Can Serra, edifici de la seu de la Diputació de Barcelona

L’edifici de Can Serra, seu principal de la Diputació de Barcelona des del 1987, és un palauet neogòtic obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch construït el 1903 a Barcelona,

a l’illa irregular que formen el carrer de Còrsega, la rambla de Catalunya i l’avinguda Diagonal.

Us passo detall de la seva historia :

  • La Diputació de Barcelona es constitueix el 30 de novembre de 1812 com a Diputació Provincial de Catalunya a la ciutat de Vic.
  • Més de 200 anys d’història envolten aquesta institució.

Us passo un enllaç amb una informació històrica molt complerta :

https://www.diba.cat/documents/94831/2900831/Can+Serra/bc85b373-b7ce-4f9a-ba8d-0b50cff50ba3

Per saber mes dades podeu consultar aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Diputaci%C3%B3_de_Barcelona

Però per bé que les diputacions provincials neixen a Espanya amb les Corts de Cadis (1812), la Diputació de Barcelona no s’institueix fins a la reorganització territorial de 1822, que va dividir Catalunya en quatre províncies.

Projectat inicialment com a residència benestant de la família d’un ric comerciant d’origen manresà, Pere Serra i Pons, mai no va tenir aquesta destinació, sinó que va tenir una trajectòria atzarosa i va córrer el risc de desaparèixer.

Els arquitectes Federico Correa i Alfons Milà, que van construir un edifici nou respectant les façanes de Rambla Catalunya i Còrsega de l’obra original de Puig i Cadafalch.

Pel que sembla, la resta de la casa ja era pràcticament irrecuperable a causa de la degradació soferta durant els anys d’abandonament. Amb façana a la Diagonal es disposava un cos baix amb terrassa, al que més endavant s’hi afegiren dues plantes. Aquesta part va ser enderrocada l’any 1981.

El nou edifici de Correa i Milà, inaugurat el 1987, és una edificació de tipus funcional per a oficines, que allotja les dependències de la Diputació de Barcelona.

El contrast entre dos estils tan diferents va ser motiu de polèmica al seu moment, si bé actualment forma part de les icones de la ciutat.

La Casa Serra  amb l’aval institucional de la Diputació de Barcelona, va ser declarada bé cultural d’interès nacional el 2001.

 

 

Recull de dades : Diputació de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Els Semàfors mes antics de Barcelona

Segons dades de l’Ajuntament, a Barcelona hi ha mes de 34.000 semàfors insta-lats a la ciutat.

Els més antics en servei es el situat, a la cruïlla dels carrers Comte d’Urgell amb Londres, es dels anys quaranta, i  un altre d’igual és a Comte d’Urgell amb Paris, també es diu que es van instal·lar en 1959… Hi ha una farola de munt seu.

De fet, Barcelona va estrenar el seu primer semàfor l’any 1929 coincidint amb l’Exposició Universal.

El semàfor es va instal·lar a la confluència dels carrers Balmes i Provença. Durant els primers mesos va requerir a un guàrdia urbà perquè ho vigilés i manipules la freqüència de pas.

Per a mes dades sobre els semàfors i la seva historia, podeu consultar a :

https://www.ingenium-tec.com/2018/12/28/todo-sobre-los-semaforos/

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Bar del Pi de Barcelona

El Bar del Pi esta ubicat en la Plaça de Sant Josep Oriol, 1, de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Anteriorment havia estat una Casa de Postes.
  • El bar es va fundar el 1927 per la família Martí Pujol.
  • El 23 de juliol del 1936 s’hi va fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

Establiment situat a un dels locals centrals de planta baixa que afronta a la plaça Sant Josep Oriol en un edifici de finals del segle XVIII i amb façana també a la plaça del Pi. Té una sola obertura i entrada situada a l’eix vertical dels balcons en una façana aixamfranada.

L’entrada al local, d’estil modernista, presenta una estructura de fusta aplacada a la façana i que se situa, al nivell de la llinda en forma de calaix, un calaix que conté el cartell de l’establiment amb un vidre esgrafiat. Emmarcant l’obertura, els plafons de fusta tallada, a banda i banda, contenen una pintura que representa un pi.

Pel que fa a l’interior, es conserva un ampoller d’estil modernista de fusta fosca decorada amb miralls situat darrere la barra. Aquesta és de marbre i fusta amb el reposa peus de tub de metall. El bar, de petites dimensions, també té un altell amb estructura de fusta al qual s’hi accedeix per una escala amb barana de barrots tornejats. El paviment està format per mosaic bicolor escacat.

El Bar del Pi és un edifici de Barcelona que forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades  : Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies  : Ramon Solé

Església de la Mare de Déu del Roser o de Pompeià de Barcelona

L’Església de la Mare de Déu del Roser esta ubicat en l’avinguda de Diagonal, 450 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El 25 de març de 1908 es posà la primera pedra de l’església de la Mare de Déu del Roser de Pompeià a l’avinguda Diagonal de Barcelona, sota la direcció de l’arquitecte Enric Sagnier.
  • En 1910,es dona per finalitzada la seva construcció.
  • Bona part de l’Església, van ser molt malmesa durant la Guerra Civil, especialment l’interior del temple.
  • Salvat l’edifici durant la guerra, fou convertit en hospital de sang gestionat per la Creu Roja.
  • Finalitzada la guerra es va portar a terme la restauració dirigida per Pere Benavent.
  • La Cripta fou reformada al 1964.

L’església de la Mare de Déu del Roser, consta de tres naus separades per esveltes columnes de capitell vegetal i coberta amb embigat de fusta policromada i daurada sobre arcades ogivals. La nau central presenta un seguit d’obertures que a manera d’ulls de bou li donen llum; pel contrari, a les naus laterals, únicament la que dóna al celobert del conjunt té finestres, mentre que la del altre costat no en té cap, al tractar-se la mitgera amb la finca veïna.

La capçalera és de planta hexagonal. La banda superior del tester es configura com un cos de finestres apuntades amb traceria i es cobreix amb una volta nervada. Als peus del temple es localitza el cor que presenta dos nivells. El inferior es configura a manera de pòrtic, ja que és precisament on s’hi troba l’entra al temple i, es cobreix amb un forjat amb bigues de fusta policromada i daurada que configura la base del pis superior on es localitza l’òrgan.

Els murs es troben revestits amb un arrebossat que imita filades de carreus i que és espacialment ornamental a la banda superior de la rosca dels arcs.

La façana, també d’estil goticista, destaca per la seva verticalitat a la que contribueix la portalada d’accés al temple.

Aquest accés principal està coronat amb un gablet que té un relleu al timpà, obra de Josep Llimona. Es del mateix autor la imatge de Sant Francesc d’Assis que es troba a la part superior. El cos central de la portalada queda emmarcat per dues estructures torrejades, que, a l’interior, es corresponen amb les naus laterals.

D’aquests elements, la que fa mitgera amb la finca veïna només arriba a mitja alçada, a diferència de l’altra que es desenvolupa més en alçada donant lloc al campanar de l’església.

Pompeià es convertí en el lloc de culte més freqüentat pels literats i polítics de la Barcelona noucentista i, també, per la burgesia barcelonina, en general.

 

Recull de dades : Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Casa Cotchet – Xancó de Barcelona

L’Antiga Casa Cotchet – Xancó, està ubicada en la Rambla, 78-80 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Establiment fundat el 1820 per part d’Antoni Cotchet.
  • Posteriorment del seu nebot Josep Xancó associat durant amb temps Joan Bel.
  • La decoració interior data aproximadament del 1912.

Establiment que ocupa la planta baixa amb porta d’accés i aparadors afrontats a la Rambla. Pel que fa a l’exterior, damunt d’un sòcol de pedra, es desenvolupa una estructura de fusta formada per uns estrets muntants que configuren els espais dels tres aparadors que es localitzen a cada costat de la porta d’accés.

A cada aparador es disposen diversos rètols anunciant productes com “gèneres de punt”, “banyadors” o “camiseria a mida”; en un dels rètols més grans veiem la data de fundació de la botiga, 1820 i, a sobre la porta, el rètol indica “Preu fix”. Corona aquesta estructura un gran rètol que funciona com una llinda de tot el conjunt amb el nom de l’establiment.

Respecte a l’interior, es conserva el mobiliari original de la botiga d’estètica modernista. Destaca els prestatges de fusta que ocupen gairebé tot l’espai perimetral i consten, a més de la decoració dels rematats superiors, d’unes persianes per protegir els productes emmagatzemats, el moble de la caixa enregistradora, alguns taulell,  algunes cadires i els punts de llum de llautó.

Fotografia Generalitat de Catalunya

L’Antiga Casa Cotchet-Xancó és una obra amb mobiliari modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

 

Recull de Dades : Ajuntament de Barcelona, Generalitat de Catalunya, Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antic Mercat del Born de Barcelona

L’Antic Mercat del Born, està situat en la illa formada per la Plaça Comercial, 12 , el carrer Comercial, 2, carrer Fusina, 4 i carrer Ribera, 3 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • El mercat del Born va ser projectat l’any 1873 per Antoni Rovira i Trias.
  • Construït entre els anys 1873 i 1876 per la Maquinista Terrestre i Marítima, sota la direcció de Josep Fontseré i Mestres i l’enginyer Josep M. Cornet.
  • La inauguració definitiva es produí el 1878 i va estar actiu pràcticament un segle.
  • Restaurat el 1977 per Pere Espinosa, ha servit per allotjar activitats de tipus cultural.
  • L’any 2002 s’hi van fer unes obres per instal•lar-hi una biblioteca provincial i van aparèixer unes importants runes de la ciutat medieval i, en particular, de la ciutat de principis del segle XVIII, molt ben conservades.

Els 95 anys que va fer la funció per a la qual havia estat construït, es divideixen en dues grans etapes:

  • La inicial, en què era el mercat del barri de la Ribera.
  • La segona, a partir del 192, de mercat central de fruita i verdura.

Va ser el primer gran edifici de l’arquitectura del ferro que es va projectar a Barcelona.

Es tracta d’una obra de planta rectangular que consta de dues grans naus amb un joc de cúpules a la seva intersecció i quatre naus més petites. L’estructura metàl·lica se sosté amb columnes de ferro fos i coberta amb teula plana vidriada. És un dels exemples més reeixits de l’arquitectura del ferro a Catalunya.

Avui acull el Born Centre Cultural, que inclou les restes arqueològiques, un museu relatiu a la guerra de successió a Catalunya i diverses sales destinades a usos culturals.

Per mes dades sobre Antic Mercat del Born podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Mercat_del_Born

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona Generalitat de Catalunya i Viquipèdia

Adaptació sal Text i Fotografies : Ramon Solé

Visitar : Els carrers antics i places de la Vila vella de Sarrià de Barcelona

Com molts del Barris de Barcelona, tenen una part antiga, que val molt la pena conèixer, on gaudir de racons i carrers, avui serà per la Vila vella de Serrià.

Sarrià amb els carrers estrets del vell barri, per on va passar i passejar el gran poeta J. V. Foix,

El nucli antic el constituïen l’església parroquial de Sant Vicenç i els terrenys que l’envoltaven, limitats per la riera de Gardenyes i la Riera Blanca.

El nucli del barri de Sarrià, és constituït per petites places i l’eix vertebrador del carrer Major, és un mirall perfecte de la història de Sarrià, on gairebé cada establiment, casa o edifici ens parla dels inicis de la que fou una de les viles més pròsperes del pla de Barcelona.

L’antiga vila va passà a formar part de Barcelona el 1921, l’última annexionada, és present en el carrer Major.

El traçat d’aquesta via, eix vertebrador del nucli antic, coincideix amb l’antic camí que unia Barcelona amb Sarrià, on hi ha les cases més antigues del barri.

A la plaça del Consell de la Vila s’hi aixeca l’antic edifici consistorial, avui seu del Districte.

Una vila d’essència rural que en el segle XIX va veure com el progrés la transformava en un espai de residència de menestrals i de burgesos catalans que hi instal·laven les seves torres d’estiueig.

Destaca Can Margenat , és una casa senyorial  ubicada al carrer Major de Sarrià, 97.

La plaça de Sant Vicenç, abans es deia plaça Unió o del Magre, on hi ha la Font de Sant Vicenç, es troba a l’encreuament dels carrers Mañé i Flaquer i Cornet.

Us passo l’historia de Sarrià – Sant Gervasi  :

https://ajuntament.barcelona.cat/sarria-santgervasi/ca/coneixeu-el-districte/la-historia

Ara us toca a vosaltres, anar i fer un passeig per Barri de Sarrià antic, deixeu se perdràs per el carrers i places…,

Dependrà de l’hora, hi ha mes o menys gent, mes ho mes soroll, però axó si, us recordarà a un poble amb moltes tendes i restaurants moderns,

i no deixeu de veure l’edifici de la pastisseria Foix, amb un petit escut, rellotge de sol

i aneu també, al mercat municipal.

Axó si, amb calma, sense corra per veure tots els detalls i fer alguna fotografia.

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipèdia i propi

Adaptació al Text, recull de Fotografies antigues i Fotografies : Ramon Solé

Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua de Barcelona

L’Església – Santuari de Sant Antoni de Pàdua, està situada en el carrer Santaló, 80 amb cantonada amb el carrer Calaf, 16 de Barcelona.

Us passo la seva historia :

  • Els franciscans en l’any 1904 van començar la construcció del convent al barri de Galvany que aleshores començava a urbanitzar-se.
  • En un principi van construir una petita capella dedicada a sant Magí.
  • Al cap de 3 anys, el conjunt conventual es va quedar petit i van decidir construir un nou convent i una nova església, la primera pedra dels quals es va beneir l’any 1907.
  • La nova església va ser inaugurada l’any 1912.
  • La Guerra Civil va destruir pràcticament tot el conjunt.
  • El nou convent es va enllestir l’any 1953.
  • L’església va ser reformada l’any 1964, tot i que es van mantenir les dues capelles laterals originals, la façana del carrer Calaf i el campanar amb coberta de trencadís.
  • El fris ceràmic és de Joan Rifà, “Silicor”, dels anys 70, quan s’acaba definitivament el temple.

Hi ha molt pocs elements de continuïtat, com podria ser la part baixa del mur de l’església conventual que dóna al carrer Calaf, amb la porta d’accés principal.

La resta s’ha transformat del tot: els dos temples són ben diferents i en comptes dels edificis de dues plantes del convent vell hi ha un edifici nou de sis plantes. També hi ha darrere l’església, una torre que es va salvar de l’atac durant la guerra.

El revestiment exterior de pinacle lateral del santuari de Sant Antoni de Pàdua. Mosaic creat amb una tècnica mixta de rajoles i trencadís de ceràmica esmaltada. El trencadís està format de fragments de forma irregular de tons blaus, intercalats per rajoles de peces quadrades de color verd, groc i blanc amb malla vermella i creu blanca central sobre fons blau. La decoració s’acaba amb trencadís en tons groc i ocre. El pinacle està dividit en triangles remarcats per ceràmica esmaltada en relleu de color verd.

Si voleu saber sobre Sant Antoni de Pàdua, podeu accedir a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Antoni_de_P%C3%A0dua

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Historia del Convent i Santuari  i Altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Barreteria Obach de Barcelona

La Barreteria Obach  és situada en el carrer del Call, 2, amb el carrer Banys Nous de Barcelona.

Us passo dades de la seva historia :

  • L’establiment va ser fundat per Ramon Obach l’any 1924.
  • Un dels clients més notables que ha tingut la barreteria ha estat el transformista Leopoldo Fregoli.
  • l’Ajuntament de Barcelona li va atorgar l’any 1994 un diploma i una placa commemorativa en reconeixement a la seva llarga trajectòria comercial.
  • Des del primer dia, l’establiment ofereix una àmplia varietat de models de barrets, boines, gorres i barretines.

Establiment amb una estructura de fusta i vidre aplacada als baixos de la façana ocupant tot l’espai. L’estructura segueix la mateixa estructura que la cantonada. Està muntada sobre un sòcol aplacat de marbre fosc. Té diversos aparadors amb emmarcaments de fusta i dues portes d’accés que formen un petit vestíbul amb aparadors de mirall corb.

A nivell del forjat, es desenvolupa un calaix continu que acaba i unifica tot el conjunt d’aparadors, en un emmarcament amb motllures simples, hi ha el rètol amb el nom de l’establiment tot amb caràcters esgrafiats sobre un vidre fosc.

Pel que fa a l’interior, es conserva un taulell de roure americà sobre unes potes de ferro forjat, les caixes de fusta pels barrets, el mostrador, els armaris i els prestatges.

Us passo un curiós article sobre l’edifici on esta l’establiment :

https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20190602/462577873042/herencia-castell-nou-barcelona-secreta.html

L’edifici on està ubicada la Barreteria Obach,  és una obra protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.

anagrama Barrets-Obach

 

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona, Viquipedia i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Visitar : Els carrers antics d’Horta de Barcelona

Avui per ser el primer dia de l’Any, us presento dos articles

El nucli antic del barri d’Horta, és on s’hi troben alguns carrers coneguts que conserven el seu estil de poble amb casetes baixes i jardí.

Aquest és el cas dels carrers de la Galla, Rajoler, Sanpere i Miquel, entre d’altres.

L’epicentre que uneix tots aquests carrerons és la plaça d’Eivissa,

que darrerament ha estat ampliada per al gaudi veïnal i on es desenvolupa gran part de la vida del barri,

un racó amb bars, terrasses i zones d’estada i de joc per als més petits.

Molt prop d’aquesta zona es troba Can Mariner, una masia imponent del segle XVII, ara és una biblioteca especialitzada en teatre, que reforça l’aire rural d’aquesta zona.

can Mariner

Carrers i carrerons, portant a la plaça Santes Creus, que antigament va ser la plaça major d’Horta

i que encara conserva l’edifici que havia estat la seu del Districte, avui en dia ofereix diferents serveis municipals.

Antiga Seu del Districte

Horta, a més a més, té un altre tresor amagat: el seu eixample, crescut entre la darreria del segle XIX i el començament del XX, en què es poden trobar diversos exemples d’arquitectura modernista.

Un comentari a part mereixen les vies que componen el nucli comercial de la zona: els carrers Lisboa, Tajo, Baixada de la Plana i Dante formen un conjunt de comerços.

I  passar percarrers estrets.

Un carrer realment preciós, es el d’Aiguafreda , on estaven les bugaderes, i que us vaig fer un article, us passo l’enllaç :

https://fontsaigua.wordpress.com/wp-admin/post.php?post=4974&action=edit

  

Per saber mes sobre el Barri d’Horta podeu seguir aquest enllaç :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Barri_d%27Horta

Moltes són les masies repartides pels carrers del Barri, com Ca n’Andalet, seu del centre territorial de Barcelona Activa a Horta-Guinardó, a la Clota; Can Carabassa, edifici neoclàssic seu del col·legi SAFA;

Can Masdeu, Can Notari, Ca la Sínia, Can Papanaps, Can Travi Vell, Can Travi Nou, Can Santgenís…

que ja us he fet articles de cada una de les antigues masies.

I carrers que podem veure algun hort…

Un passeig per els carrers antics, us semblarà que esteu mes de cents anys enrere…

 

Que passeu el primer d’any amb alegria i felicitat !

Recull de dades : Ajuntament de Barcelona i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé