Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey, està situat en el carrer Doctor Daurella, 1 de Cardedeu.

El Museu-Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu,  s’articula al voltant del llegat de Tomàs Balvey i Bas (1865-1954), l’últim membre d’una nissaga d’apotecaris de Cardedeu.

Us passo la seva breu historia :

  • Va ser una de les primeres cases d’estiueig del municipi, construïda el 1848.
  • El 1907 fou adquirida pel Dr. Josep Daurella i Rull, catedràtic de Filosofia i de Lògica Fonamental de la Universitat de Barcelona.
  • El 1973 el fill del Dr. Daurella donà l’edifici a l’Ajuntament de Cardedeu.
  • El Museu-Arxiu es va reinaugurar el 2001, després d’un període de reformes per millorar-ne l’accessibilitat i adaptar-lo al nou projecte museològic.

L’element més emblemàtic del Museu-Arxiu és el conjunt de l’antiga farmàcia Balvey, amb el mobiliari original de 1812, més de 200 pots de farmàcia d’estil imperi que conserven el contingut original i l’utillatge de la botiga: flascons, alambins, morters, etc.

L’exposició es complementa amb un jardí botànic que representa la vegetació de la comarca i les herbes remeieres que s’hi poden trobar, així com un hort de farmacèutic.

– D’aquest Jardí  vaig fer un article en el Blog : Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…fa poques setmanes.-

El fons del Museu comprèn també materials etnològics, arqueològics i decoratius, a més d’un fons de pergamins del segle X al XIV i de documents relacionats amb la història de Cardedeu, provinents en la seva major part de la col·lecció privada de Tomàs Balvey i Bas. També si fan exposicions temporals.

Us passo informació sobre aquest Museu :

http://www.cardedeu.cat/public/directori/museu-arxiu-tomas-balvey/

El Museu-Arxiu forma part de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Xarxa de Museus de Farmàcia de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia, Museu i Ajuntament Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

De Masia a Restaurant, can Poal de Vallromanes

Can Poal està en l’ Avinguda  de Vilassar de Dalt de Vallromanes. És una masia situada a la dreta i al tocar de l’església parroquial, que segueix l’estructura típica de la casa rural catalana.

La masia de can Poal, és rectangular i conserva la mateixa estructura per la part posterior. Actualment no és simètrica, però possiblement, hi havia estat abans que se li afegís un cos a la dreta.

El carener és perpendicular a la façana, i la teulada és a doble vessant. Tota la façana és arrebossada, deixant al descobert les dovelles de la portalada d’arc de mig punt i les pedres que formen la llinda i els brancals de la finestra central. Les altres dues finestres foren obertes posteriorment i són sostingudes per una llinda de fusta. Quatre contraforts situats als angles sostenen els murs.

Actualment és un destacat restaurant de Vallromanes, us passo un enllaç al respecta :

https://etselquemenges.cat/restaurants/can-poal-com-a-casa

Can Poal és una obra del municipi de Vallromanes, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Vallromanes

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua de Granollers

La parròquia de Mare de Déu de Montserrat esta situada en la Pl. Jacint Verdaguer, 7, l’entrada a l’Església es pel carrer de Joan Prim, front el 206, de Granollers.

En 1905,és l’ any en que els franciscans conventuals es van establir a Granollers, fundant un convent i una església dedicats a la Mare de Déu de Montserrat i a Sant Antoni de Pàdua.

ç

Des de 1986 és també parròquia de la diòcesi de Terrassa.

Us passo informació del seu propi blog :

http://franciscansgranollers.blogspot.com/p/nuestros-patronos.html

És un edifici de planta basilical que es troba integrat dins d’un conjunt més ample d’instal·lacions educatives i conventuals

L’església presenta planta de creu llatina, amb una nau principal i laterals ocupats per capelles. Els vanos i l’estructura en general són de composició vertical, combinant en els seus paraments la maçoneria de pedra irregular i el totxo.

A la façana principal destaca una rosassa circular al centre de la mateixa sobre la porta principal, així com dues estructures de falses pilastres fetes de totxo que ajuden a donar verticalitat a la composició de la mateixa.

L’any 1986, l’església va assolir la categoria de parròquia oberta als feligresos d’aquest barri de Granollers.

 

Recull de dades : Els Franciscans conventuals i Relats en Català

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Farmàcia Nadal de Barcelona

La Farmàcia Nadal està situada en Rambla, 121 i amb cantonada al carrer de Bonsuccés de Barcelona.

Aquesta Farmàcia va ser construïda en 1850, amb l’estil de noucentisme molt curat.

L’antiga Farmàcia era del Dr. Masó Arumí, que li donava el nom a l’establiment, en 1918.

L’actualment Farmàcia Nadal conserva gran part de la decoració original, de l’entorn de l’any 1920, tant de dins com sobretot de fora.

Destaquen els gran arcs de mig punt de l’entresòl, amb escultures al·lusives  i voltats d’esgrafiats.

   

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Creu de terme de la plaça de Santa Anna de Barcelona

La Creu de terme de la plaça de Santa Anna, esta al tocar de l’Església de Santa Anna de Barcelona, s’entra per el carrer de Santa Anna, 29.

Us passo la seva historia :

  • La creu de terme d’Almatret (Segrià) va ser retirada d’aquest municipi durant la guerra civil per l’escultor Apel·les Fenosa i dipositada al monestir de Sant Cugat.
  • Acabada la guerra civil, va ser situada davant l’església de Santa Anna, on hi va romandre fins que el 2005
  • Es va retornar al seu emplaçament original a Almatrert.
  • La creu que des del 2006 pot contemplar-se davant l’església de Santa Anna és una rèplica exacta de la d’Almatret, obra gòtica del 1608.

Us passo l’enllaç de la web de l’Ajuntament d’Almatret que fa referencia a la seva Creu de Terme :

http://www.almatret.cat/turisme.php?id=234&start=

Dades de l’actual  Creu de Terme de la plaça de Santa Anna :

La creu s’aixeca sobre un pedestal de planta poligonal, amb tres graons i un sòcol decorat amb l’escut d’Anglesola. Al damunt s’hi aixeca un senzill fust de pedra ben escairada, coronat pel cos esculpit de la creu pròpiament dita, sobre un capitell on hi ha esculpits en relleu Sant Joan, Sant Andreu, Sant Jaume, Sant Pere , Sant Pau, entre altres.

La creu, separada del capitell per un àbac de dos cossos i sense decoració. El tret característic d’aquest grup implica la tendència a fer desaparèixer els braços de la creu, mitjançant els elements decoratius que els uneixen i que alhora tenen una funció estructural. El treball escultòric es concreta en les imatges de la intersecció dels braços, en les traceries, de caràcter ogival, i en els florons dels extrems de l’estrella, un dels quals ha estat restituït.

La creu porta el crucifix en una de les cares, mentre que a l’altra hi ha una imatge amb peanya i sota dosser.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Bosc Vell de Vilanova del Vallés

L’edifici de Can Bosc Vell, el podem veure des de l’aparcament del Santuari de Santa Quitèria de Vilanova del Vallès, es una vista espectacular, sobre aquest Mas, també, a nivell de la gent de la zona, el denominen “el Castell”, per la seva estructura que recorda una fortificació.

La gran masia de Can Bosc Vell, és de planta rectangular amb planta baixa, pis superior i golfes.

Presenta una gran torre adossada en l’extrem dret amb tres nivells i coronada amb arcs oberts i merlets. A l’esquerra de l’edifici hi ha tot un cos en forma de L de planta baixa i primer pis.

Aquest mas es del  segle XIX, probablement amb una remodelació en el segle passat.

Cal dir que es una finca particular i no es pot accedir sen se autorització expressa.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Edifici de l’antiga Fabrica de Teixits Rase de Cardedeu

L’edifici de l’antiga Fabrica de Teixits  Rase, esta ubicat en el carrer de Llinars, 61 i amb l’avinguda Jaume Campmajor  de Cardedeu.

Al principi, va ser coneguda com La fàbrica Sanesteve, cognom de qui varen ser els fundadors.

Teixits  Rase va ser fundada pels germans Ramon i Josep Senesteva Aubanell, inaugurada el 29 de març de 1914 un any desprès de l’arribada de l’electricitat.  

Van aprofitar que a Cardedeu feia un any que l’electricitat havia arribat a la població, per poder ser mes competitius en la producció tèxtil, que no pas industries d’aquella època que utilitzaven altres medis.

El lloc que van construir les primeres naus de planta rectangular, era on fins a les hores zona agrícola, hi havia poques cases i alguna masia dispersa.

Acabada la Guerra Civil, va formar una societat anònima anomenar-se Tèxtil Rase.

La fàbrica va estar en producció i activa fins fa ben pocs anys en rere, per axo presenta un bon aspecte exterior.

Tèxtil Rase fàbrica de cultura, serà un equipament social i cultural per a totes i tots,

s’espera que durant l’any 2019, pugui haver una reordenació de serveis i activitats que pugui desenvolupar en aquets gran espai.

Us passo informació apareguda en el9nou, sobre la citada reforma :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/el-departament-de-cultura-avala-la-reforma-de-la-textil-rase-de-cardedeu/

La Tèxtil Rase està classificada com a Bé Cultural d’Interès Local i inclosa en el Pla Especial i Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Urbanístic de Cardedeu.

 

Recull de dades : Carme Clusellas i Ajuntament de Cardedeu

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

1915, arribada del primer autobús al poble de Vallromanes

Durant l’any 1915, va estar enllaçat el poble de Vallromanes gràcies a un autobús, que van establir amb un servei regular  fins l’Estació de Tren del Masnou, parant a Alella.

La única parada dins del poble era a la Riera de Vallromanes amb el carrer Vista Alegre.

Actualment, la línia es de Granollers a Vallromanes amb una bona freqüència.

Us passo un enllaç de l’historia del transport d’aquesta zona :

http://lescasesdalella.cat/historia/4273/la-revolucio-del-transport

Per aquest record, hi ha una placa commemorativa a Vallromanes de l’arribada del primer autobús al poble.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Lletres de Llinars del Vallès

Can Lletres esta situat en el carrer Josep Argila, 39 amb cantonada carrer de Reverend Pere Bonastre i la part de darrera de la finca dona  al carrer de Ramon i Cajal de Llinars del Vallès.

La seva historia ens ve de finals del segle XIX, és coneixia com  la Torre del Baró de la Barre, descendent de Joan Antoni de la Barre, governador militar i polític de la ciutat i corregiment de Mataró i subdelegat de la Intendència de Catalunya.

antiga placa de la Torre del Baró de la Barre

Amb els anys, aquesta Torre senyorial, va ser la seu de l’antic Casal d’Avis.

Ja mes als nostres dies, és va portar una remodelació de l’edifici  i per part de l’Ajuntament va instal·lar el Centre de Formació Permanent.

El 17 de març de 2012, va tindre lloc a Llinars del Vallès la inauguració oficial de ‘can Lletres’.

Es tracta d’un edifici de planta baixa amb obertures totes elles de porta, un primer pis de finestres quadrangulars i les golfes amb una finestra geminada apuntada.

El maó vermellós de les cantoneres, la motllura que separa la planta baixa del primer pis i els emmarcament de les obertures marca un fort contrast amb el color dels seus murs.

En el espai exterior obert hi ha una plaça, on podem llegir amb lletres grans “ can Lletres”.

Us passo informació dels Cursos que és portaran a terme durant la temporada 2018 – 19 :

http://www.llinarsdelvalles.cat/ajuntament/plans-i-campanyes/cursos-a-can-lletres-2018-19.html

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Llinars del Vallès.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga Estació de Tren de Sabadell Centre

L’antiga Estació de tren de Sabadell Centre, està situada en la Plaça d’Antoni Llonch de Sabadell. Aquesta antiga estació pertany a  la línia de Manresa  que va entrar en funcionament l’any 1855, quan va entrar en servei el tram construït per la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona entre Estació de Montcada i Reixac – Manresa i Sabadell Nord.

Realment l’edifici de l’antiga estació data de 1889, i com us he dit, està ubicat a la plaça d’Antoni Llonch, al final de la zona suburbana dels carrers de les Tres Creus – la Salut. Disposa de planta baixa i primer pis, a la seva part central, i d’una petita construcció exempta que allotjava els serveis públics. Les façanes són de composició simètrica, estucades i amb les obertures emmarcades amb pedra.

La manca d’ús a què es condemna l’edifici des del soterrament de la via del ferrocarril va conduir a la seva degradació. Al desembre de 1982 es va aprovar una proposta per a convertir l’estació en una terminal d’autobusos. El 1991 es va restaurar per a dita funció.

Part de l’edifici està cedit a Vallès Fer, una associació creada el 1972 –pertanyent a la Federació Catalana d’Amics del Ferrocarril (FCAF)–, que té per objectiu posar a disposició del centenar de socis grans maquetes a diferents escales que permeten fer-hi córrer trens reals en miniatura.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé