Trull d’oli de Can Pujol de Caldes de Montbui (Vallès Oriental)

El Trull d’oli de Can Pujol està en la Carretera Vella de Palau Solità, s/n, dins del bosquet, a mà esquerra, abans d’arribar a Can Pujol.

Historia:

  • Moreu-Rey, (1962) situa el trull d’en Pujol prop de la mina del mas Pujol. La mina no s’ha trobat degut a la vegetació, però sí les restes del trull.
  • El procediment de fabricació de l’oli, un cop els pagesos havien separat els terrossos, fulles o branquillons de les olives perquè quedessin netes, carregaven les olives i duien la collita cap el trull. En el molí era on es feia la part de la feina més laboriosa de tot el procés.
  • Es pesaven les olives que s’anaven tirant per la gronsa. Aquesta era una caixa en forma de piràmide que funciona com un embut deixant caure per l’obertura inferior les olives que s’hi havien abocat. A continuació passaven pel bisenfí que portava les olives fins el trull on serien moltes i convertides en pasta. Aquest, estava format per una pedra inferior plana i vàries pedres giratòries unides per un eix .
  • Les curres o moles anaven esclafant les olives que el bisenfí havia portat. Un cop formada la pasta, passaven per la batedora. Les anava remenant de manera constant, per passar després a la pastera, un dipòsit on anava a parar la pasta. Després es passava als esportins que eren uns abassos plans que s’apillaven en una mena de carretó formant el que s’anomena peu. Una vegada el peu acabat era conduït a la premsa la qual exercia una pressió que feia brollar l’oli. A mida que anava regalimant de la premsa era conduït a les bassetes on es netejava amb aigua i per decantació es separava aquesta de l’oli ja que pesava menys i sura .
  • Un cop acabat aquest procediment, l’oli ja estava a punt per a ésser envasat en gerres, etc.

Restes d’un antic trull on s’elaborava l’oli procedent del cultiu de les oliveres del Mas i propietats.

Encara s’observen algunes de les parets, i una de les pedres del molí colgada per la terra i restes de l’enderroc.

També es poden veure, tot i que plenes de fulles, dues bassetes o piques de planta circular on queia la pasta.

Al darrera del mur orientat al nord, hi ha una bassa feta de pedra irregular mesurant aproximadament 4 metres d’amplada per 9 metres de llargària. Aquesta està plena de vegetació i aigua.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural – Diba.

Autor de la fitxa: Laura Bosch Martínez

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Advertisement

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s