Església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

L’Església de Santa Maria és una església situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès.

Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca.

Us passo la seva historia:

  • La primera església del castell dedicada a Santa Maria la va fer construir Arnau de Santmartí del llinatge Santmartí.
  • El temple va ser ampliat a finals del segle XII, construït sobre l’edifici religiós anterior del segle X, i va ser consagrat el 1204.En aquella època el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí.
  • El seu absis romànic es considera un dels millors de Catalunya en el seu estil i un dels millors del romànic europeu.
  • A l’interior hi ha el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, de 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
  • El campanar octogonal va ser afegit el segle XVI, construït damunt el cimbori. També s’hi afegí una capella barroca, una porta, a la façana oest, d’estil renaixentista i una capella neoclàssica edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII.
  • Té altar i retaule barrocs de Ramon Moret (?, 1718).
  • Imatge romànica de la Mare de Déu de Sarroca
  • Dintre de l’església s’hi troba també la Creu gòtico-romana d’Orient, realitzada en temps posteriors al retaule gòtic però harmònicament molt emparentada. La Creu gòtico-romana d’Orient és pel seu estil única en el món. Fou l’obra oficial que representà la visita del Papa Joan Pau II el 7 de novembre de 1982 i que presidí el Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí a Barcelona. Fou realitzada sobre or i, perquè comprengueu la seva importància, podríem dir que, durant aquesta dominació romana d’Orient als imperis no importants es realitzaven obres pictòriques sense que ni l’argent ni l’or hi aparaguessin. Els imperis de no tanta importància les obres pictòriques eren plasmades sobre argent. Sols en els imperis poderosos es feia servir l’or.
  • Per altra part i per efecte òptic, la mà de Crist canvia de posició, si fixeu la vista en el seu punt adequat, que poden ser 2: mirant per la punta dels dits i l’altre mirant per la base dels dits.
  • La Creu Papal mesura 3 metres d’alçada, per 2,40 d’amplada. Es va començar a construir el 1979, obra molt laboriosa especialment pel fet d’estar coberta amb làmines d’or i pintura especial per als 62 personatges del retaule que reprodueixen escenes de la vida i passió de Crist.
  • Al dors de la Creu, en un recipient de cristall, porta adossada una creu feta de pa. També hi ha un tub d’uns 6 mil·límetres amb mostres de vi de totes les denominacions d’origen de Catalunya.
  • També en la part dorsal inferior hi ha un quadre que representa la Sagrada Família i l’escut del Vaticà amb l’emblema papal de Joan Pau II i la data de benedicció.
  • La monumental Creu, exemplar únic en el seu gènere, fou donada pel mateix autor Albert Obiol Escofet a la Parròquia de Sant Martí Sarroca el 12 de desembre de 1982 (ja va fer la donació de l’obra abans de la cerimònia papal a l’església romànica de Sant Martí, mentre l’estava acabant).
  • L’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch va dirigir el 1906 les obres de restauració de l’església i fou descoberta una notable imatge romànica, la Mare de Déu de Sarroca o del Castell, destruïda posteriorment al 1936.
  • A principis del segle XXI es va netejar la part exterior de l’església.

És un edifici d’una nau amb un absis semicircular, molt ric en decoració escultòrica, amb arcades a l’interior i a l’exterior, sostingudes per columnes amb capitells ornats. La nau és coberta amb volta de canó seguit sobre arcs torals.

Sobre el creuer s’alça un cimbori, format per una cúpula semiesfèrica sobre petxines, damunt la qual, el 1600, fou bastit el campanar octogonal, amb balustrada. El 1633 foren afegides dues capelles laterals a la nau i fou obert un portal barroc al mur de ponent amb frontal esculpit i el bust de sant Martí.

El 1705, al costat nord del creuer s’afegí una capella neoclàssica amb una cúpula sobre petxines, que conserva un retaule barroc salomònic del 1718.

De la construcció romànica del segle XI en resta, a més de la nau, la base d’una gran torre campanar adossada al mur sud, amb restes de lesenes de tipus llombard.

L’església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca és un dels edificis del segon romànic amb una decoració escultòrica més rica de tot Catalunya. Els murs perimetrals de l’església són ornats per un fris sostingut per unes noranta mènsules esculpides amb caparrons, animals fantàstics i altres temes ornamentals.

La porta d’entrada original, situada per raons topogràfiques al mur nord, té sis capitells amb arquivoltes i arcs en degradació, tots profusament esculpits. A l’interior, els capitells que assenyalen l’arrencada dels arcs torals i dels formers, són igualment molt decorats.

A l’interior de l’església de Sant Martí Sarroca es conserva, també, un magnífic retaule gòtic del 1415, atribuït a Jaume Cabrera, deixeble dels germans Serra i de Borrassà, i dues piques baptismals renaixentistes del segle XVI.

Hi ha una imatge de fusta policromada de la Verge asseguda en un tron amb el nen a la falda. Duu túnica i mantell, amb corona i una bola a una mà. El nen duu túnica i corona, un llibre a la mà i amb l’altra fa el senyal de la benedicció.

Estilística pròpia del romànic, que remarca el hieratisme de les figures. Iconografia també pròpia del romànic, amb la interpretació de la Verge com a Sedes Sapientiae i no com a Mare de Déu.

L’Església de Santa Maria és una església de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931 i Bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església San Caprasio de Santa Creu de la Serós (Osca – Aragó)

San Caprasio és una església a Santa Creu de la Serós (Província d’Osca, d’Aragó) construïda entorn de 1020-1030 com a parròquia del petit nucli de Santa Creu, proper al Monestir de Sant Joan de la Penya.

Tipològicament pertany al grup de monuments del primer terç del segle XI atribuïts a tallers itinerants de mestres llombards (romànic llombard).

És una església de nau única de dos trams coberts amb voltes d’aresta i un reduït presbiteri cobert amb volta de canó, que antecedeix a un absis semicircular cobert per volta de quart d’esfera. En l’hemicicle absidal s’obren dues petites exedres laterals.

La sobrietat de l’interior es veu alleugerida en l’exterior per la utilització de lesenes i arquets llombards, fins i tot en el front occidental, on s’obre la portada d’ingrés, que confereixen als murs un major joc volumètric i lumínic.

La fàbrica és de carreu de mitja grandària, tallat a maça i col·locat a soga, aparell habitual del sistema constructiu llombard, que aquí també està present en l’ús de la proporció dupla, que dota a l’edifici d’una gran harmonia.

Sobre el presbiteri s’aixeca una torre de planta quadrada i cos únic amb finestres geminades en tres dels seus fronts, que va ser construïda ja al segle XII.

Recull de dades: Wikipèdia

Adaptació al Text al Blog: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Sant Pere de Vallhonesta de Sant Vicenç de Castellet (Bages)

Setmana dedicada a les Esglésies  de Catalunya

Sant Pere de Vallhonesta està situada a la banda de llevant del municipi, al vessant meridional de la vall del torrent de Rubió de Sant Vicenç de Castellet.

Us passo la seva història:

  • L’església era originàriament la parroquial de l’antic terme de Vallhonesta.
  • És una església que ha sofert diverses remodelacions: amb elements del segle XI, romànic llombard, ben apreciables a l’absis, i posteriors reformes del segle XII i segle XIII, quan s’hauria construir el campanar d’espadanya sobre el mur de ponent.
  • Després d’uns primers anys amb categoria parroquial, fins aproximadament al segle XIV o XV, passà a ser sufragània de l’església de Sant Vicenç de Castellbell.
  • A finals del segle XIX passà a ser sufragània de Sant Vicenç de Castellet.
  • El lloc de Vallhonesta està documentat des de l’any 1115 i els feudataris n’eren els Guàrdia de Montserrat.
  • El caràcter parroquial el deuria perdre després de la pesta negra de 1348.
  • L’any 1836 l’antic municipi de Vallhonesta fou annexat al municipi limítrof de Sant Vicenç de Castellet.
  • Els entesos també diuen que podria tractar-se d’una església inicialment preromànica, que tenia coberta de fusta.

L’orientació del temple és la típica del romànic, amb l’absis orientat a orient des d’on surt el sol i la nau amb accés des de migdia per gaudir de la millor exposició del sol.

L’edifici d’una sola nau amb l’absis a llevant decorat amb cinc grups d’arcs llombards cecs entre bandes i una finestra al mig d’arc de mig punt i doble esqueixada, cobert amb volta de quart d’esfera i sobrealçat a partir dels arcs llombards amb un aparell més petit.

L’element més singular és el campanar que es troba a ponent, format per quatre obertures molt esveltes situades en dos pisos en un mur que continua respecte al mur de l’església. Les quatre obertures són cobertes amb arcs de mig punt de petites dovelles.

En el mateix mur, a més dels forats de les bastides, hi ha unes espitllera central. Al mur de tramuntana hi ha l’afegitó d’una sagristia de l’època del barroc (segles XVII i XVIII), a la que s’accedeix a través d’una porta des del costat esquerre interior de l’absis. La volta interior, de canó, va ser revestida tardanament per altra volta recolzada sobre dos arcs de reforç adossats interiorment als murs de la nau, per això l’interior és força més estret que l’exterior.

La portalada s’obre al mur de migjorn, d’arc de mig punt adovellat, que va ser reoberta en la restauració entre 1952-55, tapant la porta tardana que s’obria al mur de ponent.

A la part final de l’església hi havia un cor modern al que s’accedia per una escala al costat de la porta. A l’interior hi havia dos altars laterals que van desaparèixer durant la Guerra Civil de 1936: un dedicat a la Verge del Roser i l’altre a Sant Josep.

L’interior conserva una antiga decoració de pintura de temes geomètrics o florals estilitzats, gairebé idèntiques a les del Marquet o Matadars, però que es van malmetre en ser decorada i pintada de nou el 1884.

Altres elements d’interès històric que es conserven són: l’ara de pedra de l’altar, una pica baptismal que està a l’exterior, i diferents lloses amb inscripcions de l’antic cementiri. També es conserva un sarcòfag de pedra romànic, així com la pedra de l’antic altar que es troba a l’interior de l’església.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text : Ramon Solé

Fotografies: Mª Angels Garcia – Carpintero

Santa Maria de Cervelló

Aquest mes dedicat a Esglésies, capelles i ermites.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una església situada sota les ruïnes del castell de Cervelló, al sud del nucli antic del poble, al Baix Llobregat.

Us passo la seva historia:

  • Aquesta església estava inicialment sota l’advocació de la Santa Creu i amb Sant Esteve de titular i un altre altar dedicat a Sant Dalmau.
  • El 904, per donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès ja s’esmenta aquesta església. Quan Ènnec Bonfill, (fundador del llinatge dels Cervelló) va comprar el castell del mateix nom, situat sobre aquesta església, a la casa comtal de Barcelona, va pactar amb el bisbe de Barcelona el domini de l’església, tot i que Sant Cugat encara hi mantingué certs drets, cosa que va provocar diferències entre la baronia de Cervelló i el monestir.
  • Com a resultat d’algun pacte, l’església va passar a finals del segle XI a ser plena propietat dels Cervelló i des de llavors fou coneguda amb el nom de Sant Esteve de Cervelló.
  • La nova consagració del temple el 1230, segurament motivada per les obres que es van haver de fer com a resultat del setge del castell per part de Jaume I. Aquestes obres no van afectar la fàbrica romànica que encara es conserva com la batalla de Jaume I contra el castell de Cervelló el 1223 a partir d’uns fets que hi van intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Aleshores ja tenia funcions parroquials.
  • L’any 1587 es van portar a terme una ampliació del temple realitzada pel mestre d’obres i constructor occità, Lleonard Bosc, de Castelldefels. Les modificacions d’estil gòtic tardà consta d’un portal renaixentista amb marc rectangular, dues columnes toscanes sobre pedestals adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles adossats als tres angles. A l’interior del frontó hi ha la imatge del Pare Etern -que duu al cap el triangle, simbol de la Trinitat- beneint amb la dreta i aguantant amb l’esquerra la bola – simbol de l’univers i una creu-, escultura que no es va realitzar per aquest portal ja que és afegida; a mitja alçada, un òcul. Un cor amb volta de creueria i una clau de volta -amb la imatge del pare etern-. Dues capelles laterals amb volta de creueria, una amb les clau de volta amb la imatge de sant Antoni Abat i l’altra dedicada a la Mare de Déu del Roser. Aquestes capelles foren construïdes damunt els dos absis que, segons estudis de Puig i Cadafalch, apuntava que podien ser tres en origen, disposats en forma de creuer.
  • El campanar -que ja no existeix- estava damunt del cimbori, va ser bastit de planta quadrada (damunt d’unes restes d’un altre campanar anterior?) i una teulada a quatre vents amb rajoles de ceràmica vidriades.
  • Amb el creixement dels habitants a les masies, al s. XVIII hi va haver una nova ampliació d’estil barroc, obrint dues capelles més als laterals i amb decoració de pintures barroques. Una de les noves capelles va ser dedicada a santa Maria de Cervelló -que havia estat beatificada el 1692-.
  • L’altra capella va ser dedicada al sant Crist, les obres van ser costejades pel propietari Font de la masia de can Castany.
  • El 1872 s’anà abandonant l’església a causa dels problemes que tenien els habitants ja que molts vivien al nou poble que s’anà construint al redòs de la carretera de Carlos III, a finals del s. XVIII. La gent tenien problemes per anar a l’antiga església (no hi havia cap pont per travessar la riera, el temple quedava a més d’1 km costa amunt, entre d’altres factors) i van presentar les seves queixes al bisbe de Barcelona.
  • Altres raons foren les baralles que tenien els parroquians per tenir assegurat el seient a les hores dels oficis.
  • Des de 1872 fins al 1879 es va improvisar una església al poble, però a partir de 1879 el rector va comprar una antiga sala de ball, que no es feia servir, i la va transformar en església interina. Es van transportar tot els paraments de l’antiga església romànica (altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles, roba, documentació, llibres, etc. Després d’un intent de construir un nou temple (es van encarregar els plànols a l’arquitecte Josep Oriol Mestres que no van reixir per problemes polítics i econòmics) no va ser fins al 1896 que es va començar la construcció d’una nova església com a parròquia de sant Esteve de Cervelló, de l’arquitecte Antoni Maria Gallissà.
  • Cal destacar que a l’entorn del temple hi havia el cementiri parroquial -traslladat al poble l’any 1901- però en queda restes d’on hi havien uns níxols i un espai cementirial antic amb tombes antropomorfes alt medievals, i unes coves que podien per utilitat eremítica.
Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya
  • Les tombes antropomorfes van ser estudiades l’any 1980 per l’equip Bolós-Padilla  i un altre estudi general.
  •  L’antiga rectoria estava als peus del temple i es va vendre l’any 1880 per tal de fer un nou temple al poble que havia crescut a la nova carretera del s. XVIII. La rectoria fou comprada per l’autor dramaturg en Frederic Soler “Pitarra” “” i la masia duu el nom de Mas Pitarra.
  • L’antic temple romànic es va tancar al culte fins que es va procedir a la seva restauració (després dels estudis realitzats per Josep Puig i Cadafalch) per la Mancomunitat de Catalunya amb l’arquitecte Jeroni Martorell i el 1922 es va tornar a obrir al culte, ja sota l’advocació de santa Maria de Cervelló o dels Socors.
  • Sota la direcció de la Diputació de Barcelona es van fer obres de restauració i consolidació els anys 1944-1946 / 1956-1957 / 1962-1971 / 1978-1980)
  • La gran rehabilitació i restauració de l’església va ser duta a terme per l’entitat Segle Nou que, a partir de 1992, va començar a realitzar el projecte per la consolidació del magnífic edifici del s. XI.
  • Es va encarregar el projecte a l’arquitecte Joan-Albert Adell. Les obres es van realitzar l’any 1998.

Es tracta d’un edifici romànic, amb modificacions.

El temple del segle XI construït en romànic llombard.

Consta d’una nau coberta amb volta de canó sobre dos arcs torals de mig punt i capçada per un absis semicircular allargat per un tram curt obert per un arc presbiteral de mig punt.

D’una única nau encapçalada per un absis semicircular, amb tres nínxols amb finestres.

El primer tram de la nau és ocupat per un cimbori octagonal damunt trompes i semiesfèric al damunt.

Exteriorment aquest cimbori -molt bell i excepcional per la seva alçària- hi tenia al damunt un campanar, del s. XVI, avui inexistent (des que el 1968 es va enderrocar en unes obres de restauració).

Jordi Contijoch i Boada / Generalitat de Catalunya

Als laterals es troben les dues capelles laterals a manera de transsepte afegides al segle XVI,

que també alteren l’edifici exteriorment.

Santa Maria de Cervelló o del Socors és una obra protegida com a bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipedia

Adaoptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia- Carpintero

Sant Pere de Boixadors de Sant Pere Sallavinera

Fotografia: Agents Rurals / Generalitat de Catalunya

Sant Pere de Boixadors està en terrenys de Sant Pere Sallavinera

És del Segle XI i d’estil Romànic. Es tracta d’una construcció originalment d’una sola nau coberta d’una volta de canó i capçada per un absis semicircular, probablement amb decoració de tipus llombard.

En època gòtica va ser reformada amb un absis quadrangular i dues capelles per banda.

La part romànica de la nau presenta una finestra de doble esqueixada al costat de migdia i una de simple a ponent.

Exteriorment conserva un tram de decoració d’arcs entre lesenes sobre la porta d’accés d’arc de mig punt. El campanar d’espadanya de dues obertures s’alça al mur de ponent.

Sant Pere de Boixadors és una església de Sant Pere Sallavinera (Anoia) inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text: Ramon Solé

Fotografies: Fidel Rodríguez

Església de Sant Pere de Rubí

Església de Sant Pere està situada en la Plaça del Doctor Guardiet, 4-5 de Rubí.

Gemma Estrada i Pinell 1980 / Generalitat de Catalunya

Us passo detalls de la seva historia :

  • L’actual temple de Sant Pere de Rubí és l’ampliació del temple preromànic construït amb tota probabilitat el segle X, al mateix temps que el castell d’origen aràbic.
  • El primer document que ens parla de l’església és de l’any 986 i fa referència a una venda de terres i cases situades en el terreny d’Aqualonga.
  • Un altre document de l’any 996 menciona a l’església en una qüestió sobre les aigües de la riera i el torrent de Xercavins, promoguda per l’abat Ot de Sant Cugat.
  • S’observa una petita finestra geminada amb capitell trapezoïdal i columna de marbre, que és d’una primitiva església preromànica anterior a la del segle XI.
  • L’any 1927 es va restaurar el temple.
  • El 20 de juliol de 1936 un escamot d’incontrolats va cremar l’església i molts objectes religiosos van ser destruïts pel foc. Durant la guerra civil, les campanes foren foses per fer material bèl-lic i el temple fou utilitzat com a magatzem del sindicat agrícola.

La Parròquia de Sant Pere encapçala l’Arxiprestat de Rubí i Sant Feliu, on també hi trobem les parròquies de Santa Maria, Sant Pau, Sant Josep Obrer i Sant Feliu.

El campanar i el finestral de ponent conserven encara elements de l’antic temple preromànic.

La portada és de finals del segle XII i està formada per diverses arquivoltes i un capitell per banda de tema floral que es repeteix en el fris del costat. El campanar també és del segle XII i segueix el mateix estil llombard d’arcuacions.

Al segle XV es va fer la continuació de la nau romànica, desapareixent l’antic absis romànic i construint-ne una nau presbiteri. 

El 1577 es va construir la primera capella a la dreta, junt al campanar.

A principis del s. XVII el consell municipal va encarregar als escultors Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, que eren de Moià, fer un retaule per a l’església, les peces del qual que resten es poden veure a la Capella del Santíssim, un cop restaurades.

A la Guerra del Francès, concretament el 1809, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s’emportaren nombrosos objectes de valor.

El 1884, degut al creixement de la població, es va eixamplar l’església i es va construir el creuer, l’absis, la galeria de circumval·lació i la sagristia. Ho va fer l’arquitecte Antoni Casademunt.

El 29 de febrer del 1939 s’hi fa la primera missa després de romandre tancada al culte 30 mesos. L’edifici va sent reconstruït de mica en mica després de la guerra. També es restableixen les festes i cerimònies religioses.

Es restauraren els altars. Rafael Solanic va esculpir la imatge i el retaule de Sant Pere que podem veure en l’actualitat, a més d’altres elements artístics de les diferents capelles.

L’any 1986 es va celebrar el mil·lenari de l’església i es van estrenar uns Goigs escrits per mn. Pere Ribot.

L’última intervenció arquitectònica ha estat, als anys 90, l’escapçament dels merlets del campanar.

Jordi Contijoch Biada 1997 / Generalitat de Catalunya

L’Església de Sant Pere és una església del municipi de Rubí protegida com a bé cultural d’interès local.

Recull de dades : Viquipèdia

Adaptació al Text : Ramon Solé

Fotografies : Maria Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel

Església de Santa Eugènia de Nerellà

L’Església de Santa Eugènia de Nerellà és una església romànica del segle XII que es troba a l’entitat de població de Santa Eugènia de Nerellà que pertany al municipi de Bellver de Cerdanya a la comarca de la Cerdanya.

Us passo la seva història :

  • El lloc de Nerellà s’esmenta a l’Acta de consagració de la Catedral de la Seu d’Urgell l’any 839.
  • Surt citada com església per primer cop el 1003 com a Sancta Eugenia qui est in Neriniano.
  • Va ser edificada al segle xii sobre l’anterior església preromànica.
  • Posteriorment fou totalment reformada entre els segles XV i XVIII quedant només íntegre de la construcció romànica el campanar de torre de tres pisos, que es troba perillosament inclinat. A les reformes s’enderrocà l’absis, situant al seu lloc la porta d’entrada a l’església i quedant el presbiteri al cantó oest.
  • L’última restauració de l’any 2002 es va descobrir, buidades en el mur corresponent al que fou presbiteri una absidiola a cada banda.

Las característiques de l’Església,  és d’una nau dividida en tres trams, amb presbiteri quadrat i tres capelles laterals. La nau és coberta amb volta de llunetes i les capelles amb volta d’aresta. Als peus de la nau hi ha un cor enlairat, al qual s’accedeix per una escala buidada en el mur lateral.

Es va aixecar una cúpula barroca al mig de la nau que, al llarg del temps, ha perjudicat l’estructura de l’església. Les parets romàniques no han pogut suportar les pressions i la torre campanar s’ha anat inclinant lentament (1,4 m de la vertical). A la façana destaca només un òcul a la part superior, i una porta d’arc de mig punt, dovellada, amb la data 1784, que és quan devia fer-se la darrera intervenció. La nau està apuntalada amb encavallades de fusta i a la torre campanar també hi ha uns forts tirants de subjecció.

De la construcció romànica original només es conserva el campanar,  original és de torre de planta quadrada de 3,40 m de costat amb quatre nivells, el de la base llis amb una petita espitllera, el segon és de tres arcs cecs d’estil llombard i les cantoneres sobresortides com a pilastres, el tercer cos està format amb un gran arc cec i una finestra d’espitllera continuant les cantoneres igual que al segon nivell, l’últim pis presenta a cada cara un finestral d’arc de mig punt d’1,50 x 1,90 m. i cobert a dos vessants

.

La seva singularitat és que està fortament inclinat cap a sud-est amb 1,20 m de desplom per una alçada de 18,50 m. Per aquesta característica se’l coneix com la torre de Pisa de la Cerdanya.

Com que Olià i Nas no tenen església, la gent d’aquests pobles depenen de l’església de Santa Eugènia on també hi tenen el seu cementiri.

Fou declarada monument historicoartístic nacional l’any 1984, destacant el fet que constitueix l’únic campanar de torre romànic conservat a la Cerdanya.

 

Recull de dades : Ajuntament i Viquipèdia

Adaptació al text : Ramon Solé

Fotografies : Fidel Rodríguez

Església de l’Escola Pia de Granollers, sols és un record…!

Església de l’Escola Pia de Granollers, esta situada en el carrer de Sant Josep de Calassanç de Granollers.

També és coneguda per la Capella del Col•legi dels Escolapis.

Els pares Escolapis arribaren a Granollers l’any 1933 i s’instal•laren a l’antic Col•legi de Germans de la Doctrina Cristiana (Maristes). El 1936 aquesta residència quedà totalment destruïda. El rector P. Julián Centelles, aconseguí de l’Ajuntament la venda de l’actual edifici per un preu molt baix. Es tractava d’un edifici llogat per l’Ajuntament per a l’Institut de Segona Ensenyança, que passà a un local de l’actual Biblioteca. les classes l’1 de setembre del 1939 a l’antic edifici de l ‘Institut i es projectà la capella per al nou Col•legi Escolapi (1940), que fou beneït el 3 de juliol del 1945. La creació dels Escolapis fou impulsada per la burgesia industrial de Granollers, de manera que noms com Estebanell, Trullàs i Roca Umbert van cooperar econòmicament.

La Capella del Col·legi dels Escolapis és un oratori a la ciutat de Granollers, catalogat a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. La capella del Col·legi de segona ensenyança dels pares Escolapis és em un angle de la part posterior de l’edifici.

Es tracta d’una estructura quadrangular, amb una torre a la cantonada, envoltada per arcs de tipus llombard. Presenta finestres geminades, una gran arquivolta de poca profunditat i una columna que sosté el timpà amb dues finestres d’ull de bou a sobre.

Tot el conjunt és un revival de l’arquitectura religiosa romànica. Per altra banda, és l’única part de tot el Col·legi que guarda semblança amb el projecte original.

Va sorgir la noticia som Granollers,  que amb les obres aquest estiu de l’Escola Pia de Granollers, s’enderrocaria l’Església :

https://www.somgranollers.cat/noticia/42806/lesglesia-dels-escolapis-senderrocara-aquest-estiu

Església Escola Pia de Granollers, sols es un record !

Us passo un petit article de el9nou del Vallès Oriental, on podem veure l’enderroc d’aquesta Església :

http://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/lescola-pia-de-granollers-enderroca-lesglesia-del-centre/

Foto som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas

Amb les obres, l’escola Pia guanyarà 2.000 metres quadrats d’aules.

 

 

Recull de dades i Informacions : Viquipèdia, som Granollers, 9nou del Vallès Oriental.

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Sole

Fotografia de l’enderroc inicial : som Granollers – Fotografia: Xavier Solanas