Ermita de Sant Silvestre de Vallirana

Aquest mes dedicat a Esglésies, Capelles, Ermites i Santuaris

L’Ermita de Sant Silvestre esta situada en el Serrat de Sant Silvestre – Vall d’Arús.

Al nord de la masia de can Bogunyà, damunt del torrent de Campderrós i dels horts de can Bogunyà.

Us passo la seva historia:

• La primera referència documental relacionada amb el temple és de l’any 904.
• L’ermita fou entregada al monestir de Sant Cugat pel bisbe Teuderic de Barcelona, convertint-se en una cèlul·la dependent de l’església de la Santa Creu (situada a la vall del castell de Cervelló). De fet,  l’ermita apareix mencionada en una donació del monjo Oldeguer a la casa de la Santa Creu l’any 915.
• L’edifici forma part de les confirmacions de béns del monestir de Sant Cugat ratificades en diferents moments històrics: l’any 986 (rei Lotari), el 1002 (papa Silvestre II), el 1007 (Joan XVIII), el 1023 (Benet VIII) i el 1098 (Urbà II).
• A partir del segle XIII, amb l’aparició de l’església de Sant Mateu al costat de la masia de can Julià, l’ermita deixa de ser el temple principal del terme de Vallirana.
• El rei Jaume I confirma la donació de l’ermita al monestir de Sant Cugat el 1234.
• L’any 1508 hi ha constància que l’edifici funcionava com a capella eremítica.
• Tal com indica la data del portal, a finals del segle XVIII (1793), l’edifici fou completament reformat.
• L’any 1809, l’ermita feia les funcions d’església donat que durant la guerra del Francès, el temple parroquial fou incendiat i destrossat. L’ermita va ser transferida a la finca de can Bogunyà.
• L’any 1851, Josep Bogunyà demana llicència per celebrar-hi missa major per la festa del sant, apareixent com a capella pública.
• Des de finals del segle XIX, la capella va quedar abandonada.
• Durant el segle XX, els propietaris tapiaren l’ermita en diverses ocasions per evitar el vandalisme creixent que patia.
• Pels voltants de l’any 2009, el conegut roure de l’ermita de Sant Silvestre, situat a la petita esplanada que hi ha sota l’ermita, a l’entrada dels horts de can Bogunyà, va caure degut al fort vent. S’havia plantat en motiu de la restauració de l’ermita a finals del segle XVIII. Les restes de l’arbre es conserven en els magatzems de l’ajuntament.
• En el mes d’octubre del 2014, l’ajuntament de Vallirana i la propietat de la finca de can Bogunyà signaren un conveni urbanístic de cessió d’ús dels terrenys on s’ubica l’ermita per 75 anys.
• El consistori és el responsable de l’arranjament del seu entorn i de la rehabilitació de l’edifici.

DGPC. Servei de Suport Tècnic i Inventari

Ermita d’una sola nau capçada a llevant per un absis semicircular. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, que descansa damunt d’una motllura rectilínia que recorre els murs laterals a la línia de les impostes. Està sostinguda amb mènsules.

Sembla ser que en origen, probablement tenia una coberta de fusta si tenim en compte el poc gruix de les parets. L’absis presenta una gran biga superior, compta amb la mateixa motllura rectilínia que la nau i té una finestra rectangular amb configuració superior arrodonida.

Al seu costat hi ha la sagristia, que és posterior i afecta una part del mur de l’absis. La façana principal, orientada a ponent, presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana gravada amb l’any 1793.

Damunt seu hi ha un òcul bastit en pedra. La construcció està bastida en pedra de diverses mides sense treballar, lligada amb morter de calç. Els paraments estaven arrebossats i pintats.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Culturtal – DIBA

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero