Avui us presento dos articles

Casa Torrabadella està situada en el carrer d’Anselm Clavé, 29 amb cantonada al carrer Marià Maspons de Granollers.

Us passo informació de la seva història:
- L’activitat industrial del segle XIX portà la indústria tèxtil a Granollers, que començà la seva creixença amb les manufactureres cotoneres i llurs indústries auxiliars, que van estendre la trama urbana fora del recinte emmurallat i prop de les vies de comunicació, tot iniciant l’allargament del nucli urbà, entre el Congost i el ferrocarril de França.
- És així com la carretera de Barcelona a Ribes es converteix en l’eix de la ciutat, zona d’eixample al final dels darrers cent anys, amb la casa Torrabadella, la casa Paula Pinyol, la casa Trullàs, el Museu, etc.
- La casa rep el nom del seu primer propietari, el farmacèutic Tomàs Torrabadella i Fortuny, autor de les primeres fotografies conegudes sobre Granollers.
- Durant la guerra civil, el comitè local la va ocupar i hi va instal-lar l’emissora de ràdio.
- En les primeres setmanes de la guerra, la casa va servir també com a dipòsit d’obres d’art procedents d’esglésies i cases particulars.
- Actualment l’edifici és conegut com a Can Ramoneda.

És una obra de Francesc Mariné i Martorell, edifici amb una mitgera, dues façanes alineades al carrer i una tercera al jardí. Consta de planta baixa i pis i façanes de composició simètrica, molt ornamentada. L’element formal més significatiu és una tribuna a l’angle, de planta circular, limitada per vidrieres de forma poligonal i coberta piramidal.

Les façanes queden limitades per una cornisa amb permòdols i una balustrada. És de composició simètrica, amb tres eixos principals que emfatitzen el portal d’accés. Els elements formals i decoratius són representants de l’eclecticisme. Els forjats dels balcons, d’un decorativisme exuberant, són obra de Joan Bellavista “Guidons”.

La Casa Torrabadella, o Can Ramoneda, és un edifici del municipi de Granollers, protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia
Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé