Església de Santa Maria de Sallent (Bages)

Aquesta setmana dedicada a Sallent

L’església de Santa Maria està en la plaça de Santa Maria de Sallent.

Us passo la seva història:

  • Hi ha referències anteriors a 1023 d’una antiga església romànica, sufragània de la de Sant Esteve del Castell.[
  • Consta com a parròquia autònoma des del segle XII amb el nom de Santa Maria.
  • El 1884 s’inicià en el mateix emplaçament la construcció d’un nou temple d’estil neogòtic, obra de l’arquitecte Josep Torres i Argullol, que es va inaugurar el 26 de maig de 1901.
  • El 1936, a l’inici de la Guerra Civil, els sallentins van enderrocar el temple fins als fonaments.
  • Les pedres van servir per començar les obres d’un hospital que no es va arribar a acabar.
  • De l’església només es va deixar dempeus el campanar amb el rellotge, per a usos civils.
  • Al maig de 1941 es van començar les obres de l’actual església parroquial, similar a l’anterior però amb una simplificació de línies i trets ornamentals.
  • És obra de Francesc Folguera, i es va inaugurar el 17 d’agost de 1946.

És una església d’una sola nau amb volta apuntada amb llunetes, reforçada amb arcs torals apuntats, i absis poligonal a ponent.

A més de la sagristia, a banda i banda de l’absis, hi ha una capella fonda al costat de migdia, construïda més tard, però ja prevista en els plànols originals. Els arcs torals corresponen a l’exterior a uns contraforts que serveixen per obrir capelles entremig. Un d’aquest espais més profund serveix de baptisteri.

El material exterior és de pedra tallada en els angles, contraforts i la base, i la resta de carreus són encoixinats sense polir.

El campanar, que pertany a l’anterior església neogòtica, té una alçada de 33 metres. L’església està il·luminada amb vitralls a la nau central i a la rosassa de la façana.

L’església de Santa Maria està catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia de Torreblanca de Vacarisses (Vallès Occidental)

La Masia de Torreblanca esta entre el Passeigs de la Torre i el carrer de la Pineda de Vacarisses.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’una masia pairal localitzada fora del nucli de la població, posteriorment envoltada per una urbanització del mateix nom.

Gran casal que consta de planta baixa, pis i golfes. Coberta amb teulada a dues vessants de teules àrabs, poc inclinada i ràfec inexistent. Al tram posterior de la teulada, que presenta carener perpendicular a la façana, s’aixeca una torratxa amb teulada a quatre vessants i bola decorativa al bell mig on s’uneixen els tremujals (solució decorativa).

La façana està repartida simètricament quant als seus elements, malgrat el cos adossat en la part dreta com a galeria d’arcades rodones, i amb coberta d’una sola vessant que trenca la visió simètrica.

Al pis hi ha una balconada correguda amb dues sortides, una d’elles amb pedres d’emmarcament i que comunica amb la galeria. El balcó està sostingut per una llosana.

A la planta baixa hi ha una porta d’entrada d’arc de mig punt adovellat. Al davant s’obre un pati, que envolta la casa per la mateixa configuració del terreny, reforçat per un mur, igual que l’existència de contraforts en el mur de la casa.

Queden restes d’un rellotge de sol, de tipologia circular, al costat esquerre sobre les obertures del pis.

La portalada d’entrada al pati interior, s’obre davant la façana principal de la masia. La seva tipologia és d’arc rodó de mig punt i adovellat. Les dovelles són mitjanes i tallades amb regràs poc pronunciat. Per la part interior que dona al pati, la portalada té una teuladet d’una sola vessant de teules àrabs.

El cos annex a la masia, té una tipologia rectangular amb teulada a dues vessants de teules àrabs i carener perpendicular a la façana, la qual presenta dues obertures de portes d’arc rodó a la planta baixa i dues finestres rectangulars al pis.

Aquest cos es troba comunicat amb la masia mitjançant un tanca de maó que envolta un pati interior al que des de l’exterior s’hi té accés a través d’una portalada, també de fàbrica de maó i conformada per dos pilars de planta quadrada, on a la seva part superior s’hi dibuixa una sanefa decorativa i un coronament de motllura semicircular a cada una de les cares.

Lourdes Figueres i Borrull – 1987 / Generalitat de Catalunya

La porta d’entrada de dues portes, està tancada per un reixa de ferro i protegida per un teuladeta de pronunciat voladís a dues vessants i de teules de tipologia flamenca, de forma rectangular i secció ondulada.

Al patí podem veure un pou i una torre d’aigua.

La Masia de Torreblanca va ser declarada com a be cultural de interès local :

https://www.europapress.es/catalunya/noticia-declaran-masia-torreblanca-vacarisses-barcelona-nuevo-bien-cultural-interes-local-20190206133249.html

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies: Ramon Solé

Edifici de l’Ajuntament de Sentmenat

Setmana dedicada al Municipi de Sentmenat

L’edifici de l’Ajuntament està situat en la Plaça de la Vila, 1 de Sentmenat,

Es de tres plantes coronat amb una petita torre que a la qual es troba el rellotge; l’entrada esta dins d’unes arcades.

Text i Fotografies: Ramon Solé

Cal Cuiros d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Cuiros esta situat en el camí de Tiana, 4 d’Alella .

Us passo la seva historia:

  • Sobre la llinda de l’entrada principal hi ha la data de “1791”.
  • En  la façana la data d’una reconstrucció o reforma: “1912”.

Edifici civil de planta rectangular. Està format per uns baixos i dos pisos, dels quals destaca el superior ocupat per una sèrie d’arcs de mig punt. La coberta està formada per una teulada de dos vessants amb un ampli voladís amb suports de fusta. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol.

El conjunt resulta especialment interessant per la seva posició elevada que domina una panoràmica de la vila, i l’accés principal al recinte del jardí, al qual s’accedeix a través d’un túnel o passadís amb una escala d’uns 20 metres de llarg, cobert amb volta i una porta a la part inferior d’aquest. Aquesta porta o entrada, exteriorment es situa al final d’un carrer sense sortida molt inclinat, i té l’aparença d’una petita capella.

Can Cuiros és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Xeco Monnar d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Xeco Monnar  esta en un costat del carrer del Greny, 1 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • Al segle XIV s’anomenava “Mas Fornells”.
  • Fins que va ser adquirit per Jaume Monar, a la família del qual va continuar pertanyent fins a finals del segle XVIII.

A l’antiga estructura coberta per una teulada a dues vessants se li han afegit alguns annexes, un perpendicular a la façana i que ocupa gairebé la meitat de la façana original, i un altre situat a la banda esquerra que continua amb la inclinació de la teulada i que es caracteritza per les arcades de mig punt que formen el porxo lateral.

Es conserva la porta d’arc de mig punt dovellada de pedra.

Hi ha un gran balcó del segle XIX que recorre tot el pis superior i un rellotge de sol pintat sobre la façana.

Actualment la masia es troba en un lamentable estat de conservació.

Us passo un enllaç d’un blog, on podreu veure la masia per dins, en l’estat actual … :

https://lemiephotographie.blogspot.com/2018/09/una-cascina-abbandonata-con-scritte-in.html

Can Xeco Monnar és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Safareig

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de La Casa de la Vila de Vilassar de Dalt

Avui us presento dos articles

L’Edifici de La Casa de la Vila esta situat en la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt.

La Casa de la Vila, es va construir en l’any 1884 a partir d’un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues.

És un edifici monumental que destaca per la porxada d’entrada, la balconada i el rellotge situat al coronament de la façana.

És de façana asimètrica, planta baixa, pis i golfes, el cos principal destaca per la porxada de l’entrada, que suporta una balconada amb balustrada, flanquejada per sengles fanals de ferro forjat.

En el coronament, per sobre d’una cornisa amb mènsules, es pot veure un rellotge. Totes les obertures són en arc.

Us passo informació de Vilassar de Dalt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilassar_de_Dalt

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre del Rellotge de Castellfollit de la Roca

Avui us presento dos articles

La Torre del Rellotge està situada en la Plaça de Sant Roc nº1 a  tocar de la carretera comarcal que uneix Girona i Olot, en el municipi de Castellfollit de la Roca.

Fotografia  any 2002

És de planta quadrada, bastida amb rajols i parets arrebossades i està coronada per una estructura de ferro que sosté la campana. Aquesta Torre es caracteritza per la Font de Sant Roc, la imatge d’aquest sant, que data de 1885, conseqüència d’una epidèmia de còlera, l’escut de la població i el rellotge.

El finançament de la torre va ser en gran part possible gràcies a la iniciativa del Sr. Lluís Pons i Tusquets, un diputat a Corts que havia promès l’any 1919, construir-la a canvi que el poble el votés; amb inici de les obres el any 1924 i finalitzant a mitjans de l’any 1925, amb un cost de 4.499 pessetes.

La Torre del Rellotge és una obra eclèctica de Castellfollit de la Roca inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de la Roca i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Casal les Fonts de Terrassa

El Casal  esta situat en el carrer de Mossèn Parramon, 16, Les Fonts de Terrassa.

El Casal, esta ubicat al gran edifici emblemàtic de principis del segle XX.

De la façana principal podem destacar el seu nom amb lletres grans i fetes de trencadís de diversos colors.

Així com el rellotge i unes campanes no massa grans  en un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions que ens recorda una capella.

I l’antiga porta de colors blau, al costat de la porta actual que dona entrada al restaurant.

Des de mitjans del segle passat, es va iniciar-se a servir menjars i fins en l’actualitat que es un restaurant destacat de Les Fonts de Terrassa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Cal Barquer d’Alella

La masia de Cal Barquer està ubicada en la plaça de l’Ajuntament, 7-9 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La construcció potser dels segles XV o XVI.
  • La data que ofereix a la façana:”1774″, será d’alguna restauració realitzada.
  • Hi ha constancia escrita que Jaume Soler va ser el primer apotecari, cirurgià i barber d’ofici que va habitar la casa.
  • Joan Soler, nét de l’anterior i també apotecari, va vendre la casa i el negoci l’any 1659 a Lluís Arbues.
  • El fill i el nét d’aquest també van continuar amb l’ofici.
  • Tenim notícia que el 1785 hi vivia Jaume Carbí.
  • El 1833, Josep Segur, d’ofici barquer, va adquirir la propietat de la casa, i aquesta va prendre el nom de Cal Barquer.
  • Actualment es un petit Restaurant , on esmorzar, dinar, berenar o sopar, que dona gust anar-hi, podeu quedar

Us adjunto informació mes detallada de la seva historia, en aquest enllaç :

http://lescasesdalella.cat/casa/4186/cal-barquer/historia

La masia és coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis, i unes golfes. La vessant esquerra de la teulada i de la casa és més llarga que la dreta i per tant més inclinada; d’aquesta manera es trenca l’eix de simetria. No queden restes de llindes i llindars de pedra, encara que possiblement n’hi havia hagut.

Externament, la planta baixa ha estat molt malmesa degut a les transformacions que ha sofert, amb la finalitat d’obrir noves portes per a comerços.

Pintat sobre la façana hi ha un rellotge de sol i la data “1774”.

Cal Barquer

Cal Barquer és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipedia, Cases d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé