Conjunt de cases del carrer Xipreret, nucli antic de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer Xipreret és configura l’antic nucli de l’Hospitalet, i és on es concentra gran part de la història medieval i moderna de l’Hospitalet

i escenari d’alguns importants episodis històrics com el Conveni de l’Hospitalet de 1713.

L’origen del carrer Xipreret cal buscar-lo en època romana, com a eix delimitador de propietats agrícoles.

Més tard, és on es forma l’antic nucli de l’Hospitalet; en detriment de l’assentament de Provençana.

L’edifici de l’Harmonia o Torre Blanca, documentada ja al segle XI, fa que en les seves terres es fundés el petit hospital de camí, que donarà lloc al nom de la ciutat.

També és el lloc d’on es pren el nom del municipi, a l’entorn a Torre Blanca (actualment l’Harmonia), ja esmentada al segle XI, al costat de la qual, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l’hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana.

 Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s’anomenava la Pobla de l’Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria l’Hospitalet.

A partir del segle XVI, el carrer Xipreret, viu un moment d’expansió i es basteixen, al llarg del seu eix, els grans casals de les famílies més importants.

Un aspecte destacat d’aquest carrer són els corralons: petits culs de sac oberts al carrer principal que permeten orientar les façanes de les cases a solella i, deixar al davant, un espai on hi havia els pous o safareigs per rentar la roba.

A la part més septentrional hi trobem la masia de Can Riera, ara convertida en oficines del Museu.

I a la part més meridional, el carrer Major.

Destaquen la Casa Espanya, Ca n’Oliver, l’Harmonia o Ca la Vidala; a més de les cases dels números 28-30-32, 41-43-45, 47-57 i 87-95.

A l’alçada del carrer Barcelona s’hi ha afegit la torre de defensa del segle XVI, la Talaia, provinent d’un antic casal enderrocat.

L’antiguitat del carrer, la seva continuïtat històrica, l’aglomeració d’edificis històrics, les característiques urbanístiques i la bona preservació, en fan un punt clau per a la història de l’Hospitalet.

Es tracta d’un referent paisatgístic, històric i arquitectònic de les arrels del nucli antic de l’Hospitalet.

Actualment té només protecció parcial, amb 27 elements protegits a títol individual, però no com a conjunt.

Recull de dades : Blog d’Esquerra Republicana de l’Hospitalet

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Can Basté de Nou Barris a Barcelona

Can Basté esta situada entre el passatge de Fabra i Puig, 274-276  i el carrer de Pere d’Artés, 5 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Està edificada sobre una torre medieval.
  • Mossen Clapés havia esmentat l’existència de restes d’època romana en un document de 1896.
  • Anteriorment havia estat del noble Ramon de Sagarriga, baró de Creixell.
  • A finals del segle XVIII era coneguda com a Can Nadal, nom del seu propietari, Antoni Nadal.
  • A les darreries del segle XIX era propietat de Pere Pous i Bases.
  • A principis del segle XX era dels Marés, amos de Can Carabassa, del barri d’Horta.
  • Després passà als Fargas, de Sant Andreu de Palomar, fins que l’any 1955 es traslladaren a Can Fargas, a Horta.
  • La casa passà als Rocafort i posteriorment fou adquirida per l’ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1995 finalitzaren les obres de rehabilitació. Llavors va esdevenir el Centre Cívic de Nou Barris.

És una casa situada a prop de la plaça Virrei Amat i de l’antiga església de Santa Eulàlia de Vilapicina. L’edifici està bastit a quatre vents, amb façana principal al passeig de Fabra i Puig. La façana està esgrafiada i amb porta principal d’arc de mig punt dovellada.

Durant les obres de rehabilitació de la masia de Can Basté, es van fer intervencions arqueològiques del maig al juliol de 1991.

Can Basté és un edifici del districte de Nou Barris de Barcelona protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació del Text i Fotografies : Ramon Solé – Arxiu Rasola

Església de Santa Maria de Moià

Església de Santa Maria esta situada en la plaça Major de Moià.

Us passo la seva historia :

  • Fou consagrada el 939 amb assistència de Sunyer, comte de Barcelona, qui la féu edificar.
  • De l’església corresponent a aquella època, romànica, ja no en queda res.
  • Fins a finals del segle XVI, aquesta parròquia depenia de la comunitat de canonges agustinians de Santa Maria de l’Estany.
  • El 1592 el papa Climent VIII va secularitzar aquell monestir, i el va convertir en col·legiata, i els canonges de l’Estany van traslladar-se a Moià, de manera que Santa Maria de Moià queda convertida també en col·legiata.
  • El 1603, però, el títol de col·legiata retornava a l’Estany; hi residia l’arxipreste del Moianès, que, alhora, era rector de Moià.
  • El 1775 l’Estany quedava reduït a parròquia de la categoria més baixa, i el bisbe de Vic Castanyer, que havia estat rector a Moià, concedí a la parròquia de Santa Maria de Moià i al seu rector tots els títols i honors que havia tingut l’església de l’Estany.

És una església de tres naus amb creuer, coronat per una gran cúpula. Al costat de migdia s’aixeca un esvelt campanar de pedra ben treballada i planta octogonal amb grans finestrals d’arc apuntat al pis de les campanes i amb una cornisa sostinguda per aldans que actuen de gàrgoles.

També destaca el seu rellotge, que funciona amb pesos de pedra, la balustrada del coronament amb la data de 1726 i els pinacles.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Darrere l’església hi ha el cambril de planta rectangular, de grans dimensions, on es troba la Mare de Déu de la Misericòrdia. L’accés a l’edifici es fa mitjançant una gran portalada barroca articulada en tres nivells. Així mateix hi ha a la façana nord un altre accés de més reduïdes dimensions però de factura similar.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Destaca la façana principal i la façana lateral pel seu alt valor artístic, ja que són un dels exponents més extraordinaris del barroc salomònic en pedra a Catalunya. La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està compost amb certa desimboltura, si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i el torçal del fust està fet amb timidesa i decorat ingènuament.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i el cos superior es veuen altres dues columnes ni salomòniques ni helicoïdals en llurs estries, sinó acordonades.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

Les imatges d’aquesta façana representen a sant Josep, sant Pere de la Cadireta, sant Ponç de Planella, sant Josep de Calassanç i la Verge Maria.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals. Aquestes columnes es recolzen en sengles pilastres de planta quadrada. Dintell de pedra coronat per un frontó truncat, en el qual s’obre una fornícula (coronada per un frontó amb l’escut de Moià), flanquejada per dues columnes salomòniques.

DGPC Servei de Suport Técnic i Inventari / Generalitat de Catalunya

A l’interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el Nen  als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d’una obra anterior. Adossat a la paret nord de l’església es troba el baptisteri.

A l’exterior destaca un portal d’estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s’hi ha col·locat unes rajoles amb la figura de sant Joan Baptista.

La coberta és a doble vessant amb ràfec de pedra. Corona l’edifici una llanterna octogonal. L’interior és amb planta de creu grega, coberta amb cúpula que s’alça sobre quatre arcs de mig punt.

Situada al camaris de l’actual parròquia es troba la Verge de la Misericòrdia de talla policromada i de principis del segle XIX. Talla d’alabastre d’estil gòtic de la Verge amb el Nen de la segona meitat del segle XIX.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es d1.jpg

Situada al mur de llevant de l’església i d’estil barroc del segle XVII s’hi troba la imatge de sant Sebastià treballada en pedra blanca. Situada al mur est de la capella del Santíssim i d’estil realista del segle XX hi ha el Crist d’Asorey fet amb fusta policromada per Francisco Asorey.

Santa Maria de Moià o la Mare de Déu de la Misericòrdia és l’església parroquial a la vila de Moià, i capital de la comarca del Moianès.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text , imatges antigues : Ramon Solé – arxiu Rasola

Casa l’Espinal de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló

La Casa l’Espinal està situada en el carrer Monturiol, 9, en la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

  • Fou construïda al mateix temps que la resta de la Colònia Güell.
  • Hi ha una dada fiable de la data de la seva culminació en els forjats de l’entrada (1900).
Gaspar Coll i Rosell – 1987 / Generalitat de Catalunya

Es tracta d’un habitatge important, destacat per si mateix sobre els altres, a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehí. Encara que, respecte al patró de planta baixa i un pis, sobresurt d’entre les altres cases per estar al capdamunt d’un carrer amb forta pujada, tret que es repeteix en altres elements singulars de la colònia (Cripta, Escola, etc.).

La influència de Gaudí és palesa en aquest edifici, d’un estil gòtic (el qual Gaudí sentia predilecció) visible en el balco torratxa del xamfrà, en les finestres (simples i geminades) del primer pis i en la gran finestra decorada de la planta baixa.

Si bé tot aquest historicisme s’ha resolt mitjançant el maó i les línies rectes. La façana, de conglomerat de pedra està dividida en franges horitzontals de maó i coronada amb una espectacular sanefa que repeteix el motiu ornamental de la torre i personalitza la barana del terrat.

La Casa l’Espinal és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ermita de Santa Eulàlia de Provençana de L’Hospitalet de Llobregat

L’Ermita de Santa Eulàlia esta situada en el carrer de Santa Eulàlia, 203-205 de L’Hospitalet de Llobregat.

Cap de Medusa trobada casualment durant unes obres a la casa parroquial annexa.

Us passo la seva historia:

  • És un dels edificis més antics conservats a l’Hospitalet.
  • Fou consagrada el 27 de gener de 1101 pel bisbe de Barcelona i abat de Sant Cugat, Berenguer Folc.
  • Fins a mitjans de segle XIV fou l’única parròquia del terme. Més tard, la titularitat passà a l’església de l’Hospitalet Centre i l’antiga església romànica restà com a capella eremítica, tot començant a degradar-se.
  • Al segle XVIII es feren les primeres restauracions.
  • Al segle XIX recuperà la categoria de parròquia.
  • Al segle XX es va acabar de reconstruir i se li adossà, per la part de l’absis, una nova església, molt més gran, de tipus neoromànic.
  • Quan es va construir la rectoria que hi ha al costat es trobaren restes arqueològiques romanes, algunes de les quals es poden veure al Museu de la Ciutat de l’Hospitalet. Aquestes restes fan pensar en l’existència prèvia, en aquest indret d’una vil·la romana.

Església romànica de tres naus separades per arcades de mig punt que recolzen sobre pilars rectangulars.

Les voltes són reconstruïdes, la de la nau central és de canó i les laterals són voltes de quart d’esfera, i es recolzen sobre una línia d’impostes.

No es conserva l’absis romànic que està embegut a la nova església.

La façana té el parament del mur fet amb carreus regulars i ben col·locats, amb carreus més grossos a les cantonades fent línies de reforç.

El portal presenta una arquivolta de mig punt amb motllures ornades amb fulles i motius geomètrics.

Dues de les motllures es recolzen sobre dues columnes fines, coronades amb un capitell de tipus corinti tosc.

Al timpà es pot llegir la inscripció: “Anno Millessimo duecentessimo primo actum est hoc mense marcio a quodam magistro A” que dóna la data de construcció del timpà (març de 1201) i la inicial “A”, atribuïda al suposat mestre d’obres de l’església.

A la façana nord hi ha una finestra de forma el·líptica que no es correspon a l’estil de construcció romànic.

Creu de Terme.

També hi ha dos arquets inscrits a la part inferior del mur que són difícils de datar o situar. L’espadanya de la façana de ponent és moderna.

Santa Eulàlia de Provençana és una església romànica de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès), protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Fem una ullada fora de Catalunya : Castell de Peracense de Terol

El Castell de Peracense és un castell medieval situat a la població de Peracense a l’Aragó, concretament a la comarca del Jiloca, situat a la Serra Menera, a 1365 m sobre el nivell del mar.

Us passo la seva historia :

  • El lloc on avui hi ha el castell ja fou ocupat a l’Edat del Bronze i també ho fou en època islàmica.
  • Però fou a partir del segle XII quan va prendre un valor estratègic per ser un punt de frontera entre els regnes d’Aragó i Castella, concretament era el punt de divisió entre el Senyoria de Molina, el d’Albarrasí i la Comunitat de Daroca. Formava part del sistema defensiu de la frontera castellanoaragonesa del qual també formen part els castells d’Albarrasí, Daroca, Tornos i Santed per la banda aragonesa i d’Embid i Molina de Aragón per part castellana.
  • D’aquesta manera, doncs, el castell fou enfortit
  • Al segle XIV se li va donar la forma que té actualment.
  • Ara bé, al segle XV, amb la unió dinàstica dels dos regnes i la incorporació de noves armes de setge, el castell va caure progressivament en desús.
  • El 1987 va començar la restauració del castell per part del Govern d’Aragó.

El castell està format per tres recintes emmurallats concèntrics que s’assenten sobre afloraments de roques vermelles.

La muralla exterior protegeix el sector més vulnerable i planer; compta amb uns murs d’un gruix considerable i tres torres, així com amb un pati extens que també va servir com a pedrera per extreure pedres de molí.

En el segon recinte hi ha les dependències de la tropa i hi destaca, la porta d’entrada, protegida per una torre que alhora també protegia la torre d’entrada;

l’anomenada torre de l’Hospital, que servia de vigia i coordinava els dos recintes, i finalment una gran cisterna.

El tercer recinte és el més singular, està construït sobre la roca viva

i s’hi accedia per una escala mòbil, que estava protegida per una falsa torre de l’homenatge perquè en realitat es tracta d’un poderós mur pantalla que guarda tota aquesta estructura.

A dins d’aquest recinte hi trobem les estances més nobles, amb volta apuntada i més cisternes.

Disposa d’un magnífic paisatge per les seves rodalies.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel i Dolores Párraga

L’antic Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona – 2ª Part #

L’antic Monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona, l’any 2017 us el vaig donar a conèixer. Des de fa un temps, està tancades les visites al Monestir, per aquest fet i completant l’article anterior us passo imatges del seu interior i claustre :

Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Conjunt de les cases Carrer Molinés de L’Hospitalet de Llobregat

Avui us destaquem el conjunt de les cases de carrer de Molinés de l’Hospitalet de Llobregat.

Es tracta d’unes casetes unifamiliars, entre mitgeres, en origen només de planta baixa, aixecades a partir d’un mateix projecte datat pels volts 1928.

Algunes casetes tenen cossos afegits amb posterioritat.

Estan enretirades respecte d’alineació del carrer i tenen jardí al davant.

Les tanques tenen uns pilars d’obra on es recolza la reixa de forja.

Les quatre casetes són idèntiques i disposen del mateix programa decoratiu: respiralls ovalats, rajoles vidriades als ampits de les finestres i a la tanca.

les restes de l’església de Santa Eulàlia de Mèrida claus de volta, capitells, gàrgoles, làpides,… És la part de darrere del Museu, de la Casa España.

La casa número 32 ha conegut la remunta d’un pis que ha trencat l’harmonia del conjunt.

El carrer Molinés del barri Centre de l’Hospitalet de Llobregat està protegit com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Ca n’Arús de l’Hospitalet de Llobregat

Ca n’Arús està situada en la Rambla Marina, 415-427 de  L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • A la segona meitat del XIX, una part important de la població total de l’Hospitalet estava disseminada per les dues grans zones de Samontà (muntanya) i Marina.
  • Però, així com a la part de dalt hi havia una gran tendència a construir cases senyorials (Can Cluset, Torre Barrina, …), a la part de Marina només s’alçaven petites masoveries, amb l’única excepció de Ca n’Arús, luxosa casa senyorial, que si bé és cert que surt de la norma constructiva del moment a la seva àrea, també ho és que estava pràcticament a tocar de la ciutat.
  • Ca n’Arús es va construir a l’any 1851 per iniciativa de Jaume Arús i Cuixart.
  • Actualment pertany a l’Ajuntament de l’Hospitalet i són dependències administratives.

La casa consta de tres plantes al cos central i dues als laterals. Els cossos laterals estan coberts per un terrat i el central per un terrat i una teulada a dues vessants.

Gaspar Coll i Rosell 1985 / Generalitat de Catalunya

Al cos principals, al primer pis s’obren tres balcons mentre que en els laterals s’obre una galeria de tres arcs de mig punt, per banda,  el cos principal està rematat per un acroteri que fa una forma semicircular al centre i amb decoració de boles i relleus.

Gaspar Coll i Rosell 1985 / Generalitat de Catalunya

La casa té un destacat jardí.

Ca n’Arús és una casa senyorial de l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès) protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Angels García-Carpintero Sanchez – Miguel

Sant Julià d’Úixols de Castellterçol

Aquesta setmana està dedicada a les Esglésies

Sant Julià d’Úixols és en el terme municipal de Castellterçol, a la comarca del Moianès. És al racó sud-oest del terme municipal, a prop del límit amb els termes de Granera i de Gallifa.

Us passo la seva historia:

  • La domus sancti Iuliani surt esmentada entre el 940 i el 961 com a punt de referència en compres fetes pel levita Guadamir.
  • Estava vinculada a la parròquia de Castellterçol, amb la qual fou cedida al monestir de l’Estany el 1130.
  • Fou sufragània de primer de Sant Martí de Granera i més tard de Sant Fruitós de Castellterçol. Després del despoblament del segle XIV deixà de tenir sacerdot propi i estigué vinculada a la parròquia de Granera, fins que, poc abans de 1550, retornà a Castellterçol.
  • Va patir reformes i ampliacions als segles XVII i XVIII.
  • La rectoria o casa del guarda de l’església es va fer el 1667.
  • Fou víctima d’un incendi el 1975.

L’església original del segle X ha estat molt modificada al llarg del temps, l’únic element original que es conserva és el campanar.

Jordi Ganmundi i Molina Blanca Paiiàs i Arisa 1982 / Generalitat de Catalunya

L’edifici està format per un cos rectangular amb capelles afegides. El temple tenia una estructura de capçalera en trèvol, amb tres absidioles, però només es conserva una d’elles.

La porta es troba a la façana sud damunt la qual hi ha el campanar de planta quadrada i de forma tronco piramidal. Està cobert per una teulada de quatre vessants que es recolza sobre una cúpula amb trompes.

Jordi Ganmundi i Molina Blanca Paiiàs i Arisa 1982 / Generalitat de Catalunya

La composició de les façanes és resolta amb un doble nivell de finestres que han estat paredades; les del nivell més alt són geminades i la columna central té un capitell tronco piramidal invertit. La planta baixa del campanar quadrangular, romànic, té les quatre façanes obertes per arcs que arrenquen de senzilles impostes; a causa de transformacions posteriors els arcs de les façanes nord i est han estat tancades.

Sant Julià d’Úixols és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació sal Text : Ramon Solé

Fotografies : Mercè Manzano