Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni

La Mare de Déu del Puig esta situada al cim d’una muntanyeta o turó de Sant Celoni.

Es pot pujar a peu des de la població per diversos camins, o per l’avinguda de la Verge del Puig, que us deixa al tocar mateix de l’església.

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra a la nova ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir.

Al costat de l’edifici hi ha una torre obelisc amb les campanes, que domina la vall de Sant Celoni, fou construït al costat de l’església l’any 1962, obra de Joan Bergós i Massó.

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l’absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna. Té una portada d’arc de mig punt. Un pòrtic construït l’any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l’interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d’uns nínxols d’arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/7226

Front l’Església

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni i Viquipédia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Anuncis

L’Antic Escorxador de Sant Celoni, avui és la seu de la Biblioteca municipal

Aquest edifici, esta situat entre el carrer d’Esteve Cardelús i el Passeig de la Rectoria Vella, 10  de Sant Celoni.

Edifici va ser dissenyat per Josep Domènech i Mansana, i es va construir  l’any 1926, com a Escorxador.

Des de fa 18 anys, és la seu de la Biblioteca municipal.

L’edifici segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació, per portar a terme les funcions en aquells temps com a l’Escorxador del municipi.

El portal principal és un arc de totxo, i tot l’edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera.

Fem una mica d’història de com va passar a ser Biblioteca, us passo l’enllaç :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=319

La seu de la biblioteca municipal :

És un centre local d’informació que atén consultes sobre qualsevol qüestió. Un centre de cultura que facilita l’accés lliurement i gratuïtament a tots els seus usuaris. La seva missió és garantir l’accés universal a la informació facilitant la difusió del coneixement humà a través de serveis i fons bibliogràfics d’alta qualitat, per aconseguir una formació cultural i de lleure integral i creativa per a tots els membres de la comunitat. El seu horari és els dimecres i dissabtes al matí de 10 a 13:30 hores i les tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 hores.

 

Dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ermita de Sant Llorenç de Vilardell de Sant Celoni

Sant Llorenç de Vilardell és una església al municipi de Sant Celoni, esta situada en la Urbanització Boscos Montnegre, 224, de Sant Celoni.

Sant Llorenç de Vilardell, surt ja esmentada des del 1041, que estigué unida a la d’Olzinelles des del segle XV. El decret d’aquesta unió no es troba. Malgrat aquesta unió, les dues esglésies estaven en molt mal estat, de tal manera que el rector només podia viure a la rectoria d’Olzinelles.

Se sap que en el 1637 continuava unida a Olzinelles essent la parròquia principal, i Vilardell la sufragània. A causa del seu mal estat hi ha hagut reformes, així que es troben elements dels segles XII i XIII i altres dels segles XV i XVI.

Edifici religiós, de paredat. La cornisa de la dreta, a la part de migjorn, al costat del cementiri, probablement formava part de la primitiva portada romànica (segle XII-XIII).

La portada és senzilla, quadrada, sense decoració. Al damunt, hi ha una fornícula amb una petita imatge, moderna de Sant Llorenç. El pòrtic és senzill, amb teulada de dues vessants, que es recolza sobre tres matxons.

Té un campanar d’espadanya amb dos buits per a les campanes. La part de baix és probablement romànica. L’interior té tres trams i el presbiteri, amb volta de mig canó un xic apuntada. Entre el segon i tercer tram hi ha un gran arc de mig punt. Té una pila baptismal senzilla, vuitavada del segle XVI.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni B_01

En la dècada passada havien aparegut diverses esquerdes que amenaçaven la seva integritat, i l’ajuntament de Sant Celoni va dur a terme un projecte de restauració que va culminar el febrer de l’any 2011.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni A_01

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Capella de Sant Martí de Pertegàs de Sant Celoni – 2ª Part #

Com a continuació de l’article d’ahir, avui dedicarem a conèixer  La capella de Sant Martí de Pertegàs.

Aquesta Capella, està situada en un angle del Parc de la Rectoria Vella, va ser la primera església parroquial del terme de Sant Celoni.

Es l’església, d’origen romànic, permetia atendre les necessitats del culte a les masies disperses en aquella època inicial, donat que Sant Celoni era un nucli molt primitiu i mes tard, també amb cases per ho dins de muralla.

Parlem de la seva historia :

  • Es creu que va ser construïda el 878.
  • Donat que era molt petita de dimensions, fou refeta i ampliada el 1106, any de la seva consagració pel bisbe Berenguer.
  • Fou de nou ampliada i reformada al segle XIV. Es trobava molt destruïda a mitjan segle XIX i fou bastida després, aprofitant-ne algunes parets.
  • En1470 data la instal·lació del conegut com Retaule de Pertegàs, dedicat a santa Anna, sant Bartomeu apòstol i de santa Maria Magdalena, una obra d’estil gòtic de Jaume Huguet
  • Posteriorment en 1634, el creixement de la vila en el nucli de Sant Celoni van fer que es decidís construir una nova parròquia, més cèntrica, també consagrada a Sant Martí.
  • Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó apuntat.

Per mes informació, podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=3244

Com es pot veure queda sols una nau, la resta s’ha anat perdent en el temps.

No obstant és una verdadera joia d’un passat molt llunya.

Finestra estreta

Us recomanem la visita del conjunt de la Rectoria vella, la capella de Sant Martí de Pertegàs i el Parc conjunt, que vàrem descriure ahir.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Rectoria Vella de Sant Celoni i el seu Parc 1ª Part #

La Rectoria Vella podeu anar-hi pel costat de la Riera de Pertegas a peu fent un passeig, o amb vehicle fins l’entrada pel passeig de la Rectoria vella.

La Rectoria Vella de Sant Celoni, és un exemplar de casal gòtic civil català del s. XV, estructurat a l’entorn d’un pati central.

No hi ha gaire documentació que hi faci referència,

no obstant us faig una mica de la seva historia  :

  • El rector de Sant Martí de Pertegàs, Ferrer Despujol, va fer construir el casal aproximadament entre 1413 i 1432.
  • Durant mes de quatre-cents anys ,va ser l’habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció fins el 1850. (El rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l’església parroquial de Sant Martí.)
  • L’edifici quedà deshabitat i s’anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo a principi del segle passat i fen reformes de consolidació, la va convertir en una  casa de colònies d’estiueig, moltes famílies de Barcelona hi anaven a passar l’estiu.
  • El 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975, que l’adquirí l’Ajuntament de Sant Celoni.
  • En 1982 es va portar a terme una destacada restauració, dirigida per Sr. Ros de Ramis, que afectà les façanes i coberta.
  • La resta de l’edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Agustí Portales.
  • Actualment, és la seu de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Celoni. A la planta baixa s’hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

El Parc de la Rectoria Vella 

No és massa gran, per ho, hi ha una  varietat important d’arbres.

Dins del mateix Parc, hi ha l’edifici de la Rectoria Vella,  l’església de Sant Martí de Pertegàs -parròquia de la vila dels segles XI.

Aquest Parc – jardí és ample i ben cuidat, i disposa d’una gran varietat de plantes

i d’arbres, algunes exòtiques com l’arbre de l’amor, un arbret petit que hi ha entrant a mà esquerra, amb unes fulles en forma de cor molt arrodonides.

Per ho, el mes destacat son cedres, mèlies, troanes, castanyers, xiprers, moreres, plàtans, lledoners, el pi pinyoner, entre altres.

Les mèlies, a banda i banda del camí que ens porta a la Rectoria Vella i el xiprer de l’ermita de Sant Martí de Pertegàs, destaca per la seva alçària i majestuositat.

Es pot contemplar obres de diferents autors en llocs estratègics d’aquest Parc.

Aqui teniu un lloc mes a visitar. !

 

Informació i dades treta de l’Ajuntament de Sant Celoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Capella de Sant Ponç de Sant Celoni

Des de la Plaça de la Vila descendiu pel Carrer Major fins al final d’aquest, on trobareu la Plaça Rafael Ferrer, indret on s’alça la Capella de Sant Ponç.

La Capella de Sant Ponç pertany a l’antic hospital de leprosos del s. XII-XIII

Efectivament, aquesta capella és l’únic vestigi de l’antic hospital de leprosos de Sant Nicolau, que ocupava part de l’actual plaça Rafael Ferrer, situada a les hores a extramurs per evitar contagis als seus vilatans.

Es tracta d’un bon exemplar de l’estil romànic popular tardà, de finals dels segle XII o del XIII, restaurada el 1840 i el 1952, d’una nau i absis semicircular.

Les poques finestres son estretes i petites tal com es feien en aquella època.

De les tres esglésies romàniques que hi havia a la vila, la de Sant Ponç és l’única que ha perviscut en la seva forma original, malgrat ser la més tardana i la de menor importància, al costat de la parròquia de Sant Martí de Pertegàs o l’esglesiola de Sant Celdoni, que no han tingut tanta sort.

Per a mes informació sobre la Capella podeu consultar a :

https://ca.wikipedia.org/wiki/Capella_de_Sant_Pon%C3%A7_de_Sant_Celoni

Actualment i gràcies al creixement de la ciutat de Sant Celoni, esta envoltada per un costat per edificis d’habitatges i les vies del tren.

 

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni

Text i Fotografies : Ramon Solé

Itinerari per descobrir la part antiga de Sant Celoni

S’ha creat un itinerari urbà per dintre de la població de Sant Celoni. Si mireu es auto-guiat i el podeu fer lliurement, seguiu les indicacions dels cartells que trobareu.

Podeu iniciar-ho pel carrer Major, en el Portal de les Hores,

on observareu cases,

finestres

amb decoracions, i dates molt antigues.

Seguireu fins trobar la Plaça i l’Església,

on destaca en tota la façana principal un retaule monumental esgrafiat.

Seguireu de nou pel carrer Major

on hi ha varies cases antiquíssimes fins la plaça de la Vila.

Cal destacar, l’edifici de l’Ajuntament,

el monument del Ball de Gitanes,

can Ramis,

les Voltes amb les bigues de fusta,

l’Hotel...i altres edificis

Si seguiu el carrer major,

arribareu a l’antiga plaça del Bestiar,

on es feia la Fira de tot tipus de Bestiar a principis del segle passat.

Al poc a l’arribar a la plaça de Josep Alfaras i Prat, us caldrà girar a l’esquerra pel carrer de les Valls,

per veure La Torre de la Força,

que li dona nom aquest petit barri antic de Sant Celoni.

Està dins de propietat privada, per ho, és pot veure be des de fora al carrer.

Informació sobre La Torre de la Força :

http://www.poma.cat/cat/projectes/edificacio/la-forca-sant-celoni.html

A pocs metres gireu a l’esquerra i entre la Plaça del Bestiar i la Plaça dels Estudis,

veureu el poc que queda de la Capella Romànica de Sant Celdoni del segle XI.

Un cartell algo lluny situat a la paret, a la vostra esquerra, us dona la informació al respecta sobre la Capella.

Tornem sobre les nostres passes i de nou en el punt d’inici, en el carrer  Major,

ara anem  en direcció oposada  i us trobareu a l’Hospital Vell,

actualment és la seu de l’oficina de Turisme.

Altres llocs d’interès i que ja us he mencionat en el Blog de Fonts Naturals, Aigua, Muntanya i Mes…, son :

  • L’Antic Escorxador
  • La Capella de Sant Ponç
  • El Passeig Fluvial de la riera de Pertegàs
  • La Rectoria Vella
  • El Pont trencat

Informació de l’Ajuntament – Turisme, podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/9261

i a :

http://www.turismevalles.com/ca/turisme-cultural/itinerari-urba-pel-centre-vila-sant-celoni/

El recorregut és pot fer amb algo mes de dues hores de forma tranquil•la, aprofitat per fer fotografies, algun àpat, comprant, i admirant el patrimoni local.

 

Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tordera, un riu de petit a gran

Aquest és un riu que neix en una font,

és fa com a riera

i surt del Montseny com a un riu gran.

És diu que neix a la Font de Sant Marçal, a prop de l’ermita.

Va reben l’aigua dels torrents que la muntanya del Montseny li a porta gracies a la pluja que a l´hivern pot ser forta i el desglaç de la neu.

Quan ja és algo mes que una riera aporta l’agua de boca als pobles  de Sant Esteve de Palautordera i Santa Maria de Palautordera.

Al passar per les afores de Sant Celoni, ja es tot un riu.

Un monument antic es el pont trencat, que va comportar segons és diu una dura batalla contra l’exercit francès.

Segueix pel costat de la zona industrial i a prop d’urbanitzacions i bosc.

Altres poblacions properes al riu La Tordera son, Viabrea, Hostalric, Fogars de la Selva, Massanes, Maçanet de la Selva,

Tordera, Malgrat de Mar, Blanes i Palafolls.

Com observem en la postal antiga de principis del segle passat era una necessitat poder anar al riu La Tordera a fer la bogada per part de les dones dels pobles propers, al no tindre un safareig públic.

Desprès de recorre un recorregut de 61,5 km, desemboca entre Malgrat i Blanes a la Mediterrània.

La Tordera, li afecta molt la sequera que es pateix des de fa anys en el Montseny.

Per a mes informació :

https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Tordera

i a :

http://www.dumalis.cat/my_xxi_8a.html

Pont peatonal

 

Text i Fotografies : Ramon Solé