Pastisseria “La Colmena” de Barcelona

Seguin amb els establiments emblemàtics de la ciutat de Barcelona, avui és La Pastisseria “La Colmen”, situada en la Plaça de l’Àngel, 12, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Es desconeix la data exacta de la creació de la primitiva Pastisseria, que a mitjans del segle XIX, tenia el nom de Ca l’Abella.
  • En Rosendo Abella, tenia la confiteria en la antiga “bajada de la cárcel n.11” , avui, baixada de la llibreteria, establiment front l’actual emplaçament.
  • En 1868, la familia Costa va adquirir aquest negoci, passant a dir-se “La Colmena”
  • La pastisseria canviaria de propietaris i passaria a ser de Morató i Santpera en 1912 i de Chocolates J. Camps en 1921.
  • En 1927 el germans Josep i Francesc Roig Manubens es fan càrrec de regentar el negoci.
  • En l’actualitat continua sent un negoci de la Família Roig.

Cal destacar de la seva elaboració diària o de temporada, com, pal de nata o de trufa, cornets de nata o trufa, varietat de mousse, tartaletes de fruites variades, lioneses de nata, trufa o crema, braç de gitano, varietat de pastes dolces i salades, tortells, varietat de panellets, torrons i neules, i un llarg etc…

Us passo dades sobre la celebració del 150 anys de La Colmena, celebrat l’any 2018 :

https://www.pasteleria.com/noticia/201805/2973-la-colmena-150-anos-historia-pastelera-barcelona

 

Recull de dades : “La Colmena” i altres

Adaptació al Text  i Fotografies : Ramon Solé

Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona.

Les Drassanes Reials de Barcelona estan ubicades en la plaça del Portal de la Pau de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Les Drassanes Reials de Barcelona van ser un edifici militar d’estil gòtic emplaçat a la façana marítima de la capital de Catalunya.
  • Es varen començar a bastir al final del segle XIII durant el regnat de Pere el Gran i des del seu origen es van destinar a la construcció de les galeres de l’armada del rei d’Aragó.
  • Les excavacions realitzades l’any 2012 evidenciaren que a finals del segle XVI, sobre les antigues drassanes medievals, s’hi bastiren unes noves drassanes que es corresponen a l’edifici actual.
  • L’edifici militar estigué sota l’administració de la Diputació del General de Catalunya durant tota l’edat moderna fins al 1714.
  • L’any 1935 les drassanes foren cedides a l’Ajuntament de Barcelona.
  • L’any 1941les convertiren en seu del Museu Marítim de Barcelona.

Durant els treballs d’adequació que s’han fet a l’edifici, es van fer també intervencions arqueològiques que van aportar dades rellevants sobre la història de l’edifici;

es van trobar restes d’una necròpolis romana, també es va poder determinar que, tot i que el monument es va començar a construir al segle XIII,

gran part del que es conserva avui dia no és medieval com es creia sinó d’època moderna (segle XVI), però mantenint l’estil gòtic original.

Podem amb un senzill passeig per les rodalies de l’edificació gaudir del Portal de Santa Madrona, en l’avinguda del Paral·lel.

I la seva llarga muralla i fossar.

Les Drassanes Reials fou declarat Monument Històric Artístic per decret del Consell de Ministres d’Espanya el 5 de maig de 1976.

El Museu de la diputació de Barcelona, fundat el 1941 amb fons aplegats abans del 1939 per l’avui anomenada Escola Superior de la Marina Civil de Barcelona.

Conté importants peces de la història marinera catalana :

  • Una col·lecció cartogràfica, de la qual sobresurt el portolà de Gabriel de Vallseca de 1439.
  • Nombrosos models de vaixells.
  • Exvots i pintures de tema mariner, caixes de mariner, objectes relacionats amb Narcís Monturiol, entre els quals una maqueta de l’Ictíneo.
  • Una reproducció, de mida natural, de la galera reial que Joan d’Àustria comandà en la batalla de Lepant.

Us passo dades recens :

  • El 1993 es creà un consorci entre l’ajuntament i la diputació de Barcelona i el Port Autònom per a la gestió del Museu i de les Drassanes.
  • El 1995 inaugurà una ambiciosa remodelació de la seva exposició permanent. ‘La Gran Aventura del Mar’ és el títol d’una nova mostra que permet experimentar per mitjà de tots els sentits la vinculació dels humans amb la mar.
  • L’organització d’exposicions temporals.
  • L’any 2001 el Museu Marítim de Barcelona presentà al Moll de la Fusta del port el pailebot Santa Eulàlia, que funciona com una extensió del mateix museu. Es tracta d’un veler de càrrega construït poc abans de la Primera Guerra Mundial, que fou adquirit l’any 1997 i restaurat.
  • L’any 2011, el pailebot fou declarat bé cultural d’interès nacional per la Generalitat de Catalunya.
  • L’any 2002 es presentà el projecte de restauració de les Drassanes Reials i de remodelació total del museu, a desenvolupar en set fases.
  • El 2003 s’inauguraren els treballs corresponents a les fases primera i segona, que han permès al museu de disposar d’una nova sala per a les exposicions de gran format i llarga durada. També es remodelà l’àrea de recepció de visitants i es dotà d’un nou espai per al Centre de Documentació Marítima.
  • El 2008 incorporà a la seva exposició permanent l’edifici de les Drassanes Reials, una nova àrea expositiva dedicada a l’evolució del vaixell al llarg dels segles i un punt d’informació del Port de Barcelona.

El Museu te la seva mostra permanent, així com la temporal.

En els jardins, hi ha servei de bar i restaurant.

Si no el coneixeu aquest Museu podeu visitar  i estareu molta estona…  podríem dir fins hi tot hores, contemplant, llegint i admirant l’historia del Museu Marítim de Barcelona.

 

Recull de dades : Museu Marítim, Ajuntament de Barcelona, Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Carrer del Xipreret de l’Hospitalet de Llobregat

El carrer del Xipreret és un dels carrers més emblemàtics de l’Hospitalet de Llobregat.

Al llarg de poc més de 100 metres hi ha representada la història arquitectònica de la ciutat.

El edificis mes representatius són :

La Talaia, Ca n’Oliver, Casa Espanya, Ca la Vidala, Can Sumarro… que en diferents articles us els he presentat.

En general , la majoria de cases o antigues masies, ells habitatges són unifamiliars gairebé idèntics, son de planta baixa i un pis.

Però sapiguem la seva historia :

  • L’origen del carrer se situa en l’època romana on feia de separació entre propietats agrícoles.
  • En aquest lloc es forma el nucli del que seria la gran ciutat d’ara de l’Hospitalet.
  • La presència de la Torre Blanca (l’Harmonia), de la qual es té documentació del segle XI, fa que en aquestes terres es fundés el petit hospital de camí que donaria nom a la ciutat.
  • A partir del segle XVI viu un moment d’expansió, en aquella època les famílies més importants es construeixen grans casals al llarg i al costat del carrer.

Hi ha diversos corralons, petits culs de sac oberts al carrer principal, però que ofereixen un espai que havia esdevingut un pati comunitari,

on se situaven els pous i safareigs per recollir aigua i per rentar la roba.

En algunes cases, les portes són d’arc de mig punt o rebaixat o amb llinda, i les finestres són allindanades.

Com dèiem, en mols dels edificis, consten de planta baixa i un pis i tenen un petit pati al darrere.

Totes les façanes tenen les obertures amb llindes i petits balcons al primer pis.

En un cas, cal destacar les finestres de la casa, on podem veure que són gòtiques,

i amb arcs conopials amb decoració de pedra calada i caps humans.

Hi ha 27 elements protegits al carrer del Xipreret, pel Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic.

Si no coneixeu aquest “Paratge Urbà”, us invito ha fer-ho…

 

 Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous d’Albanyà

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous fou una abadia benedictina de l’antic comtat de Besalú, dins els límits del bisbat de Girona, situada a l’extrem més meridional de l’actual terme municipal d’Albanyà (Alt Empordà).

Les seves ruïnes es troben en el pla de Sous (855 m), a la falda de la muntanya del Mont.

Fou centre del poble de Sous, actualment deshabitat, pertanyent a l’antic municipi garrotxí de Bassegoda, que fou incorporat el 1988 al d’Albanyà i, per tant, a la comarca de l’Alt Empordà.

A les seves ruïnes es construí, a principi del segle XIX, l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous.

Podeu consultar informació sobre l’església parroquial de Sant Llorenç de Sous a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Lloren%C3%A7_de_Sous

Us passo un resum la seva llarga historia :

  • Les primeres notícies que es tenen d’aquest monestir es remunten a l’11 d’abril del 871, quan fou citat en un precepte expedit a favor del monestir de Sant Aniol d’Aguja pel rei franc Carles el Calb.
  • Els monjos benedictins de Sant Aniol d’Aguja que es van instal·lar al pla de Sous van tenir en compte les condicions defensives de lloc escollit i també els recursos naturals que oferia per al manteniment de la comunitat.
  • Fins a la primeria del segle XI la comunitat de Sant Llorenç del Mont era només una cel·la (cella Sancti Laurentii) filial de Sant Aniol d’Aguja i, com aquest, sotmès al domini dels canonges de la catedral de Girona.
  • Així ho testimonien dos documents atorgats pel rei Carles el Simple en els anys 898 i 922 i una butlla del papa Silvestre II expedida el 1002 a favor de la mitra de Girona
  • El 1003 la comunitat de Sous ja consta regida per l’abat Abbó. Els nous dirigents tingueren en aquells anys una intensa
  • Els seus abats formaren part del consell dels comtes de Besalú i assistiren als concilis que es van celebrar a Girona els anys 1068 i 1073.
  • Entre els segles XI i XII es construí una nova església.
  • Almenys des de 1222 al monestir de Sous tenia culte particular la imatge de la Mare de Déu del Mont.
  • La difusió de la devoció impulsà l’abat Bernat, en els anys 1311-1318, a construir l’actual santuari al cim de la muntanya, al qual fou traslladada.
  • Aquest santuari enfrontà de seguida l’abat amb el bisbe de Girona, llavors Guillem de Vilamarí, pel seu control.
  • El 1319 s’arribà a un conveni que deixà en mans de l’abat l’administració del santuari, mentre el bisbe hi retenia el dret de visitació, la jurisdicció i un cens anual.
  • Al segle XIV era una comunitat pròspera però petita, formada, l’any 1332, per vuit monjos.
  • Al segle XV la decadència s’accentuà, amb una comunitat que arribà a tenir només dos monjos (1438) i amb greus dificultats econòmiques per la disminució progressiva de les rendes.
  • La situació fou agreujada pels forts terratrèmols que es deixaren sentir sobretot en aquella zona entre els anys 1427 i 1434, que afectaren els edificis i arruïnaren l’església i algunes de les altres construccions, fins al punt que motivaren el trasllat de l’altar major al claustre.
  • Durant el segle XVI, es reconstruïren parcialment els edificis i l’abat Francesc Albanell († 1530) intentà restaurar el monestir amb l’establiment de quatre capellanies o beneficis, però el deteriorament ja fou imparable.
  • El 1592, d’acord amb el desig del monarca de potenciar els monestirs més poblats, el papa Climent VIII en decretà la supressió i l’annexionà al monestir de Sant Pere de Besalú.
  • La supressió, però, no es féu efectiva fins a la mort del darrer abat, Jaume Coll, el 1605.
  • A partir d’aleshores, esdevingué una simple parròquia rural del poble de masies disperses de Sous.
  • La ruïna de l’església, definitivament abandonada al segle XVIII, obligà a condicionar el nou temple parroquial de Sant Llorenç de Sous en el que havia estat la sala capitular del monestir, que fou consagrat el 1829.
  • Des de mitjan segle XIX, les restes del monestir serviren d’estable d’animals i magatzem d’eines agrícoles.
  • Jacint Verdaguer visità les ruïnes del monestir durant la seva estada al Mont l’estiu de 1884, amb motiu de la festa major del poble de Sous, i en publicà les impressions aquell mateix any.
  • Durant el segle XX el poble ha quedat deshabitat i el lloc totalment abandonat, fins a les recents campanyes de recuperació.
  • A partir de 1984 s’emprengueren campanyes de neteja, excavació i consolidació del conjunt monumental, a càrrec del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
  • El 2008 s’ha aprovat un projecte de restauració, impulsat per l’Ajuntament d’Albanyà i la Diputació provincial de Girona, que és afavorida per la recent potenciació turística del santuari.

Us passo la llegenda de la Font del monestir de Sant Llorenç de Sous , recollida per Jacint Verdaguer:

La font de l’Esparreguera o dels Monjos, és molt a prop del monestir, que n’obtenia l’aigua necessària.

Segons conta la llegenda recollida per Verdaguer, aquesta font no existia, però un dia passaren per allí dos homes que perseguien sarraïns fugitius. Estaven fatigats, feia molta calor i tenien set, i un d’aquests exclamà:

“Si Déu ens fes la mercè d’una mica d’aigua!”… , immediatament, brollà aigua d’on ara hi ha la font.

Per a mes informació sobre aquest monastir podeu consultar a :

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae02sous.htm

Sant Llorenç del Mont o monestir de Sant Llorenç de Sous, el 1983 fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

Recull de dades : Viquipedia i altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador, Araceli Peix i Ramon Badia

Modernisme a Cardedeu : casa Arquer

Avui, continuem veient edificis modernistes que formen part del patrimoni de Cardedeu :

La casa Arquer esta ubicada en la Plaça de l’Església, 1-2 amb cantonada amb el carrer de Josep Vilaseca, 1. Cardedeu.

Us passo la seva historia :

  • L’edifici modernista de can Arquer, fou construït molt a principis de segle XX i encara que no sabem la data exacta, suposem que Joaquim Raspall ja era arquitecte municipal el 1904 de Cardedeu, seria poc després.
  • El 1926 el mateix arquitecte va reformar la façana.
  • Va ser la casa d’estigueix de Francesca Arquer,

És un habitatge de planta baixa i dos pisos amb façana a dos carrers.

La planta baixa va estar totalment transformada per la Banca Catalana, restant-li força al conjunt, de caràcter modernista.

Té capcer sinuós amb els típics florons amb cintes de l’etapa modernista raspalliana, que cauen a sobre de les llindes de les finestres del segon pis.

Les finestres d’aquesta planta estan creuades per un fris de rajoles de colors.

A sobre del fris i a sota del capcer hi ha un estucat en dibuixos amb la data de 1926,

i tal com he dit, no correspon a la data de construcció,  sinó a la de la reforma.

La Casa Arquer és una obra del municipi de Cardedeu protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església de Santa Maria de Cornellà de Llobregat

L’Església de Santa Maria està situada en la plaça de l’Església de Cornellà de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • En el lloc on es trobava una finca agrícola al segle II, va ser on s’edificà al segle VI una primitiva església paleocristiana.
  • La actual és la tercera que, en la història de la ciutat de Cornellà, es construeix en el mateix lloc.
  • La primera d’elles era en construcció al segle XI, entre 1065 i 1095, anys en què hi ha enregistrades donacions en moneda per a la construcció del Temple de Santa Maria de Cornellà.
  • Als segles XV i XVI s’hi obriren diverses capelles laterals.
  • Cap a la segona meitat del segle XVIII, hom bastí una nova església al mateix lloc de l’anterior que és la fou destruïda el 1936.
  • Fotografia de l’antiga església abans de la Guerra Civil

  • L’actual, doncs, es va encarregar el 1939 a l’arquitecte E. Mora i Guasch, que la va construir al mateix lloc, però capiculada.
  • La reconstrucció va començar el 1940, data en què es va col•locar la primera pedra, que va ser beneïda el 1948.
  • L’antiga rectoria, que s’ha conservat i que, en principi estava al davant, és l’Arxiu Municipal.

Amb relació a l’actual església, el material principal amb el que es va construir l’església  va ser de maó vist i amb teulades de teula.

L’edifici actual està format per una sola nau amb transsepte, un absis poligonal amb capelles per als costats.

El campanar és octogonal a la part superior, ja que comença amb una planta quadrada.

La façana està formada per una rosassa amb vitralls, envoltada amb dues torres als costats, de planta quadrada, amb finestres allargades, igual que al campanar.

L’estil és d’un monumentalisme de postguerra de caràcter força retrògrad, cercant formes neoromàniques.

En un costat  de l’església, hi ha un jardí amb un bonic sortidor d’aigua.

L’Església de Santa Maria és una obra del municipi de Cornellà de Llobregat inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cornella de Llobregat, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’antiga masia de Ca n’Oliver de l’Hospitalet de Llobregat

L’antiga masia de Ca n’Oliver, està ubicada en el carrer  Xipreret, 23-29. Fa cantonada amb la plaça Josep Bordonau de L’Hospitalet de Llobregat .

Us passo la seva historia :

  • És una casa de pagès del segle XVIII.
  • Originàriament era una casa de pagès
  • No es tenen notícies que els propietaris siguin els mateixos Oliver de l’heretat de la torre Blanca.
  • Va ser restaurada l’any 1976, moment en què es va afegir la finestra gòtica, d’un altre edifici que es va enderrocar, per tal de donar un aire més medieval a aquest edifici.

Formada per dos cossos juxtaposats de planta baixa i un pis. Cada cos té teulada a doble vessant, amb el carener perpendicular a la porta de cada cos, i col·locats en perpendicular una de l’altre.

A la façana de la plaça Josep Bordonau es troba una porta d’arc rebaixat adovellat, i un balcó amb finestra de pedra gòtica amb un arc trevolat, possiblement elements aprofitats d’una construcció anterior. A la façana del carrer Xipreret presenta una porta d’arc de mig punt i finestres rectangulars, realitzades en maó.

Ca n’Oliver és un monument protegit com a bé cultural d’interès local del municipi de l’Hospitalet de Llobregat.

 

Recull de dades : Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Que són les Creus de la Santa Missió ?

Segur que he vist alguna creu on hi ha escrit “Santa Misión “i l‘any, en algun poble o ciutat, i podria ser que us haguéssiu fet  aquesta pregunta :

Que són les Creus de la Santa Missió ?

La Santa Missió era un conjunt de prèdiques, lliçons doctrinals i exercicis pietosos que eren fetes amb una durada aproximada de deu a quinze dies, en una parròquia o localitat per un o varis s sacerdots, anomenats missioners,  per tal d’adoctrinar els fidels en el decurs d’unes jornades.

Lloc : Canoves

Us passo dades històriques sobre La Santa Missió :

  • El nom i la pràctica són molt antics; ja s’anomenaven missions les prèdiques de Vicent Ferrer i Mateu d’Agrigent.
  • La pietat post tridentina els donà un nou impuls al llarg dels s. XVII i XVIII.
  • Però no foren ben institucionalitzades fins a la primera meitat del s. XIX. Un dels seus principals predicadors i propagadors fou sant Antoni M.Claret, que fundà la Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria, o missionistes.
  • Tingueren una gran activitat en aquest camp els jesuïtes, els dominicans i moltes congregacions catalanes nascudes amb aquest fi específic el s. XIX. van ser potenciades després del Concili de Trento .

Però les creus que podem trobar avui en dia, són majoritàriament construïdes en el segle passat.

Lloc : Cardedeu

Després de la guerra civil espanyola la Santa Missió es va fomentar de manera especial per part de la dictadura Franquista,

Corró d’Amunt – Les Franqueses del Vallès

indirectament, es va convertir en una exaltació del nacionalcatolicisme promogut pel regim, així els fidels acudien a les esglésies de forma massiva a escoltar els sermons dels sacerdots;

les dones havien d’acudir amb mantellina negra al cap, les cames tapades amb mitges i màniga llarga i, els homes, si duien barret o boina se l’havien de treure,

per tant estadísticament, el poble espanyol tenia molta fe…

Granollers

Granollers

Granollers

Com a record de l’esdeveniment, en moltes parròquies o localitats es van construir creus testimonials, amb la data en que es va portar a terme “La Santa Misión”.

Sant Joan Despí

En el cas de Vilanova del Vallès, abans d’arribar a l’Església de Santa Quitèria,

hi una creu on veiem que hi ha tres cartells conmemoratius, segons la data de realització :

Aquesta la data de Renovació – 1939 (año de la victoria)

Es curiós que encara avui en dia, trobem aquest tipus de monument arreu de Catalunya…

 

Recull de dades : Enciclopèdia Catalana, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Església Sant Miquel del Corb de les Preses

L’Església Sant Miquel del Corb es ubicada als vessants nord de la serra del Corb, a mig faldar d’un dels contraforts de l’encinglerat Puigrodó.

Us passo la seva història :

  • La primera citació de “villares que vocant Corbos”, és a dir, el Corb i les Preses, data de l’any 957, quan el 31 de maig la noble dama Ricarda va donar una extensa aloetat tot incorporant-la a les possessions del monestir de Sant Benet del Bages.
  • El seu origen possiblement és preromànic però l’actual fàbrica és d’època romànica amb remodelacions del segle XVIII.
  • Una pedra cantonera amb la inscripció: “Joseph Camps paborere de Sant Miquel, 1806”, mostra reformes posteriors.
  • Actualment depèn de la diòcesi i bisbat de Girona.
  • No fa masses anys que va ser restaurada.

El temple és d’una sola nau coberta amb volta de canó. Durant el segle XVIII es va sobrealçar la teulada.

La porta d’accés, dovellada, està ubicada a la façana de ponent, protegida per una porxada.

El campanar és de torre, amb teulada a quatre vessants i està recolzat sobre la façana oest. Antigament el campanar era d’espadanya de dos ulls.

El costat de migjorn està reforçat amb dos contraforts.

L’Església Sant Miquel del Corb esta inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Les Preses

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Dora Salvador

Perdràs pels carrers antics de Teià

Teià és una vila i municipi de la comarca del Maresme. El nom té el seu origen en la veu romana Taliano.

Està situat als vessants de la Serralada de Marina que limita amb Alella, El Masnou i Premià de Dalt.

Per a mes amplia informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Tei%C3%A0

Us recomano la visita a peu, pels carrers mes cèntrics, començant  per les rodalies de l’Ajuntament i Església, com el carrer Caterina Albert i Paradís .

Trobareu cases que sembla que estigueu transportats a mes de cent anys en rere,

com en el carrer de l’Ebre, es un carrer estret amb moltes plantes i cases de planta baixa i d’un sol pis.

El carrer J. Torrents, el carrer Guilleries, carrer Flors,  que son carrers curs i estrets amb cases baixes i antigues.

El torrent Casa Bru, on podeu contemplar diverses cases o finques senyorials.

Son nombrós arreu de la part cèntrica de Teià, on trobareu moltes cases senyorials i antigues masies.

També, si aneu entre setmana passeu per l’antic mercat municipal, ja us el vaig descriure en el seu dia.

Mes a les afores del centre, en poques dècades a crescut molt i edificat molts xalets i cases noves.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé