La Colònia industrial Can Bertrand de Sant Feliu de Llobregat

En Manuel Bertrand fundà la seva fàbrica el 1861, serà en els anys La Colònia Industrial de Can Bertrand, en un inici formada per una única nau, amb el temps va esdevenir un conjunt fabril compost per sis naus industrials.

Eren èpoques difícils pels treballadors, obrers i obreres, adults i nens, treballant 12 hores diàries per un salari insuficient i sobre tot per les dones, que treballaven el mateix que els seus companys però  cobraven un 60% menys.

Can Bertrand, en les cases dels carrers de Sant Antoni i Santa Maria i els anomenats pisos Bertrand, eren destinats a ser habitatges pels obrers de la fàbrica, un edifici per la casa del director de la fàbrica, també, hi havia la casa de l’amo actualment és el casal de Joves, total, un poble dins de Sant Feliu de Llobregat.

Cal destacar, que La fàbrica va ser pionera en la implantació de la màquina de vapor l’any 1873, i al seu dia la més important de Sant Feliu de Llobregat, tant per la seva producció com pel nombre de treballadors i treballadores, a finals del segle XIX donava feina a més de 500 obrers, la major part dones.

S’hi va instal•lar una fàbrica tèxtil d’estampats de cotó i teixits de pana, i la seva activitat va romandre fins l’any 1961.

Més tard, s’hi van establir petites i mitjanes indústries dedicades principalment al sector de l’aixeteria.

A instàncies de l’Ajuntament, s’ha conservat i s’ha rehabilitat com a equipaments per a la docència i formació i altres dependències públiques per la població de Sant Feliu.

Els edificis s’ha mirat de conservar el màxim possible de l’estructura originat adaptant tècniques modernes que facin un equilibri casi perfecta.

La zona ho hi ha els edificis de La Colònia Industrial de Can Bertrand disposen d’espai verd obert a la gent de Sant Feliu de Llobregat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La finca de Torre Marimon de Caldes de Montbui

Torre Marimon, està situada prop de la carretera C – 59, hi arriben les carreteres, BV-1424 i BV-1423.

Torre Marimon és un conjunt  d’un notable edifici i finca agrícola amb una  superfície total: 116 Ha. Distribució: 52 Ha. conreu agrícola; 45 Ha. bosc i viver; 6 ha. riera de Caldes; 13 Ha: edificis de Caldes de Montbui .

En l’actualitat l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA), de la Generalitat de Catalunya, hi desenvolupa activitats de recerca científica agroalimentària.

També s’hi desenvolupen activitats formatives, pedagògiques, esportives i lúdiques.

Amb Equipaments Singulars : Celler Experimental, Formatgeria, Parc d’hivernacles, Ermita, Instal·lacions esportives d’ús públic, entre altres.

Us passo l’historia d’aquesta Finca :

  • La denominació “Torre Marimon” per referir-se a l’heretat que en aquest paisatge, apareix per primera vegada al segle XVI.
  • La família Marimon, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l’edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle
  • Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l’Escola superior d’Agricultura de Catalunya.
  • Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d’aigua al cim.
  • L’any 1927 es va començar a bastir-hi els edificis, les obres s’acabaren l’any 1931. Els arquitectes encarregats van ser Josep Borí i Jansana i Lluís Planas i Calvet.
  • Quan va acabar la guerra civil espanyola, havent estat la Mancomunitat de Catalunya suprimida per la dictadura de Primo de Rivera, i per part de la dictadura franquista la seva hereva, la Generalitat de Catalunya, Torre Marimon va passar a ser propietat de la Diputació de Barcelona.
  • Els terrenys agrícoles de Torre Marimon passaren a ser els camps de pràctiques per als alumnes de l’Escola Superior d’Agricultura i es va crear l’Escola de Capatassos Agrícoles que va impartir cursos fins a l’any 1980 i, que en règim d’internat, arribà a tenir 80 alumnes.
  • A partir de 1980 s’impartiren cursos de Formació Professional Agrària
  • A l’any 1996 que cessaren totes les activitats acadèmiques.

També, va ser coneguda  com el “Mas Coromines” o la “Torre de Mossèn Molas”.

Torre Marimon, està  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades, Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Pere Jaques de Barcelona

Casa Pere Jaqués,  està situada a la cantonada del carrer d’Olot 2 i 4  i de l’avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, al barri de la Salut, a Barcelona i  a escassos metres de l’entrada del Park Güell.

Edifici unifamiliar en cantonada, obra de l’any 1900 de Joan Marsans Solà, ampliada i reformada pel mateix autor l’any 1905.

Consta de planta quadrada baixa i pis. Les façanes nord-est i sud-est s’estructuren sobre la base de tres àmplies arcades a manera de finestrals. A la resta de façanes es concreten quatre obertures per planta, amb una porta d’entrada al sud-oest.

I destaca per la seva torra, que dona aspecte d’un campanar, l’edifici  salva el terreny accidentat en què se situa amb la seva alçada imponent.

Aquesta casa monumental és una bona mostra de les torres d’estiueig a les quals aspiraven les famílies de la burgesia barcelonina de l’època a principis del segle passat.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

El Quiosc de la plaça de l’Àngel de Caldes de Montbui

El Quiosc fou construït a principis del segle passat, per l’arquitecte modernista M. Raspall, no hi ha dades concretes que així fora o   per algun alumne seu.

En els anys 60 del segle passat,  el quiosc es va enderrocar quasi totalment quedant sols el nucli central d’aquest i la coberta. Malauradament, tant el taulell com el tancament metàl·lic varen desaparèixer.

Es situa a la Plaça de l’Àngel, nom popular que pren de l’Antic Portal de l’Àngel, una de les antigues portes de ciutat, quan encara estava envoltada per la muralla. Damunt de la porta hi havia un Àngel custodi que presidia l’entrada, i d’aquí li ve el nom de la plaça. Aquesta quedaria al costat de l’antiga muralla però a la part de fora de la ciutat.

Actualment també és coneguda com la Plaça del Quiosc degut a l’existència d’aquest dins del recinte.

Us passo informació sobre el Modernisme a Caldes de Montbui i el Quiosc :

http://relatsencatala.cat/relat/el-quiosc-modernista-de-caldes-de-montbui/1043460

El Quiosc de la plaça de l’Àngel és una obra de Caldes de Montbui  protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església parroquial de Sant Julià de Lliçà d’Amunt

L’Església de Sant Julià de Lliçà d’Amunt, està situada en el carrer de Costa de Can Puig, s/n. punt elevat sobre la població de Lliça d’Amunt.

Aquesta església s’esmenta com a tal l’any 1014 i fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.

És d’origen romànic, comprovable no solament per ésser citada en documents sinó per les restes clares de romànic, fins i tot, es podria dir,

de preromànic per les finestres de l’absis decorades exteriorment amb elements de corda i de característiques pròpies del segle X.

En un principi, segurament era més petita que ara, una sola nau de dos trams i l’absis, tant sols.

Al primers del segle XV, es va fer una primera reforma consistent a dotar-la de dues naus laterals.

Durant  segle següent es va fer una nova ampliació clarament renaixentista, sobretot visible en la porta, se li va afegir un tram als peus, aleshores devia desaparèixer la portalada romànica, i el campanar.

Un segle més tard es va ampliar pel cantó de migdia, i finalment el 1946 es va allargar notablement, desplaçant l’absis a llevant, tot aprofitant els elements antics, i construint al costat sud la sagristia.

Us passo la seva historia :

  • La parròquia de Sant Julià de Lliçà d’Amunt s’esmenta com a tal l’any 1014
  • Fou integrada a la Baronia de Montbui l’any 1059.
  • Inicialment, depenia del vescomte de Barcelona, després va passar a dependre del bisbe de Barcelona.
  • A mitjan segle XII, la cedí al monestir de Sant Miquel del Fai.
  • Va exercir el dret de presentació fins al segle XVIII.

 

Front de L’Església de Sant Julià, disposa d’un jardí molt agradable d’estar.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Folch i Torres de Palau-solità i Plegamans

La casa Folch i Torres, està situada en carrer del Castell, 8 i  amb cantonada a l’Avinguda Catalunya de Palau-solità i Plegamans.

La casa Folch i Torres és un edifici noucentista i un dels edificis més emblemàtics de Palau-solità i Plegamans. S’aixeca els anys 20 del segle passat.

Va pertànyer a l’escriptor Josep Maria Folch i Torres, el qual la va ordenar construir com a casa d’estiueig.

El jardí magnífic jardí, va ser concebut l’any 1923, es va pensar com a jardí mediterrani d’influència italiana. En l’actualitat, pràcticament tot l’antic jardí de la casa és propietat de l’Ajuntament, i està qualificat de verd públic.

La Torre, es va construir a l’any 1924-1925 i uns anys mes tard la resta. A l’agost de 2001, es fan obres de conservació i reformes.

Originàriament, l’estructura era de murs portants de maó i forjats d’entrebigat de fusta. La coberta està inclinada a quatre vessants i té una teula àrab, tant a la casa com a la torre. A la casa el carener és paral·lel a la façana principal.

En l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és privada.

L’any 2008, la Casa Folch i Torres va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Local; en l’actualitat la torre i el jardí pertanyen a l’Ajuntament i la part restant de la casa és d’ús privat.

Per a mes informació i fotografies, podeu consultar a :

http://www.palauplegamans.net/pl3/descobrir/llocs-d-interes/id349/casa-folch.htm

Si voleu saber sobre la Fundació Folch i Torres, podeu consultar a :

http://fundaciofolchitorres.org/inici/index.php

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de Santa Susanna de Caldes de Montbui

La Capella de Santa Susanna està situada en el carrer de Santa Susanna, 8 de Caldes de Montbui.

Aquesta Capella molt senzilla, d’una sola nau o de planta única.

En els seus inicis tenia un creuer a l’entrada i no pas a l’extrem com és habitual.

Està adossada al mur de Can Rius i al Museu d’Història o antic hospital. Antigament a un dels costats del creuer hi havia una petita galeria enlairada a la qual s’entrava pel balneari. L’absis ha desaparegut totalment.

La composició de la façana principal o de ponent és molt simple, amb un eix central de simetria. Malgrat les nombroses modificacions al llarg de la història, encara és possible identificar l’estructura del mur i l’aparell. L’aparell és de petites dimensions i fàbrica senzilla.

És característic dels edificis del romànic meridional i és datat al segle XI. Cal destacar el portal i l’ull de bou realitzat amb maó.

Us passo la seva llarga historia :

  • La zona de l’església pertanyia al gran conjunt termal, del segle I aC – I dC.
  • En el segle IV es redueix l’espai destinat a banys de les termes i la part que actualment correspon a la capella es converteix en zona de necròpolis.
  • L’església es situà a l’antic nucli urbà de Caldes, en el cor de la població, just tocant la muralla, i presidia l’antic portal de Santa Susanna, que assenyalava la direcció de ponent.
  • Probablement fou consagrada l’any 1043, encara que el primer document conegut data del 1141.
  • Posteriorment es té constància que l’any 1156 Ramon de Caldes féu donació de l’església a la canongia de la catedral de Barcelona, juntament amb el solar on estava edificada.
  • Durant els segles XII i XIII va pertànyer a la canongia.
  • Més endavant en aquesta possessió es construí l’Hospital de Caldes, al qual quedà incorporada l’església de Santa Susanna.
  • Al segle XIX estava unida a la casa de banys coneguda per Can Rius.
  • Consta que el 1867 hi havia una tribuna al balneari que comunicava amb la capella en la qual se celebrava diàriament missa. Aquesta servitud que tenia Narcís de Sans i Rius, propietari del balneari, i que permetia als banyistes veure i oir la santa missa.
  • Cessà el 1906 perquè la capella també era utilitzada com a dipòsit de cadàvers.
  • La capella es va tancar al culte a principis del segle XX, convertint-se en un magatzem d’escombraries.
  • L’any 1987 es va netejar per dur-hi a terme excavacions arqueològiques.
  • Actualment està integrada al nou museu.

La Capella de Santa Susanna, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades, adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Cases i Torres Modernistes de Sant Cugat del Vallès : Casa Mònaco o Monés

La Casa Mònaco, o també coneguda com Casa Monés, esta situada en l’Avinguda de Gràcia, 50 de Sant Cugat del Vallès.

És una torre d’estiueig de finals del segle XIX. Casa modernista, la seva reforma i ampliació en data del 1910, realitzada per l’arquitecte  Sr. Eduard M. Balcells.

El conjunt d’aquest edifici és molt bonic i hi destaca la façana de la casa, on podem veure al damunt de les finestres i portes línies corbes i motius vegetals, com en la majoria d’obres modernistes, en les quals l’autor s’inspira en la naturalesa per decorar l’edifici.

Son destacables els jardins de la Casa Mònaco, en un edifici nou, hi ha l’escola municipal d’Art i Disseny de Sant Cugat, una entitat que va néixer l’any 1979 al casal.

S’hi estudien els cicles formatius d’il·lustració i animació audiovisual i de gràfica publicitària. També, s’hi fan tallers d’història de l’art, dibuix, escultura, ceràmica , gravat i exposicions.

La Casa Mònaco , forma part del patrimoni artístic de la ciutat.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

Fonda Europa de Granollers prestigi i qualitat des de 1771

La Fonda Europa, és situada en la zona del nucli antic, en l’actual eix principal de la ciutat, lloc de reunió i contractacions agràries i comercials, entre el carrers d’Anselm Clavé, 1  i la plaça de Josep Barangé.

La Fonda Europa, des de la seva fundació, en 1771, ha sigut regentada per la mateixa família, els Parellada.

Es tracta d’un edifici amb tres façanes, que consta d’una planta baixa i tres plantes; de coberta plana i façanes de composició simètrica coronades per una balustrada i un frontó amb la inscripció “Hotel Europa”.

Els balcons a la plaça Berenguer estan resseguits amb ornamentacions florals i sostinguts per modillons. A la façana principal hi ha finestres amb llinda plana amb plaques de ceràmica entre elles.

La Fonda Europa, és una obra del municipi de Granollers protegida com a bé cultural d’interès local.

.

 

Recull de dades, adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Can Mussenya de Caldes de Montbui

Aquesta casa de can Mussenya, també coneguda com a “Casa Josep Samsó”, està situada en el Passeig del Remei, 1 de Caldes de Montbui.

Va ser construïda durant els anys 1910 – 1912, pel  Arquitecte Manuel J. Raspall i Mayol .

De fet es un conjunt de dues cases de planta baixa amb una important obra de forja.

La façana més valuosa és la que es troba al Passeig del Remei, en aquesta és pot observar un arc modernista en baix relleu.

Al pis superior hi ha un balcó on desemboquen tres finestrals d’iguals dimensions. La planta baixa té un sòcol de pedra irregular, aplanada per la façana i rematada per una línia de rajoles amb motius florals i decorada amb colors vius.

 

Recull de dades i adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé