Creu de terme de Sant Celoni (Vallès Oriental)

La Creu de terme està situada en una  cruïlla del carrer Major amb la carretera Vella.

Us passo la seva historia:

• Aquesta creu de terme era coneguda a Sant Celoni amb el nom de Creu Coberta. Es va fer malbé i la van arreglar.
• L’any 1870 fou portada al cementiri vell, en temps de la Segona República, va ser desmuntada i enterrada allà mateix.
• Descoberta novament l’any 1956, fou col•locada prop de la capella de Sant Ponç. Segons deia mossèn Figueras en unes notes, al sòcol primitiu hi tenia una inscripció inintel•ligible que ha desaparegut.
• La creu actual, de 1998, és una reproducció de l’original gòtica del segle XVI, que es conserva a la Rectoria Vella, i és feta amb pedra de Girona.

Montserrat Viador i Crous – 1982 / Generalitat de Catalunya

És una creu de terme a l’entrada del poble. Originàriament col·locada damunt d’un pedestal o sòcol posat damunt de tres graons, consta d’una columna acabada amb un capitell i una creu. El sòcol i els tres graons eren fets antigament de pedra grossa col·locada una al costat de l’altra.

Al capitell, que és petit, hi ha l’escut senyorial de la família Desbachs: unes bandes encreuades i unes petxines de pelegrí. La creu pròpiament dita està decorada per un cantó per la Mare de Déu i per l’altre la imatge del Crucificat.

La creu de terme, o Creu Coberta, és una obra de Sant Celoni (Vallès Oriental) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Sant Esteve d’Olzinelles de Sant Celoni

Sant Esteve d’Olzinelles està en la Vall d’Olzinelles, al municipi de Sant Celoni.

Montserrat Viader i Crous 1982 / Generalitat de Catalunya

Us passo la seva historia:

• Documentada des del 1083. es desconeix la data de construcció però guarda encara alguns dels elements romànics de l’època,
• L’actual és quasi tota de la reconstrucció de 1786. Al costat hi ha la rectoria de Sant Esteve d’Olzinelles.
• L’any 1977 s’hi fundà una petita comunitat de monges cistercenques procedents del monestir francès de Boulou. Aquesta comunitat s’extingí l’any 1982.

És de paredat, arrebossada i emblanquinada. A la portada hi ha una porta rectangular, amb motllura de petites dimensions.

Al damunt hi ha una cornisa i un arc ressaltat, formant un frontó, decorat amb una creu senzilla en el centre. Hi ha un ull de bou amb la data de 1786 a sota.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

El campanar presenta espadanya, amb dos arcs de mig punt. L’interior té una sola nau, amb volta de mig punt i tres trams. Sembla que el segle XVIII es va reformar. Té un absis circular.

Jordi Contijoch Boada /Generalitat de Catalunya

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies : Varis i Arxiu Rasola

Pont de can Plana en la Vall d’Olzinelles de Sant Celoni

La riera d’Olzinelles neix més amunt de ca l’Agustí, sota el Montllorer, i recull les aigües dels múltiples sots que conformen el relleu d’aquest racó del Montnegre, que generen una vall humida i fresca. La verneda és el bosc de ribera propi d’aquesta riera, però també hi ha pollancredes i platanedes.

El Parc ha endegat un pla per recuperar la verneda, el cabal d’aigua a la riera i els prats de dall que havien ocupat aquests camps.

La riera té antigues rescloses que permetien el desviament d’aigua cap als recs i les basses properes.

En el camí es troba l’antic pont de pedra de can Plana, a prop de la carretera BV – 5112.

D’aquest pont no em trobat cap informació sobre la seva construcció, ni la seva data.

Seria majoritàriament per creuar la riera la gent que vivien antigament a la Vall  per poder anar  i tomar a Sant Celoni,

també als agricultors que tenien allí els camps i els pastors amb els ramats d’ovelles.

Us passo un interessant article al respecta :

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2010/06/croniques-dolzinelles-pont-de-can-plana.html

És pot arribar per un itinerari senyalitzat com a sender local (SL-C 79), a la llarg de tot el camí hi ha plafons informatius dels diferents elements d’interès existents en la Vall d’Olzinelles.

Recull de dades : Diputació de Barcelona i propi

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Tèrmica de Sant Celoni

La Tèrmica està situada al carrer de Campins, 2 – 4 de Sant Celoni.

El Senyor Josep Domènech i Mansana, (Barcelona, 15 de abril de 1885 – Barcelona, 7 de octubre de 1973) arquitecte modernista municipal de Sant Celoni, va ser l’autor d’aquest edifici conegut com ‘La Tèrmica’, era una central de producció elèctrica, que a partir del vapor d’aigua que s’obtenia mitjançant l’escalfament de l’aigua amb carbó com a combustible, generava electricitat.

Va ser construïda entre els anys, 1925 i 1930. i alhora que per les grans arcades que s’obren a les façanes, destaca molt especialment pel dipòsit cilíndric disposat sobre un alt pilar de carreus de granit.

De un article de el9no.cat  sobre La Tèrmica de Sant Celoni, us l’enllaç :

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/quan-lelectricitat-va-arribar-a-sant-celoni/

En l’actualitat l’antiga nau es utilitzada com a seu del Arxiu municipal de la Vila.

Recopilació de les dades i Fotografies : Ramon Solé

L’aqüeducte i la glorieta del pou de la Font de can Valls de Sant Celoni

Des de Can Valls d’Olzinelles, cal arribar-nos per una camí que es troba al sud-est i al final d’una filera de plàtans centenaris,

hi ha la Font i bassa, l’aqüeducte i un pou en forma de glorieta.

La bassa i safareig recull l’aigua provinent del sot de l’Aranyal,

que es canalitzada per medi  d’un petit i curiós aqüeducte de pedra.

El pou en forma de glorieta, tot rodó, tancat i tapat en la seva part superior, formada per una cúpula,

podem observar el que eren uns vitralls de color situat a dalt de tot.

El conjunt format  per la bassa, l’aqüeducte, la glorieta del pou i les fileres de plàtans fan que sigui un lloc molt característic de la vall d’Olzinelles en el municipi de Sant Celoni.

Text i Fotografies : Ramon Solé

Mare de Déu del Puig de Bellver de Sant Celoni

La Mare de Déu del Puig esta situada al cim d’una muntanyeta o turó de Sant Celoni.

Es pot pujar a peu des de la població per diversos camins, o per l’avinguda de la Verge del Puig, que us deixa al tocar mateix de l’església.

Molt abans del 1537 es venerava aquesta verge en una capella situada en la muntanyeta del Puig Penjadís o de Bellver, molt a prop de la vila. Aquesta capella fou regentada pels frares caputxins des del 1582 fins al 1618, any en què es traslladaren a un nou monestir.

Durant el segle XIX amenaçava ruïna i el dia 25 de maig del 1929 es posà la primera pedra a la nova ermita. Durant la Guerra Civil fou profanada i destruïda, però es tornà a reconstruir.

Al costat de l’edifici hi ha una torre obelisc amb les campanes, que domina la vall de Sant Celoni, fou construït al costat de l’església l’any 1962, obra de Joan Bergós i Massó.

És un edifici religiós, de planta quadrada i absis circular. La volta de l’absis és plana i la de la nau nervada sobre mènsules. És moderna. Té una portada d’arc de mig punt. Un pòrtic construït l’any 1964, format per cinc arcs de mig punt.

A l’interior, als costats de la nau, hi ha unes pintures modernes que representen Sant Celoni i Sant Armenter dins d’uns nínxols d’arc de mig punt. Hi ha un altar de pedra.

La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

Per a mes informació podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/7226

Front l’Església

La Mare de Déu del Puig de Bellver és una església de Sant Celoni  inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 

Recull de dades : Ajuntament de Sant Celoni i Viquipédia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

L’Antic Escorxador de Sant Celoni, avui és la seu de la Biblioteca municipal

Aquest edifici, esta situat entre el carrer d’Esteve Cardelús i el Passeig de la Rectoria Vella, 10  de Sant Celoni.

Edifici va ser dissenyat per Josep Domènech i Mansana, i es va construir  l’any 1926, com a Escorxador.

Des de fa 18 anys, és la seu de la Biblioteca municipal.

L’edifici segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació, per portar a terme les funcions en aquells temps com a l’Escorxador del municipi.

El portal principal és un arc de totxo, i tot l’edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera.

Fem una mica d’història de com va passar a ser Biblioteca, us passo l’enllaç :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=319

La seu de la biblioteca municipal :

És un centre local d’informació que atén consultes sobre qualsevol qüestió. Un centre de cultura que facilita l’accés lliurement i gratuïtament a tots els seus usuaris. La seva missió és garantir l’accés universal a la informació facilitant la difusió del coneixement humà a través de serveis i fons bibliogràfics d’alta qualitat, per aconseguir una formació cultural i de lleure integral i creativa per a tots els membres de la comunitat. El seu horari és els dimecres i dissabtes al matí de 10 a 13:30 hores i les tardes de dilluns a divendres de 15:30 a 20:30 hores.

 

Dades : Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

 

 

Ermita de Sant Llorenç de Vilardell de Sant Celoni

Sant Llorenç de Vilardell és una església al municipi de Sant Celoni, esta situada en la Urbanització Boscos Montnegre, 224, de Sant Celoni.

Sant Llorenç de Vilardell, surt ja esmentada des del 1041, que estigué unida a la d’Olzinelles des del segle XV. El decret d’aquesta unió no es troba. Malgrat aquesta unió, les dues esglésies estaven en molt mal estat, de tal manera que el rector només podia viure a la rectoria d’Olzinelles.

Se sap que en el 1637 continuava unida a Olzinelles essent la parròquia principal, i Vilardell la sufragània. A causa del seu mal estat hi ha hagut reformes, així que es troben elements dels segles XII i XIII i altres dels segles XV i XVI.

Edifici religiós, de paredat. La cornisa de la dreta, a la part de migjorn, al costat del cementiri, probablement formava part de la primitiva portada romànica (segle XII-XIII).

La portada és senzilla, quadrada, sense decoració. Al damunt, hi ha una fornícula amb una petita imatge, moderna de Sant Llorenç. El pòrtic és senzill, amb teulada de dues vessants, que es recolza sobre tres matxons.

Té un campanar d’espadanya amb dos buits per a les campanes. La part de baix és probablement romànica. L’interior té tres trams i el presbiteri, amb volta de mig canó un xic apuntada. Entre el segon i tercer tram hi ha un gran arc de mig punt. Té una pila baptismal senzilla, vuitavada del segle XVI.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni B_01

En la dècada passada havien aparegut diverses esquerdes que amenaçaven la seva integritat, i l’ajuntament de Sant Celoni va dur a terme un projecte de restauració que va culminar el febrer de l’any 2011.

Fotografia Generalitat de Catalunya Inventari del Patrimoni A_01

 

Recull de dades : Viquipèdia i Ajuntament de Sant Celoni

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

La Capella de Sant Martí de Pertegàs de Sant Celoni – 2ª Part #

Com a continuació de l’article d’ahir, avui dedicarem a conèixer  La capella de Sant Martí de Pertegàs.

Aquesta Capella, està situada en un angle del Parc de la Rectoria Vella, va ser la primera església parroquial del terme de Sant Celoni.

Es l’església, d’origen romànic, permetia atendre les necessitats del culte a les masies disperses en aquella època inicial, donat que Sant Celoni era un nucli molt primitiu i mes tard, també amb cases per ho dins de muralla.

Parlem de la seva historia :

• Es creu que va ser construïda el 878.
• Donat que era molt petita de dimensions, fou refeta i ampliada el 1106, any de la seva consagració pel bisbe Berenguer.
• Fou de nou ampliada i reformada al segle XIV. Es trobava molt destruïda a mitjan segle XIX i fou bastida després, aprofitant-ne algunes parets.
• En1470 data la instal·lació del conegut com Retaule de Pertegàs, dedicat a santa Anna, sant Bartomeu apòstol i de santa Maria Magdalena, una obra d’estil gòtic de Jaume Huguet
• Posteriorment en 1634, el creixement de la vila en el nucli de Sant Celoni van fer que es decidís construir una nova parròquia, més cèntrica, també consagrada a Sant Martí.
• Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó apuntat.

Per mes informació, podeu consultar a :

http://www.santceloni.cat/document.php?id=3244

Com es pot veure queda sols una nau, la resta s’ha anat perdent en el temps.

No obstant és una verdadera joia d’un passat molt llunya.

Finestra estreta

Us recomanem la visita del conjunt de la Rectoria vella, la capella de Sant Martí de Pertegàs i el Parc conjunt, que vàrem descriure ahir.

 

Recull de dades, Text i Fotografies : Ramon Solé

La Rectoria Vella de Sant Celoni i el seu Parc 1ª Part #

La Rectoria Vella podeu anar-hi pel costat de la Riera de Pertegas a peu fent un passeig, o amb vehicle fins l’entrada pel passeig de la Rectoria vella.

La Rectoria Vella de Sant Celoni, és un exemplar de casal gòtic civil català del s. XV, estructurat a l’entorn d’un pati central.

No hi ha gaire documentació que hi faci referència,

no obstant us faig una mica de la seva historia  :

• El rector de Sant Martí de Pertegàs, Ferrer Despujol, va fer construir el casal aproximadament entre 1413 i 1432.
• Durant mes de quatre-cents anys ,va ser l’habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció fins el 1850. (El rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l’església parroquial de Sant Martí.)
• L’edifici quedà deshabitat i s’anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo a principi del segle passat i fen reformes de consolidació, la va convertir en una  casa de colònies d’estiueig, moltes famílies de Barcelona hi anaven a passar l’estiu.
• El 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975, que l’adquirí l’Ajuntament de Sant Celoni.
• En 1982 es va portar a terme una destacada restauració, dirigida per Sr. Ros de Ramis, que afectà les façanes i coberta.
• La resta de l’edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d’acord amb el projecte de l’arquitecte Agustí Portales.
• Actualment, és la seu de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Sant Celoni. A la planta baixa s’hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.

El Parc de la Rectoria Vella 

No és massa gran, per ho, hi ha una  varietat important d’arbres.

Dins del mateix Parc, hi ha l’edifici de la Rectoria Vella,  l’església de Sant Martí de Pertegàs -parròquia de la vila dels segles XI.

Aquest Parc – jardí és ample i ben cuidat, i disposa d’una gran varietat de plantes

i d’arbres, algunes exòtiques com l’arbre de l’amor, un arbret petit que hi ha entrant a mà esquerra, amb unes fulles en forma de cor molt arrodonides.

Per ho, el mes destacat son cedres, mèlies, troanes, castanyers, xiprers, moreres, plàtans, lledoners, el pi pinyoner, entre altres.

Les mèlies, a banda i banda del camí que ens porta a la Rectoria Vella i el xiprer de l’ermita de Sant Martí de Pertegàs, destaca per la seva alçària i majestuositat.

Es pot contemplar obres de diferents autors en llocs estratègics d’aquest Parc.

Aqui teniu un lloc mes a visitar. !

 

Informació i dades treta de l’Ajuntament de Sant Celoni

Text i Fotografies : Ramon Solé