El Castell de Savassona és un castell medieval que es troba pel camí que surt a mà dreta, aproximadament al punt quilomètric 4,6 de la carretera BV-5213, al terme municipal de Tavèrnoles.
Us passo la seva historia:
El Castell de Savassona està documentat d’ençà l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.
Al segle XII, seguia sota el domini de la mateixa família.
Posteriorment, en no tenir descendència directa, el castell fou venut a Ramon de Vilanova, castlà del Brull.
Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció de Bernat de Cabrera.
I als fogatges de 1553, s’esmenta al cavaller Antoni Vila com a senyor del castell.
El castell, estratègicament situat a 611 metres d’altitud, fou renovat als segles XVII i XIX.
Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l’interior de l’edifici.
La capella del castell es troba adossada al mur de migdia de la façana del mas.
Avui en dia, el Castell encara és habitat.
El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona). Fou declarat Bé d’Interès Nacional com a monument històric el 1949.
Sant Pere de Savassona és una església romànica situada a prop del Castell de Tavèrnoles.
Us passo la seva historia:
Es troba construïda al peu del Castell de Savassona a uns 611 m d’altitud i té una estètica semblant a les de les rodalies, que devien ser construïdes pels mateixos mestres, com Sant Feliuet, Sant Esteve de Tavèrnoles, Santa Margarida d’Ardola, Casserres, etc.
L’obra devia estar enllestida vers el 1069,
En rebre un llegat destinat a la seva dedicació que s’efectuà el 1078.
El bisbe de Vic cedí la capella a R. Folc, el qual la va posseir fins al 1086, quan morí en mans dels sarraïns. Aleshores l’església passà a mans de la canònica vigatana.
L’església de Sant Pere és sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles.
La història de la pica baptismal, va lligada a la de l’església, la qual fou construïda vers l’any 1069.
L’església de Sant Pere de Savasssona està situada als peus del castell del mateix nom formant conjunt amb el clos de l’antic cementiri.
És un edifici de planta de nau única coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L’absis és semicircular i decorat amb cinc nínxols semicirculars, oberts al gruix del mur, en tres de les quals s’obren finestres de doble esqueixada.
Al mur de tramuntana s’obre una petita absidiola llisa i, a banda i banda de la nau, hi ha dues capelles de planta quadrada.
Exteriorment presenta decoració d’arcuacions entre lesenes en tot el volt. Inicialment es trobaven a sota el voladís però d’ençà de l’alçament de la nau (segle XVII) queden a mig mur.
La façana de ponent també presenta decoració d’arcuacions seguint el pendent de la teulada, té un òcul central i un portal dovellat d’època posterior que substituí el de migdia actualment cegat.
El capcer és decorat per un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt.
L’absis també té decoracions llombardes amb arquets en sèries de quatre. És construïda amb maçoneria, pedra vista i coberta amb lloses de pedra.
Sant Pere de Savassona és una església romànica de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Esteve de Tavèrnoles és situada en el carrer de l’església de Tavèrnoles.
Us passo la seva historia:
Fou construïda pels vescomtes d’Osona cap el 1069 en un dels seus feus.
Fou reconeguda nou anys més tard pel bisbe de Vic al vescomte Ramon Folc,
El qual, en morir en mans dels sarraïns l’any 1086 la lliurà junt amb l’església de Sant Pere a la canònica vigatana.
Com la majoria d’esglésies de la comarca en època barroca fou ampliada i transformada, així, com indica la inscripció, vers el 1728 fou sobre-aixecada, s’hi construïren capelles laterals, una de les quals fou abolida durant la restauració i s’hi obrí el portal de ponent. Malgrat tot encara es pot admirar la bellesa romànica del temple.
La primera làpida funerària, pertany al sepulcre de Miquel Galles, rector de la parròquia de Tavèrnoles, mort el 20 d’agost de 1839.
La segona correspon a Jacinto Verdaguer, que va morir l’any 1868. Es tracta segurament de Jacint Verdaguer i Ordeix, oncle i padrí del poeta de Folgueroles.
Les altres dues làpides corresponen als habitants de les cases veïnes: els Cos i els Ruquet.
És una de les esglésies romàniques millor conservades de la comarca d’Osona.
És una construcció d’una sola nau coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals i un absis semicircular amb tres finestres de doble esqueixada.
En època barroca va ser ampliada amb capelles pel costat de tramuntana.
El mur de migdia conserva la porta d’arc de mig punt tapiada.
Exteriorment presenta decoració de tipus llombard d’arcs amb finestres cegues entre lesenes, a l’absis, que es prolonga al mur de migdia sota un fris de dents de serra.
El portal de ponent és de forma rectangular però es troba emmarcat per unes formes sinuoses. A sobre té un òcul i el capcer és acabat de forma triangular.
Damunt el portal hi ha la següent inscripció: 1728 STEPHANUS VIDIT COELOS APERTOS, VIDIT ET INTROVIT: BEATUS HOMO CVI COELI PATEBAT.
A la nau, prop de l’absis, s’hi adossa un esvelt campanar de torre de planta quadrada que sobresurt dos pisos de la nau i conserva quatre finestres geminades, amb columna de capitell mensuliforme, a cada pis i arquets, lesenes cantoneres i fris dents de serra, decoracions típiques del romànic llombard. Corona el conjunt una coberta piramidal.
Fotografia: Viquipèedia
Sant Esteve de Tavèrnoles és una església amb elements romànics i barrocs de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Sant Pau de Casserres és una església situada a uns 4 km de la població de Casserres a la comarca del Berguedà.
Notícies històriques:
La primera església de St. Pau fou consagrada el gener de 907 pel bisbe Nantigis de la seu d’Urgell. L’acta de consagració específica que l’església fou iniciada pel comte Guifré el Pelós i que és acabada pel seu fill, Miró el Jove.
Les primeres notícies sobre St. Pau del Castell de Casserres daten del darrer quart del s. IX i desapareixen fins ben entrada la baixa edat mitjana.
Al s. XII els monjos de Sant Sadurní de Tavèrnoles fundaren un priorat al lloc de St. Pere de Casserres, dins de l’actual parròquia de St. Pau, funcionà durant els s. XII i XIII per desaparèixer després.
L’any 1069 Guifré i la seva muller Vacharius donaren a Santa Maria de Serrateix un alou situat al mas Tiurana de la parròquia de St. Pau.
L’any 1098 l’església de St. Pau estava sota la protecció de Berenguer Echardi per concessió del comte de Cerdanya.
A partir del s. XV el lloc fou possessió de la família d’Alemany de Tord, senyor de Sant Joan Montdarn, domiciliat a la parròquia de St. Pau de Casserres.
El monestir de Sant Pere de Portella tenia possessions a la parròquia de St. Pau.
Al s. XV esdevingué priorat de monjos agustins tenint propietat dels masos Puig, Fàbrega i d’altres, fins aleshores de Sta. Maria de l’antiguitat.
Al construir-se l’any 1600 l’església parroquial, la Mare de Déu dels Àngels de Casserres, l’antic priorat passà a ésser convent de caputxins i, finalment, seminari del bisbat de Solsona.
Els capitells, després de la restauració efectuada pel servei de Conservació del Patrimoni de la Diputació de Barcelona l’any 1979, foren substituïts per unes còpies que ocuparen el seu lloc.
Església romànica mig tapada actualment per altres construccions. La planta és de creu llatina amb una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada. Hi ha tot de capelles laterals datades al s. XVIII.
La volta s’aguanta amb pilars massissos. L’absis és de perfil circular, sense decoració exterior, únicament hi ha una obertura central de doble esqueixada decorada amb un arc de mig punt suportat per dues columnes de petites dimensions.
El parament és de carreus de pedra ben escairats, de mida mitjana, disposats en fileres i units amb morter. Al mur de ponent s’alça un campanar d’espadanya de dues obertures; en aquest mateix mur s’hi adossà posteriorment la rectoria.
La coberta és a dues aigües feta de teula àrab. Els capitells procedeixen de la porta de l’església romànica de Sant Pau de Casserres.
Atesa la mala qualitat de la pedra i el desgast dels anys, els elements que s’hi representen semblen correspondre a les quatre figures del Tetramorf, dues a cadascun d’aquests capitells.
A sobre dels capitells es conserva una urna, també molt malmesa.
Una pintura mural, amb temàtica del pecat original i del judici final, decorava l’arcosoli del presbiteri i actualment és al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona.
Descoberta en l’any 1979, durant unes obres de restauració, es pot veure un fragment de pintura en un mur de la nau, representant el pesatge de les ànimes; s’aprecia la figura d’un dimoni amb cap de toro sostenint una balança. Per l’estil del conjunt es daten en la segona meitat del segle XIII.
Sant Pau de Casserres és una església de la població de Casserres a la comarca del Berguedà inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
A Sant Miquel de Fonogedell s’hi arriba per una pista que surt de Casserres, a l’esquerra, hi ha uns 5 km fins a l’església, està a prop de can Cirera de Casserres.
Us passo la seva història:
Situada dins l’antic comtat de Berga, l’església de Sant Miquel de Fonogedell fou durant un curt període de la seva història església parroquial i propietat del monestir urgellenc de Sant Sadurní de Tavèrnoles.
La primera notícia de l’església és de 1003 quan el bisbe d’Urgell confirmà els delmes i les primícies de Fonogedell a la parroquial de Sant Pau de Casserres.
L’any 1040 figura com a parròquia independent del monestir de Tavèrnoles, però al segle XIII tornà a dependre de Casserres.
Església romànica d’una sola nau coberta amb volta de canó de pedra, amb un petit absis a llevant. És una construcció força austera, sense ornamentació de cap tipus.
El parament és de carreus de pedra d’una mida mitjana, disposats en filades i més o menys ben escairats.
La porta d’accés originàriament es trobava al mur de migdia però ara està tapiada. La coberta és a dues aigües amb teula àrab.
El campanar d’espadanya, la porta de ponent o el mateix pòrtic, així com la sagristia oberta a tramuntana, són molt posteriors.
El cor, als peus del recinte, també modifica substancialment el seu aspecte primitiu. El seu interior està totalment enguixat.
Sant Miquel de Fonogedell és una església romànica del municipi de Casserres, al Berguedà, inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris
Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d’Anserall.
A. Moras – 1983 / Generalitat de Catalunya
La seva situació, al bell mig del camí ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d’acolliment i hostalatge, d’aquí, probablement, el nom de Tavèrnoles derivat del mot llatí taverna.
Us passo la seva historia :
L’antiga abadia de Sant Sadurní o Sant Serni de Tavèrnoles té uns orígens molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per tal d’obtenir la immunitat episcopal. Amb tot, sembla que ja existia en època visigòtica, i que estigué involucrada en l’heretgia adopcionista del bisbe Fèlix d’Urgell (782-799), que s’hauria format en el monestir i hi tenia adeptes, condemnada llavors pel Papa i per Carlemany.
Entre els documents falsificats a Sant Serni hi ha una falsa butlla emesa per Lleó III.
Documentat des del 806, a partir del 815 rebé importants dotacions per part dels comtes d’Urgell i de la Cerdanya. Li foren vinculats petits monestirs com : Sant Esteve d’Umfred, a la Cerdanya (815), o Sant Llorenç de Morunys, i fundà els priorats de Sant Salvador de la Vedella (835) i de Sant Pere de Casserres, tots dos al Berguedà.
En començar el segle XII era al zenit del seu poder: Les seves possessions anaven del Berguedà a Andorra (el 1007 el comte Ermengol I li cedí la meitat dels censos que rebia a les Valls), i de la Cerdanya a Isona i el Pallars. També adquirí dominis a Aragó i Castella.
Aquesta riquesa patrimonial li permeté de construir una nova església abacial, de la qual només resta la capçalera, que fou consagrada en l’any 1040 pels bisbes Eribau d’Urgell i Arnulf de Ribagorça en honor de la Verge i dels sants Miquel i Sadurní. El seu abat era Guillem i a la cerimònia de consagració van assistir diverses personalitats de l’època com els comtes d’Urgell, els arquebisbes de Narbona i d’Arles i els bisbes d’Elna, Girona, i Tolosa. Al document de consagració figuren també les possessions del monestir i es fa referència a l’Orde de Sant Benet seguida pels monjos.
En aquell moment ja es regia per la regla de Sant Benet. El 1099 rebé del papa Urbà II la immunitat o independència del bisbe.
El cenobi mantingué encara la seva esplendor fins al segle XIII, però a partir del segle XIV començà el seu declivi, que no pogueren pal•liar els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle XV.
El seu darrer abat fou elegit el 1564, i el 1592 el papa Climent VIII secularitzà l’abadia, i uní les seves rendes al seminari tridentí de la Seu d’Urgell. Tavèrnoles restà com a vicaria perpètua.
Fa uns dos o tres segles que la seva capçalera, restaurada entre 1971 i 1975, és utilitzada com a església parroquial d’Anserall.
De l’església, que era de tres naus cobertes amb volta de canó, només se’n conserva la capçalera i el transsepte.
La disposició absidal és molt singular: tres absis en creu disposats entorn d’un absis major, dels quals l’absis central té encara unes altres tres absidioles buidades interiorment en el gruix del mur.
El transsepte és acabat també amb una absidiola a cada extrem.
A. Moras – 1983 / Generalitat de Catalunya
Entre el braç septentrional del creuer i els absis hi ha les restes de la torre circular del campanar, amb una escala de cargol interior.
Dins l’església hi ha uns fragments d’estuc romànic que emmarcaven les obertures i finestres.
El que resta de l’església fou restaurat entre 1971 i 1975 per la Direcció General de Belles Arts, sota la direcció de l’arquitecte J. Pons Sorolla.
Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya
Alguns capitells es troben a Barcelona i a Amèrica del Nord, ja que van ser venuts a un col·leccionista;
Josep Giribet / Generalitat de Catalunya
en el Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva el baldaquí més un frontal d’altar del segle XII amb els dos laterals en els quals apareixen representats nou bisbes i dos sants amb aurèoles i en la catedral de la Seu d’Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l’abadia.
El 1971 es va iniciar la restauració de la capçalera.
Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.
Sant Feliu de Savassona, és una església romànica de Tavèrnoles, es troba situada sobre una gran roca al centre d’on havia estat un poblat ibèric, enfront de l’antic Castell de Savassona i a frec del precipici que cau fins al meandre del Ter.
És un edifici format per una sola nau romànica que conserva l’absis rectangular lleugerament trapezoïdal a llevant, d’època preromànica.
La nau fa aproximadament 9 x 3 m i és coberta amb volta de canó. Consta de dos portals, l’original al mur de migdia, d’arc de mig punt adovellat, i a ponent hi ha una porta de construcció posterior (segle XVI), amb una estrella salomònica inscrita dins un cercle a la dovella central.
Al damunt hi ha un petit òcul i el capcer coronat per un campanar d’espadanya, actualment no tenen campanes, és considerada petita i senzilla.
Hi ha poques notícies històriques que facin referència a la capella, us passo algunes :
En 1037, quan un tal Guifred fa donació d’unes terres dins la parròquia de Sant Pere de Savassona i diversos instruments a la casa de Sant Felio.
L’any 1302 en Pere Torrent rector de Savassona destina uns diners al culte de la capella de Sant Feliu.
Al segle XI es degué refer la nau a fi de fer-la més sòlida.
Durant el segle XVI es va reformar i s’hi va construir el portal de ponent i el de migdia va quedar temporalment anul·lat. Reforma que ens denota l’existència d’un nucli d’habitants, important donat que molt a prop hi ha l’església de Sant Pere de Tavèrnoles i que si noi fos així, aquella hauria pogut substituir-la.
Més tard ha estat restaurada pel Centre Excursionista de Vic que li ha retornat la fesomia primitiva.
El conjunt de tombes situades sobre el sòl de pedra de l’absis preromànic s’hi observen diversos enterraments, n’hi ha tres que estan més ben conservats, tenen unes dimensions reduïdes i l’estat de conservació es de molt desgastades pel pas del temps i dels nombrosos visitants.
Sant Feliu de Savassona està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Per arribar-hi cal que agafeu la carretera BV- 5213, coneguda com La carretera de Casserres, quan arribeu a la gran corba que fa on esta el Castell de Savassona, trobareu un aparcament, deixeu allí el vostre vehicle i retrocediu fins trobar una pista la dreta, on hi ha un cartell informatiu, seguiu les indicacions , passareu a prop de la Pedra del Sacrifici i per altres llocs naturals, per pujar a la Capella cal fer ho per un camí empedrat.
Terra, aigua i racons 