2001.

És un edifici de planta rectangular que consta de planta baixa, pis principal i golfes, amb coberta de teula a quatre vessants. Totes les obertures són allindanades, llevat de les corresponents a les golfes, que són ovalades.

La façana principal, al Raval de Montserrat, té cinc obertures a cada pis, les del principal amb balconades de ferro fos.

Damunt els balcons dels extrems del principal conserva a la façana principal, com a testimoni del seu primer ús, dos relleus que reprodueixen les torres de l’escut de la ciutat.

Al primer pis hi ha el saló principal, que havia estat decorat amb plafons pictòrics d’Alexandre de Riquer. L’edifici es corona amb una cornisa.

L’Antic Ajuntament de Terrassa  esta protegit com a bé cultural d’interès local.

Cal destacar, que hi ha l’Antic Ajuntament de Sant Pere,  és un edifici situat en Major de Sant Pere i que havia estat la seu de l’Ajuntament de Sant Pere de Terrassa, abans de la seva incorporació a Terrassa l’any 1904.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torres i Cases senyorials : La Bombonera de La Garriga

Aquesta setmana la dediquem a Torres i Cases senyorials !

La Bombonera de La Garriga esta situada en el Passeig, 3 de La Garriga ; i esta dintre de Les cases Raspall que formen un conjunt únic en la història de l’arquitectura modernista al nostre país. Aquest conjunt esta format per 4 cases, la Casa Barbey, la Torre Iris, la casa Antoni Barraquer i La Bombonera, construïts per l’arquitecte Manuel Raspall entre 1910 i 1913.

imatge de viquièdia

Els promotors de les cases Barbey i Barraquer van ser membres destacats de la burgesia barcelonina, que les feren construir com a segona residència.  La Bombonera i la Torre Iris van ser edificades per la garriguenca Cecília Reig Argelagós, que les llogà com a segona residència.

La Bombonera es construí en 1910, amb algunes modificacions respecte del projecte inicial. En un primer moment constava de semisoterrani i planta baixa. Posteriorment, s’hi afegí una planta sota coberta i s’hi aixecà una torre. La casa està estructurada entorn d’un pati.

El basament o sòcol de l’edifici és fet de pedra més o menys irregular, acabat per una sanefa de ceràmica verda amb peces llises i en relleu.  La resta de la façana és estucada en verd i blanc. Una potent cornisa barana (sota la qual hi ha una sanefa d’esgrafiats i al damunt una barana de forja) corona la primitiva edificació.  Així mateix, les obertures són emmarcades per esgrafiats d’un delicat dibuix floral. Les persianes de llibret tenen també uns fins motius florals.

La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga declarada bé cultural d’interès nacional en 1997.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Círcol Egarenc de Terrassa

El Círcol Egarenc està en el carrer de Sant Pere, 46-50 de Terrassa.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici del Círcol Egarenc data de mitjan segle XIX, quan el propietari, Josep Vinyals i Galí, el lloga el 1859 al Casino d’Artesans, entitat cultural i d’esbarjo de la burgesia industrial.
  • El 1885 compra l’edifici l’industrial terrassenc Pasqual Sala i el Casino decideix mantenir el contracte d’arrendament.
  • Més endavant l’entitat passa a anomenar-se Círculo Egarense i es constitueix el 29 de maig de 1886.
  • Segons els seus estatuts, no s’hi podien tenir discussions de cap tipus, sobre tot religiós i polític.
  • L’any 1920, l’industrial catalanista Ramon Pont és el nou propietari de l’edifici. En aquell any es catalanitza el nom de l’entitat a Círcol Egarenc i s’aproven nous estatuts, redactats en català.
  • En 1922 alguns Socis marxen per fundar el Gran Casino.
  • Durant la guerra civil, l’edifici fou confiscat i va allotjar la Federació Local de Sindicats de la UGT, i en acabat de la guerra va ser lliurat al Frente de Juventudes, que hi va tenir la seu terrassenca fins al 1970.
  • A la dècada del 1950 s’hi va construir una pista poliesportiva al mig dels jardins, on es van organitzar els Jocs Esportius Escolars

L’edifici antic fou comprat per un dels socis, Pasqual Sala, que va el va fer enderrocar i hi va aixecar un edifici neoclàssic, obra de l’arquitecte Jeroni Granell del 1887, per la qual cosa la construcció també és coneguda com la Casa Pasqual Sala.

Es tracta d’un entre mitgeres de planta baixa i tres pisos. Totes les obertures estan ornamentades amb relleus clàssics i frontons barrocs. Al primer pis hi ha una balconada de ferro forjat i, al nivell del pla de la façana, la resta de balcons presenten balustres.

El tractament de la façana és amb estucs formant dibuixos lineals emmarcats per línies d’imposta i coronat amb una cornisa dentelada.

L’entrada a l’edifici era presidida per una majestuosa escalinata de marbre amb barana de forja de doble accés, amb una escultura central de fosa amb la representació d’un indi americà, actualment conservada al vestíbul del primer pis, sota la cúpula.

El Círcol Egarenc, de vegades anomenat Cercle Egarenc, és un edifici del centre de Terrassa, protegit com a bé cultural d’interès local.

Antic Gran Casino

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies :  Ramon Solé

Modernisme a Cardedeu : casa Balvey

La casa Balvey esta ubicada en la ctra. de Cánoves, 9 cantonada Lluís Llibre de Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • Joan Balvey i Bas era membre de la família Balvey que des del segle XVII varen ser farmacèutics de Cardedeu.
  • Havia heretat els terrenys on s’hi ubica aquest finca juntament amb una antiga casa al costat. La zona, coneguda en aquell moment com “el Puntarró”, se situava a la carretera de Cànovas en la sortida nord del nucli amb construccions de caràcter rural.
  • Va ser una de les primeres edificacions residencials d’una expansió urbanística que es concretaria en el «Pla de Reformes del sector Nord» de 1930.
  • Balvey va encarregar l’abril de 1915 la construcció de la casa a Joaquim Raspall, que era l’arquitecte municipal de Cardedeu des de 1905 i que seria l’autor del pla urbanístic esmentat.
  • L’any 1994 es varen fer reformes interiors.
  • Després d’uns anys d’abandonament, va ser rehabilitada cap al 2013.

Edifici de la casa Balvey,  en la part inferior esquerra de la imatge

Es tracta d’un edifici ubicat en una cantonada amb les façanes alineades al carrer i jardí a la resta del terreny, destinat a habitatge unifamiliar.

Consta de planta i un pis amb coberta a dues vessants. L’estructura és de murs de paredat comú i totxo, amb forjats de bigues de fusta i revoltons de rajola.

Les bigues de la segona planta tenen reforços metàl·lics. L’escala interior està feta amb volta de maó de pla.

De planta rectangular compost de planta baixa lleugerament sobreaixecada del nivell del carrer i planta sotacoberta en la part central.

Està estructurat en dues crugies perpendiculars a la façana que dóna a la carretera de Cànoves. Accés lateral. Coberta a dues vessants i terrat pla no accessible. Escala de dos trams d’accés a la planta sotacoberta.

Fotografia Generalitat de la Catalunya

Les façanes són compostes sobre eixos verticals, caracteritzades per un guardapols en forma d’arc carpanell, que conté motius ornamentals en baix relleu consistents en una orla central i fullatges laterals simètrics.

El capcer té un ull de bou oval central i una motllura esglaonada que enllaça amb la cornisa perimetral que incorporava pilastres i regruixos de paraments coronats en certs punts per una barana de ferro forjat.

Casa Balvey és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé