Periques de Puig-reig (Berguedà)

Periques és un mas del municipi de Puig-reig (Berguedà) Des de Puig-reig, ctra. a Sta. M. de Merlés, cal anar per un camí a la dreta que va directa a Periques.

Us passo la seva historia:

• Des de l’any 1212 és documentat el Mas de Sant Julià
• Sobre el qual a finals del segle XIII, els Templers, senyors del castell i terme de Puig-reig, iniciaren la construcció de la seva granja-convent.
• La dissolució de l’orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció s’acabés totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader de la Comanda de Puig-reig.
• Sota el domini dels Hospitalers fou residència temporal dels membres de l’orde.
• Al segle XVII ja funcionava com a masia.
• L’any 1721 era conegut encara amb el nom de “Mas Sant Julià, vuy lo mas Periques”.

És una construcció gòtica de finals del segle XIII o començaments del XIV. Consta d’una planta quadrada (24 x 24 m) formada per cossos rectangulars i closa per una tanca amb una porta d’arc de mig punt adovellat. Les dependències formen un angle recte al sector nord-oest, i una muralla amb finestres i espitlleres al sector sud-est tanca un pati quadrat.

Les dependències són cobertes amb arcs diafragmàtics i fetes amb carreus de mides força grans, polits i escantonats que encara conserven les marques de picapedrer. L’ala nord era destinada a celler, magatzem i estables (soterrani). Cuina-menjador i dormitori eren situades a l’ala de ponent.

A la banda nord hi ha la capella de la Mare de Déu del Carme, d’origen romànic, antigament dedicada a Sant Julià i reconstruïda en època moderna.

Periques és un mas del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Capella de la Mare de Déu del Carme de Periques de Puig-reig ( Berguedà)

Aquesta setmana dedicada a Esglésies i Ermites

La Capella de la Mare de Déu del Carme de Periques, esta a prop de la casa de Periques de Puig-reig.

Us passo la seva història:

• Des de l’any 1026 es tenen notícies d’aquesta església, aleshores era advocada a Sant Julià de Puig-reig. Fou seu d’una petita comunitat benedictina que va obtenir la protecció dels vescomtes del Berguedà però que no s’allargà després dels primers anys del segle XII.
• Aleshores l’església esdevingué parroquial.
• L’any 1247 el bisbe d’Urgell va cedir el patrimoni de l’antiga comunitat de Sant Julià a Pere de Berga.
• A finals del segle XIII els Templers iniciaren la construcció d’una granja-convent en aquest indret, que seria la seu de la Comanda de Puig-reig.
• La dissolució de l’orde, a inicis del segle XIV, va impedir que la construcció es pogués acabar totalment i funcionés com a centre agrícola i ramader. Aleshores va passar al domini dels Hospitalers i fou residència temporal dels membres de l’orde.
• Al segle XVII, ja funcionava com a masia.
• En època moderna es construí la capella actual, aprofitant vestigis de l’església romànica, i se’n va mantenir l’advocació.
• Fins al segle XIV va ser coneguda amb el nom de Sant Julià de Puig-reig o de la Garriga.
• I en època moderna es mantingué l’advocació, fins que a començaments del segle XX, es dedicà a la Mare de Déu del Carme.

L’església era inicialment un edifici de tres naus capçades per tres absis semicirculars, el central més alt i ample que els laterals, dibuixant una planta basilical característica del primer romànic.

L’edifici va enderrocar-se en època moderna i quedà transformat en una simple capella d’una sola i petita nau

amb l’absis semicircular central i la porta al peu del mur de ponent.

L’estiu de l’any 1990 es realitzaren unes excavacions arqueològiques que determinaren la planta basilical

i que han recuperat les primeres filades dels absis laterals ensems que es va trobar una petita necròpolis i unes sitges.

Mare de Déu del Carme de Periques és una església del municipi de Puig-reig (Berguedà) inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades: Viquipèdia.

Adaptació del Text al Bloc: Ramon Solé

Fotografies pel Bloc: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Forn de Periques II de Puig-reig (Berguedà)

Per anar al Forn de Periques II o forn de les Teules Camí que surt de rotonda abans km 83 de ctra. C-16. Primer N i després S, a uns 300 m de rotonda.

Historia:

• Amb motiu de la construcció de la carretera C-16 de Barcelona a Puigcerdà, tram Puig-Reig – Berga (punt kilomètric 75+500 al 96+500) els anys 2004 i 2005 es va realitzar una intervenció arqueològica de control i seguiment al paratge de la Font de Periques, que va documentar dos conjunts d’estructures: una font (actualment desapareguda a causa del traçat de la carretera) i un forn d’obra.
• La direcció va anar a càrrec de Jaume Díaz Ortells, de l’empresa Àtics.
• Els anys 2007 i 2009 es va procedir a la consolidació i restauració del jaciment.
• El forn d’obra es podria situar cronològicament entre els segles XVIII-XIX.
• En un inventari de béns i drets de Joan Pericas de l’any 1801 s’esmenta, entre les seves pertinences, una “porció de obra de cuyta”.
• El forn era propietat del mas Periques

Forn d’obra o teuleria situat al tal·lús de la carretera de l’Eix del Llobregat (C-16). És de planta quadrangular i fa 6 metres dels costats. Presenta l’entrada a la cambra de combustió oberta cap a l’oest, mentre que l’entrada a la cambra de cocció se situa a la banda oposada.

A la part inferior presenta dues típiques cambres de combustió, excavades totalment en el marge del terreny i separades interiorment per una paret de maons i amb dues petites obertures a l’exterior. Aquestes obertures estan tapades per pedres i teules planes que les segellen. Les dues cambres estan cobertes per sengles voltes fetes a partir de diversos arcs construïts amb maons.

Les superfícies de les parets de les cambres i les de les voltes estan totalment vitrificades, com a conseqüència de les altes temperatures que s’assolirien a l’interior. La graella del forn és feta amb maons i terra endurida, recoberta amb una capa allisada de morter de calç i en ella s’obren fins a 90 forats de formes i mides diverses. Es documenta una reparació de la graella.

Pel que fa a la cambra de cocció té una alçada de 2 m, amb una capacitat aproximada és de 24’5 metres cúbics. Es troba excavada en el terreny. La cara interior de les parets es troba recoberta per una capa de morter de calç. Just davant de l’entrada a les cambres de foc es documenta una estructura excavada en el terreny, amb forma de “V”, de parets recobertes amb lloses, pedres o grans teules planes quadrangulars i una coberta formada per grans lloses de pedra, que sembla correspondre al canal de tiratge del forn, que proporcionaria l’aire necessari per a la combustió. Actualment el forn està protegit per una coberta metàl·lica.

Recull de dades: Mapes de Patrimoni Cultural

Autor de la fitxa: Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero

Adaptació del text al Bloc i Fotografies: Ramon Solé