Castell de Castellgalí (Bages)

El castell de Castellgalí o castell de Galí, tal com es coneixia en referència al seu primer senyor, és una fortificació en ruïnes al poble de Castellgalí, al Bages.

Estava situat dalt del Turó del Castell, a 200 m a llevant del poble, sobre cal Casajoana, disposant així d’una situació estratègica envejable i un domini absolut a la zona.

Malgrat que avui en dia està en runes, el castell manté un simbolisme especial atès que dona el nom a la vila.

Us passo la seva historia:

  • És documentat ja el 867, on apareix citat el Castelo de Galindo (“castell de Galí”) que demostra l’origen del topònim.
  • El castell apareix documentat des de 924. A través d’aquest document es pot confirmar que el castell que porta el topònim de Castellgalí fou en un principi el “Castell d’en Galí”, fent referència al primer senyor del castell, anomenat Galí o “Galindo”.
  • Durant dos segles no en tenim cap notícia.
  • El 1178 es documenta la venda del castell per part de Sibil·la, que l’havia heretat de la seva mare Arsenda, al comte-rei Alfons I.
  • El rei concedí el castell a una família que es cognominà Castellgalí; aquesta, per tenir-ne el feu havia de fer servei d’armes, que presten el 1284 i el 1285.
  • Durant el segle XIV els Castellgalí continuaren prestant acte d’homenatge als reis del Casal Català-Aragonés.
  • La Pesta Negra estroncà la línia directa dels Castellgalí.
  • Pere III ho aprofità per vendre el 1350 al seu conseller Bernat de Torres alguns drets reials. Els hereus, no conformes amb la venda, deixaren el castell en estat d’abandó.
  • El 1413 el noble Lluís de Rajadell n’adquirí la senyoria.
  • El 1563 o el 1673 fou venut als Amigant, que en tingueren possessió fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals.
  • Va ser cedit de forma momentània al monestir de Montserrat durant la guerra contra el rei Joan II.
  • Els seus últims senyors feudals van ser els Despujol, marquesos de Palmerola.
  • Es creu que va quedar destruït entre 1462 i 1472 durant la Guerra dels remences.
  • L’antic hostal fou transformat el 1683 en residència senyorial.

Del castell en resten fragments molt escadussers dels murs mig tapats per la vegetació a dalt el turó.

Al cantó de ponent del turó hi ha un tros de mur de 90 cm. d’ample i una llargada de 3 m.

L’aparell és a base de grossos carreus escantonats. Al cantó est es troba un altre fragment de mur, d’una alçada aproximada d’un metre i 60 cm de gruix.

Els carreus no són gaire grossos, units amb morter pobre en calç i disposats en filades horitzontals.

Plànol de les restes del castell. Les línies gruixudes de color blau representen les parets del castell.

On les discontínues representen aquelles notablement degradades.

En el punt més alt del turó i prop d’un dipòsit d’aigua hi ha un altre tros de mur, que per la seva situació podria molt bé ser el basament de la torre del castell, mentre que els altres trossos de mur esmentats podrien correspondre a fragments de la muralla.

Ara bé, per la pobresa i petitesa de les restes ha d’entendre’s això com una hipòtesi. El seu estat de conservació és de ruïna.

Antic dipòsit d’aigua

També havia existit una petita capella romànica que pertanyia al castell, la capella de Santa Maria, de la que encara en queden alguns vestigis al costat de les poques restes del castell.  Es pot apreciar la forma semicircular de la capella de Santa Maria.

Restes de la capella de Santa Maria

El castell de Castellgalí o castell de Galí, és una obra declarada bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Can Rimundet de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès)

La masia de Can Rimundet  s’arriba per la ctra. BV-2249, km 5,5, a prop de Sant Joan Samora de Sant Llorenç d’Hortons.

Us passo la seva historia:

  • Cal esmentar l’existència al despatx de la casa d’un quadre amb un plànol de la finca fet el 21 de juliol del 1882 per Ramon Quera i Torras, mestres d’obres i agrimensor, molt detallat i amb una aquarel•la de la fesomia de la casa aleshores.
  • Per altra banda, als arxius parroquials i municipals de Gelida s’hi troben sovint càrrecs públics que havien ostentat membres d’aquesta família.

Gran masia amb 111 hectàrees de terreny, amb tres masoveries, de planta rectangular, a dues vessants, de planta, pis i golfes, amb dos patis emmurallats i gran galeria porticada amb baranes de terracota a la façana principal i lateral.

Distribució a partir d’una entrada amb una placa de marbre: “Esta casa de campo fué renobada por orden de D. Juan Bonastre i Jané en el año 1881”, grandiosos cellers amb arcades i pilars de maó -obra molt possible del 1881, i una escala que condueix a l’antiga residència de l’amo, on cal remarcar-hi: un foc a terra amb escons, taula, clemàstecs forjats interessants i una graciosa xemeneia exterior, l’actual despatx amb una antiga capelleta policromada sense sant, portes d’armari de talla, pergamins emmarcats, i un rellotge de caixa amb la marca “José Anfruns -Barcelona”, amb la caixa restaurada darrerament destruint les seves pintures antigues.

Abundor d’edificis annexos al cos principal de la masia:

  • Els habitatges dels masovers, amb façana unitària, coronada per petits esglaonaments, un baluard amb dues portes i un xiprer centenari de soca esponerosa un angle dels cups, i dos rellotges de sol, un de matí i l’altre de tarda.

A prop de la masia, hi ha el Salt d’aigua de can Rimundet.

Can Rimundet és una masia del municipi de Sant Llorenç d’Hortons, a la comarca catalana de la l’Alt Penedès. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero