Sant Salvador de Vallformosa de Rajadell (Bages)

Sant Salvador de Vallformosa és una església de Rajadell, situada als afores del nucli de la vila, en el nucli de Can Servitge.

Us passo la seva historia:

• La Vallformosa és coneguda documentalment per una butlla del Papa Benet VII, de l’any 978.
• L’església de Sant Salvador apareix esmentada per primera vegada el 1282.
• Al segle XI les terres de Vallformosa formaven part del terme de Manresa, segons les delimitacions del terme.
• Al segle XIV la quadra o terme de Vallformosa (no sabem si també l’església) eren propietat de Ramon d’Àrea o Saera, que la deixà al seu fill Berenguer, i el 1374, passà a la seu de Manresa per haver mort sense descendència i haver-ho establert així el seu pare.
• La Seu de Manresa ven posteriorment Vallformosa a Bernat Aymerich, veí i senyor de Monistrol de Rajadell, que n’exercirà els drets senyorials.
• El 1576 l’hereva dels Cruïlles (aleshores els senyors de Rajadell) es casa amb Bernat d’Eimeric, senor de Monistrolet i Vallformosa. D’aquesta manera s’ajuntaven totes les jurisdiccions de l’actual terme de Rajadell sota una sola família: els Cruïlles Eimeric.
• L’actual edifici és neoclàssic i es pot datar pels volts de 1772, segons les marques de les rajoles que hem esmentat.
• Va ser reedificat el 1896.

Es tracta d’una església historicista de caràcter gòtic, de la qual en destaca una portalada lateral. Aquesta presenta un arc de mig punt adovellat que alterna el color blanc i el rosa, i dues columnes a banda i banda que també juguen amb aquests colors. Tot el conjunt està en mal estat.

Us passo un article de naciodigital del16 de juny de 2013, sobre aquesta església:

https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/36539/sant-salvador-vallformosa-servitge-rajadell

Sant Salvador de Vallformosa és una església de Rajadell (Bages) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Fotografia: Viquipèdia

Recull de dades : Viquipèdia i Diba.

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Maria de Talamanca (Bages)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Santa Maria de Talamanca és una església romànica situada en la plaça de l’església del municipi de Talamanca.

Us passo la seva historia:

• Amb anterioritat hi havia una construcció més antiga, esmentada ja al segle XI.
• L’edifici actual és de finals del segle XII.
• Fou consagrat cap al 1183, perquè en aquest any es documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple.
• Al segle XVIII es feren ampliacions, de forma que l’església passà a tenir una nau a tenir-ne tres, tot i que les laterals són més curtes. S’afegiren aleshores les capelles del Roser, Sant Joan i Sant Isidre.
• Pel que fa a la portalada, la comparació del capitell de l’esquerra amb alguns dels del claustre de l’Estany permeten confirmar la datació dins l’últim quart del segle XII que pot coincidir perfectament amb la de 1183, any de la consagració del temple.
• En Berenguer de Talamanca pertanyia a la família dels Cavallers de Talamanca documentats des del s. XII.
• Morí el 1325 i la seva dona Blanca li feu construir una tomba a l’interior de l’església

És un edifici romànic de finals del segle XII. La seva planta originàriament era d’una única nau de creu llatina. S’amplià amb dues capelles de forma que l’església prengué un pla basilical de tres naus. Un absis semicircular tanca pel cantó oriental la construcció.

La nau principal és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. L’absis és cobert amb volta de quart d’esfera i ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.

L’aparell és obrat a base de carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l’edifici hi ha contraforts que contribueixen a donar solidesa a l’església.

El campanar és de tipus torre, tot i que originàriament era d’espadanya. La decoració exterior és molt simple: cal destacar la portalada, amb els capitells decorats amb motius vegetals, i l’absis. La portalada és senzilla, sòbria i elegant.

Estructura en doble arc de mig punt dovellat en degradació. Cal destacar a l’intradós dels arcs una arquivolta treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises amb basaments i capitells de temàtica vegetal.

Sobre els capitells hi ha una imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la dreta presenta dos nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l’exterior, el capitell de l’esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat que l’anterior.

Les fulles del primer pis no es corben cap a l’exterior i les del segon pis ho fan molt tènuement.

A l’interior, destaca la coberta de volta de mig punt reforçada amb dos arcs torals de la nau central. El sepulcre de Berenguer de Talamanca està situat dins un arcosoli al creuer del temple.

Cal diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària.

A la tapa de doble vessant, trobem l’estàtua jacent del finat. Recolza el cap sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja cama i la cota de malla lleugerament més curta.

Té els braços creuats sobre l’estómac i aquests embolcallen l’espasa de cavaller amb l’escut al pom. Només queda al descobert una cara ovalada d’ulls tancats, en actitud d’etern repòs.

Santa Maria de Talamanca és una església romànica del municipi de Talamanca (Bages) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Magdalena de Talamanca (Bages)

Santa Magdalena de Talamanca és una capella del municipi de Talamanca, està situada prop de la carretera de Navarcles a Terrassa, passat el km 28,7 a dalt d’un turó immediat, a mà esquerra, i a 3 km de la vila de Talamanca.

Us passo la seva historia:

• Hi ha notícies d’aquesta església des de finals del segle XIII, quan als anys 1282 i 1294 se li feren diversos llegats, tot i que l’edifici podria ser anterior.
• Fou una capella rural, que donava servei al sector ponent del terme (propera als límits de Navarcles).
• Aquesta situació és documentada el 1553 i el 1686 dins del mas Escayola, que tenia cura del temple. Els habitants del mas cuidaven el conreu de les vinyes del voltant de la capella alhora que feien la funció d’ermitans.
• El 1870 apareixen documents sobre l’existència d’aquesta església, que segons aquests es trobava en molt bon estat de conservació, i sobre l’existència d’un cementiri al costat, avui dia desaparegut.
• El seu mal estat de conservació no només es devia al pas dels anys sinó que també va ser causat per les repetides destruccions, les més importants a la Guerra Civil Espanyola.
• L’any 2009 l’església va ser cedida per Andrés Martín Sánchez al municipi de Talamanca.
• Des de llavors ha estat restaurada tota sencera, incloent-hi l’absis, la campana i una antiga cisterna al costat de l’edific principal. L’ermita restaurada es va inaugurar divendres 22 de juliol de 2016 amb la presència de diferents autoritats locals com un nou equipament municipal.
• També es va inaugurar més avall un centre d’interpretació sobre la Història de Talamanca i els episodis més remarcables, com els relacionats amb la Guerra de Successió.

Capella romànica tardana, possiblement de la primera meitat del segle XIII. L’estructura és senzilla, d’una única nau. Un absis semicircular a orient fa de capçalera. Al centre d’aquest hi ha una finestra de mig punt adovellada.

L’església ha estat bastant reformada i reestructurada. L’absis és lleugerament més baix que l’original. Es pot veure que fou rebaixat i cobriren la nau amb volta de totxo, avui esfondrada.

A l’interior de l’absis hi ha revestiments de guix i algunes petites restes de pintures murals.

En una època posterior, possiblement al segle XIV, s’afegí a la capella un porxo amb estructura de torre fortificada. Aquest recinte és cobert amb volta de canó i s’hi accedeix per una porta amb un arc escarser situada a ponent.

Fotografia: Viquipèdia

El seu estat de conservació ha estat ruinós durant molts anys fins al Ple de 29 d’octubre de 2014 en que s’aprova la reconstrucció de l’ermita amb un projecte d’obres de l’arquitecte Josep Mª Roca Marsinyach. Les obres comencen l’any 2015 i acaben l’any 2016.

Fotografia: Viquipèdia

Santa Magdalena de Talamanca és una capella del municipi de Talamanca  inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de Dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santuari de la Mare de Déu de Coaner de Sant Mateu de Bages (Bages)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

El santuari de la Mare de Déu de Coaner és una esglesiola situada a mig quilòmetre a ponent de l’església parroquial de Sant Julià, prop del poble de Coaner.

Fotografia: Viquipèdia

El seu origen és ocasionat pel gran culte que despertà la Mare de Déu de Coaner, que es troba envoltada de vuit parròquies: Súria, Castelladral, Valldeperes, Orriols, Torroella, Salo, Castelltallat i la mateixa de Coaner. A causa de l’increment de feligresos, l’altra església de Sant Julià quedava petita.

Alçada sobre un petit turó i aïllada, presenta una estructura regular de planta rectangular amb un cos adossat a la part dreta (cos també de planta rectangular i de petites dimensions) i el cementiri, a l’esquerra. La façana és llisa, amb porta central i òcul a la part superior i acabada en un campanar d’espadanya doble. Les parets exteriors estan arrebossades, però pot apreciar-se l’ús de la pedra i el totxo (maó) per la construcció.

El portal és romà amb una espècie de frontó a sobre. La coberta és a dues aigües. El retaule de l’altar major és barroc, realitzat el 1716 per Segimon Pujol de Gurb. Conservada a l’església de la Colònia de Valls i d’estil romànic dels segles XII-XIII trobem la imatge de la Mare de Déu de Coaner, feta de fusta policromada.

El santuari de la Mare de Déu de Coaner  es troba catalogada a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església parroquial de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

L’Església parroquial de Santa Coloma de Cervelló esta en la Plaça de l’església de Santa Coloma de Cervelló.

Us passo la seva historia:

• El 1026, al cartulari de Sant Cugat, se cita l’altar de Santa Coloma dins el Terme de Montpedrós.
• El 1089 l’església és ja documentada com a parròquia, dedicada a Santa Maria i a Santa Coloma.
• A partir del 1323 es comença a anomenar Santa Coloma de Cervelló.
• A partir de la fi del segle XVI hi ha documentats els altars de Sant Antoni, de Sant Sebastià, de Sant Roc, entre altres.

L’església és d’una nau, amb capelles laterals afegides al segle XVI, que es cobreixen amb volta d’arestes.

Al lloc on devia haver-hi l’absis, a llevant, hom obrí el 1594 el portal actual, amb llinda monolítica i rebranques de pedra.

La volta de la nau és de canó seguida, una mica apuntada. A ponent conserva l’aparell ben escairat en carreus (visibles a l’interior) d’un romànic tardà, de la fi del segle XII o primeria del segle XIII, i una finestra en forma de creu.

L’ull de bou superior és més tardà.

El campanar, de planta quadrada és a migdia, on hi ha també la sagristia moderna i, al sud-est, una construcció rectangular, coberta amb embigat que es comunica amb un pas elevat sobre el camí, d’arcs carpanells, que comunica l’església amb la rectoria propera

L’Església parroquial de Santa Coloma de Cervelló és una obra del municipi de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de Sant Salvador del castell de Cabrera (Anoia)

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

El Castell de Cabrera és dalt d’un turó en l’avinguda de Cabrera de la urbanització del Castell de Cabrera, a Cabrera d’Anoia, la seva capella de Sant Salvador  forma part del conjunt d’edificis del Castell. (Anoia).

Historia:

• La capella de Sant Salvador  tenim la primera referència documental és de l’any 1062 en la donació del castell a la comtessa Almodis per part de Miró Guilabert.
• Al 1184 era sufragània de l’església de Santa Maria de Piera.
• Abans d’acabar-se el segle XII es convertí ja en parròquia.
• Al segle XVI la dependència passà a ser de l’església de Sant Bartomeu de Vallbona fins al 1868.
• L’any 1868 torna a ser parroquial de Sant Salvador.
• Al 1990 van portar a terme obres de consolidació i restauració.

La capella al pas del segles ha sigut molt reformada, conserva l’estil romànic, amb una sola nau coberta amb volta de canó reforçada amb arcs faixons.

Al mur lateral meridional s’obre la porta d’accés amb dos arcs de mig punt en degradació i al seu costat dret es va aixecar una de les capelles laterals de construcció més tardana.

Recull de dades: Varis

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Castell de Cabrera (Anoia)

El Castell de Cabrera és dalt d’un turó en l’avinguda de Cabrera de la urbanització del Castell de Cabrera, a Cabrera d’Anoia (Anoia).

Us passo la seva historia:

• El 13 de les calendes d’Octubre de l’any 20 del rei Enric (1051) ven per 300 unses d’or a Udalart vescomte, son nebot, el castell de Fontanet.
• A les nones de novembre de l’any 25 del mateix rei (1056), ven també a son nebot i a sa muller el castell de Cabrera.
• El primer senyor va ser el bisbe de Barcelona i vescomte Guislabert I de Barcelona, i en arribar l’any 1063 el seu successor, Miró Guilabert, va vendre el castrum Capraria a Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, i la seva dona Almodis de la Marca.
• En aquesta venda també s’hi va incloure l’església de Sancti Salvatoris.
• A partir de 1147 el comte barceloní encomana la castlania dels castells de Piera i Cabrera al vescomte Guillem de la Guàrdia.
• El 1273 Asbert de Mediona va donar al rei Jaume el Conqueridor el castell d’Altea a canvi del castell de Cabrera, que li cedí en feu.
• Més tard acabaria recuperant el d’Altea.
• Quatre anys més tard, Asbert donà de nou el castell d’Altea i el de Vilamajor al rei, aleshores Pere el Gran, el qual a canvi li confirmà el feu del de Cabrera.
• L’any 1348 Pere de Tous rebé els feus del castell de Cabrera i lloc de Vallbona i dos anys més tard Pere el Cerimoniós li confirmava la potestat d’aquest castell.
• Tot i que hi hagué algunes vendes momentànies dels termes del castell, Bernat de Tous recuperà la titularitat i el 1396 aquest noble vengué el castell de Cabrera i el lloc de Vallbona als Cardona.
• A partir de 1483 el lloc pertanyia als Camporrells i finalment va passar a mans de la família dels Foixà vers l’any 1550, època en què el castell ja estava en estat força malmès.
• Finalment, a finals del segle XVIII hi ha constància que la família Móra era la propietària i va edificar una àmplia residència que ha perdurat conservant-se al portal l’escut dels Cardona.

És un castell construït a fi de vigilar el camí ral d’Aragó, a l’indret del congost de Capellades.

Se’n conserven restes romàniques de la muralla, al costat de la masia de can Móra i la capella de Sant Salvador.

De l’antic castell de Cabrera, posteriorment palau residencial, només se’n conserven uns panys de paret de muralla emmertelada formada de grossos carreus, perforats amb sageteres del clos que protegia la fortalesa.

L’aparell és fet amb blocs de pedra amb el predomini de les formes allargassades, només escairats i disposats en filades horitzontals estretes, lligades amb un morter de sorra i calç.

Casa dels Mora és de planta rectangular.  S’aprofita el mur de l’antic castell de Cabrera. Són dos cases adossades a les quals s’hi entra a través d’un pati que les comunica mitjançant una antiga arcada que conserva l’escut dels Cardona.

A la part dreta se li adossa el pati que està situat davant l’església de Sant Salvador.

Castell de Cabrera és un edifici declarat bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Masia cal Ramon de Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat)

La masia cal Ramon esta situada en el carrer de Sant Roc, 12, prop de l’església de Santa Coloma de Cervelló.

Dades històriques del mas:

• Es una masia molt antiga concretament és d’origen medieval
• En aquells temps s’anomenava mas Pasteller.
• La família Pasteller estan documentats a Santa Coloma des de 1303.
• Hi ha documentació que en el segle XVI hi trobem vivint la família Mas, que hi continuaran fins a mitjan segle XVIII.
• Ja més modernament , s’hi succeiran les families Busquets i els Ventura.

La masia és un edifici de planta basilical, amb planta baixa, pis i golfes, amb pati al davant. A la planta pis hi ha tres finestres. La finestra central té els brancals i la llinda de pedra amb un escut esculpit i gravada la data de “1632” i el cognom Mas.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Monument a La Mare de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

El Monument a La Mare està situat en el Carrer Eduardo Peña, on fa un parc de Sant Vicenç de Castellet.

L’Associació Artística de Sant Vicenç de Castellet  l’any 2002 va portar la iniciativa de la seva construcció.

Cada 1er. diumenge de maig s’hi celebra una festa dedicada a les Mares.

El monument és una escultura en pedra d’una mare assentada amb un nen a la falda.

Darrera seu hi ha un mur de pedra calcària de Sant Vicenç que té forma arquejada i en disminució de dreta a esquerra.

En un costat es disposa d’una font d’aigua.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Creu commemorativa del Prat del Llobregat (Baix Llobregat)

La Creu commemorativa està situada en els jardins del Pati de la Rectoria, davant del campanar en El Prat de Llobregat.

Història

• Aquesta creu va ser aixecada per a commemorar el IV Centenari de la parròquia de la població, l’any 1956.
• Va ser beneïda el dia de la festivitat dels sants Cosme i Damià.
• Va ser col·locada al final de l’avinguda d’Anselm Clavé, prop el riu Llobregat, en uns terrenys cedits per la família Flaquer.

La traça pretén imitar elements compositius propis de l’arquitectura gòtica, ja que la seva composició formal, configurada per un perfil retallat, mostra arcuacions trilobades rematades per florons vegetals, pilarets amb pinacles i medallons amb traceria.

Al centre de la creuera s’hi representa l’escena del baptisme de Crist, mentre que al centre del braç inferior, cobricelat per un arc trilobat, hi ha la figureta de Jesús amb un calze a la mà. Bustos no identificats els trobem als extrems del braç horitzontal. Antigament estava col·locada damunt una pilastra de pedra prop el riu Llobregat, però actualment, reposa damunt d’un bloc quadrangular, de poca alçada, fet de blocs granítics units amb morter, que sembla més aviat un altar.

La Creu commemorativa és una obra del Prat de Llobregat (Baix Llobregat) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero