Monestir de Santa Maria de Santes Creus

El Monestir de Santes Creus està situat dins del poble de Santes Creus i que pertany al municipi de d’Aiguamúrcia.

Us passo punts de la seva historia :

  • Va ser fundat el 1160, el moment àlgid de Santes Creus va ser entre els segles XIII i XIV, per la seva estreta relació amb la noblesa i el llinatge reial.
  • Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d’Anjou van ser mecenes del monestir i van escollir ser enterrats aquí, en dos mausoleus gòtics al costat de l’altar major.
  • L’església, va ser oberta al culte el 1225, es un exemple de la transició del romànic al gòtic.
  • El claustre de l’antic monestir cistercenc de Santa Maria de Santes Creus, construït entre el anys 1313 i 1336.

Tot i oferir sensació de lleugeresa i grandiositat, és un temple sòlid i auster.

Contrasta amb l’esplendor del claustre, del segle XIV, el primer d’estil gòtic de la Corona d’Aragó.

Un estudi i restauració dels panteons reials, el 2010, van permetre descobrir les restes de Pere el Gran i Blanca d’Anjou, els únics reis de la Corona d’Aragó les restes dels quals han pervingut intactes.

El Monestir està dins de la Ruta del Cister, i actualment no té vida monàstica.

Podeu visitar també, el Museu del Monestir de Santes Creus, on es conserva un conjunt de peces procedents de diversos indrets del cenobi i del claustre romànic.

Per a més informació us passo l’enllaç de la enciclopèdia catalana, on esta molt detallada la seva historia :

https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0059700.xml

Del poble de Santes Creus, cal destacar  diversos llocs d’interès relacionats amb l’edifici monàstic :

El pont de pedra fet construir el 1549 per l’abat Jaume Valls, la creu de terme gòtica del segle XIV,

la petita església barroca de Santa Llúcia de mitjan segle XVIII i l’antic celler cooperatiu modernista.

El Monestir de Santes Creus, va ser declarat monument nacional  durant l’any1921.

 

 

Recull de dades : Generalitat de Catalunya, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text  : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

 

Masia de can Manent de Cardedeu

La Masia de can Manent, està situada en el camí Antic d’Alfou, entre el carrer Dr. Klein i en la part de darrera del camp de futbol Municipal.

A prop dels antics terreny agrícoles que van ser utilitzats com a camp d’aviació durant  la Guerra Civil.

Es una antiga masia, situada dins de l’àrea urbana Cardedeu, i la última que encara te animals de granja, com a nombroses vaques,

per aquest motiu veureu moltes bales de palla a les rodalies de l’entrada.

També disposa d’un hort de temporada.

Per axó, si el dia es bo, les veurem pasturar pels camps propers a aquesta masia.

Can Manent, es tracta d’una de les poques masies edificades al municipi de Cardedeu en el transcurs del segle XX,

juntament amb Can Viader, Can Montells Nou, Can Revicans i Can Guinart.

A poca distancia, en el carrer d’Arquitecte Gaudí, 25 i el camí Antic d’Alfou, es va edificar l’Escola de Can Manent;  aquesta escola va establir vincle amb l’entorn urbà, rural i natural de Cardedeu.

 

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

Santa Perpètua de Gaià de Pontils

Santa Perpètua de Gaià és un nucli de població que pertany al municipi de Pontils, a la Conca de Barberà.

Està situat al peu del turó des d’on el Castell de Santa Perpètua de Gaià domina una part de la vall del riu Gaià, a 578 m altitud.

Us passo dades sobre la seva historia :

El terme de Santa Perpetua consta documentat el 996, sempre lligat al seu castell.

Els llinatges relacionats amb el castell són la família Guerau Alamany (segles XI-XII) i la dels Cervelló (segles X i XIV-XVII).

L’antiga església romànica, de Santa Susanna, esmentada el 1072, es conserva molt deteriorada, dins el clos del cementiri.

L’actual, dedicada a Santa Maria, està situada a la banda oriental del penyater on hi ha el castell.

Consta d’una nau amb capelles laterals ubicades entre els contraforts.

Totes les dependències , nau, capelles, transsepte, capçalera, són diferenciades tant interiorment com exteriorment.

La façana és força senzilla, amb una porta allindada, petit òcul superior i coronament de línies trencades.

El campanar de torre, amb planta quadrada i cos octogonal,

s’alça en un dels angles laterals de la façana.

Les finestres de la torre són d’arc de mig punt.

A finals del segle XX l’església es trobava abandonada.

Del Castell, va ser bastit durant l’any 976, cal destacar-ne l’esvelta torre, d’interior triangular, al seu costat s’aixeca l’església de Santa Maria.

Per a més informació podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Santa_Perp%C3%A8tua_de_Gai%C3%A0

El castell i l’església de Santa Perpètua de Gaià van ser declarats bé cultural d’interès nacional i també, inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia i Altres

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Antic edifici de la sucursal de La Caixa de Pensions del Clot de Barcelona

La ubicació  de l’antic edifici de la sucursal de La Caixa de Pensions  del Clot, està en el carrer del Clot 37,  amb cantonada al carrer de Rafael Capdevila de Barcelona.

Aquest edifici es va projectar l’any 1905 per l’arquitecte August Font i Carreres  com a sucursal de l’antiga Caixa de Pensions.

Es tracta d’un edifici d’estil noucentista de planta baixa i dos pisos.  A la cruïlla dels carrers hi trobem el cos central i l’accés principal.

La façana ofereix una gran diversitat d’elements decoratius de la que destaca un plafó ceràmic policromat dedicat a la llegenda de Sant Martí bisbe de Tours. (*)

En el plafó es pot veure al Sant dalt del cavall, donant un tros de la seva capa –que ha partit per la meitat- a un pobre que ha trobat per el camí.

Al capdamunt de l’edifici, hi ha un petit campanar metàl·lic.

Us passo un enllaç on podreu saber mes de Sant Martí de Tours :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Mart%C3%AD_de_Tours

(*) La llegenda explica que Sant Martí fou membre de l’exèrcit romà i posteriorment es va convertir al cristianisme i fou conegut per la seva bondat i dedicació a les persones necessitades.

Nota : Aquest sucursal de La Caixa, es troba descatalogada actualment. ( Tancada a l’espera d’una nova funció )

 

 

Recull de dades : blogueresdesantmarti, Ajuntament de Barcelona i Altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Casa de la Misericòrdia de Barcelona

La Casa de la Misericòrdia esta situada en una gran illa que forma el carrer de les Ramelleres, carrer d’Elisabets , carrer de Montalegre, de Barcelona.

La Casa de la Misericòrdia era un conjunt d’edificis conventuals que fins al segle XIX es va mantenir gairebé intacte.

Aquests últims anys, els vestigis de la Casa de la Misericòrdia han sofert una sèrie d’accions urbanístiques que han modificat l’estructura original del conglomerat d’edificis.

Us passo dades històriques sobre la Casa de la Misericòrdia i el seu conjunt d’edificis :

  • Aquest recinte obrir les portes l’any 1584,
  • La primera edificació fou ampliada al llarg del temps, i així a la primera meitat del segle XVII s’amplià cap a l’oest i cap al sud passant de dos departaments a vuit.
  • Entre 1673 i 1680 es tornà a ampliar el conjunt.
  • Seria novament ampliat l’any 1699, construint-se el convent de les Germanes Terciàries de sant Francesc i la construcció d’una capella d’ús privat per a les monges.
  • El tancament total del pati no es realitzà fins al 1776 quan es construí a la seva ala nord la infermeria.
  • A partir de 1775 la població masculina va ser traslladada a l’antic Seminari Conciliar o “Colegio Tridentino”, actual casa de la Caritat, convertint-se el Convent de la Misericòrdia en una institució íntegrament femenina.
  • L’any 1852 la Casa de la Maternitat ocupà part del recinte de la Misericòrdia, provocant noves redistribucions al interior i ocupant una part de l’hort adjacent, que es va edificar en gran part per donar cabuda a la nova institució .
  • A partir de 1881 es començà a construir un nou convent al carrer Montalegre.
  • Ja al segle XX, a la dècada de 1980 una part del conjunt fou enderrocada, sobretot gran part de les estructures vuitcentistes per adequar el Carrer Montalegre a una nova alineació.
  • L’edifici de la que actualment és la seu del Districte de Ciutat Vella va ser, en una altra època, l’hospici de la Casa de la Misericòrdia.
  • Des de l’estiu del 1999, però, comprèn les oficines municipals del Districte de Ciutat Vella, on es poden realitzar tota mena de tràmits, obtenir informació d’interès ciutadà i altres qüestions relacionades amb els barris.

Us passo altres dades de interès sobre aquest conjunt d’edificis :

En aquest gran conjunt d’edificis, ocupava el centre de la parcel·la, dos patis rectangulars que actuen com a distribuïdors de les diferents dependències,

la seva entrada principal en un petit pati amb palmeres al Carrer d’Elisabets, consistent en un arc pla amb l’escut de la ciutat.

En un dels extrems del pati l’any 1887 s’hi construir una capella neogòtica.

Afrontat al Carrer de les Ramalleres, el cos més occidental de l’antic conjunt,

que avui acull les dependències del Districte de Ciutat Vella, mostra una senzilla façana revestida de morter.

Les obertures, ben alineades, però ampliades durant les successives reformes de l’edifici, presenten llurs emmarcaments de pedra.

En l’actualitat aquesta façana destaca per la presència d’un portal renaixentista de pedra, flanquejat per dues pilastres dòriques ornades a quarterons que sostenen un frontó triangular amb un escut ovalat i la data 1578.

Aquest portal, com indica la inscripció de la llinda, prové de la veïna Casa dels Infants Orfes.

A part d’aquestes obertures, la façana de les Ramalleres 17, just davant de la plaça de Vicenç Martorel, destaca per conservar la guardiola on els vianants podien fer donacions a la institució i el torn on les mares sense mitjans podien dipositar els seus nounats.

Quan algú volia abandonar un nadó de manera anònima, el deixava a la part de fora del torn i feia girar la roda, de tal manera que el nadó entrava a l’hospici.

L’orifici que hi ha a la part superior esquerra del cèrcol, feia funció d’ull, i també de caixa d’almoines que les monges recollien i utilitzaven per finançar el funcionament de l’hospici, el torn va estar en funcionament des de mitjan segle XIX fins al 1931.

En un primer moment es construïren la casa del prior i els dormitoris; també de la primera època destaca la capella, encara avui existent, datada del 1603, alienada al carrer d’Elisabets; és una capella d’una sola nau i petites capelles laterals, amb coberta a dues vessants.

L’estructura d’aquell primer conjunt estava format per dos grans departaments, un per a homes i l’altre per a dones, a mes del refectori, la infermeria, l’església, l’hort i altres dependències menors.

Podeu consultar mes dades sobre la Casa de la Misericòrdia, a  :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_de_la_Miseric%C3%B2rdia

Us invito a fer un passeig per aquests antics convents, església i altres dependències de La Casa de la Misericordia.

 

 

Recull de dades : Viquipèdia, Ajuntament de Barcelona, Barcelona entre muralles i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Moderna església de Fàtima de Granollers

L’Església de Fàtima està situada Ctra. de Caldes, 1, amb Avinguda de l’Estació del Nord de Granollers.

És una moderna església situada en un dels extrems de Granollers, concretament en el barri Congost, i que dóna servei a aquest barri amb la Barriada Nova de Canovelles.

Us passo la seva història :

  • La parròquia de Fàtima va néixer a l’any 1952, arran de l’impuls d’un grup de feligresos del barri, després de la Santa Missió que va visitar Granollers.
  • El 1961 es beneí la primera pedra, duta expressament del Santuari de Nostra Senyora de Fàtima, de Portugal.
  • És del mateix santuari la imatge que es venera actualment a l’altar central.
  • El 15 d’agost del 1963 l’arquebisbe Gregori Modrego beneí i inaugurà solemnement el nou temple parroquial.

La part exterior de l’església té forma el·líptica truncada, acampanada, de maó vermell.

A la façana principal hi ha unes vidrieres amb set plans, amb la representació de la Verge de Fàtima sobre l’alzina.  Les vidrieres són obra de la “Unión de artistas vidrieros” com la capella del Santíssim de Sant Esteve de Granollers.

La part interior és del mateix color del ciment i el sostre està decorat amb motius geomètrics de ferro.

L’Església Nostra Senyora de Fàtima de Granollers està inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Granollers, Viquipèdia i altres.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Museu i Poblat Ibèric de Ca N’Oliver de Cerdanyola del Vallès

El Museu i el Poblat Ibèric de Ca N’Oliver estan situats en el carrer de València, 19 de Cerdanyola del Vallès.

És un poblat ibèric de grans dimensions que es troba dins del Parc Natural de Collserola a la serra de Collserola sobre el Turó de Ca n’Oliver, al territori antigament conegut com a Laietània i, dins del terme municipal de Cerdanyola del Vallès, al barri de Montflorit.

Es tracta d’un jaciment arqueològic que va estar habitat entre el segle VI i el 50 aC i més endavant, a l’edat mitjana.

Us passo la seva història :

  • El poblat està situat de manera estratègica sobre un turó, com la majoria dels poblats laietans ibèrics, on s’observa tota la plana del Vallès.
  • El poblat fou habitat durant tota l’època dels ibers. Inicialment, era només un cúmul arrenglerat de cases senzilles construïdes dins d’un gran retall.
  • Durant l’època de l’ibèric ple (s.IV aC – III aC), es van engrandir i diversificar els habitatges, i va viure el seu moment d’esplendor quan es va construir un gran accés, un fossat i un camp de sitges amb l’objectiu d’emmagatzemar els excedents de la producció agrícola.
  • El poblat va ser destruït a finals del segle III aC o principis del II aC, a causa de la Segona Guerra púnica (218-206 aC), però es va reconstruir durant l’ibèric final.
  • Anys més tard, amb l’arribada de la nova organització territorial imposada pels romans, els ibers van abandonar el poblat definitivament.
  • Durant els segles IX i X, en l’època alt medieval, el poblat va ser habitat de nou, aprofitant algunes construccions i sitges dels ibers.

Us passo altres dades :

Es té constància de l’existència del poblat ibèric des del 1919.

Les excavacions van començar el 1954, però es van abandonar durant els anys 60.

Els treballs es van continuar a partir del 1986 a càrrec del Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola i, més endavant, per empleats del Servei de Patrimoni de l’ajuntament local.

El novembre del 1999, s’inaugurà la primera fase museïtzada. Des de llavors, anualment es museïtzen les troballes restaurades durant l’any anterior.

Actualment, es poden observar els carrers ben definits, així com cases i altres restes, museïtzades i accessibles al públic.

El dia 1 d’octubre del 2010 es va inaugurar el Museu Ibèric de ca n’Oliver, on es mostra més àmpliament el gran volum d’objectes recuperats durant les excavacions, integrant el poblat dins la ruta dels Ibers.

Molts d’aquests objectes ja havien sigut exposats al Museu de Ca n’Ortadó, també a Cerdanyola.

Per a mes informació, podeu consultar a :

https://www.cerdanyola.cat/guia/equipaments/culturals/museu-i-poblat-iberic-de-ca-noliver

El poblat ibèric de Ca n’Oliver, està declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

 

 

Nota : Al no poder entrar al recinte, les fotografies son realitzades des de lluny.

Recull de dades : Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Antiga Fabrica de productes Ceràmics – Arpi de Sant Cugat del Vallès

L’Antiga Fabrica de productes Ceràmics – Arpi, esta situada en el carrer de Santiago Rusiñol, 60, al costat de la plaça d’Octavià , 1, front del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

Aquest edifici era conegut popularment com a Cal Gerrer. L’Edifici va ser construïda l’any 1851 per Pere Arpí Savalls, nascut a Sant Climent de Llobregat.

De fet, en Pere Arpí pertanyia a la quarta generació d’una família de terrissaires originaris de Terrassa. La finca l’heretà el seu fill, Francesc Arpí Sagués, qui morí als 67 anys. Fou aleshores quan el primogènit Pere Arpí Massana es feu càrrec de la continuïtat del negoci familiar.

Damunt dels balcons de l’edifici, hi figuren dos rats penats de ceràmica vidriada; a la paret del carrer Sant Medir, hi ha restes d’ornamentació similar que consta de dos medallons ceràmics amb escultures d’un bust de dona i un altre d’un home vestit a la manera dels nobles del segle XVIII.

Cal destacar, entre finals del segle XIX i principis del XX, moltes cases de Sant Cugat i de pobles de les rodalies, adquiriren elements ceràmics a la fàbrica Arpí amb la finalitat de decorar les seves cases.

Us passo la Web de la fundació Cabanas :

http://fundaciocabanas.org/historia-de-cal-gerrer/

Des de l’any 2006, l’edifici ha estat sotmès a un llarg procés de restauració, després de molts anys d’estar en un estat ruïnós i decadent, ara l’edifici ha recuperat tot el seu esplendor i és una Casa-Museu.

La Terrisseria Arpí és una obra del municipi de Sant Cugat del Vallès, i està inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Viquipèdia i Web de la casa – Museu Arpí.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia Freixa de Terrassa

La masia Freixa està en la Pl. de Josep Freixa i Argemí, 11, concretament situat  dins al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n’Aurell de Terrassa.

La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa, construïda el 1896, va ser pensada originalment com a fàbrica de filats i va ser reformada entre el 1907 i el 1914 per Lluís Muncunill i Parellada, que la va transformar en la residència familiar de l’industrial tèxtil Josep Freixa.

L’arquitecte la va convertir en una de les joies del modernisme terrassenc, amb la seva estructura d’arcs i voltes d’inspiració gaudiniana i els murs pintats de blanc, d’on sobresurt una alta torre.

Durant molts anys ha albergat el Conservatori Municipal de Música, que actualment ha estat traslladat a un edifici de nova construcció al Campus Universitari, al barri del Cementiri Vell.

Actualment acull les oficines del Síndic Municipal de Greuges i de l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament,

i també és la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya.

Cal destacar :

La teulada sinuosa, amb una estructura de voltes de maó pla que conjugaven la tradició de la volta catalana amb la modernitat dels nous materials; el revestiment de morter té petits vidres incrustats que li donen l’aparença d’un gris brillant.

Els arcs parabòlics inspirats en l’obra de Gaudí, que conformen les finestres del cos principal i les obertures dels porxos d’entrada i del costat sud i oest.

L’arrambador ceràmic blanc del porxo, obra també de Muncunill, que ocupa la part inferior de les parets arrebossades i pintades de blanc.

La rotonda del costat est, com a afegitó de dos nivells al cos de l’antiga fàbrica; els finestrals de la planta baixa són d’arc rebaixat, per permetre més entrada de llum, a diferència dels de tipus parabòlic de la resta d’obertures de la façana.

La torre de l’angle nord-est, que sobresurt del cos inferior quadrat; té un cos octagonal de quatre nivells, l’últim dels quals voltat d’una balconada mirador.

La façana d’accés, la part nord, és la més austera, amb els finestrals parabòlics, on sobresurt el gran pòrtic d’entrada concebut com un dels trams de la galeria, i seguint les formes sinuoses generals de l’edifici.

L’interior, molt reformat, però que encara conserva el mobiliari del menjador i del despatx, dissenyat per Joaquim Vancells.

El jardí dissenyat per Rafael Benet i Vancells, un dels pintors destacats de l’època, és d’estil romàntic i, junt amb el de la casa Alegre de Sagrera, és el millor exemple dels jardins terrassencs de la primeria del segle XX.

El seu estat de conservació, pel que fa a les característiques originals, no és el que correspondria a un jardí històric de Terrassa.

Per a mes dades :

http://visitaterrassa.cat/es/visita-la-masia-freixa/

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Terrassa, Viquipèdia i altres

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

Forn d’Obra II, de Can Vilar a Sabadell –2ª Part

El Forn d’Obra  II de Can Vilar , està situat al costat del camí que va de can Moragues a l’ermita de Togores en el terme municipal de Sabadell.

És un dels dos forns d’obra, provablement destinats a la fabricació de material d’obra, ahir us vaig presentar un d’ells.

Per la característica de la estructura i per la seva situació, es podrien relacionar amb la fabricació de material per a la construcció d’un edifici  o varis en concret.

Per aquestes característiques s’ha de considerar un forn efímer ,

Forn d’Obra de Can Vilar està datat  en els segles XlX-XX.

En l’actualitat, es pot accedir i veure fàcilment donat que s’ha fet una neteja de la vegetació que’ l tenia tapat.

És un conjunt protegit a nivell local.

 

 

Dades : Ajuntament de Sabadell

Text i Fotografies : Ramon Solé