Cal Cuiros d’Alella

Avui us presento dos articles

Cal Cuiros esta situat en el camí de Tiana, 4 d’Alella .

Us passo la seva historia:

  • Sobre la llinda de l’entrada principal hi ha la data de “1791”.
  • En  la façana la data d’una reconstrucció o reforma: “1912”.

Edifici civil de planta rectangular. Està format per uns baixos i dos pisos, dels quals destaca el superior ocupat per una sèrie d’arcs de mig punt. La coberta està formada per una teulada de dos vessants amb un ampli voladís amb suports de fusta. Sobre la façana hi ha un rellotge de sol.

El conjunt resulta especialment interessant per la seva posició elevada que domina una panoràmica de la vila, i l’accés principal al recinte del jardí, al qual s’accedeix a través d’un túnel o passadís amb una escala d’uns 20 metres de llarg, cobert amb volta i una porta a la part inferior d’aquest. Aquesta porta o entrada, exteriorment es situa al final d’un carrer sense sortida molt inclinat, i té l’aparença d’una petita capella.

Can Cuiros és una obra del municipi d’Alella protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església del Sant Àngel Custodi de Barcelona

Avui com cada diumenge us presento dos articles

L’església del Sant Àngel Custodi, esta situada en el carrer Vilardell, 52-54 amb el carrer de Sant Roc 29, en el barri d’Hostafrancs de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • En aquest mateix lloc es va construir una primera església, quan van iniciar-se els treballs en l’any 1855.
  • En l’any 1857 va quedar enllestida
  • Va ser un projecte segons de Narcís Josep M. Bladó.
  • Anys mes tard es va veure que les reduïdes dimensions del temple no podien acollir a la gent que inava, van provocar el seu enderrocament i la construcció d’un nou edifici, encarregat a l’arquitecte Adrià Casademunt, l’any 1884.
  • Les obres no es van dur a terme fins als anys 1891 a 1896.
  • Un incendi en l’any 1936 va destruir una destacada talla gòtica de l’Àngel Custodi, del segle XIV, que presidia l’altar major.
  • Acabada la Guerra va ser substituïda per una reproducció moderna.

L’església és d’un estil neogòtic, en primer lloc es va construir la capella del Santíssim, un cos aïllat, amb cúpula, amb entrada pel carrer Vilardell i connectada a l’absis de l’església. L’absis és semicircular amb girola.

Consta de tres naus, separades per arcs ogivals sobre columnes cilíndriques amb grans capitells que recorden l’estil jònic.

El frontis és fet amb carreus de pedra, formant com una  torre flanquejada per dues torretes octogonals i coronada amb el campanar, on hi ha el rellotge i les campanes. Cal dir, que el campanar no s’acabà de construir fins l’any 1921.

Les dues portes, la del frontis i la lateral són d’arc ogival.

L’església del Sant Àngel Custodi, actualment acull activitats litúrgiques i culturals.

 

Recull de dades : Varis

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Xeco Monnar d’Alella

Avui us presento dos articles

Can Xeco Monnar  esta en un costat del carrer del Greny, 1 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • Al segle XIV s’anomenava “Mas Fornells”.
  • Fins que va ser adquirit per Jaume Monar, a la família del qual va continuar pertanyent fins a finals del segle XVIII.

A l’antiga estructura coberta per una teulada a dues vessants se li han afegit alguns annexes, un perpendicular a la façana i que ocupa gairebé la meitat de la façana original, i un altre situat a la banda esquerra que continua amb la inclinació de la teulada i que es caracteritza per les arcades de mig punt que formen el porxo lateral.

Es conserva la porta d’arc de mig punt dovellada de pedra.

Hi ha un gran balcó del segle XIX que recorre tot el pis superior i un rellotge de sol pintat sobre la façana.

Actualment la masia es troba en un lamentable estat de conservació.

Us passo un enllaç d’un blog, on podreu veure la masia per dins, en l’estat actual … :

https://lemiephotographie.blogspot.com/2018/09/una-cascina-abbandonata-con-scritte-in.html

Can Xeco Monnar és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

Safareig

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de La Casa de la Vila de Vilassar de Dalt

Avui us presento dos articles

L’Edifici de La Casa de la Vila esta situat en la Plaça de la Vila de Vilassar de Dalt.

La Casa de la Vila, es va construir en l’any 1884 a partir d’un projecte de Josep Oriol Mestres i Esplugues.

És un edifici monumental que destaca per la porxada d’entrada, la balconada i el rellotge situat al coronament de la façana.

És de façana asimètrica, planta baixa, pis i golfes, el cos principal destaca per la porxada de l’entrada, que suporta una balconada amb balustrada, flanquejada per sengles fanals de ferro forjat.

En el coronament, per sobre d’una cornisa amb mènsules, es pot veure un rellotge. Totes les obertures són en arc.

Us passo informació de Vilassar de Dalt :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Vilassar_de_Dalt

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre del Rellotge de Castellfollit de la Roca

Avui us presento dos articles

La Torre del Rellotge està situada en la Plaça de Sant Roc nº1 a  tocar de la carretera comarcal que uneix Girona i Olot, en el municipi de Castellfollit de la Roca.

Fotografia  any 2002

És de planta quadrada, bastida amb rajols i parets arrebossades i està coronada per una estructura de ferro que sosté la campana. Aquesta Torre es caracteritza per la Font de Sant Roc, la imatge d’aquest sant, que data de 1885, conseqüència d’una epidèmia de còlera, l’escut de la població i el rellotge.

El finançament de la torre va ser en gran part possible gràcies a la iniciativa del Sr. Lluís Pons i Tusquets, un diputat a Corts que havia promès l’any 1919, construir-la a canvi que el poble el votés; amb inici de les obres el any 1924 i finalitzant a mitjans de l’any 1925, amb un cost de 4.499 pessetes.

La Torre del Rellotge és una obra eclèctica de Castellfollit de la Roca inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Castellfollit de la Roca i Viquipèdia

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

El Casal les Fonts de Terrassa

El Casal  esta situat en el carrer de Mossèn Parramon, 16, Les Fonts de Terrassa.

El Casal, esta ubicat al gran edifici emblemàtic de principis del segle XX.

De la façana principal podem destacar el seu nom amb lletres grans i fetes de trencadís de diversos colors.

Així com el rellotge i unes campanes no massa grans  en un campanar d’espadanya de reduïdes dimensions que ens recorda una capella.

I l’antiga porta de colors blau, al costat de la porta actual que dona entrada al restaurant.

Des de mitjans del segle passat, es va iniciar-se a servir menjars i fins en l’actualitat que es un restaurant destacat de Les Fonts de Terrassa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga masia de Cal Barquer d’Alella

La masia de Cal Barquer està ubicada en la plaça de l’Ajuntament, 7-9 d’Alella.

Us passo la seva historia :

  • La construcció potser dels segles XV o XVI.
  • La data que ofereix a la façana:”1774″, será d’alguna restauració realitzada.
  • Hi ha constancia escrita que Jaume Soler va ser el primer apotecari, cirurgià i barber d’ofici que va habitar la casa.
  • Joan Soler, nét de l’anterior i també apotecari, va vendre la casa i el negoci l’any 1659 a Lluís Arbues.
  • El fill i el nét d’aquest també van continuar amb l’ofici.
  • Tenim notícia que el 1785 hi vivia Jaume Carbí.
  • El 1833, Josep Segur, d’ofici barquer, va adquirir la propietat de la casa, i aquesta va prendre el nom de Cal Barquer.
  • Actualment es un petit Restaurant , on esmorzar, dinar, berenar o sopar, que dona gust anar-hi, podeu quedar

Us adjunto informació mes detallada de la seva historia, en aquest enllaç :

http://lescasesdalella.cat/casa/4186/cal-barquer/historia

La masia és coberta amb una teulada de dues vessants i el carener perpendicular a la façana. Presenta planta baixa, pis, i unes golfes. La vessant esquerra de la teulada i de la casa és més llarga que la dreta i per tant més inclinada; d’aquesta manera es trenca l’eix de simetria. No queden restes de llindes i llindars de pedra, encara que possiblement n’hi havia hagut.

Externament, la planta baixa ha estat molt malmesa degut a les transformacions que ha sofert, amb la finalitat d’obrir noves portes per a comerços.

Pintat sobre la façana hi ha un rellotge de sol i la data “1774”.

Cal Barquer

Cal Barquer és un edifici d’Alella protegit com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Ajuntament d’Alella, Viquipedia, Cases d’Alella

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ajuntament de Sabadell

L’edifici de l’Ajuntament  de Sabadell està situat en la Plaça de Sant Roc, 1 de Sabadell.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici fou edificat entre 1871 i 1872.
  • En un principi feia de col-legi de l’Escola Pia fins que el 1880 fou adquirit per l’Ajuntament de la ciutat.
  • Més tard, l’antic pati del col-legi es va transformar en l’actual plaça de Sant Roc, coneguda com a plaça de l’Ajuntament.
  • L’Ajuntament s’hi va instal-lar el 1885, després de reformar i adequar l’edifici.
  • A principis del segle XX a la plaça del Doctor Robert hi havia els anomenats Jardinets, element molt característic del Sabadell antic.

L’Ajuntament de Sabadell actualment es troba en una zona de vianants, tot i que abans hi passés la circulació urbana.

A l’entrada s’hi conserven dos fanals de ferro forjat que són rèpliques dels que hi havia a principis del segle XX.

La façana de l’edifici de la banda de la plaça del Doctor Robert és obra de l’arquitecte municipal Juli Batllevell i Arús.

L’edifici és d’estil neoclàssic i els tons rosacis predominen a la façana,

la qual és culminada per un timpà amb rellotge i quatre columnes d’orde toscà.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sabadell i Viquipèdia

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Esteve de Ripollet

L’Església de Sant Esteve, està situada en el carrer del Padró, 7 de Ripollet.

Us passo la seva llarga i important historia :

  • Documentada per primera vegada en el precepte del rei Lotari, el 986, pel qual confirma al monestir de Sant Cugat tots els seus béns.
  • Apareix com a parròquia l’any 1066, en una escriptura d’establiment emfitèutic que l’abat Andreu de Sant Cugat fa a favor de Sicardis i els seus fills.
  • En 1145, d’entre els llegats que va rebre, hi ha el de Berenguer de Ripollet per la reforma del temple.
  • L’antiga torre campanar, construïda en substitució del d’espadanya, datava de 1603 i estava a la paret nord de l’església.
  • De l’existència del claustre dues són les evidències: una data del 1692, on el Visitador Dr. Antonio Figueres, rector de Palaudàries i degà del Vallès, va manar de fer adobar la porta del claustre d’entrada a l’església.
  • L’altre és del 1738, quan Joan Fontanet i Maria Prats contrauen matrimoni en els claustres de la rectoria de Ripollet.
  • Cal dir que en documents existents, consta que hi havia una cisterna al mig del pati.
  • El primer rellotge data de l’any 1793.
  • Degut a una gran tempesta del 1831, les seves parets eren en mal estat; i també, cal dir que li caigué un llamp on el rellotge quedà destrossat.
  • L’any 1891 una valuosa donació de Maria Torre, Vda. Almirall, és dipositada per a reconstruir les parets malmeses.
  • També amb l’ajut de Maria Torres, es va aixecar un nou campanar que s’inaugurà el mes de novembre de 1892.
  • Es col•locà una placa de marbre commemorativa que fou destruïda el 1936.
  • En el segle XX, entre els anys 1978 i 1979, es varen netejar les parets exteriors del seu arrebossat, la qual cosa ha deixat al descobert el parament actual.

Edifici d’origen romànic  de segle X, que va ser molt transformat en segles posteriors.  Cap al segle XII tenia una sola nau amb absis semicircular, coberta amb volta de canó apuntada.

Cap al segle XVI-XVII es fan afegir les dues naus laterals, comunicades amb la primitiva mitjançant dos grans arcs i es va construir la façana, amb portal renaixentista.

Aquest està flanquejat per dues columnes toscanes que sostenen un entaulament capçat amb un frontó triangular on hi ha una fornícula, ara buida.

El campanar, exempt, és del segle XIX. L’antic campanar és de tres pisos, amb només una obertura d’un òcul al mur nord, d’una alçada semblant a la de la nau central, obrat en paredat i cobert amb teulada a quatre vessants.

L’estructura originària de l’església romànica seria de planta de creu llatina, nau amb volta de canó lleugerament apuntada i capçalera d’absis semicircular.

Fora de l’església, a la part nord, es trobaria un cementiri i a mà esquerra un petit claustre, segons es dedueix de les arcades descobertes quan s’enderrocà l’antiga rectoria el 1948.

Actualment, és un edifici de tres naus. La nau central és l’antiga església romànica i per fer la nau sud es va fer servir la galeria del claustre.

La comunicació entre les naus es fa a través de dues grans arcades a cada costat de la nau central. Al centre del mur de l’absis hi ha una finestra de doble esqueixada.

El portal és d’estil renaixentista del segle XVII. Consta d’una porta rectangular amb una columna per banda que sostenen un entaulament amb un fris compartimentat per tríglifs i mètopes;

a sobre hi ha un frontó triangular amb una fornícula buida en el timpà. Sant Esteve és una església parroquial a la vila de Ripollet protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Ripollet i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Mercat de Sarrià de Barcelona

El Mercat de Sarrià, està situat en el Passeig de la Reina Elisenda Montcada, 8 de Barcelona.

Es va aixecar sobre el que havia estat l’hort de la rectoria de Sant Vicenç de Sarrià, un projecte dels arquitectes M. Coquillat i A. Calvet.

En l’any 1900 va sortir el primer projecte de construcció d’un mercat cobert a Sarrià que no va reeixir. Es va haver d’esperar fins al 1909, amb l’obertura del passeig de la Reina Elisenda fins a Pedralbes perquè se n’iniciés la construcció.

L’obertura d’aquesta via va separar la parròquia Sant Vicenç de Sarrià del hort de la rectoria, lloc on es va construir l’actual mercat després que el 1910 els arquitectes M. Coquillat i A. Calvet presentessin el projecte definitiu de mercat. Es va inaugurar el 23 de desembre 1911.

El 2007 s’hi va finalitzar un important pla de reformes.

Les quatre façanes estan decorades amb vitralls que permeten l’entrada de llum natural a l’interior, a més de les sanefes de maons. De l’exterior destaca la façana principal, encarada a l’oest al carrer de Pere Tarrés, alta i amb acabat triangular.

També hi destaquen els pilars que sobresurten pel damunt de les façanes, i el seu rellotge interior.

.

És un mercat relativament petit, actualment disposa d’unes 20 parades, a banda de botigues no alimentàries, bars i un supermercat.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i el propi mercat.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé