Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles de les Valls de Valira (Alt Urgell)

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles, ermites i santuaris

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monestir romànic del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), que es troba en el poble d’Anserall.

A. Moras – 1983 / Generalitat de Catalunya

La seva situació, al bell mig del camí ral de la Seu a Andorra, el deuria convertir en un lloc d’acolliment i hostalatge, d’aquí, probablement, el nom de Tavèrnoles derivat del mot llatí taverna.

Us passo la seva historia :

  • L’antiga abadia de Sant Sadurní o Sant Serni de Tavèrnoles té uns orígens molt confusos, a causa de les falsificacions de documents fetes pels seus monjos per tal d’obtenir la immunitat episcopal. Amb tot, sembla que ja existia en època visigòtica, i que estigué involucrada en l’heretgia adopcionista del bisbe Fèlix d’Urgell (782-799), que s’hauria format en el monestir i hi tenia adeptes, condemnada llavors pel Papa i per Carlemany.
  • Entre els documents falsificats a Sant Serni hi ha una falsa butlla emesa per Lleó III.
  • Documentat des del 806, a partir del 815 rebé importants dotacions per part dels comtes d’Urgell i de la Cerdanya. Li foren vinculats petits monestirs com : Sant Esteve d’Umfred, a la Cerdanya (815), o Sant Llorenç de Morunys, i fundà els priorats de Sant Salvador de la Vedella (835) i de Sant Pere de Casserres, tots dos al Berguedà.
  • En començar el segle XII era al zenit del seu poder: Les seves possessions anaven del Berguedà a Andorra (el 1007 el comte Ermengol I li cedí la meitat dels censos que rebia a les Valls), i de la Cerdanya a Isona i el Pallars. També adquirí dominis a Aragó i Castella.
  • Aquesta riquesa patrimonial li permeté de construir una nova església abacial, de la qual només resta la capçalera, que fou consagrada en l’any 1040 pels bisbes Eribau d’Urgell i Arnulf de Ribagorça en honor de la Verge i dels sants Miquel i Sadurní. El seu abat era Guillem i a la cerimònia de consagració van assistir diverses personalitats de l’època com els comtes d’Urgell, els arquebisbes de Narbona i d’Arles i els bisbes d’Elna, Girona, i Tolosa. Al document de consagració figuren també les possessions del monestir i es fa referència a l’Orde de Sant Benet seguida pels monjos.
  • En aquell moment ja es regia per la regla de Sant Benet. El 1099 rebé del papa Urbà II la immunitat o independència del bisbe.
  • El cenobi mantingué encara la seva esplendor fins al segle XIII, però a partir del segle XIV començà el seu declivi, que no pogueren pal•liar els intents de reforma dels visitadors de la Congregació Claustral Tarraconense al llarg del segle XV.
  • El seu darrer abat fou elegit el 1564, i el 1592 el papa Climent VIII secularitzà l’abadia, i uní les seves rendes al seminari tridentí de la Seu d’Urgell. Tavèrnoles restà com a vicaria perpètua.
  • Fa uns dos o tres segles que la seva capçalera, restaurada entre 1971 i 1975, és utilitzada com a església parroquial d’Anserall.

De l’església, que era de tres naus cobertes amb volta de canó, només se’n conserva la capçalera i el transsepte.

La disposició absidal és molt singular: tres absis en creu disposats entorn d’un absis major, dels quals l’absis central té encara unes altres tres absidioles buidades interiorment en el gruix del mur.

El transsepte és acabat també amb una absidiola a cada extrem.

A. Moras – 1983 / Generalitat de Catalunya

Entre el braç septentrional del creuer i els absis hi ha les restes de la torre circular del campanar, amb una escala de cargol interior.

Dins l’església hi ha uns fragments d’estuc romànic que emmarcaven les obertures i finestres.

El que resta de l’església fou restaurat entre 1971 i 1975 per la Direcció General de Belles Arts, sota la direcció de l’arquitecte J. Pons Sorolla.

Jordi Contijoch Boada / Generalitat de Catalunya

Alguns capitells es troben a Barcelona i a Amèrica del Nord, ja que van ser venuts a un col·leccionista;

Josep Giribet / Generalitat de Catalunya

en el Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva el baldaquí més un frontal d’altar del segle XII amb els dos laterals en els quals apareixen representats nou bisbes i dos sants amb aurèoles i en la catedral de la Seu d’Urgell diversos documents, entre ells el cartulari de l’abadia.

El 1971 es va iniciar la restauració de la capçalera.

La imagen tiene un atributo ALT vacío; su nombre de archivo es i.jpg

Sant Serni de Tavèrnoles o Sant Sadurní de Tavèrnoles és un monument declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s