Torre Roja de Viladecans

La Torre Roja està situada en la Plaça Torre Roja, a prop del Parc del mateix nom, a Viladecans.

És una fortificació medieval situada  i que originàriament s’anomenava Torre Burguesa, perquè era on es controlava la Quadra Burguesa, que era al territori sota la jurisdicció del castell d’Eramprunyà.

Deu el seu nom al color roig característic de les roques del territori de l’Eramprunyà amb les que està construïda la fortificació.

Aquesta fortificació tenia una doble funció: talaia i torre de defensa.

La torre fortificada de planta quadrada amb quatre pisos és del segle XIII.

L’aspecte actual del conjunt es deu a la reforma de 1924, ortada a terme per l’arquitecte F. de Paula Nebot, quan la torre era propietat de Mercè Pratsmarsó.

A finals de la dècada de 1970 fou utilitzada com a escola pública de forma provisional mentre es construïa el col·legi públic Doctor Trueta al costat.

L’edifici i el jardins annexes han estat rehabilitats a la dècada dels 80.

Actualment és la seu de l’Àrea de Planificació Territorial i Promoció de l’Ajuntament de Viladecans.

La Torre Roja està declarat com a bé cultural d’interès nacional.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Viladecans

Adaptació al text i Fotografies : Ramon Solé

El jardí del Palau de Pedralbes de Barcelona, o diriem que és un verdader Parc ?

Era una gran finca propietat de la família Güell, que la va cedir en part i que disposava d’un palau que va ser rehabilitat.

L’any 1926, l’alcalde de Barcelona va lliurar el Palau a Alfons XIII.

Per ho, en 1931, proclamada la II República, el Ministeri d’Hisenda va fer donació del Palau i els jardins a l’Ajuntament de Barcelona, que els va obrir a la ciutat, i les dependències reials es van convertir en el Museu d’Arts Decoratives.

L’any 2004, l’Ajuntament va cedir els jardins i l’edifici a la Generalitat de Catalunya, i en l’actualitat, s’utilitza eventualment per a actes i recepcions oficials.

L’antiguitat d’aquests jardins fa que hi trobem espècies poc corrents.

A l’entrada, grups de flors i, al darrere, un lleuger pendent cobert de gespa amb llorers i tarongers molt ben esculpits i una petita cascada completen un conjunt de gran bellesa.

Nicolau M. Rubió i Tudurí va ser l’encarregat de transformar les terres de conreu i el jardí existents als jardins que avui coneixem i va respectar, entre altres arbres ja centenaris, un important conjunt de cedres de l’Himàlaia.

Un dels exemplars forma part del Catàleg d’arbres d’interès local de Barcelona, juntament amb el pi pinyer  que hi ha a la praderia situada al costat del palau i una tuia articulada situada molt a prop de l’estany que hi ha a l’entrada del parc.

A més dels ja esmentats cedres de l’Himàlaia, hi ha grans exemplars de cedres de l’Atles, a l’esquerra de l’entrada del parc, i alguns exemplars de cedre japonès i de cedre d’encens.

També hi destaquen les dues fileres de til·lers situats als eixos principals del jardí, que ens guien fins al palau.

Les coníferes són presents arreu: pi pinyer, pi blanc, xiprers, xiprers de Monterrey i xiprers d’Arizona tots son espectaculars. 

Quant als arbustos, en destaquen els grans llorers i el boix.

Crec que és important poder gaudir de l’ombra i d’un bon passeig per aquest Jardí reial…hi ha molts racons per poder llegir un llibre, escoltar musica amb auriculars, escoltar els ocells, palar amb família o amistats, prendre el sol en algun banc… en fi passar ho tranquil·lament a casa vostra…!

 

Text : Ajuntament de Barcelona

Fotografies : Ramon Solé