Can Puig de Vilassar de Dalt

Can Puig està en el carrer d’Àngel Guimerà, 11, ubicada  en un costat de l’església parroquial, en Vilassar de Dalt.

De fet es una casa residencial,  que va ser construïda pel metge de Barcelona,  Sr. Francesc Puig Pallàs durant l’any 1750

Per a mes dades podeu consultar a :

https://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2304

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

L’antiga masia de Can Pau Torrents de Sant Joan Despí

La masia de Can Pau Torrents està situada en el carrer  de Creu d’en Muntaner, 5-7 de Sant Joan Despí.

És una masia, construïda entre el segle XV i el segle XVI, on al 1723 es va fundar el primer Jardí Botànic d’Espanya  creat per Jaume Salvador i Pedrol  i la seu del gabinet d’Història Natural del Principat.

La masia, reformada modernament, té un cos central amb galeria de solana i dos cossos laterals de galeries obertes, amb pintures murals del segle XVIII.  Al seu costat , hi ha una capella neogòtica.

Durant el segle XIX va pertànyer a la família Maluquer, a principis del segle XX va passar a la família Torrents.

Actualment La masia de Can Pau Torrents és un destacat  restaurant de cuina catalana.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Joan Despí, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Curs d’orientació a la Muntanya – Nivell bàsic / Urian Guies

Proper Curs : 13 d’Octubre de 2019 (Diumenge)

Descripció del curs :

L’orientació és fonamental per a la pràctica de qualsevol esport a la muntanya i per a tot excursionista.

En necessari saber interpretar un mapa, utilitzar correctament la brúixola, saber la nostra situació actual i trobar el rumb que cal seguir.

Tot això i molt més, és el que aprendreu en aquest curs d’orientació.

Objectius :

  • Conèixer que és l’orientació i per a què ens serveix.
  • Saber interpretar un mapa i utilitzar correctament la brúixola.
  • Identificar la nostra posició i punts de referència.
  • Realitzar un itinerari de forma autònoma.
  • Planificar una ruta.

Continguts :

  • Interpretació i parts d’un mapa.
  • Escala d’un mapa.
  • Corbes de nivell.
  • Funcionament de la brúixola.
  • Planificació d’una ruta.
  • Realització d’una excursió.

Què inclou el preu?

  • 3h de teòrica i 1 dia pràctic.
  • Formador i guia titulat en nivell 2 de Mitja Muntanya.
  • Assegurança de Responsabilitat Civil i d’accidents.
  • Reportatge fotogràfic (no professional).

Què no inclou el preu?

  • Transport i àpats.
  • Mapa de la zona de treball i material individual.

Fica’t en contacte amb nosaltres i informat més sobre les nostres activitats i serveis a :

oriol.urian@gmail.com

690 81 86 87- Horari d’atenció telefònica:  9h a 20h

Important :

Si no contestem, és que estem en activitat . Pots escriure’ns, també, un What’sApp.

Que el Bosc no et faci de barrera…

 

Text i Fotografies : Oriol – Ramon Solé

Adaptació al Text : Blogs Rasola

Mercat de l’Albaceria de Gràcia de Barcelona

 

L’antic Mercat de l’Albaceria de Gràcia, esta situat en la Travessera de Gracia 186 de Barcelona.

És un dels mercats centenaris de la ciutat, va néixer com a mercat a l’aire lliure a la plaça de la Revolució de l’antiga Vila de Gràcia.

Durant  l’any 1892 es va construir  el Mercat, gràcies a la decisió d’un industrial anomenat Puig Martí, encara que posteriorment va passar a mans municipals.

Inaugurat amb el nom de Mercat de Santa Isabel, durant un temps va coexistir amb el mercat a l’aire lliure.

Com els altres mercats centenaris de la ciutat, té una estructura arquitectònica metàl·lica amb tancament d’obra vista i està format per tres cossos, una nau de grans proporcions amb un cos central i dos laterals, que destaca també per les seves teulades ovalades.

Reconstruït el 1965, va recuperar durant un temps el nom de Mercat de la Revolució fins que es va anomenar Abaceria Central, que manté actualment. Te una superfície total: 4.043 m2  i una superfície comercial: 1.572 m2.

Us passo aquest enllaç de Totgracia, on podreu saber mes d’aquest mercat :

http://totgracia.com/una-mercat-amb-historia-labaceria-central/

Actualment i de forma provisional, esta ubicat en Passeig de Sant Joan, 168 de Barcelona, mentrestant durin les obres de remodelació.

Naciodigital, ens mostra el trasllat del mercat, amb aquesta informació de l’any 2018 :

https://www.naciodigital.cat/noticia/159129/mercat/abaceria/barcelona/es/traslladara/19/juliol/carpa/provisional

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Coloma de Centelles

L’Església de Santa Coloma està situada en la Plaça de Mossèn Xandri al centre del municipi de Centelles.

Us passo la seva historia :

  • La construcció de l’església parroquial comença a partir del 1704 amb una concepció totalment barroca.
  • L’any 1920 va ser objecte d’una important reforma a càrrec de l’arquitecte modernista Manuel Joaquim Raspall.
  • Durant la guerra civil perdé tots els seus retaules.
  • Se’n féu una restauració amb un estil totalment oposat a l’originari, en què predominaven les formes i els dibuixos geomètrics, lluny del primer estil o idea barroca.

És un edifici religiós de grans dimensions, de planta rectangular.

A la façana de l’entrada hi ha una gran portalada amb profusió de pedra treballada amb motius geomètrics, podem veure una capelleta al damunt amb una imatge de Santa Coloma.

A la façana dreta, hi ha el Campanar, de gran alçada i visible des de tot el poble.

I a la façana esquerra, hi ha un portal de pedra treballada amb motius florals d’estil barroc.

La part més antiga de l’edifici, és l’anomenada capella fonda, dedicada a la Verge Dolorosa.

L’Església de Santa Coloma de Centelles és l’església parroquial, i està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Centelles

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

El regal d’una font, al poble de Martorell

La Font de la Mina, es molt antiga, està situada en l’avinguda de Vicenç Ros i Batllevell amb la plaça  de la Font de la Mina de Martorell.

Aquesta Mina d’aigua natural, es deia fa segles en rere, La Font de la Sort.

Va ser donada el poble de Martorell per Joaquim Par i Pairet un destacat notari de la vila en l’any 1818, tal com unes rajoles ens ho explicant.

Durant aquest 200 anys ha sofert reformes destacables, està en un lloc tranquil  d’aquesta població,

amb seients que ofereixen la possibilitat de fer un descans o un petit àpat.

Us passo un enllaç, que fa referencia a La Font de la Mina, quan es va celebrar el seu bicentenari amb una festa commemorativa, axó va ser l’any passat  :

https://noticies.martorell.cat/la-font-de-la-mina-celebra-el-seu-bicentenari-amb-una-festa-commemorativa/

Fotografia Arxiu Rasola

Si no coneixeu La Font de la Mina

i esteu per Martorell, podeu adreçar-vos a veure-la.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Teatre Principal de Terrassa

El Teatre Principal està situat en la Plaça Maragall, 4 de Terrassa.

Us passo dades històriques :

  • El Teatre Principal de Terrassa és una edificació teatral, els orígens de la qual es remunten al 1866, per a l’esbarjo de la burgesia industrial de la ciutat.
  • És va portar una obra de la reforma de 1911.
  • S’inaugura el 15 de desembre de 1911, amb la representació de l’opereta La Geisha.
  • Fou reformat el 1916 per Josep Maria Coll i Bacardí, que en va eliminar la decoració modernista de la façana.
  • El 10 de novembre de 2005, després de llargues negociacions amb els antics propietaris, l’Ajuntament de Terrassa va comprar l’edifici per convertir-lo en equipament cultural.

Actuacions destacades a la llarg de la seva historia :

  • El 29 de març de 1914, Enric Granados va fer-hi un concert en el qual va estrenar una improvisació sobre el tema de la seva obra El pelele, que encara no s’havia estrenat.
  • L’1 de gener de 1926, hi va actuar el cantant de tangos argentí Carlos Gardel, en un dels actes de la seva gira per l’Estat espanyol.
  • El 24 de març de 2011 i coincidint amb l’any del seu centenari, es va fer l’acte d’inauguració de les obres de remodelació del teatre, que havien començat el mes d’abril de 2007 a càrrec dels arquitectes Xavier Fabré i Lluís Dilmé
  • L’estrena després de la remodelació es va fer amb l’obra Una vella, coneguda olor, de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Sergi Belbel

És un edifici de caràcter monumental i eclèctic, amb decoració aplicada d’estil modernista, sobretot en les arts aplicades.

El cos central és coronat per una cúpula coberta de mosaics. A la façana principal, on hi havia escultures de Pau Gargallo, presenta vitralls policroms de temàtica vegetal.

Amb la remodelació última, el teatre té una superfície total de 4.530 m² (en diverses plantes) i 623 butaques entre platea i amfiteatre, a més d’un centenar de localitats més a la Sala de la Cúpula.

El Teatre Principal està inclòs al catàleg del patrimoni històric – artístic de la ciutat des del 1981.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Terrassa

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Joan Barata de Terrassa

Casa Joan Barata esta en el carrer Sant Pere, 32-34 de Terrassa.

Us passo la seva història :

  • Es tracta d’una antiga casa senyorial del 1838 tres plantes reformada a la façana i a l’interior per Lluís Muncunill el 1905.
  • La façana presenta trets de la seva etapa modernista, amb els relleus florals a les llindes de les finestres, els gablets escalonats del coronament i els esgrafiats de la façana.
  • El propietari que va fer construir l’edifici, Joan Barata i Guitard, del mas de la Barata, era un terratinent adinerat que va bastir la seva casa pairal en uns terrenys del carrer de Sant Pere que li pertanyien per herència des del 1562.

És un edifici entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos. La façana és de composició vertical. La planta baixa és en forma de sòcol i està delimitada per una línia d’imposta. El primer pis té balcons amb obertures d’arc carpanell ornats amb motius florals. El segon pis presenta finestres. El coronament de l’edifici es caracteritza per la cornisa i els petits gablets dentats.

El tractament de la façana és, a la planta baixa, amb estucat tot perfilant línies de carreus. La resta és amb esgrafiats repetitius de motius florals sobre un fons estucat de color verd i un fris de rams de flors sota la cornisa.

Consulteu mes dades a :

http://jplananieto.blogspot.com/2016/01/casa-joan-barata.html

La Casa Joan Barata és un edifici protegit com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Les Cases de la Papallona, de Barcelona i de Granollers

La Casa de la Papallona de Barcelona :

La Casa de la Papallona  està situada en el carrer Llançà 20  de Barcelona, conegut aquest edifici com Can Fajol.

La casa propietat de Salvio Fajol,  va ser construïda entre 1911 i 1929 per l’arquitecte Josep Graner Prat. Es tracta d’una molt bona reproducció ceràmica d’aquest animal amb diverses vetes policromes fetes amb trencadís i amb les antenes metàl·liques que coronen l’edifici.

La Casa de la Papallona de Granollers :

La Casa de la Papallona, està situada en el carrer Enric Prat de la Riba núm. 8, de Granollers.

L’autor és desconegut, és  més estilitzada i que és de pedra, sense trencadís i també coronada per les antenes.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Can Buxó de Ripollet

Can Buxó, està en el carrer  Padró, 1 de Ripollet . Es la mansió mes gran de Ripollet.

Us passo la seva historia :

  • No se sap si la persona responsable de la construcció de la casa pertanyia a la família Llobateres, però el fet és que aquesta família és la primera de la qual es té notícia com a propietaris de d’immoble, justament en
  • Mes tard, un document que els reconeix com a venedors d’aquesta propietat a un tal Miquel Puig.
  • Després de restar durant tres generacions a mans dels Puig
  • Va ser adquirit el 1712 per un prohom de Barcelona anomenat Joan Buxó, qui lluitaria com a capità a la guerra de Flandes.
  • Durant molts anys, l’immoble va estar cuidat per masovers, mentre la família propietària residia prop de la Plaça Reial barcelonina.
  • Els descendents d’en Joan Buxó, que més tard ja residirien a la casa, van conformar un llinatge amb un paper destacat en la història local.
  • Ripollet va tenir durant el segle XIX diversos batlles de la família Buxó.
  • Al seu darrera hi va haver el molí homònim o molí hidràulic, del qual se n’ha conservat nomé la xemeneia.

Construcció constituïda per tres cossos ben diferenciats. A mà dreta hi ha una torre de planta quadrada que surt de la línia de la façana i confereix un aspecte fortificat a l’edifici; consta de planta baixa, primer pis i golfes. L’obertura del pis és un balcó de finestra rectangular amb pedres d’emmarcament i motllurades a d’intradós.

Al registre de les golfes hi ha una galeria oberta de tres arcs de mig punt sobre pilastres amb motllures a la línia d’imposta. La coberta és de teula àrab a quatre vessants i voladís amb decoració de teules i cairons.

El cos central i principal manté la mateixa compartimentació. La planta baixa té dos portals d’arc de mig punt, el de la dreta, amb reixa de ferro i dovelles, és l’actual oratori. Aquest oratori està datat del 1946 i la reixa de ferro forjat i molt ornamentat es pot deduir que sigui de la mateixa època. El cos de la reixa és rectangular i està format per dues fulles. Cada una consta de quatre barres verticals en tirabuixó que acaben a l’extrem superior cargolats en espiral. Horitzontalment té un registre inferior i un altre que divideix la porta en dues meitats iguals.

A l’interior presenta una decoració d’elements ovalats. La part superior de la reixa té un acabament amb combinació de línies rectes per acabar en un element semicircular central. Tot el conjunt es troba ressaltat per l’emmarcament d’una gran porta d’arc rodó de mig punt dovellat.

Al primer pis hi ha dos balcons rectangulars amb pedres als marcs i motllures a d’intradós. Els dos presenten baranes de ferro, però el de la dreta està més decorat amb formes en tirabuixó i boles. Al nivell de les golfes, finestres hi ha demés petites.

Situat a l’esquerra es troba un cos més baix de tres balcons al nivell del primer pis i portals d’arc escarser. Les cobertes són de teula àrabs amb ràfec en voladís i decoració de teules i cairons. Parament arrebossat amb dibuix de carreus, dessota còdols. Existeixen les restes d’un rellotge de sol.

Can Buxó és un edifici catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé