Can Barra de Sant Quirze del Vallès

Avui us presento dos articles

Can Barra esta situada en el Passeig de can Barra a l’entrada de la urbanització de Sant Quirze Parc de Sant Quirze del Vallès.

Està documentada des de 1667.

Cal remarcar que consta de dos tipus d’edificacions diferents, una la masia del segle XVII, que era la casa dels masovers,

i al seu costat la gran torre o xalet, que va ser construïda l’any 1888 pels antics propietaris, la família Gorina, fabricants de teixits a Sabadell.

A la masoveria hi ha una gran cuina amb un interessant forn de pa i un gran foc a terra, unes habitacions molt grans, un gran celler, quadres pel bestiar i magatzems propis de l’activitat agrícola.

Bona part del mur que l’envolta està decorat amb grans recipients, hi ha un brollador d’aigua amb tessel·les blaves, modernista.

A la reixa d’entrada, porta forjada al capdamunt les inicials de l’antic propietari i l’any de la seva construcció, que va ser destruïda amb les recents reformes.

A la vessant nord de la finca, hi ha la font de Can Barra, l’aigua de la qual sempre ha estat molt apreciada per la gent de Sant Quirze

i que l’any 1901 va ser legalitzada com font d’aigua potable, però ara, no és així…

A finals de 1936,donat la guerra civil, va haver l’arribada dels refugiats de Madrid, augmentant sobtadament la població infantil, pel que la torre es va convertir en una escola.

Actualment es troba en bon estat i està destinada a centre d’equipaments municipals.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Quirze del Vallès

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Roviralta de Barcelona

Casa Roviralta  esta situada en l’Avinguda del  Tibidabo, 31, amb carrer de Teodor Roviralta, 8-10 i carrer de Roman Macaya, 1-5 al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver,
  • Originàriament era una masia que durant anys va ser ocupada pels frares dominics, motiu pel qual també es coneix com a “Frares Blancs”.
  • Al 1903 la casa va ser adquirida per Teodor Roviralta, i Joan Rubió i Bellvere va ser l’encarregat de portar a terme la reforma de la casa, que va durar fins al 1913.
  • L’any 1914 va guanyar el primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Actualment és la seu d’un restaurant; tot i que els espais han perdut la seva funció original i avui funcionen como a menjadors, encara conserven els seus elements més destacats com la fusteria i les xemeneies.

L’edifici forma part del nucli inicial de cases que des de 1899 van anar construint-se en la nova urbanització de la ciutat-jardí del Tibidabo promoguda per Salvador Andreu i la Societat Anònima el Tibidabo.

La casa Roviralta, també coneguda com el Frare Blanc, és un edifici modernista, obra de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver, situat al número 31 de l’avinguda del Tibidabo, al barri Sant Gervasi – la Bonanova de Barcelona. Prèviament la casa era una masia on s’havia establert una comunitat de frares dominics, d’on li ve el seu nom popular del Frare Blanc.

El 1903 va ésser adquirida per l’indià Teodor Roviralta, que va encarregar a Rubió i Bellver convertir-la en una torre residencial.

Primer premi del Concurs anual d’edificis artístics de l’Ajuntament de Barcelona.

La restauració va durar deu anys, fins al 1913. Hom va conservar l’estructura original de la masia però en va canviar totalment l’aspecte exterior: les finestres i portes, així com la façana, van rebre un aspecte molt del gust modernista, i se li va afegir una tribuna, una galeria, les golfes i una capella. El contrast entre el blanc de les parets i el maó i la ceràmica de les obertures li dóna un aire molt harmoniós i personal.

Actualment és la seu d’un restaurant, la qual cosa permet visitar-ne l’interior, on predomina la decoració en consonància amb els elements modernistes que també s’observen a l’exterior.

La Casa Roviralta és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Barcelona

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Ermita de Sant Jaume de Rifà de Sant Antoni de Vilamajor

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, està a prop de la urbanització les Pungoles i al costat de la pista que porta a la urbanització de l’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor.

Us passo la seva historia :

  • El lloc de Vila Rifà està documentat des del 941.
  • Pel 1098 pertanyia al monestir de Sant Cugat.
  • Hi van viure conventualment unes religioses Deodades, de les quals hi ha notícia fins al 1357.
  • L’edifici actual és del segle XIII, finals del romànic.
  • El 1861 va ser emblanquinada i posteriorment es va restaurar l’interior.
  • Esta al costat de la masia i del conjunt de la granja de can Cames.
  • Actualment, està habilitada pel culte.

Fotografia de la Generalitat de Catalunya

Sant Jaume de Rifà és una ermita d’estil romànic situada al municipi de Sant Antoni de Vilamajor, a la comarca del Vallès Oriental.

És una petita construcció d’una sola nau, amb arcs i volta apuntats, pertanyent al romànic avançat. L’absis, circular, té una finestra espitllerada.

Té adossada la casa de l’ermità amb una espadanya a la partió.

Pel que fa a la façana destaquen: la porta amb set dovelles, un rellotge de sol, i un pedrís des de la porta de l’absis.

L’Ermita de Sant Jaume de Rifà, és una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies ; Ramon Solé

Masia de Can Llança de Sant Antoni de Vilamajor

La Masia de can Llança, està situada entre el carrer de Romani, carrer del Bruc i l’avinguda Alfou, a Sant Julià d’Alfou (Urbanització), del municipi de Sant Antoni de Vilamajor.

De fet la masia està situada  al costat de l’església de Sant Julià d’Alfou.

Cal destacar la gran era rodona , situada en un costat de la masia i les escales que pujant fins l’església.

Aquest espai de terra, aplanat i ferm, on damunt el qual es posaven els cereals o llegums per a batre’ls i separar el gra de la palla.

Can Llançà actualment és un destacable restaurant de la Comarca,  hi ha 5 salons d’ambient rústic de diferents capacitats per a celebrar tot tipus d’esdeveniments.

En un costat i fora del recinte de la masia, hi ha un corral on podeu veure diversos animals, sobre tot aus de granja.

Durant els mesos d’estiu, a Can Llançà  disposa de piscines, que compten amb tobogans aquàtics, un parc infantil i una zona esportiva.

Es una masia molt bonica i rústica.

 

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Sant Julià d’Alfou de Sant Antoni de Vilamajor

L’església de Sant Julià d’Alfou , està situada en la plaça de Sant Julià d’Alfou, s/n., és una parròquia del municipi de Sant Antoni de Vilamajor, actualment al centre de la urbanització que s’hi va erigir al seu voltant i que porta el seu nom.

Us passo la serva historia i dades sobre Sant Julià d’Alfou :

  • El topònim es troba document per primera vegada sota el nom d’Alfozi l’any 941.
  • El 1142 el bisbe de Barcelona i el bisbe de Vic consagraven l’església de Sant Julià.
  • L’any 1384 el rei Pere III el Cerimoniós concedí a la Batllia de Vilamajor compresa per Sant Pere de Vilamajor -La Força de Vilamajor-, Santa Susanna de Vilamajor, Sant Julià d’Alfou i Cardedeu el títol de Carrer de Barcelona pel qual disposava que tots els veïns poguessin gaudir de tots els privilegis, llibertats, gràcies, franqueses, usos i costums que havien estat concedits a la ciutat de Barcelona.
  • Fins al 1822, la parròquia de Sant Julià d’Alfou va pertànyer a la Batllia de Vilamajor.

L’església és una construcció del segle XII, engrandida en els segles XVI i XVII, XVIII i XIX.

La portalada s’obre a ponent, i està datada l’any 1643 amb una capçalera en forma de petxina, el portal amb motllures, i sobre el portal, una finestreta.

És d’una sola nau, petita, d’estil romànic, amb volta de creueria i la clau decorada, l’obra és de paredat i està emblanquinada.

La façana és de construcció posterior, decorada amb un capçal a manera de petxina plana semicircular. La teulada és a dos vessants.

El presbiteri cobert amb ogives que s’uneixen a la clau formant una creu.

Entre els contraforts, hi ha dos altars laterals a bada i banda de la nau central.

El campanar és de planta rectangular té tres cossos separats per cornises, és de paredat i carreu, coronat per merlets i una piràmide quadrada. Les finestres, una d’elles geminada, són posteriors.

Us passo un enllaç que explica mes detalladament sobre el campanar :

http://campaners.com/php/campanar.php?numer=8424

Té el cementiri a la banda de migdia i la rectoria al nord.

Com que esta situada en el centre d’una Urbanització, Sant Julià d’Alfou poc coneguda.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa Modernista : Alqueria Cloelia de Cardedeu

La casa Alqueria Cloelia, està situada en la Gran Via de Tomàs Balbey 40, de Cardedeu.

L’Alqueria Cloelia, va ser una petició de Mercè Espinachs de Graner al jove arquitecta Joaquim Raspall, va demanar que fora com a casa d’estiueig; va començar a construir-se el 1904, de fet , era el primer encàrrec per  construir una casa de Joaquim Raspall.

El projecte presentat a l’Ajuntament per la propietària Mercè Espinachs, està datat l’1 de novembre de 1904 i es tractava d’un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d’aigües.

El 30 de setembre de 1908, Mercè Espinachs va incorporar un terreny de 50 x 30 metres comprat a Manuela Sormaní, vídua d’Amat, de la Torre Amat, promotor de la urbanització de la zona, que va rodejar amb una extensió de la tanca de l’edifici original.

Aquest conjunt constituïa l’única mançana Raspall, de Cardedeu, però a finals del segle XX el terreny afegit, dedicat a hort, es va segregar i urbanitzar amb un conjunt de cases unifamiliars i un aparcament subterrani que conserven com a tanca de jardí l’original de Raspall.

Com a curiositat, el nom de Cloelia, es d’una mítica heroïna romana,  és adoptat per la propietària al produir-se el descobriment de l’asteroide 661 Cloelia en 1908, és a dir, posterior a la seva construcció.

Us passo una detallada descripció de com es la casa :

  • Edifici de tipologia ciutat jardí, volumètric, en planta baixa, pis i torreta.
  • Decorativament és pobre: planta baixa amb encoixinats estucats i pis amb estuc llis.
  • La torreta hi ha esgrafiats amb tema floral i geomètric de relleu blanc sobre fons de color ocre.
  • També disposa de rajoles amb dibuix mecànic que s’utilitza en successió uniforme en flancs horitzontals.
  • Sobre la llinda de la porta hi ha un bonic ròtol d’una cal·ligrafia modernista.
  • Al jardí hi ha una font decorada amb trencadís de rajola, alterant els colors blau, blanc i verd.
  • Els dos cossos de l’edifici tenen planta baixa i un pis i teulada a una sol vessant; al vèrtex de la “L” s’ubica una torre d’aigües que té un segon pis i teulada piramidal, a quatre aigües.
  • Com diem, dins el jardí i separada de la casa hi ha una torre d’aigües que explota el pou d’aigua que es feia servir per a les terres de regadiu de l’hort, ara urbanitzades, que explica el nom d’alqueria.
  • Disposa de varis magatzems
  • Totes les teulades són de teula aràbiga i rajola ceràmica.

L’arquitecta Raspall, va utilitzar en La casa Alqueria Cloelia els elements que seran el seu segell d’estil durant el període modernista : medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomètrics, forja i trencadís.

La casa Alqueria Cloelia, està protegida com a bé cultural d’interès local.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Cardedeu i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé