Antic Mas Rabassa de Tossa de Mar

L’antic Mas Rabassa està situat en el carrer de La Guàrdia, 56 de Tossa de Mar.

Mas Rabassa, també ha sigut conegut per can Magí o per la Torre de Can Gich.

Datat al s. XIV, és un mas fortificat que presenta una torre de guaita quadrangular del s. XVI, amb pisos i barbacana.

Destaca també la garita situada en un angle del primer pis, del segle XVII.

Un parell de segles més tard es va fortificar amb la torre quadrada, la barbacana i la garita.

A la base de la garita hi ha una gran base circular de pedra amb una inscripció relativa a la seva datació i al seu propietari. Del que es pot veure del carrer, es pot transcriure el següent: IESUS · MARIA · (IQ)? · IAUMA · RABASA · ME FECIT 16(…)?

Es pensa que fou de les primeres cases construïdes fora de la protecció de les muralles.

Mas Rabassa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

Torre des Moros de Tossa de Mar

La Torre des Moros és un edifici del municipi de Tossa de Mar,  situat sobre les penyes més altes del puig de Can Magí.

Us passo breument la seva història :

  • La seva construcció es remunta al segle XVI, arran de repetides incursions de la pirateria del Mediterrani.
  • Possiblement fou construïda en època del rei Felip II (1527-1598), ja que va expedir un decret reial amb motiu d’augmentar la construcció de torres de guaita contra la pirateria.
  • Aquesta torre vigilava el pla on s’estén la Tossa moderna i els camins que, a través dels boscos, condueixen a les cales on solien desembarcar els sarraïns.
  • La torre fou abandonada a finals del segle XVIII.
  • Cap a finals del segle XIX el mal temps i un llamp van esberlar-la pel costat de ponent i s’anà enrunant.
  • Fou restaurada el 1997, aquesta restauració ha recuperat i consolidat la torre i ha reconstruït les barbacanes. S’han aixecat i consolidat les parets, se li ha posat coberta, s’han fet accessos metàl•lics, s’ha il•luminat i s’ha restringit el seu accés interior.

Aquest edifici, és fet de pedra, sobre d’un petit terraplè, i arrebossat.

Consta d’una entrada elevada i dos nivells d’espitlleres, obertures petites i quatre barbacanes i una terrassa al pis superior.

Les seves mides aproximades són de 8 metres d’alçada per 6 d’amplada.

Se’n diferencien dos nivells. El primer, a més de la porta, conté dotze obertures d’espitllera marcades a l’exterior amb tres peces ceràmiques. Dues marquen l’escletxa i la tercera fa de dintell. L’altre nivell té quatre obertures grans que estaven emmarcades per peces ceràmiques que sobresortien, actualment restaurades.

Aquestes obertures feien possiblement la funció de balcons per permetre al vigilant una millor visibilitat.

Originalment, tant l’interior com l’exterior estava arrebossat.

La porta d’entrada estava al primer pis i aquest estava dotat d’un empostissat de fusta, espitlleres i barbacanes amb llindes de fusta.

Generalment, aquest tipus de torres es podien comunicar entre elles, com és el cas de la torre del far de la Vila Vella, la torre d’Agulla Pola o les restes de la Torre del Gorg Gitano.

Es comunicava amb les torres veïnes per mitjà de senyals de fum o de llum a la nit.

La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.

La Torre des Moros Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar, Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Sant Vicenç de Tossa de Mar

L’Església de Sant Vicenç està situada en la Pl. de l’Església a Tossa de Mar.

No s’ha de confondre amb Església Vella de Sant Vicenç.

Us passo la seva historia :

  • La primera església de Sant Vicenç es va construir en un indret elevat de l’antiga vila de Tossa, on hi havia hagut el poblat ibèric i, més tard, la colònia romana. Al segle X va ser quan el temple va quedar subordinat al monestir de Ripoll, després que el comte Miró de Barcelona li fes donació de l’alou de Tossa.
  • Fins el segle XVIII (1755), no es construiria l’actual església de Sant Vicenç de Tossa de Mar, quan la població va sortir de les seves muralles i va anar-se assentant a la plana.
  • El nou temple es va consagrar al cap d’11 anys, el 1776, i es va fer una processó solemne per fer el trasllat simbòlic del culte de l’antiga a la nova parròquia.

Sant Vicenç de Tossa és un edifici de grans dimensions situat al mig de la Vila Nova de Tossa que es basa en una nau central i capelles laterals.

Està adossat a les actuals dependències de l’Ajuntament i del Consell Comarcal, amb les quals forma una illa de cases.

El disseny de la planta de l’església és d’arrel contrareformista (segles XVI-XVII) i va ser dirigida pels mestres de cases Josep Petit i Salvi Lliura, en dues etapes.

La nau central és molt voluminosa i a tot voltant hi ha diferents capelletes, cinc per banda, les quals estaven totes decorades amb retaules que es van cremar durant la Guerra Civil. Tant sols se’n va salvar un: el de la Puríssima.

Les parets presbiterals i la volta del temple estan decorades amb pintures murals.

La façana, d’estil barroc tardà, va ser alçada en pedra de Montjuïc (Barcelona), i sobre la porta d’entrada, destaca l’escut de la població i la imatge del sant patró.

Cal destacar, a més la gran devoció que genera a la gent del poble una imatge de Sant Sebastià. Aquesta devoció es referma cada any amb el vot de la vila quan els dies 20 i 21 de gener els feligresos fan una caminada fins a Santa Coloma de Farners per commemorar el fet que Sant Sebastià els salvés de la pesta.

Sant Vicenç de Tossa forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Capella de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar

La Capella de la Mare de Déu dels Socors, està situada al carrer de la Mare de Déu dels Socors de Tossa de Mar.

Us passo la seva historia :

  • Es tracta d’una capella d’origen mariner que Antoni Caixa, patró, mercader i negociant, va fer construir amb llicència episcopal el 1593, en el lloc anomenat el camp de la Creu, just on el camí ral es bifurcava cap a la Carbonera i cap a Lloret de Mar.
  • Originalment el seu emplaçament era un indret solitari, enmig d’horts i relativament allunyat del portal de la Vila Vella.
  • És possible que l’origen de la construcció sigui una prometença d’Antoni Caixa en algun moment de perill al mar.
  • La capella va ser objecte de restauracions posteriors del primer terç del segle XVIII (ca. 1718-20). En aquest moment s’amplià allargant-la i alçant-la tot fent una nova volta de canó.
  • Desamortitzada el 1870, fou comprada per Miquel Martí i Vidal en nom del poble.
  • A partir d’aquest moment també s’hi van fer reformes al terra, la porta, als arrebossats exteriors i al campanar (1889).
  • El 1936 es va produir la destrucció d’altars, ornaments, imatges, campanes i bancs de la capella. En aquest episodi de grans destruccions de patrimoni artístic eclesiàstic es va acabar amb un retaule barroc de 1726, atribuït hipotèticament a l’entorn de Pau Costa.
  • La capella es va reconstruir entre 1943 i 1944.
  • Les darreres reformes importants són de 1967, quan es va treure el cor i l’escala de cargol que hi duia, als peus de la nau i es van posar uns plafons de fusta pirogravats a les parets lateral.

La Capella dels Socors és un edifici de planta rectangular, volta de mig punt i coberta de doble vessant a laterals. La capella està orientada al nord.

La façana, arrebossada i pintada, consta d’un portal emmarcat de pedra amb una llinda arquejada, d’una fornícula de Sant Sebastià, d’un òcul i d’un campanar de cadireta reformat a finals del segle XIX i amb una campana de 1943.

Tota ella està arrebossada i pintada excepte les angles i el portal, que deixen veure les pedres cantoneres i del marc de la porta.

Pel que fa a les festes, arrels paganes i tradicions associades, el 2 de juliol s’hi celebra la festa de la Mare de Déu dels Socors.

La Capella dels Socors, forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ses Peixateries de Tossa de Mar

Tossa de Mar recupera l’espai de “Ses peixateries”, es va inaugurar el 6 de desembre de 2018.

La imatge de l’escultura “La Peixatera de Tossa”, està al carrer Ses Peixateries, a tocar del passeig de Mar de Tossa de Mar.

Evoca que hi havia hagut venda de peix fins que l’any 1994,

quan es va jubilar la darrera peixatera, Paquita Ros.

La Peixatera de Tossa, és una obra de Ció Abellí.

Us passo la noticia de Laselvatv.cat , de la inauguració de l’espai de “Ses peixateries” : https://www.laselvatv.cat/index.php/premsa/2206-tossa-de-mar-recupera-l-espai-de-ses-peixateries

També, elpuntavui, va fer-se ressò d’aquesta informació :

http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1522141-una-escultura-d-una-peixatera-evoca-el-passat-mariner-de-tossa-de-mar.html

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Tossa de Mar i propi.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antic Hospital de Sant Miquel de Tossa de Mar

Durant aquesta setmana, dedicarem els articles al Municipi de Tossa de Mar (Girona)

L’antic Hospital de Sant Miquel esta situat en l’Avinguda  del Pelegrí, 8  amb cantonada el carrer Maria Auxiliadora de Tossa de Mar

L’antic Hospital va ser fundat l’any 1773 per voluntat del prohom de la vila Tomàs Vidal i Rei, considerat un precursor dels “indianos”.

 

Molt abans de la liberalització dels ports espanyols pel rei Carles III, el 1765, Tomàs Vidal ja havia fet dos viatges a Amèrica: a Puerto Rico i a Guatemala.

Quan tornà a Tossa, va deixar gran part de la seva fortuna per la construcció d’un hospital de caritat per als pobres de la vila.

L’edifici, de dimensions considerables, consta d’un cos rectangular de dues plantes ordenat a l’entorn d’un claustre.

En un dels laterals hi ha situada la capella dedicada a Sant Miquel, advocació pròpia dels hospitals del s. XVIII a Catalunya.

Cal destacar la imatge de Sant Miquel de l’altar major, de factura barroca popular, obra del taller local de Cas Fuster.

Per a mes informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Hospital_de_Sant_Miquel

Cal destacar que en l’any 1903 va ser convertit en Convent de monges i Escola. Per últim, des de l’any 1984 fa funcions de Casa de Cultura.

L’antic Hospital de Sant Miquel, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

 

Recull de dades : Ajuntament i Oficina de Turisme de Tossa de Mar

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Castell de Barberà de Barberà del Vallès

El castell de Barberà està situat en l’avinguda del Castell de Barberà, 33 del municipi de Barberà del Vallès.

El castell està documentat el 1005, es va començar a construir, com gairebé tots, amb una torre voltada d’una llissa o palissada, tal com ho feien els romans, que ja volien aprofitar els llocs de guaita i vigilància dels pobles indígenes de Catalunya.

Al voltant d’aquesta torre, rodona o quadrada, d’una alçada regular (de 10 a 15 m), hi van construir un perímetre emmurallat amb uns petits merlets i sageteres, i uns valls o trinxeres. Al mur hi ha una poterna i a l’interior, una galeria subterrània per poder escapar.

Des del segle XI, el castell va pertànyer a Borrell II, comte de Barcelona, més tard va passar als Ribes, als Montcada i, per últim, Felip III el va cedir com a favor als Galceran del Pinós

.

El 1702 Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós primer Marquès de Barberà.

No obstant això, durant la Guerra de Successió es va mantenir austríac, però Felip V va guanyar la guerra i va manar abatre el castell de Barberà com a càstig a la família Galceran del Pinós.

Més tard es va reconstruir com a masia, tal com es pot veure avui en dia.

L’edifici actual és producte de la reconstrucció realitzada durant els segles XVI-XVIII, tot i que en el segle XIX va ser molt reformat. Conserva, però, elements d’èpoques anteriors.

L’edifici fou habitat per masovers fins al segle XX. A principis dels anys setanta va ser adquirit per una societat immobiliària amb la intenció de transformar-lo en restaurant o hotel però el projecte no es portà a terme. Finalment l’Ajuntament l’adquirí l’any 1988, el qual hi va promoure la instal·lació d’una escola-taller. Entre els anys 1989-1992 es realitzaren treballs de neteja i consolidació.

L’any 2001 es portà a terme un estudi històric i arqueològic sobre l’edifici com a pas previ a la seva adequació per a equipaments públics, després d’haver estat cedit a la Diputació de Barcelona.

El Castell de Barberà és del municipi de Barberà del Vallès  declarat bé cultural d’interès nacional

.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barberà i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Masia de Ca l’Antigó de Teià

Ca l’Antigó està en la Plaça de Sant Jaume, 5 deTeià.

Us passo breument la seva historia :

  • Documentada des del segle XIV (1331), la masia era propietat de la família Destorrents de Barcelona.
  • Pere Destorrents va ser Conseller en cap de la Generalitat al segle XIV.
  • Al segle XVI, en deixar Barcelona, es va canviar el nom de Destorrents pel de Torrents.
  • A la reixa que hi ha a la tanca del jardí es conserva una inscripció amb la data 1886, tot i que el blasó duu la data 1577.
  • Aquest escut és commemoratiu del casament de M. Geroni Torrents amb Elisabeth Desbosch, de Sant Vicenç del Castell de Burriac.
  • Ja en el nostres dies, es un destacat Restaurant de Teià.

Edifici sense gaire interès com a conjunt, tot i que destaquen alguns elements determinats. Es tracta d’una masia amb teulada a dues vessants, amb el carener perpendicular a la façana. Per la part lateral esquerra i per la part posterior hi ha annexes realitzats més tard.

Els elements que componen la seva façana es distribueixen asimètricament. A la planta baixa hi ha una porta d’arc de mig punt adovellat i una finestra amb llinda de pedra. Al pis hi ha dues finestres gòtiques, una d’elles amb un arc conopial i l’altra amb un arc rebaixat, amb brancals de carreus de pedra. Al mur lateral dret hi ha una petita finestra amb un arquet lobulat.

Tota la construcció és feta en pedra, amb els murs arrebossats i pintats tot i que aquest revestiment es conserva en molt mal estat.

Al jardí hi ha una tanca formada per un arc escarser o rebaixat, adovellat i coronat per una mena de frontó coronat per una cornisa motllurada de línies corbes. Conté també un blasó esculpit en un bloc de pedra quadrat, amb les figures d’una torre i un lleó, símbols de la família Torrents. A la part central de la tanca hi ha un reixat de ferro forjat.

Ca l’Antigó és una obra del municipi de Teià inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Teià i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Torre de Ca n’Altimira de Barberà del Vallès

La Torre de Ca n’Altimira és situada al quadrant nord-oriental del terme de Barberà del Vallès, al costat del cementiri, en un marge elevat de la muntanya, en un lloc estratègic des del qual es veu bona part del curs del riu Ripoll.

No es coneix cap referència documental d’aquesta antiga torre de defensa, aprofitada durant segles com a dependència agrícola.

Suposadament, seria un enclavament auxiliar en la defensa pel  Castell de Barberà.

La torre va quedar al descobert en enderrocar la masia de Ca n’Altimira, també dita La Palomera, a principis dels anys setanta.

És una antiga torre de defensa, bastida amb uns murs molt diferents dels de la resta de l’edifici, sobretot pels materials que els constituïen.

La torre és una construcció prismàtica de planta quadrada de 5,30 m de costat i uns 7 m d’alçada encara que probablement seria més alta abans de construir el mas. Els quatre murs són lleugerament atalussats, des de la meitat de la torre fins a la base. Dividida en dues plantes amb una cambra a cadascuna d’elles. Ambdós nivells es comunicaven mitjançant una trapa. L’interior de la planta inferior es troba cobert amb volta de canó engendrada per un arc apuntat i construïda sobre una cintra revestida de canyís amb pedres planes, posades de cantell, formant plec de llibre i rejuntades amb morter de calç bullent i sorra.

A la planta superior hi ha dues obertures. L’una amb arc de mig punt és situada a migdia i podria ser l’accés original de la torre.

Té dos arcs de mig punt que formen un cap-i-alt, és a dir, l’intradós, és més alt a l’interior que a l’exterior. La segona, amb arc escarser, s’obre al mur de ponent. A l’interior de la cambra superior s’hi observa una fornícula amb arc de mig punt, amb dovelles de pedra tosca ben tallades, que desguassa a l’exterior per una petita obertura emmarcada amb carreus. Més amunt, hi ha una espitllera tapiada.

A la planta inferior trobem una porta d’ingrés amb forma d’arc de mig punt practicada modernament al mur de migdia.

La datació seria de final del segle XI o a començament del segle XII.

No és accessible lliurament, està totalment vallada per protegir-la.

Vista des de La Torre de la plana on hi ha els hort Municipals de Barbera del Vallès,  al costat del  curs del riu Ripoll

 

Recull de dades  : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Can Modolell de la Torre de l’Hospitalet de Llobregat

Can Modolell de la Torre, coneguda com La Talaia, és una torre de defensa situada en la plaça de Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat.

Us passo un recull de la seva història :

  • La Torre, data el 1587, havia format part del Mas Modolell de la Torre o Mas Burguera.
  • Al segle XVI posseïa no menys de 14 mujades (aproximadament 6,86 ha).
  • Aquesta casa es trobava a l’actual carrer de Talaia, el qual es a uns metres més enllà de l’actual ubicació de la torre, en direcció a Cornellà.
  • Quan la casa va ser enderrocada, la torre va ser traslladada pedra a pedra i reconstruïda el 1972 al seu emplaçament actual, al peu del carrer del Xipreret per la Diputació de Barcelona.

És un edifici de planta quadrada amb planta baixa i quatre pisos.

La porta d’entrada és rectangular adovellada i, seguint el mateix eix, s’obre una finestra quadrangular a cada planta en els tres pisos següents.

A l’últim pis s’obre, en cada una de les quatre cares, una galeria de tres arcs de mig punt.

A la llinda de la porta es pot llegir la data “1587”.

El parament és de carreus ben devastats de petites dimensions, excepte les cantonades i l’emmarcament de les obertures que són de carreus més grans.

Can Modolell de la Torre, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé