Església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès)

L’Església de Santa Maria és una església situada al cim del turó de la Roca, a Sant Martí Sarroca, Alt Penedès.

Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca.

Us passo la seva historia:

  • La primera església del castell dedicada a Santa Maria la va fer construir Arnau de Santmartí del llinatge Santmartí.
  • El temple va ser ampliat a finals del segle XII, construït sobre l’edifici religiós anterior del segle X, i va ser consagrat el 1204.En aquella època el castell estava en mans de Ferrer de Santmartí.
  • El seu absis romànic es considera un dels millors de Catalunya en el seu estil i un dels millors del romànic europeu.
  • A l’interior hi ha el retaule gòtic de l’Ascensió del Senyor, de 1421, del taller de Lluís Borrassà i atribuït a Jaume Cabrera.
  • El campanar octogonal va ser afegit el segle XVI, construït damunt el cimbori. També s’hi afegí una capella barroca, una porta, a la façana oest, d’estil renaixentista i una capella neoclàssica edificada sobre el braç nord del creuer dels segles XVII i XVIII.
  • Té altar i retaule barrocs de Ramon Moret (?, 1718).
  • Imatge romànica de la Mare de Déu de Sarroca
  • Dintre de l’església s’hi troba també la Creu gòtico-romana d’Orient, realitzada en temps posteriors al retaule gòtic però harmònicament molt emparentada. La Creu gòtico-romana d’Orient és pel seu estil única en el món. Fou l’obra oficial que representà la visita del Papa Joan Pau II el 7 de novembre de 1982 i que presidí el Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí a Barcelona. Fou realitzada sobre or i, perquè comprengueu la seva importància, podríem dir que, durant aquesta dominació romana d’Orient als imperis no importants es realitzaven obres pictòriques sense que ni l’argent ni l’or hi aparaguessin. Els imperis de no tanta importància les obres pictòriques eren plasmades sobre argent. Sols en els imperis poderosos es feia servir l’or.
  • Per altra part i per efecte òptic, la mà de Crist canvia de posició, si fixeu la vista en el seu punt adequat, que poden ser 2: mirant per la punta dels dits i l’altre mirant per la base dels dits.
  • La Creu Papal mesura 3 metres d’alçada, per 2,40 d’amplada. Es va començar a construir el 1979, obra molt laboriosa especialment pel fet d’estar coberta amb làmines d’or i pintura especial per als 62 personatges del retaule que reprodueixen escenes de la vida i passió de Crist.
  • Al dors de la Creu, en un recipient de cristall, porta adossada una creu feta de pa. També hi ha un tub d’uns 6 mil·límetres amb mostres de vi de totes les denominacions d’origen de Catalunya.
  • També en la part dorsal inferior hi ha un quadre que representa la Sagrada Família i l’escut del Vaticà amb l’emblema papal de Joan Pau II i la data de benedicció.
  • La monumental Creu, exemplar únic en el seu gènere, fou donada pel mateix autor Albert Obiol Escofet a la Parròquia de Sant Martí Sarroca el 12 de desembre de 1982 (ja va fer la donació de l’obra abans de la cerimònia papal a l’església romànica de Sant Martí, mentre l’estava acabant).
  • L’arquitecte i polític Josep Puig i Cadafalch va dirigir el 1906 les obres de restauració de l’església i fou descoberta una notable imatge romànica, la Mare de Déu de Sarroca o del Castell, destruïda posteriorment al 1936.
  • A principis del segle XXI es va netejar la part exterior de l’església.

És un edifici d’una nau amb un absis semicircular, molt ric en decoració escultòrica, amb arcades a l’interior i a l’exterior, sostingudes per columnes amb capitells ornats. La nau és coberta amb volta de canó seguit sobre arcs torals.

Sobre el creuer s’alça un cimbori, format per una cúpula semiesfèrica sobre petxines, damunt la qual, el 1600, fou bastit el campanar octogonal, amb balustrada. El 1633 foren afegides dues capelles laterals a la nau i fou obert un portal barroc al mur de ponent amb frontal esculpit i el bust de sant Martí.

El 1705, al costat nord del creuer s’afegí una capella neoclàssica amb una cúpula sobre petxines, que conserva un retaule barroc salomònic del 1718.

De la construcció romànica del segle XI en resta, a més de la nau, la base d’una gran torre campanar adossada al mur sud, amb restes de lesenes de tipus llombard.

L’església de Santa Maria de Sant Martí Sarroca és un dels edificis del segon romànic amb una decoració escultòrica més rica de tot Catalunya. Els murs perimetrals de l’església són ornats per un fris sostingut per unes noranta mènsules esculpides amb caparrons, animals fantàstics i altres temes ornamentals.

La porta d’entrada original, situada per raons topogràfiques al mur nord, té sis capitells amb arquivoltes i arcs en degradació, tots profusament esculpits. A l’interior, els capitells que assenyalen l’arrencada dels arcs torals i dels formers, són igualment molt decorats.

A l’interior de l’església de Sant Martí Sarroca es conserva, també, un magnífic retaule gòtic del 1415, atribuït a Jaume Cabrera, deixeble dels germans Serra i de Borrassà, i dues piques baptismals renaixentistes del segle XVI.

Hi ha una imatge de fusta policromada de la Verge asseguda en un tron amb el nen a la falda. Duu túnica i mantell, amb corona i una bola a una mà. El nen duu túnica i corona, un llibre a la mà i amb l’altra fa el senyal de la benedicció.

Estilística pròpia del romànic, que remarca el hieratisme de les figures. Iconografia també pròpia del romànic, amb la interpretació de la Verge com a Sedes Sapientiae i no com a Mare de Déu.

L’Església de Santa Maria és una església de Sant Martí Sarroca, Alt Penedès. Conjuntament amb el castell de Sant Martí Sarroca formen l’anomenat Conjunt monumental de la Roca. Està catalogada com a monument històric artístic per la Generalitat de Catalunya des del 1931 i Bé cultural d’interès nacional.

Recull de dades: Viquipèdia

Adaptació del Text: Ramon Solé

Fotografies: Mª Àngels Garcia – Carpintero

Església de Sant Genís de Vilassar de Dalt

L’Església de Sant Genís esta situada en la plaça Major, front l’Ajuntament de Vilassar de Dalt.

Us passo la seva historia :

  • L’església parroquial de Sant Genís de Vilassar és esmentada des del 1118.
  • Fou refeta totalment el 1511a1519 amb estil gòtic tardà.
  • Fou incendiada el 1936 i derruïda el 1941.
  • La nova església es bastí seguint els plans d’Antoni Fisas el 1943.

Edifici religiós, que destaca per la seva marcada tendència al classicisme italianitzant.

La construcció està formada per una nau central i dues laterals, de menys alçada, amb un petit creuer i cimbori de base polièdrica.

Al conjunt sobresurt especialment la façana que té un frontó superior, pilastres adossades amb capitells corintis, nàrtex amb tres arcs de mig punt i columnetes clàssiques, similar a les “loggie” florentines del Renaixement i que tant d’èxit tingueren al noucentisme.

Hi ha també alguns esgrafiats sobre la façana.

Dins l’església ens trobem amb una decoració mural de Fidel Trias. A l’exterior, conserva alguns elements de la construcció anterior, com el portal lateral, del segle XVI.

El portal lateral és l’única part conservada de l’antiga església del segle XIV.

Tallat en pedra. Es manté fidel a l’esquema gòtic, malgrat que no va flanquejat per cap pinacle. Presenta arquivoltes a la part superior, formades a mig punt.

Sobre el floró central hi ha un relleu esculpit d’un àngel. La línia de la imposta està esculpida amb petits relleus. Inicialment el timpà possiblement allotjava algun grup escultòric.

J. Contijoch

És el tipus de portal més freqüent del primer terç del segle XVI, amb motllures als brancals.

L’Església de Sant Genís de Vilassar és una obra amb elements del monumentalisme academicista i del gòtic tardà de Vilassar de Dalt, protegida com a bé cultural d’interès local.

 

Recull de dades : Ajuntament de Vilassar i Viquipèdia

Adaptació al Text i Fotografies : Ramon Solé

Masia de can Pacià de Mollet del Vallès

La masia de can Pacià, és una casa pairal situada a la cantonada dels carrers de Can Pacià 7 i 11 i de Gaietà Ventalló, en el nucli antic de Mollet del Vallès.

El seu origen es remunta a la segona meitat del segle XV, quan arran de la sentència arbitral de Guadalupe, els pagesos van passar a ser propietaris de les terres que treballaven.

Originalment es coneixia com a can Plansó fins que l’any 1906 hi va anar a viure Pacià Ros Duñó, que venia de can Falguera. A partir de llavors, la casa va passar a anomenar-se can Pacià.

Cal destacar en la façana lateral un finestral esculpit gotitzant.

L’any 2013, els descendents de can Pacià van tancar la masia i actualment l’edifici acull una escola bressol, que agafa el nom de l’antiga masia de can Paciá.

 

Dades recollides de l’Ajuntament de Mollet del Vallès

Adaptat al Text i Fotografies : Ramon Solé