Castell de Savassona de Tavèrnoles (Osona)

El Castell de Savassona és un castell medieval que es troba pel camí que surt a mà dreta, aproximadament al punt quilomètric 4,6 de la carretera BV-5213, al terme municipal de Tavèrnoles.

Us passo la seva historia:

• El Castell de Savassona està documentat d’ençà l’any 890, sota el domini dels vescomtes d’Osona i regit per la família de cavallers dels Savassona, que esdevingueren senyors de la baronia de Savassona.
• Al segle XII, seguia sota el domini de la mateixa família.
• Posteriorment, en no tenir descendència directa, el castell fou venut a Ramon de Vilanova, castlà del Brull.
• Al segle XIV, el castell passà a la jurisdicció de Bernat de Cabrera.
• I als fogatges de 1553, s’esmenta al cavaller Antoni Vila com a senyor del castell.

El castell, estratègicament situat a 611 metres d’altitud, fou renovat als segles XVII i XIX.

Té elements medievals, murs de defensa i torre triangular a l’interior de l’edifici.

La capella del castell es troba adossada al mur de migdia de la façana del mas.

Avui en dia, el Castell encara és habitat.

El castell de Savassona és un castell medieval que es troba al terme municipal de Tavèrnoles (Osona). Fou declarat Bé d’Interès Nacional com a monument històric el 1949.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Pere Savassona de Tavèrnoles

Setmana dedicada a Esglésies i Ermites

Sant Pere de Savassona és una església romànica situada a prop del Castell de Tavèrnoles.

Us passo la seva historia:

• Es troba construïda al peu del Castell de Savassona a uns 611 m d’altitud i té una estètica semblant a les de les rodalies, que devien ser construïdes pels mateixos mestres, com Sant Feliuet, Sant Esteve de Tavèrnoles, Santa Margarida d’Ardola, Casserres, etc.
• L’obra devia estar enllestida vers el 1069,
• En rebre un llegat destinat a la seva dedicació que s’efectuà el 1078.
• El bisbe de Vic cedí la capella a R. Folc, el qual la va posseir fins al 1086, quan morí en mans dels sarraïns. Aleshores l’església passà a mans de la canònica vigatana.
• L’església de Sant Pere és sufragània de Sant Esteve de Tavèrnoles.
• La història de la pica baptismal, va lligada a la de l’església, la qual fou construïda vers l’any 1069.

L’església de Sant Pere de Savasssona està situada als peus del castell del mateix nom formant conjunt amb el clos de l’antic cementiri.

És un edifici de planta de nau única coberta amb volta de canó reforçada per dos arcs torals. L’absis és semicircular i decorat amb cinc nínxols semicirculars, oberts al gruix del mur, en tres de les quals s’obren finestres de doble esqueixada.

Al mur de tramuntana s’obre una petita absidiola llisa i, a banda i banda de la nau, hi ha dues capelles de planta quadrada.

Exteriorment presenta decoració d’arcuacions entre lesenes en tot el volt. Inicialment es trobaven a sota el voladís però d’ençà de l’alçament de la nau (segle XVII) queden a mig mur.

La façana de ponent també presenta decoració d’arcuacions seguint el pendent de la teulada, té un òcul central i un portal dovellat d’època posterior que substituí el de migdia actualment cegat.

El capcer és decorat per un campanar d’espadanya amb dues obertures d’arc de mig punt.

L’absis també té decoracions llombardes amb arquets en sèries de quatre. És construïda amb maçoneria, pedra vista i coberta amb lloses de pedra.

Sant Pere de Savassona és una església romànica de Tavèrnoles (Osona) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Pere de Roda de Roda de Ter (Osona)

Setmana dedicada a esglésies i ermites

L’Església de Sant Pere de Roda es troba al centre d’un antic poblat medieval que el curs de les excavacions permeten veure-hi restes de poblats anteriors.

L’església es troba rodejada de tombes orientades a ponent.

La primera menció del lloc és de l’any 826 als Anals Reials de Lluís el Pietós, on es diu que Aissó va destruir la ciutat de Roda.

Això porta als estudiosos a pensar en L’Esquerda com a punt fonamental de l’avenç carolingi de començaments del segle IX,

formant una línia defensiva i d’atac al llarg del Ter, amb Savassona i Casserres.

No es torna a trobar el lloc documentat fins el darrer terç del segle IX, amb l’avenç de la reconquesta i la repoblació.

L’església està documentada des del 927, dedicada a Sant Pere  

i reedificada al segle XI, que li donà l’estructura que de manera parcial es pot apreciar actualment,

ja que fou destruïda el 1314 en el decurs d’unes lluites feudals sorgides a la comarca per haver estat fortificada l’església

i el seu voltant, en detriment dels drets del Bisbe de Vic i del sots-veguer d’Osona.

Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Santa Magdalena de Conangle de Les Masies de Roda, es una Ermita o un Monestir ?

Santa Magdalena de Conangle , està situada en el Puig de Conangle en el paratge de Salou, municipi de Les Masies de Roda en la comarca d’Osona.

Veiem una mica de la seva llarga historia :

• La primera referència al topònim Conangle apareixia ja l’any 980, en el testament d’Isarn, fill de Sal·la de Conflent, però estudis recents han demostrat que el topònim Chonangulo que apareix en aquest document, es refereix en realitat al lloc de Conanglell, al terme del veí castell de Voltregà.
• El primer esment del lloc de Conangle és força posterior, correspon a l’any 1231 i coincideix amb la primera notícia que es té de la capella, dedicada originàriament a Santa Maria.
• 
• Un document explica la venda d’aquests béns per part del rector de l’església parroquial de Sant Pere de Roda a un tal Arnau, el castlà de s’Avellana, una construcció defensiva de gran valor estratègic, datada del 1067 i situada, com la capella, a la península de Salou.
• Cap a les darreries del segle XIII, s’hi va aplegar una comunitat de religioses que fou erigida canònicament com a monestir d’augustinianes sota la direcció de la priora Maria del Bosch el 1304.
• El 26 de maig de l’any 1348, al cavaller Ramon de Dosrius, fill i hereu d’Alamanda de Muntanyola i de Pere de Dosrius, va comprar les terres pel preu de 1.000 sous.
• En 1375 es compraren unes terres a l’hereu del manso Bosch, propietat alodial dels senyors de Savassona, i s’amplià l’extensió de la propietat a l’entorn de la capella.
• L’edifici de l’església s’amplià i reformà amb motiu de la consagració de l’altar, celebrada el 27 de maig de 1376 pel bisbe Francesc, titular de Cunaviense, amb llicència del bisbe de Vic, qui també beneí el cementiri adjunt, construït per donar sepultura a les religioses.
• Eduard Junyent afirma que fou aquell mateix any quan es canvià l’advocació de la capella, de Santa Maria a Santa Maria Magdalena.
• El fet que apareguin esments al cenobi de Santa Maria de Conanglell en diversos documents conservats a l’Arxiu Parroquial de Roda (APR) i a l’Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic (ABEV) encara el 1399, sembla indicar que el canvi d’advocació no es faria efectiu fins al se
• El lloc de Conangle, igualment com a Casserres, fou durant l’època moderna refugi de bandolers i escenari favorit de dimonis, bruixes i bruixots. Està documentada l’estada el 1610 del bandoler Perot Rocaguinarda refugiat als boscos de Santa Magdalena amb una partida de 200 homes, i perseguits per soldats, membres del sometent i la Unió de Vic.
• El 1927, la família Baurier arribà a un acord amb el bisbat de Vic per a la compra del sòl ocupat pel conjunt constructiu de Santa Magdalena, però no dels edificis en si, que continuaren depenent del bisbat.
• Durant la Guerra Civil la capella no va patir destruccions remarcables a nivell d’edificació, però els milicians cremaren un Sant Crist de fusta molt venerat que hi havia en una de les capelles contigües a la nau principal i del que només se’n conserven els claus.
• En 1955, l’ermita de Santa Magdalena de Conangle fou restaurada per la família Baurier que manà fer-hi algunes obres de reforma, recuperant-ne l’ús i la devoció per a tota la comarca: enjardinaren els voltants, arranjaren els camins d’accés
• El 1960 hi adossaren el claustre neoclàssic del convent de carmelites descalços de Sant Josep de Vic, que l’any 1984 fou cobert amb teules.
• Des d’aleshores i fins al tancament de la colònia de Salou, s’hi feren diverses festes patronals i encara s’hi celebren cerimònies religioses, sobretot casaments, de persones devotes.

  

Santa Magdalena de Conangle, com veiem va passar d’una petita capella a Ermita considerada avui endia així, per ho realment tant mateix podia considerar-se com un petit Monestir…?

 

Santa Magdalena de Conangle, està situada en un lloc de difícil accés, i que cal anar amb cura.

 

Recopilació de dades i Text : Viquipèdia

Adaptació del Text al Blog : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez