Palau dels Tagamanent o Casa del Conestable de Granollers

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable, esta situada en el carrer de Sant Roc, 10 de Granollers; és on morí el rei Pere el Conestable en el 1466. Actualment hi ha una acadèmia de llengües estrangeres.

Us passo detall de la seva historia :

• La propietat del Palau passà de la família Tagamanent als Montbui durant el segle XV, ja que la filla hereva dels Tagamanent, Isabel de Tagamanent i de Palou, es casà amb Joan de Montbui.
• En Joan de Montbui i de Tagamanent (fill dels anteriorment citats) i d’altres nobles catalans i portuguesos, assistiren en aquesta residència (del mateix Joan de Montbui) a la mort del rei Pere (1466).
• Posteriorment, acompanyaren el fèretre reial fins a Santa Maria del Mar a Barcelona.
• El 1813 la comunitat de Caputxins que havia perdut el seu convent de dalt la serra de la Torreta passà a la casa del Conestable, cedida pel Marquès de Barberà.
• El palau ha sofert greus danys en els últims anys: a començaments del s. XIX, una part fou enderrocada per a construir una casa moderna.
• El 1940, l’Ajuntament donà permís per a derruir-ne la part oriental i les finestres de pedra foren venudes al propietari de Can Many.
• Al seu lloc es construí un altre edifici modern.
• L’any 1980-1981 va ser restaurat segons un projecte de Joan Valls i Ribas .

De l’antiga casa dels Tagamanent, només en resta la part central del Palau del segle XV. Es tracta d’un edifici civil, de façana i cos central de l’antic palau senyorial dels Montbui.

La casa del conestable es troba entre mitgeres i consta d’una planta baixa i dos pisos, amb una façana de pedra vista sense picar.

La porta es caracteritza per esser de mig punt adovellada amb grans dovelles radials. Al primer pis es presenta una finestra coronella de tres ulls, mentre que, al segon, la finestra és conopial trilobulada. Tipològicament correspon al gòtic civil català.

El Palau dels Tagamanent  o Casa del Conestable,  és una obra protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Moderna església de Fàtima de Granollers

L’Església de Fàtima està situada Ctra. de Caldes, 1, amb Avinguda de l’Estació del Nord de Granollers.

És una moderna església situada en un dels extrems de Granollers, concretament en el barri Congost, i que dóna servei a aquest barri amb la Barriada Nova de Canovelles.

Us passo la seva història :

• La parròquia de Fàtima va néixer a l’any 1952, arran de l’impuls d’un grup de feligresos del barri, després de la Santa Missió que va visitar Granollers.
• El 1961 es beneí la primera pedra, duta expressament del Santuari de Nostra Senyora de Fàtima, de Portugal.
• És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l’altar central.
• El 15 d’agost del 1963 l’arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement el nou temple parroquial.

La part exterior de l’església té forma el·líptica truncada, acampanada, de maó vermell.

A la façana principal hi ha unes vidrieres amb set plans, amb la representació de la Verge de Fàtima sobre l’alzina.  Les vidrieres són obra de la “Unión de artistas vidrieros” com la capella del Santíssim de Sant Esteve de Granollers.

La part interior és del mateix color del ciment i el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro.

L’Església Nostra Senyora de Fàtima de Granollers està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella dels Sants Metges de Granollers

Capella dels Sants Metges és va edificar en l’antic camí de Corró, ara carrer de Corró número 114 de Granollers, avui en dia esta dins del nucli urbà de Granollers.

Us passo la seva historia :

• La capella dels Sants Metges s’ubicava a l’eixample del segle XVI, fora muralla.
• Aparentment la capella tenia una altra orientació abans de la dècada de 1940.
• Segons l’historiador Amador Garrell: “la capella dels Sants Metges era bastida al mig del carrer, de cara avall, tal com es veia fins a l’any 1936”.
• L’antiga capella feia una arcada al mig del carrer de Corró i era, de totes les capelles de barri, la més nova.
• A la guerra de 1936 la capella va ser enderrocada, i es va fer més humil a un costat, tal com és ara.
• La capella estava situada el barri “dels Sants Metges”, a la part alta de la vila, dominada per fàbriques i indústries, raó per la qual la festa es celebrava cada any el dissabte següent al dia assenyalat en el calendari per a honorar als sants.
• Aquell dia tancaven les fàbriques i es paraven les indústries. La festa tenia com a ingredient fonamental la visita a la font (la Font Verda, la de l’Escot o la de l’Estació) amb la provisió corresponent d’unes branques d’acàcia o d’unes canyes verdes.

Els diferents barris de la ciutat emmurallada comptaven amb una capella cadascun, sota la dependència de la parròquia de Sant Esteve de Granollers. Aquestes capelles acostumaven a estar emplaçades als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol, Santa Anna i la desapareguda de Santa Elisabet. Actualment, aquestes capelles han perdut la seva funció pastoral.

És un edifici entre mitgeres estructurat en un únic eix central, amb imposta per sobre la portalada d’arc de mig punt, una finestra rodona recercada amb totxo a sardinell, coronada per un capcer amb sanefa de totxo que incorpora un campanar d’espadanya d’un ull. La composició vertical de la façana té el contrapunt de la imposta de totxo a sardinell que la subdivideix.

Us passo un enllaç on es parlava de demolir en 1888 aquesta capella, per la seva curiositat  :

http://www.granollers.cat/arxiu/sol%C2%B7licitud-denderroc-de-la-capella-dels-sants-metges-el-1888-0

Capella dels Sants Metges  està catalogada com Bé Cultural d’Interès Local.

 

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i a l’Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Esperança de Granollers

La Capella de Santa Esperança  està situada en el carrer  de Santa Esperança de Granollers.

La Capella de Santa Esperança es tracta d’una construcció edificada entre mitgeres sobre el corredor de Sant Roc, amb volta rebaixada, una gran obertura a dues vessants al pis, i amb presència d’un campanar d’espadanya i un retaule senzill amb un matxó per banda.

Segueix la tipologia de les capelles dels portals de la muralla: un sol pis de planta rectangular amb un senzill altar. Un gran arc rodó, que dóna a l’exterior, permetria seguir les cerimònies des del carrer estant.

Construïda al portal del seu nom, amb sortida al camí de Barcelona, s’enderrocà el 1853 a conseqüència del progressiu enrunament de les muralles, per tornar a refer-se al costat. “Així, veiem que, en les noves construccions, per exigències dels propietaris limítrofs amb dites capelles, són muntades unes voltes a costa de servituds tal com en la capella de Santa Esperança, que s’autoritza a Jaume Rovira per a enderrocar la torrassa que serveix de basament a la capella per a aprofitar la pedra i el lloc que ocupa la mateixa amb l’obligació de construir-la de bell nou per mitjà d’un arc sobre el corredor que va a Sant Roc, tenint la fondària que té avui l’escala, o sigui tota l’amplada de la casa que es construirà.

La Capella de Santa Esperança és un oratori a la ciutat de Granollers  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades gràcies a Viquipèdia i Ajuntament de Granollers

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Porxada de Granollers, la seva historia

La Porxada és el monument més emblemàtic de la ciutat de Granollers, situada en la Plaça de La Porxada, antigament es denominava Plaza del blat.

Està situada al centre de la ciutat, al nucli històric, just davant de l’Ajuntament.

És una porxada constituïda per una plataforma de pedra, quinze columnes –tres d’interiors i dotze d’exteriors– i una teulada de teula àrab amb els careners esmaltats. Té unes dimensions de 24 metres de llarg per 15,65 d’ample.

És un edifici renaixentista que es va acabar de construir entre els anys 1586 i 1587 a partir d’un encàrrec del Consell de la Vila al mestre Bartomeu Brufalt. Va ser concebuda inicialment com a llotja-magatzem de gra i cereals i va costar 739 “lliures barcelonines”. La pedra per a la seva construcció procedia de Puig Llunell de Mont-ras (Puiggraciós).

Originàriament s’utilitzava durant el mercat agrícola i servia per cobrir el blat que és vènia.

Posteriorment, des de 1872 i fins a la construcció del mercat de Sant Carles, es va utilitzar com a ubicació del mercat municipal diari pel que va estar enreixada i amb molts llocs de mercat fixos en el seu interior.

De la teulada en sortien una espècie de persianes que tapaven l’interior de la porxada per protegir el gènere, actualment ja no existeixen i queda completament oberta.

La Porxada és on se situen moltes de les fires, com antiguitats, artesania, Nadal, entre altres i lloc d’ubicació de diferents festejos i activitats a les festes de Granollers,

i actes Polítics…

La Porxada, va ser mitjà destruïda durant la “guerra civil” en el bombardeig del 31 de maig de 1938.

Us passo informació  amb imatges :

Porxada de Granollers és una obra del municipi de Granollers declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades gràcies a l’ Ajuntament de Granollers , Viquipèdia i pròpies.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Grans pintades en edificis i murs – 1ª Part

Us presento imatges de grans pintades en edificis i murs. Serà que s’ha posat de moda o es busca dissimular una fatxada que a la vista no seria de bon veure.

Sols us indicaré el nom del municipi on corresponent, donat que son en edifici i murs en general privats :

Badalona

Barberà del Vallès

Barcelona

Barcelona – La Guineueta

Cardedeu

Granollers

Mataró

Sols cal dir que estan molt dissenyats i pintats.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

El Caseriu o Hostal del Lledoner de Granollers

L’Hostal del Lledoner esta en el carrer de Corró, 275 amb el carrer del Lledoner de Granollers.

Situat al nord del carrer Corró, és el barri Lledoner, que fou segregat de les Franqueses l’any 1922, i pertany des d’aleshores a Granollers.

L’Hostal del Lledoner és una antiga masia al costat del camí ral. El caseriu del Lledoner de baix, és denominat popularment “L’Hostal”, i és possible que s’utilitzés com a tal.

També val dir que en aquesta casa va néixer Anna Maria Mogas i Fontcuberta  el 13 de gener de 1827, religiosa, fundadora de la Congregació de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.

Edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i un cos central que sobresurt degut possiblement a que és el resultat de la reforma d’una masia de planta basilical.

Limitat per una balustrada a la façana i amb coberta plana, la teula emprada és l’àrab. El portal d’entrada, amb arc rebaixat, dues finestres a la planta baixa, tres al primer pis i una al segon, té carreus als cantons i la façana és, de pedra i maó, arrebossada.

L’Hostal del Lledoner és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església Santa Maria de Martorelles

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l´Església, 2 de Santa Maria de Martorelles.

Santa Maria de Martorelles, antigament  és deia “Martorelles de Dalt”.

Us passo l’historia d’aquesta important església :

• De l’existència de Santa Maria de Martorelles, són de l’any 992, que és esmentada com a Martorelles de Dalt.
• El 1105, el bisbe de Barcelona Berenguer Bernat, va consagrar l’església parroquial del poble, la qual cosa significà que l’anterior terme va ser renovat.
• Més tard, el 1161, el bisbe Guillem de Torroja dóna la parròquia, amb els seus alous, béns i la sagrera, a la Canònica de Barcelona.
• Al Segle XVIII, el territori del municipi de Martorelles, els dos actuals municipis, va abraçar el mateix territori que la parròquia de Santa Maria de Martorelles, però en augmentar cada cop més la població de Martorelles de Baix s’hi trasllada la capitalitat.
• Segles més tard, el 1927, Martorelles de Dalt es segrega de Martorelles de Baix i forma un municipi propi, recuperant el nom de Santa Maria de Martorelles, que és també el de la parròquia.

El 1005, el poble ja va ser format al voltant de l’església parroquial, situada dins el terme del castell de Castellruf.

L’església de Santa Maria de Martorelles ja es va documentar com a parròquia en aquesta època.

També hi ha notícies d’una capella situada vora de Can Sunyer i dedicada a Sant Martí, restaurada el segle XVIII i enderrocada cap al 1920.

L’església de Santa Maria de Martorelles, pertany al Bisbat de Terrassa.

Us detallo l’enllaç, que dona una explicació molt mes amplia de l’església :

https://www.raco.cat/index.php/Notes/article/viewFile/262022/349214

Si no coneixeu aquest petit poble, us recomano que el visiteu, cadereu meravellats com encara avui, i tat a prop de Barcelona, Granollers, Mollet, entre altres, es conserva com un verdader poble de muntanya, un recó per ser visitat i anar a veure les nombroses fonts naturals.

També, en el costat drets de l’entrada principal a l’església,

h

i ha una antiga masia, i observareu un gran roc i unes rajoles que explicant la seva existència.

.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Santa Maria de Martorelles, Viquipédia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Refugi antiaeri de Parets del Vallès

El Refugi antiaeri esta situat en l’Avda. Catalunya, 201 de Parets del Vallès, és un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil Espanyola .

Aquest Refugi, està  just davant l’escola municipal Lluís Piquer, va ser construït l’any 1938 en terrenys de la masia Can Pau Moragues, en les feixes de la casa i va ser construït per la gent del poble, era una gran sala circular amb volta de maons que disposava de 3 entrades amb un passadís a cadascuna d’elles,  era el més gran de Parets.

Aquest refugi estava comunicat amb un de més petit que hi havia a uns 100 metres, en terrenys de Can Corder. Un altre refugi es va construir en terrenys de la masia Can Serra a l’altura de l’actual carrer Empordà.

El refugi va ser construït pel veïnat de Parets del Vallès, sota les ordres de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya local i va servir per a protegir als paretans dels possibles bombardejos que en aquells moments afectaven el Baix Vallès, especialment de les bombes caigudes a les ciutats veïnes de Mollet del Vallès i Granollers.

Les obres es van iniciar l’abril de 1938 i es van acabar a finals de setembre del mateix any, les despeses ocasionades per a la seva construcció es van sufragar principalment amb donatius de la gent del poble. En total es varen recaptar 15.617 pessetes i l’ajuntament va aportar 5.230,90 pessetes en total el refugi va costar 20.937,90 pessetes.

L’any 2011 l’ajuntament va decidir reconstruir el refugi, ja que es trobava en bon estat, però per interessos urbanístics es va decidir d’enfonsar i només deixar per a la memòria una de les tres entrades, que va ser rehabilitada i adequada com a monument de la guerra civil.

El refugi antiaeri de Parets és una obra inclosa en el Pla especial de Protecció de Patrimoni i Catàleg de Parets del 2011.

 

Recull de dades : Ajuntament de Parets del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers

L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert, està ubicada en el carrer d’Enric Prat de la Riba, 77, de Granollers.

És una antiga fàbrica tèxtil de la ciutat de Granollers i ocupa una superfície de 20.000 m².

Us passo la seva historia :

• Josep Umbert i Ventura (1844-1917) va fundar la Fàbrica Roca Umbert l’any 1871 a Sant Feliu de Codines,
• Coneix un creixement molt ràpid, el que la portà l’any 1904 a traslladar-se a Granollers, a l’actual Fàbrica de les Arts.
• L’any 1917 mor Josep Umbert, però els seus familiars segueixen la seva tasca i la fàbrica segueix endavant, amb centres productius a Granollers, Sant Feliu de Codines, Monistrol de Montserrat, Ripollet i magatzems i oficines a Barcelona.
• La seva principal producció eren les pisanes, teixits de fil o cotó amb tafetà de diversos colors utilitzat per la confecció de roba per vestits de dona i nens.
• 
• El 1936, amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, l’empresa és decomissada pels obrers i és rebatejada amb el nom d’Espartacus.
• El gener de 1939 sofrí una greu destrucció a causa d’un incendi provocat.
• Acabada la Guerra Civil va ser recuperada pels seus antics propietaris.
• A la dècada dels anys 1950 es va construir la Tèrmica, un espai que permetia l’autonomia de subministrament elèctric per tal d’evitar les parades de producció a causa dels talls elèctrics constants. En aquest període es fabriquen gran quantitat de teixits i l’empresa es modernitza.
• El 1971 es tanquen les naus de Sant Feliu de Codines i els seus propietaris s’acullen al Plan de Reestructuración Textil.
• L’any 1976 s’inicia el trasllat de la fàbrica de Granollers a La Batllòria (Sant Celoni), on es construeix un nou edifici de 9.000 m²
• L’any 1978 s’acomiaden 450 persones dins del pla de reestructuració de l’empresa.
• Finalment, la Fàbrica Roca Umbert tanca les seves portes l’any 1991
• l’Ajuntament de Granollers va adquirir les instal·lacions de la fàbrica l’any el 1993.

L’any 2002 l’Ajuntament de Granollers rehabilita una de les naus de la fàbrica per instal·lar-hi una escola-taller, el Centre Tecnològic i Universitari

Així, la fàbrica inicia el procés per convertir-se en un gran espai cultural per la ciutat que queda reflectit l’any 2003 amb l’aprovació del Pla d’Usos del projecte Roca Umbert Fàbrica de les Arts.

Posteriorment s’inaugura la Biblioteca Roca Umbert i s’hi instal·la «la Troca», el Centre de Cultura Popular i Tradicional de Granollers.

S’hi van instal·lar una cinquantena d’empreses culturals i audiovisuals, a més d’entitats d’imatgeria festiva, artistes plàstics, músics, com a, entre molts d’altres, el Taller Sarandaca d’imatgeria festiva.

Actualment, segueix creixen tant d’espais, com d’activitats cada vegada mes assídues, s’està pintant amb motius diversos algunes fatxades de les naus de la fabrica.

Molt concorreguda per la gent de Granollers i rodalies, de totes les edats.

Va ser un gran encert que l’Ajuntament disposes d’un gran espai per la gent i endegues activitats de divers ordre a L’Antiga Fàbrica de Roca Umbert.

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé