El Castell i la Torre de l’Homenatge de Peratallada a Forallac

Avui us presento tres articles

El castell de Peratallada és situat dins el mateix nucli urbà de la població, al cim d’un indret lleument elevat en una zona poc accidentada, a ponent dels plans de l’Empordà prop de mar.

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Cal dir que actualment, el municipi de Peratallada, junt amb Fonteta i Vulpellac, formen el municipi de Forallac.

Us passo la història del Castell :

  • El castell de Peratallada ja surt esmentat l’any 1065 («castro de Petra Taliata»), si bé el seu origen pot ser anterior.
  • L’any 1062 devien ser senyors del castell els germans Bernat Bernat de Peratallada i Dalmau Bernat esmentats en un pacte del castell de Begur.
  • Al segle XII, la importància dels Peratallada continua essent evident.
  • L’any 1153, Dalmau de Peratallada al costat d’altres personatges, fa de garant en un pacte establert entre el comte de Barcelona i la ciutat de Gènova en relació a Tortosa.
  • Amb la mort de Ponç de Peratallada, l’any 1250, sense descendents, el patrimoni passà a la seva germana Guilleuma, que es casà amb Gilabert de Cruïlles l’any 1266 unint d’aquesta manera les dos cases.
  • Malgrat disposar d’un gran patrimoni en terres empordaneses, el segle XIII no va ser un segle gaire bo per a moltes famílies catalanes, i aquesta no en fou una excepció i va passar alguna situació econòmica complicada.
  • El segle xiv, en canvi, és un període de prosperitat pel castell. Els nous senyors de Cruïlles i Peratallada hi tenien la residència predilecta, i en el castell s’allotjaren diverses vegades els reis de la Corona d’Aragó com ara el rei Joan I en 1390.
  • Durant el segle XIV la monarquia tindria drets importants a la senyoria de Peratallada. S’esmenten com a senyors Bernat i Gilabert V de Cruïlles que morí l’any de la Pesta Negra (1348).
  • El sarcòfag on fou enterrat Gilabert s’ha conservat a l’església de Sant Esteve de Peratallada. Un fogatjament de 1365-70 compta 136 focs al terme del castell.
  • A finals del segle XIV es documenten querelles entre Elvira de Puigpardines, vídua de Gilabert i tutora de Jofre de Cruïlles, i Berenguer de Cruïlles. També sabem de fortes tensions entre aquesta dama i els pagesos de remença durant la primera meitat del segle xv. Els pagesos estigueren a punt de cremar el castell.
  • En 1916 fou subhastat pels darrers hereus dels Cruïlles.
  • L’any 1964 el van adquirir els marquesos de Torroella de Montgrí.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

És un conjunt important format pel Castell pròpiament dit a la part alta, amb Torre rectangular, i el Palau residencial format per un gran casal i diferents cossos amb patis, murs i sales gòtiques. Hi ha obra del segle XII al XVII.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Del castell encara es conserven diversos elements molt significatius. Destaca el nucli central, format per la torre mestra, envoltada per un primer recinte de muralles.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

Està situat en un lloc elevat, construït sobre la roca.

Per incrementar el desnivell respecte al nivell del terra es va tallar la roca, verticalment, com si es tractés d’una paret.

Olga Bas Lay – 2010 / Generalitat de Catalunya

El palau de Peratallada està situat, juntament amb el castell, al centre del nucli fortificat. El formen diversos cossos.

Olga Bas Lay – 2010 / Generalitat de Catalunya

El més proper al castell és de planta rectangular, de dos pisos, i s’eleva damunt dels fonaments d’una torre circular. La sala del pis superior conserva l’arc diafragma policromat.

El conjunt es completa amb dos cossos amb planta en forma de T que, juntament amb l’anterior, tanquen un pati rectangular.

El més gran d’aquests cossos és una construcció romànica; la façana que dóna a la plaça del castell apareix molt modificada, i consta de planta baixa i un pis. La porta d’accés és rectangular i hi figura la data del 1745 incisa.

Les obertures d’aquesta façana són: a la planta baixa, una finestra romànica petita i una altra molt gran i amb dos arcs trilobulats, i al primer pis dues finestres triforades i dues geminades.

Pere Catala i Roca – 1962 / Generalitat de Catalunya

A ambdós costats d’aquest cos central hi ha hagut ampliacions, diferenciades en obertures i materials.

Torre campanar

Torre de l’Homenatge, és una construcció dels segles XI i XII, situada dins del castell.

Té planta quadrada, coronada amb merlets i una alçada sobre la muralla d’uns 8 metres. Va ser excavada directament sobre la roca i durant un temps estava envoltada d’un fossat.

Actualment s’ha reformat i es podent celebrar casaments i altres actes, disposa d’un Bar. Us passo informació en aquest enllaç :

https://castellperatallada.com/

Us passo informació del conjunt medieval de Peratallada : https://www.visitperatallada.cat/ca/peratallada.html

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de de Forallac – Peratallada i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, Arxiu Rasola i Google

Escoles velles de Sant Antoni de Vilamajor

Avui us presento tres articles

Les escoles velles estan situades en un costat de la plaça de la Vila de Sant Antoni de Vilamajor.

Es un edifici considerat Eclecticisme construït en el passat segle XX. No he aconseguit més informació.

Actualment acull com a seu del Casal Sociocultural de Sant Antoni de Vilamajor.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La historia i llegendes de la Font del Raig de Torelló

Avui us presento dos articles

Aquesta popular Font del Raig, esta situada en el costat esquerd de la pista i abans d’arribar  al Santuari de Rocaprevera de Torelló.

Santuari de Rocaprevera de Torelló

Està format per un recinte de planta rectangular amb cobert per una estructura de volta de canó, de tres costats tancats i un d’obert que s’orienta cap a la població, al nord.

La volta és adovellada i sustentada sobre murs de carreus irregulars aparellats i sustentats sobre un basament força important i que s’avança en la planta per cloure i privatitzar l’àmbit interior.

El recinte està situat en un nivell inferior respecte al del camí, al qual s’accedeix per un parell de graons. A la paret del fons s’hi situa la sortida de la font amb un broc metàl·lic antic.

Cal destacar, una fornícula que conté la imatge de sant Fortià, sobre de la font, aquesta està protegida per una reixa de ferro sobre un ampit de pedra decorada per una garlanda esculpida amb formes vegetals.

L’estructura està coronada per una creu de ferro sustentada sobre una pilastra de pedra amb un escut esculpit a la part davantera.

L’entorn immediat està adequat com a racó per al descans dels passejants, amb un espai pla pavimentat de lloses de pedra i amb bancs, també de pedra, uns plàtans hi donen ombra a l’estiu.

Us passo la seva Historia :

  • La font del Raig es va dedicar a Sant Fortià.
  • Les relíquies d’aquest sant innocent havien arribat a Torelló l’any 1298 a mans del croat Arnau del Colomer, fill del mas del mateix nom.
  • Sembla ser que tota la parròquia sortí en processó a rebre el grup de croats, que retornaven a casa seva.
  • Des del segle XVII, la devoció popular invocava Sant Fortià en temps de sequera.
  • Es portaven les relíquies del sant des de l’església de Sant Feliu a la font en processó.
  • En el cas de sequera persistent, les relíquies s’estaven nou dies al santuari de Rocaprevera.
  • La primera font del Raig havia de ser força humil atès que, l’any 1686, Jeroni Ferrer, clavariat de la parròquia de Sant Feliu, segons clàusula testamentària, deixà una quantitat de diners per construir una edícula a l’indret de la font del Raig. Es va construir una arcada amb carreus de pedra picada i uns bancs a cada costat de la font.
  • Aquesta edícula va arribar al segle XX en un estat força deplorable.
  • L’alcalde Francesc Xavier Vergés va impulsar, per subscripció popular, la restauració de l’indret l’any 1912. Es rafe la volta de mig punt que protegeix la font, les escales que hi baixen i els bancs de pedra als costats del broc. Sobre la font hi havia la fornícula de sant Fortià i una placa commemorativa de la restauració. L’exterior comptava amb dos contraforts i uns bancs de pedra per reposar.
  • La imatge de sant Fortià, destruïda durant la Guerra Civil (1936-1939), va ser esculpida per Lluís Riubugent, artista local.
  • La darrera restauració és de l’any 1957. S’acabaren la coberta de l’edícula en forma de teulada a dues aigües i la façana, conservant la pedra picada i col·locant còdols de riu a la part superior de la volta.

Us passo dues Llegendes sobre Sant Fortià:

  1. Una d’elles, ens explica que com a premi de les victòries dels croats, aquests van portar una urna de cedre amb les relíquies del cos de Sant Fortià. Aquests homes van donar les relíquies a l’església de Sant Feliu, i així tothom les podia venerar.
  1. L’altra, ens explica que les relíquies de Sant Fortià van ser portades, a Torelló, per una coloma blanca. Aquesta coloma va deixar l’urna al costat de Rocaprevera, al costat d’aquesta font. Un cop va deixar l’urna, les campanes de Rocaprevera van ressonar fins que el rector, i altres clergues, van descobrir l’urna. A més, resulta que allà a on es va aturar el colom, hi van quedar impreses les seves petjades.Segons sembla, un pagès, en veure el colom, el va voler caçar, en intentar-ho, el pagès va ser cegat per una gran i misteriosa llum.

Molt propera a La font del Raig, hi ha la font dels Ocells, molt més senzilla.

 

Recull de dades : Ajuntament de Torelló i altres

Adaptació al Text, fotografies i imatges : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Casa Sebastià Bosch i Sala de La Garriga

Avui us presento dos articles

Casa Sebastià Bosch i Sala, esta en el Passeig, 97 de La Garriga.

És una obra interessant de Raspall, ja que hi introdueix nous elements formals: estucs amb motius geomètrics en el ràfec, jardineres a les finestres, etc., a més de fer una interessant combinació de vitralls, ceràmica i esgrafiats amb un marcat estil propi de l’autor.

Es tracta d’un habitatge unifamiliar aïllat què consta de soterrani, planta baixa i pis.

Assentat damunt un sòcol de carreu, presenta una coberta de faldons amb gran pendent. Imposta esgrafiada amb motius geomètrics a les obertures de la planta baixa. L’emmarcat de les obertures del terç superior de la planta baixa i pis presenta els mateixos esgrafiats que la imposta.

Les llindes són de perfil sinuós i, de la mateixa manera que les jardineres que hi ha al costat de les finestres, revestits de rajola quadriculada blanca i marró. En el ràfec, les entrepilastres de les mènsules estan estucades amb motius geomètrics vegetals. A la façana nord hi ha una finestra tapiada.

La Casa Sebastià Bosch i Sala, està protegit com a bé cultural d’interès local d’aquest municipi, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Oratori de Sant Isidre de Llanars

Avui us presento dos articles

Per arribar-hi cal sortir de Llanars tot creuant el riu Ter pel Pont d’Espinagua, i sempre seguir la pista principal que passa per  el mas Pujol  i can Galló,

La font- abeurador de cal Marxant

i una vegada que passeu per  , cal seguir un camí a la dreta, conegut com carrer G. i que agafa altura, a una certa distancia i sobre el camí a la dreta, en un pujol esta l’Oratori de Sant Isidre.

Oratori en forma quadrada , amb portella per tancar la imatge del sant,

sempre en flors de muntanya, donat que es molt apreciat per la gent de la contrada.

Sobre de l’oratori hi ha una creu de ferro.

Es contempla una bona vista de la vall de Camprodon.

 

Text : Ramon Solé – Fotografies : Dora Salvador

 

 

Llibre recomanat : Els Oratoris de la Garrotxa

Avui us presento dos articles

Fitxa Técnica

Autors : Salvador Mallarachs i Ramon Llongarriu

Preu : 16,00 € IVA inclòs

CATEGORIES: Arquitectura, Patrimoni cultural

ETIQUETA: Monografies dels Llibres de Batet

 Sinopsi :

Un recull de tots els oratoris que es troben a la Garrotxa, amb un record pictòric i una breu glossa de cadascun d’ells.

Aquest monogràfic recull els oratoris que es troben a la Garrotxa, amb la dedicació d’un record pictòric de cadascun d’ells, acompanyat d’una breu glossa on s’inclouen totes les notícies recollides. L’oratori pot servir com a fita entre termes municipals o entre finques veïnes, compliment de prometences o com a molló important entre els vells camins. Sempre, però, inspirat en acte de veneració o agraïment i com a testimoni d’una realitat d’antany.

 

Recerca del Llibre : Ramon Solé

Església de Sant Pere de Pals

Avui us presento dos articles

?

L’església de Sant Pere està situada en la Plaça de l’església, el Pedró a Pals (Baix Empordà).

Badia, Joan Puigdevall, M. 1985 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

  • Està documentada des de l’any 994 però la primitiva església va ser substituïda per un nou temple romànic, al segle XII.
  • Sobre el qual es va construir l’edifici actual, tardogòtic, al segle XV.
  • L’any 1202 Gilabert de Cruïlles prestà homenatge al bisbe de Girona per la parròquia de “Sancti Petri de Pals”.
  • El 1222 Ermessenda de Peratallada reconeixia tenir el delme d’aquesta parròquia per la Seu de Girona.
  • L’any 1478 el rei Joan II, en una lletra adreça als consellers de Pals, concedia permís per aprofitar les pedres del castell, que era molt ruïnós, amb la fi d’obrar, reparar i cobrir l’església de Sant Pere de Pals.
  • La portalada és barroca, feta l’any 1773 amb pedra nummulítica de Girona.

És una església gòtica d’una nau amb capçalera poligonal, que incorpora alguns escassos elements del temple anterior, romànic.

És coberta enterament amb volta de creueria, a la nau dividida en tres crugies per arcs torals apuntats; hi ha un cor, també amb volta de creueria, i capelles laterals gòtiques més tardanes. Les claus de volta i les impostes són esculpides. A l’absis hi ha tres grans finestrals gòtics.

Al frontis hi ha una rosassa amb decoració calada, gòtica, però la portada és d’època posterior, barroca popular: frontó corbat, pinacles amb boles ornamentals i fornícula amb una imatge de pedra del patró, amb abillament papal, de caràcter molt popular.

El campanar, quadrat i amb arcades de mig punt, sobre l’angle nord-oest de l’edifici i un terrabastall alçat sobre la volta són afegitons tardans. El ràfec de la teulada presenta decoració pintada. L’església és construïda amb carreus ben escairats, de gres.

Us passo la informació de radiocapital  amb data 5 de juliol de 2020 sobre la restitució a l’església de Pals, d’una imatge de Sant Pere, robada 12 anys enrere :

https://www.radiocapital.cat/lesglesia-de-pals-restitueix-una-imatge-de-sant-pere-robada-12-anys-enrere/

Sant Pere de Pals és una obra de Pals (Baix Empordà) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

?

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Pals i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel , arxiu Rasola

La Font Picant d’Argentona i la seva historia

Avui us presentem dos articles

La Font Picant d’Argentona també se la coneixia com de Burriac o d’en Prats i no confondrà amb la Font Picant de Cabrera.

Esta situada al costat del carrer de can Cirés amb carrer Torrent de Mada, 1 a Argentona.

Segons la tradició o llegenda, diu així:

“La font es va descobrir per l’accident  d’un nen al caure a un pou i la seva mare va baixar a rescatar-lo però, quan va tornar a la superfície, estava marejada per la inhalació de gasos.

Es va veure que l’aigua del pou contenia gas carbònic i tenia un gust picant.”

Segons una publicació de l’any 1783, l’aigua es descobreix aquell any,

tot i que no és fins el 1842 que es fa una anàlisi i se’n fan públiques les seves propietats mineromedicinals, encara que fins llavors ja eren conegudes i utilitzades per la gent d’Argentona.

Les aigües mineromedicinals de mitjans del segle XIX més importants d’Argentona, foren les d’en Ballot que eren ferruginoses

i d’en Prats que eren bicarbonatades, i durant uns anys es van comercialitzar la seva aigua que es venia embotellada.

Arran d’aquestes dues fonts, l’any 1880 ja trobem dos balnearis a la població.

Antònia Ballot va obrir un balneari amb 60 habitacions que va acollir diferents personatges de la burgesia catalana, en l’any 1898 va tancar les seves portes.

També es va portar a terme la construcció del Balneari Prats per les mateixes dates.

El 1900, es va construir el passeig que va cap a la font picant i també el parc que l’envolta.

Antigament, hi concorria gent de tota la comarca, que passejava per la zona i hi passava els dies de lleure, tot gaudint de l’aigua picant de la font amb els típics anissos del poble.

I al lloc del balneari, es va edificar el xalet pel lloguer d’habitacions

i la planta embotelladora del Manantial Burriac, que va funcionar des del 1954 fins al 1974, una empresa va comercialitzar l’aigua de la font d’en Prat sota el nom de “Agua del Manantial de Burriac”.

Després, la font quedà en l’abandó, fins que l’Ajuntament la va adquirir a principis del segle XXI, la va restaurar i va convertir la zona en un parc públic molt concorregut actualment.

Us passo un treball d’uns alumnes de la UPC. on esta molt ven detallat i explicat tot el que fa referència a la Font Picant, amb el nom de “Proposta d’intervenció a la Font Picant d’Argentona” :

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/99422/memoria.pdf?sequence=1&isAllowed=y

La Font Picant es va tornar a obrir a finals del 2010 després de portar tancada més de 35 anys, us passo un article sobre els actes realitzats :

https://www.capgros.com/maresme/argentona/argentona-celebra-la-reobertura-de-la-font-picant-amb-actes-populars_125265_102.html

Salta la polèmica dos anys desprès, per la contaminació per manganès de l’aigua, us passo un article de La Vanguardia sobre aquest tema:

https://www.lavanguardia.com/local/20120709/54323121371/argentona-font-picant-contaminada-manganeso.html

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text , Fotografies i Imatges Antigues : Ramon Solé i Arxiu Rasola

Far de Sant Sebastià de Llafranc

Avui us presento dos articles

El far de Sant Sebastià està situat a la població de Llafranc.

Us passo la seva història :

  • Fou creat pel Ministeri de Foment segons les previsions del “Plan general de alumbrado marítimo de España e islas adyacentes” de l’any 1851.
  • En un principi el servei del far requeria el treball de tres faroners, que vivien en les dependències habilitades a l’efecte en el mateix far.
  • Els avenços tecnològics van reduir el personal necessari per al seu funcionament fins a la seva automatització i la marxa oficial de l’últim faroner, Ángel Casariego, l’1 d’agost de 1999.
  • Segons un “avís a navegants” publicat el 1857, el far giratori “de primer ordre” està situat a 41º 53′ 30′′ latitud nord i 9º 24′ 38′′ longitud est de l’Observatori de Marina de San Fernando i una altitud sobre el nivell del mar de 167,13 m. Tenia llavors un abast de 22 milles. A la façana de l’edifici s’hi llegeix “Faro de S. Sebastián. Reinado doña Isabel Segunda. Inaugurado en 1857”.
  • Pocs mesos després de la inauguració s’hi feien les primeres reformes amb el cobriment del pati interior i el tancament del recinte amb una reixa de ferro perimetral, instal·lació autoritzada el gener de 1860.
  • Una de les imatges més antigues que es conserven és una postal editada per J. Joanola i datada el 1906.
  • La reforma més important del far va tenir lloc a patir de l’abril de 1963 i fins al juliol de 1966, amb el desmuntatge de la torre original, la construcció de l’actual i la instal·lació d’una llanterna aeromarítima.
  • L’11 de desembre de 1970 un radiofar començava a emetre les lletres SN en codi Morse, facilitant la situació als vaixells que navegaven fora de l’àmbit visual del far o en dies de poca visibilitat.
  • El 18 de maig del 2000 es va signar un protocol de col•laboració entre l’Ajuntament de Palafrugell i l’Autoritat Portuària de Barcelona (de qui depèn el far) en el qual es proveïa que part de la instal•lació i del seu entorn poguessin ser oberts al públic i destinades a usos vinculats a la mar, la natura o el patrimoni local.
  • L’1 d’octubre del 2007 el far de Sant Sebastià va celebrar els seus 150 anys.
  • El març de 2012 l’Ajuntament de Palafrugell anuncià un projecte per valor de 392.000 euros per adequar l’indret i desenvolupar-hi un centre d’interpretació del patrimoni farer, el medi natural i les comunicacions que s’hauria d’acabar l’estiu de 2014.
  • El 2014 una quinzena d’organitzacions patronals catalanes hi signaren l’anomenat Manifest del Far mitjançant el qual donaven suport al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

El far de Sant Sebastià, totalment automatitzat, continua essent el que té un pla focal més alt de tot el litoral català i el més potent, amb un abast de 32 milles (uns 59 quilòmetres). Emet esclats de llum blanca de 0′ 3′′ amb ocultació de 4′ 7′′.

La seva situació li atorga el privilegi de posseir una de les millors vistes panoràmiques de la Costa Brava.

El far forma part del Conjunt Monumental de Sant Sebastià de la Guarda, del qual també en destaquem el poblat ibèric datat entre els segles V fins a I aC, i que actualment està museïtzat per a la seva visita.

En el mateix espai també trobem una torre de guaita que es remunta al segle XV

utilitzada per a advertir de la possible arribada de pirates i corsaris, una ermita i una hostatgeria.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel , Arxiu Rasola i Google